dimarts, 13 de febrer del 2018

Via DEL CALUMET a la Placa dels Roofs. Els Ecos

Dissabte 10 de febrer de 2018
La Placa dels Roofs es una paret que hi ha a la regió dels Ecos solcada de'uns quants itineraris, la majoria de molt grau, tipus escalada esportiva i la via del Calumet es una d'elles. Cosida a parabolts, podrem apurar el grau, si anem be amb el 6B+ (?) i si no, tirarem d'estreps o A0e. De totes maneres, tindrem que escalar entre parabolt i parabolts, però sempre amb poc compromís. La roca es prou bona tot i que el darrer llarg s'ha d'anar una mica amb conta.

Per accedir a la paret partirem de Can Jorba prenen la pista en direcció al Castell. Al poc de caminar i a la vora d'un fort revolt a l'esquerra trobarem el camí de la Palomera camí amb marques vermelles i que en forta pujada ens portarà al Serrat de la Palomera.
Seguirem pel costat de la paret, sempre seguint marques vermelles i abans d'arribar al coll de la Palomera i veient aprop la paret, seguirem un petit corriol que ens durà a peu mateix de la via. La via comença a l'esquerra d'una gran roca adossada a la paret anomenada "el botijo"

1r llarg: V, Ae (6b+) V+/A0e i V, 14 parabolts i uns 25 metres
Comencem a pujar per una mena de fissura terrosa cercar el primer parabolt. Aquests primers metres son molt durs i els podem fer en artificial. tot seguit seguim per paret molt vertical fent passos en lliure i en el meu cas, descansant tot arribant al parabolt i així fins arribar a la reunió prou incòmoda. La roca es bona però l'escalada es molt dura.

2n llarg: V+, A0e (6a), V, IV+ i IV-, 8 parabolts en uns 25 metres
Sortim de la reunió vers la dreta a cercar el primer parabolt i amb passos difícils fent uns flanqueig ascendent. Per cercar el tercer parabolt pujarem recte amunt i trobarem el pas més difícil del llarg (6a) que el podem solventar amb un pedal o en A0e, si som prou llargs. seguim més fàcilment a la dreta vers un ressalt. el superem i continuem par terreny més amable fins la reunió, aquesta molt còmoda.

3r llarg: V, A0e (6a), V, IV i III, 7 parabolts en uns 30 metres
enfilem per la dreta de la reunió a cercar els parabolts. A partir del segon, pujarem recte on trobarem el pas més difícil del llarg que el podem fer en lliure o en A0e. Seguim ara amb tendència a l'esquerra i amb roca un pel a controlar poc a poc anirà minvant la dificultat fins arribar a la reunió als peus d'una feixa d'arbres.

Per accedir al cim, pujarem caminant per la nostre esquerra fins el cim de la paret on podrem contemplar unes vistes esplèndides de la grandiosa roca del Faraó. Per baixar només seguirem la carena que tenim encarada al sud fins el coll de la Palomera i desfent el camí que en fet per arribar a la via.

Via prou interessant de caire esportiu, divertida en els seus tres llargs i que el primer, ja et dona idea del que ens trobarem en tota la via. Una més per la "cole"

Mes informacio de la "gesta" en aquest blog:
https://eltercergradista.wordpress.com/2018/02/13/via-dels-calumet-placa-dels-roofs-ecos-farao-10-02-2018/

Vies properes:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2017/02/via-venus-and-mars-placa-dels-roofs.html
http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/search?q=serrat+de+la+palomera

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi, Agustín Pérez i Joan Prunera

El Ramir en el fort primer llarg
Negociant el segon llarg
Els companys assegurant-me des de la primera reunió
Recuperant el segon llarg
L'Agus fent el tercer llarg
Fent el darrer llarg...
... i jo recuperant-lo
Bona companyia i bona escalada

2 comentaris:

  1. Enhorabona Joan i companyia, una via que et fa suar com el camí per arribar-hi...raconada idílica i tranquil.laaquesta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Durilla la via però amb trampes la vaig passar prou be... jejejejeje

      Elimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.