dimarts, 20 de febrer del 2018

Via MARTINETTI-ROS al Cilindre. Sant Llorenç de Montgai

Dissabte 10 de febrer de 2018

Per aquest dissabte em proposen una via oberta fa 46 anys i recent-ment restaurada. Segons els seus restauradors es una via oblidada i que jo no tenia constància d'ella i quan me la vaig mirar em va agradar força i no m'ho vaig pensar gens. La via comença a l'esquerra del clàssic diedre Farreny i a la dreta de la gran balma que domina aquesta vessant sur-oest (crec) del Cilindre. La via, ara consta de dos llargs, antigament eren tres, força potents on trobarem parabolts emplaçats en llocs concrets en el primer llarg i quatre de seguits, amb aire, en el segon llarg. El primer es prou obligat on ens entraran els friends i tascons a "caldo" i en el segon, si no anem molt "sobrats", anirem agafant-nos dels parabolts tot i que costa força arribar. Una molt bona restauració per treure de l'oblit una bona via, encara que curta no ens deixarà indiferents.

El dia es "tapadot" i Sant Llorenç de Montgai es envoltat per la boira i així serà tot el matí però com no fa gaire fred decidim acostar-nos a la paret. Per accedir a la paret podem estacionar en la explanada de camí a la paret de la Formiguera i davant mateix ja podem veure la paret. Prendrem un corriol que amb forta pujada però curta ens deixà a peu de via. Abans passarem per una via nova, la MARISA GIL (MG pintat a la roca), la nostra via es uns metres mes amunt on serà ben visible el primer pont de roca i el primer parabolt. L'aproximació es curta i en 15 minuts ja som a peu de via.

1r llarg: V, IV+, V, V+ (Ae), V i IV, Un pont de roca i 4 parabolts en uns 30 metres
Ens enfilem a cercar un pont de roca amb un pas força atlètic i tot seguit franquegem ascendent men a l'esquerra a cercar un parabolt. tot seguit pugem per una mena de diedre i placa amb escalada força atlètica fins una cornisa on trobarem els passos més difícils del llarg. Amb oposició, entre el diedre i la placa i amb passos força difícils (podem fer Ae) i verticals entrarem en una petita cornisa. Aquí tenim els darrers metres del llarg que pujarem amb una curta però potent bavaresa vertical que ens deixarà en un altre replà un parell de metres abans d'arribar a la còmoda reunió. Llarg fantàstic.

2n llarg: V+, Ae/V+ (6a+), V+ i IV+ i 5 parabolt en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta amb passos força obligats i difícils a cercar el primer parabolt. La paret ara es molt vertical i gairebé desplomada i els parabolts son a prop però no a tocar ens tindrem que esforçar fent A0e o treure un estrep. Així anirem fent fins el quart parabolts on tindrem una sortida força difícil i un pel bruta. Al poc la paret es fa més fàcil i trobem el darrer parabolt. segons els restauradors aquí es feia la darrera reunió. Seguim per un diedre fins un darrer ressalt i entrarem a la reunió poc metres abans d'assolir el cim del Cilindre. Llarg dur i vertical.

Per baixar dels cim ho podem fer caminant per el camí habitual de baixada ple de fites o si volem amb un sol ràpel per la via. Ens em quedat força contents de la via però el dia no acompanya i son quarts de dos i anem a remullar-ho al bar i xerrant amb el company recordar lo be que ens ho em passat a la via... i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi i Joan Prunera

El nostre obgectiu

Els primers metres del primer llarg
Els darrer metres del primer llarg
Passos difíciuls per arribar al primer parabolt
Vertical i presa petita, el segon llarg
Darrers metres. La boira en ha acompanyat tota l'estona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.