Via DE LA GAVINA, a la Gorra Frigia. Montserrat

Dissabte 23 de juny de 2018

Pel dissabte em proposen una via relativament nova al Gorro Frigi i degut al aperturistes d'entrada no em fa el pes i busco per Internet amb molta curiositat. Trobo un blog de J. Pazos que es diu: "Història d'una pedra II", nom plagiat sense cap mena de pudor del llibre del mateix nom però fent referència al del Cavall Bernat d'en Barberà. Es més, el nom del blog al·ludit continua: "Gorro Frigi o Gorro Jordi Pazos "Brasil". El meu estupor es tal que en ve a la memòria una pintura de la "auto-coronació de Napoleó Bonaparte". Es com deia la meva mare: Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como". Ja tenia referència de que aquest individuu, li agrada canviar el nom a les roques, rebatejant-les als seus capricis. Sort que els que fa anys que voltem per aquesta muntanya, no li fem gaire cas... però sobre tot, llibertat d'expressió, que vagi fent!!!

Be, a lo que toca. La via comença al vessant oest de la roca, tot just passada la via Fernando Lajarín, remuntem uns metres mes amunt i abans d'arribar al collet i descendir, trobarem els parabolts ben visibles els primer llarg. La via he de dir que m'ha sorprès gratament, tot i que el primer llarg sobre uns quants parabolts pel meu gust i al segon, tots. El tercer llarg es el millor tot i que les assegurances, algunes, no son en el lloc que realment tindrien que ser però es la meva opinió. El darrer llarg surt per la Pere Navalon trepitxan-la i afegint mes assegurances de las que tenia. Però queda una via prou divertida i que has d'escalar entre assegurances sobre tot el tercer llarg.

1r llarg: IV, IV+ i IV, 10 parabolts en uns 27 o 30 metres
Comencem el llarg i només tindrem que seguir els parbolts. L'escalada es molt igual i constant, tants sols hi ha al mig una part un pel més difícil. Llarg agradable i de molt bona roca.

2n llarg: III, 4 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta en diagonal a uns petits ressalts que de mica en mica que anem pujant es fa cada cop més fàcil l'escalada. Llarg molt senzill.

Ara farem un canvi de reunió i ens dirigim flanquejant per la dreta i descendint fàcilment fins la canal i en un arbre muntarem la reunió

3r llarg: V, V+, V+/Ae, V, IV+, V, V+/A0 i V, 13 o 14 parabolts en uns 30 metres
Comencem el llarg pujant un xic per l'esquerra de l'arbre i  tot seguit, ja cap a la dreta anirem pujant per paret molt vertical. al principi els parabolts estan mes junts, despres ja no. Seguim pujant en vertical amb passos molt difícils i obligats fins un ressalt, Aqui he tingut que fer un pas amb una baga al peu per poder solventar-lo. Ara el llarg va amb tendència a l'esquerra fins arribar a un flanqueig ascendent on l'escalada esdevé més fàcil fins arribar a un altre ressalt. El pas dels ressalt no es obligat pero hi ha molt bon cantell. Es preferible no "xapar" el darrer parabolt que hi ha a l'esquerra de la reunió i entrar directament. Ull amb el fregament de les cordes. Llarg mantingut i maco de fer.

4t llarg: IV+, V, V+/A0, IV+ i III, uns 8 parabolts un espit i un buri vell en uns 30 metres
Sortim de la reunio en vertical amb grans còdols vers un ressalt pronunciat que tenim dalt a l'esquerra, El superem i trobarem un buril vell i una mica més amunt, un espit de la via Pere Navalon en un petit ressalt. Superat aquest continuem per la part amunt fins que va decaient la dificultat i abans d'arribar al cim muntarem reunió en un parabolt i un arbre. A l'esquerra hi ha la reunió de la via de lo Tio Gos. Llarg bonic.

El descens de la via la podem fer com sempre, amb dos ràpels curts per la via normal i després desgrimpant fins el coll del Gorro Frigi  i la Magdalena Superior.

La via m'ha sorprès gratament, A estat una bona escalada i divertida. Nova via per la "Cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Primer llarg

Arribant a la primera reunió

El tercer i vertical llarg

Els darrers metres del tercer llarg

El quart llarg

Una foto mes amb la creu del cim de la Gorra Frigia

Via MARIQUITA PEREZ a la Torre Xica. Abella de la Conca

Diumenge 17 de juny de 2018

Aquest diumenge decidim anar a fer una via pendent que teníem a Abella de la Conca. Es una via d'en Remi Bresco i això fa que pensem que en donarà prou feina la via i anem mentalitzats.

Un cop a Abella de la Conca, partim d'un estacionament que hi ha abans d'arribar al poble d'Abella i seguim el pocs metres de carretera fins arribar a l'esglèsia. Al final d'aquesta arribem a una mena d'edificació i comencem a pujar per unes traces de corriol fins una cornisa. Passarem pel peu de via de la Pepa i uns metres mes endavant baixarem una petita canal i als peus d'un esperó/placa comença la via. Veurem un tasco empotrat en una fissura que ens indica el començament de la via.

1r llarg: IV, V, V, IV, IV i III, 4 parabolts i un tascó en uns 35 metres
Comencem a pujar per placa fins una fissura en diagonal a la dreta fins un arbust. Passem a la dreta i seguim per placa fina, forces metres a munt fins que ens decantem a l'esquerra i superem un ressalt fàcil, Continuem ara per la dreta fina arribar a la reunió prou còmoda en una mena fe feixa.

2n llarg: V i V+ i IV+, 4 parabolts i un o dos ponts de roca en uns 30 metres
Entre la clariana dels matolls hi ha una placa prou llisa que tindrem que atacar, primer a munt i de seguit per la dreta a cercar el primer parabolt i tot seguit placa a munt fins arribar a un ressalt prou dificil i placa en adherència. Al arribar al darrer parabolt, flanqueig a la dreta i entrarem a la reunió un pel incòmoda.

3r llarg: 5 o 6 assegurances entre parabolts i espits dos o tres ponts de roca i un tascó empotrat en uns 35 metres
Sortim de la reunió per placa llisa a cercar el primer parabolt tot per la drets. Arribar i poder cercar el tres parabolts que hi han més a munt ens farà suar de valent, l menys a mi. Situats en el darrer parabolt de la placa trobem el pas més difícils del llarg, tant es així que jo m'he vist forçat a ressoldre'l emplaçant un friend en un forat i fent un pas d'estrep, i tot seguit flanquejar a la dreta i fer cap a munt. Seguim per placa una mica més humana on trobarem dos ponts de roca vells mes amunt. Arribarem a un replà prou còmoda on hi ha un parabolt. Seguim per placa fins trobar un tasco passat en la roca a modo de pont de roca. Seguim ver la paret vertical que tenim davant nostre i a l'esquerra d'un diedre muntem la reunió un pel penjada. Llarg que ens farà suar de valent.

4t llarg: V, IV i III+, tres parabolts i un pont de roca en uns 35 metres
Sortim per l'esquerra i en una bona fissura podrem emplaçar un parell de fiends. Superem per l'esquerra el desplom i ens posem a dalt del pedestal on hi ha un parabolt. Seguim per paret un tant caòtica de pedres entre petits ressalts fins arribar al cim de la Torre Xica. A escapció dels primer metres, vigileu la roca que hi ha algun tram una mica descompost.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 35 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb molta facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg

El segon llarg

Començant el tercer lalrg

Aqui estic "pillat, pillat"

En dídac pujant amb molt d'estil per la placa

Els companys, al tercer llarg des de la reunió

Començant el darrer llarg

Arribat al final de la via

Hem suat de valent i no per la calor

Via ULLETS D'ESMERALDA a la paret de la Cubil. Coll Roig

Dissabte 9 de juny de 2018

Aquest dissabte anirem a Coll roig a fer una via que ens falta a tots tres, la ullets d'esmeralda, be, tindria que anomenar-se "ullets de maragda" en català però es així com l'han batejat...

Es una via molt semblant a la seva veïna de l'Alicorn, en que l'escalada per placa i canalons predomina. Ben assegurada però que tindrem que escalar de valent entre químic i químic procurant no relliscar i tallar-nos com un pernil "tres Jotes".

Per accedir a la paret tenim que anar de Campdevànol a Castellar de N'Hug (GI-4029), passats tres quilòmetres de Gombrèn trobem un trencall a la dreta que indica el Santuari de Montgrony i abans d'arribar a mà esquerra trobarem un desviament (indicat) al refugi de Planelles. Prenem aquesta pista en molt mal estat per vehicles normalets i en tres quilòmetres arribarem a una gran explanada que anomenen Coll Roig on visiblement veiem la paret que volem escalar. En quinze minuts arribarem a peu de via per camí marcat molt evident. Al final pujarem per una tartera arreglada amb escalons de pedra per accedir més fàcilment a la paret i en el seu extrem dret i final, allí comença la nostre via.

1r llarg: IV, V, IV+, III i I, 4 assegurances en uns 25 metres

Comencem pujant per placa seguin les assegurances fins un ressalt i continuem i sempre en tendència a l'esquerra fin un altre pas, poder el mes difícil del llarg. tot seguit quan sembla que tindríem que seguir recte a munt, fem un flanqueig a l'esquerra i entrem en una feixa. Seguim, ara caminant fins un replà del bosc a peus d0una forta paret i muntem la reunió còmodament.

2n llarg: V+ i V, unes 9 assegurances en uns 55 metres

Sortim de la reunió per la dreta vers un fort ressalt. el superem i tornem a l'esquerra per continuar per una placa amb canalons típica d'aquesta zona, prou difícil. Seguim amb la mateixa tònica fins una cornisa als peus d'un altre ressalt que el superem per la dreta i entrem en un altre placa com l'anterior. Al final d'aquesta flanquegem ascendentment a l'esquerra fins entrar a un bon replà on muntem una còmoda reunió. Llarg massa llarg, difícil però esplèndid.

3r llarg: V+, IV i V, 6 assegurances en uns 25 metres

Sortim de la reunió recte a munt a cercar les assegurances i entrem a un altra placa de les mateixes característiques assegurada per tres anclatges. En el darrer llarg de la placa, es possible muntar un pot de roca que ens permetrà arribar a una cornisa que hi ha a la dreta. Seguim per placa, ara una mica més fàcil i entrarem a una feixa en mig del bosc on muntem un altre còmoda reunió. Llarg com l'anterior però més curt. Molt maco.

3er llarg: II, III, IV i III, 3 assegurances en uns 40 metres si arribem al final de la cresta

Llarg de transcició on sortirem de la reunió per l'esquerra caminant per una feixa fins arribar a un diedre curt assegurat per dos anclatges. Al final d'aquest es possible muntar reunió ens els ràpels de la via de l'Alicorn. Hem preferit seguir per l'aresta fins el final i baixar caminant.

Del que seria el cim,baixem pel sentit contrari a la via (marques vermelles) i baixar per una canal en mig del bosc i en un punt remuntarem fins un collet per despres baixar en camp obert (traces de camí) una bona estona fins unes instal.lacions de cable i grapes que ens una mig hora ens deixarà en el camí de pujada prop de Coll Roig.

Via magnífica on tindrem que fer vots de confiança als nostres peus per pujar per aquestes plaques amb canalons esmolats com ganivets i via nova per la cole.

Pel descens podem fer dues coses, Abans d'arribar al cim, a ma dreta tenim la reunió i ràpel de la via de l'Alicorn i amb tres ràpel sserem a baix. Si optem per arribar a dalt, a ma esquerra baixarem per una canal amb marques vermelles al principi i desprès tot seguint traces mes o menys visibles fins uns cables i grapes i tot seguit fins el camí d'aproximació.

Via difícil i de tècnica on tindrem que fer vots de confiança per pujar pels canalons amb adherència, no es fàcil, al menys per mi i una via nova per la cole.

Tambe podem trobar informació: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/search?q=alicorn

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi, Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg

El ressalt del segon llarg

En la forta placa del segon llarg

Fanquejant per la placa dels segon llarg

Els darrers metres del llarg segon llarg

La magnífica placa del tercer llarg

Acabant el més difícil del tercer llarg

Recuperant el tercer llarg

Fi de festa

Via ESPOLÓN ESTARLUX a Peña Predicadera

Dissabte 2 de juny de 2018

Tornem a Peña Predicadera, però aquest cop fent una bona matinada. Son dos hores i mitja de viatge i tota l'estona per autovia.a tres quarts de deu som al pàrquing de la Tejeria i ja es ple de vehicles. Esmorzem allí mateix i ben acabats, prenem les motxilles i fem camí fins a peu de via. tot es molt mullat doncs el dia anterior va plore de valent però avui sembla que el dia es comportarà.

La ruta a seguir la podeu trobar en aquesta entrada de fa unes setmanes:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/05/via-jabali-errante-pena-predicadera.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2017/09/espolon-guanchinfu-la-pena-predicadera.html

Per trobar el peu de via es ben fàcil, un cop on comença la Jabalí errante, baixarem per la canal que tenim més propera i es el següent esperó després d'aquest. El primer parabolt es força lluny del terra però la via comença força tombada.

1r llarg: III, IV, IV+ i IV, 5 parabolts en uns 45 metres
Comencem per rampa fàcil tot recte a munt i progressivament es va posant mes dret i escalarem pe placa fina amb bona presa superant un parell de trams mes fins fin arribar a la reunió a sota d'una paret ben vertical. Llarg bonic de fer.

2n llarg: V, Ae, V i IV, 6 parabots en 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar el primer parabolt. Els passo son verticals. continuem en artificial si no podem fer lliure fins el quart parabolt amb una sortida fina. Seguim ara en escalada fàcil fins la reunió uns metres per sota d'una gran roca a modus de sostre. El llarg mes complicat de la via.

3r llarg: III+ i III, 3 parabolts en  uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió per sota del gran bloc fen un curt flanqueig. Seguim en diedre fàcil i tot seguit per un esperó tombat molt fàcil fins la reunió. Llarg molt fàcil.

4t llarg: IV i III, 5 parabolts en uns 30 metres
Seguim per l'esperó fins arribar a un ressalt. Flanquegem a la dreta i pugem per una bonica xemeneia ben equipada i un cop superada entrem a la reunió. Llarg molt divertit.

5è llarg: IV, II i V, 3 parabolts en uns 30 metres
Seguim per la dreta i entrem a un altre xemeneia fàcil. Un cop superada entrarem en una gran zona ample i tombada. ens dirigim a sota d'unes balmes característiques a cercar un parabolt. Flanquegemper sota del desplom fins l'altre banda i en un punt més dèbil del desplom el superem amb uns passos prou difícils. La reunió la tenim a l'esquerra del sortida del desplom. Ull amb el fregament de les cordes.

El descens el farem pel lloc de sempre o per la mateixa via doncs les reunions estan preparedes per poder rapelar.
Via molt divertida i la tercera que he fet d'aquesta zona i nova viva per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

El primer llarg de l'esperó

Arribant a la primera reunió 

El llarg més dificil però nosaltres en Ae

Començant el tercer llarg

El quart llarg 

Començant el darrer llarg...

... i acabant-lo

Via acabada

Via MIGUEL ÁNGEL GARCÍA a la Paret de la Formiguera

Diumenge 20 de maig de 2018

Avui toca via totalment equipada amb un grau, al menys per mi, un pel fort, però sense ser grau obligat. El matí no esta gaire fi i per la carretera, a estones, va plovent a estones. Primer esmorzarem i ja farem cap a Sant Llorenç de Montgai a veure si ens deixe tocar una mica de roca.

La via en qüestió te uns sis anys i esta tota equipada amb parabolts i no necessitarem res mes que unes deu cintes i les reunions.

L'aproximació la farem des de el pàrquing de la Formiguera i farem cap remuntant el talús de la via del tren. Un cop a la via i se'n se travessar-la, prendrem un corriol que en poc minuts ens deixarà a peu de via. Un clau i un parabolt en un balmat en indicarà el començament de la via.

1r llarg: A0e (un pas), V+ i V, un clau (innecessari) i 8 parabolts en uns 25 metres
Comencem a escalar sota d'un for desplom on hi ha un clau i a tocar un parabolt, amb una tibada d'A0e, en aferrem a uns bons "cantos" i ens situem en una petita plataforma, flanquegem a la dreta fins una fissura vertical. Aquí tenim un pas fort que un cop superat, anem pujant amb tendència a l'esquerra. arribem a una cornisa i flanquegem mes a l'esquerra per escalar un mur vertical però amb molt bon canto. Només tindrem un últim pas i entrarem a la reunió. Llarg bonic

2n llarg: IV+, V, A0e (dos passos), V+ i V, 8 parabolts ens uns 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta fent un flanqueig ascendent fins situar-nos sota els sostre. Continuem flanquejant amb adherència fins que la cosa es posa més dreta i difícil. Fem dos passo en A0e o lliure (6a) i escalem un mur molt vertical però amb bon canto fins la reunió. Llarg potent amb un flanqueig molt estètic.

3r llarg: V i IV i 4 parabolts en uns 10 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra superant un pas finet i després en tendència a l'esquerra per un mur amb molt bon canto fins arribar a la reunió. El llarg se'ns farà molt curt.

Per baixar de la via, nosaltres ho hem fet pel camí de baixada des de d'alt de la paret de la Formiguera que ens retornarà al camí. Via complerta per combinar-la amb altre de la zona si la metereologia ho permet. Un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi, Laura i Joan Prunera

Part de la Paret de la Formiguerq

Recuperant el primer llarg 

El flanqueig del segon llarg 

Despres del flanqueig

El curt i darrer llarg 

Per sort, el temps ens ha permes escalar