diumenge, 24 de juny de 2018

Via MARIQUITA PEREZ a la Torre Xica. Abella de la Conca

Diumenge 17 de juny de 2018

Aquest diumenge decidim anar a fer una via pendent que teníem a Abella de la Conca. Es una via d'en Remi Bresco i això fa que pensem que en donarà prou feina la via i anem mentalitzats.

Un cop a Abella de la Conca, partim d'un estacionament que hi ha abans d'arribar al poble d'Abella i seguim el pocs metres de carretera fins arribar a l'esglèsia. Al final d'aquesta arribem a una mena d'edificació i comencem a pujar per unes traces de corriol fins una cornisa. Passarem pel peu de via de la Pepa i uns metres mes endavant baixarem una petita canal i als peus d'un esperó/placa comença la via. Veurem un tasco empotrat en una fissura que ens indica el començament de la via.

1r llarg: IV, V, V, IV, IV i III, 4 parabolts i un tascó en uns 35 metres
Comencem a pujar per placa fins una fissura en diagonal a la dreta fins un arbust. Passem a la dreta i seguim per placa fina, forces metres a munt fins que ens decantem a l'esquerra i superem un ressalt fàcil, Continuem ara per la dreta fina arribar a la reunió prou còmoda en una mena fe feixa.

2n llarg: V i V+ i IV+, 4 parabolts i un o dos ponts de roca en uns 30 metres
Entre la clariana dels matolls hi ha una placa prou llisa que tindrem que atacar, primer a munt i de seguit per la dreta a cercar el primer parabolt i tot seguit placa a munt fins arribar a un ressalt prou dificil i placa en adherència. Al arribar al darrer parabolt, flanqueig a la dreta i entrarem a la reunió un pel incòmoda.

3r llarg: 5 o 6 assegurances entre parabolts i espits dos o tres ponts de roca i un tascó empotrat en uns 35 metres
Sortim de la reunió per placa llisa a cercar el primer parabolt tot per la drets. Arribar i poder cercar el tres parabolts que hi han més a munt ens farà suar de valent, l menys a mi. Situats en el darrer parabolt de la placa trobem el pas més difícils del llarg, tant es així que jo m'he vist forçat a ressoldre'l emplaçant un friend en un forat i fent un pas d'estrep, i tot seguit flanquejar a la dreta i fer cap a munt. Seguim per placa una mica més humana on trobarem dos ponts de roca vells mes amunt. Arribarem a un replà prou còmoda on hi ha un parabolt. Seguim per placa fins trobar un tasco passat en la roca a modo de pont de roca. Seguim ver la paret vertical que tenim davant nostre i a l'esquerra d'un diedre muntem la reunió un pel penjada. Llarg que ens farà suar de valent.

4t llarg: V, IV i III+, tres parabolts i un pont de roca en uns 35 metres
Sortim per l'esquerra i en una bona fissura podrem emplaçar un parell de fiends. Superem per l'esquerra el desplom i ens posem a dalt del pedestal on hi ha un parabolt. Seguim per paret un tant caòtica de pedres entre petits ressalts fins arribar al cim de la Torre Xica. A escapció dels primer metres, vigileu la roca que hi ha algun tram una mica descompost.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 35 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb molta facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera


El primer llarg
El segon llarg
Començant el tercer lalrg
Aqui estic "pillat, pillat"

En dídac pujant amb molt d'estil per la placa

Els companys, al tercer llarg des de la reunió

Començant el darrer llarg
Arribat al final de la via
Hem suat de valent i no per la calor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.