dimarts, 18 de febrer del 2020

Via ARESTA BRUCS a la Roca del Tambor Gran. Els Pallers, Montserrat

Diumenge 26 de gener de 2020
La intenció d'aquest diumenge era ben diferent, escalar l'Aresta Brucs del Timbaler del Bruc, però a l'arribar a peu de via ja hi havia una cordada de tres que encara no tenien ni els peus de gat posats. Mentre fem temps, deixem les motxilles i anem a tafanejar per la zona, que és ple com un ou de gent. Un munt d'escaladors a la via Sardans i a la Ivan, al Gerro també ple de gent, noi , avui tot hom és aquí. Quan tornem, que és després d'una bona estona, continuen igual, sense estar pentjats a la roca i en vistes a la situació, decidim per anar a fer l'Aresta Brucs de la Roca del Tambor Gran. Assessorats per l'Agus, que ja la ha fet fa temps, es dedicarà a fer-nos fotos. Com veieu, la moral no està gaire pels núvols. a mi no es que em faci gaire gràcia, però la qüestió és fer alguna cosa.

La via te un sol llarg de corda d'uns quaranta metres amb equipament just i variat. És una típica Aresta Brucs on trobarem passos de IV i IV+ i un de ben curiós de V gaire be al final, doncs la roca no és gaire bona, a part d'això la roca es excel.lent. Al cim no trobarem reunió. el descens el farem caminant per un seguit de terrasses vers ponent fins a baixar per una canal que ens retornarà a peu de via  (marques de color)

Un cop retornats a peu de via, ens acostem a la roca dels costat, El Contrafort oest del Tambor Gran i fem els tres plegats una via d'esportiva, en dos llargs convinant dos vies i d'una dificultat de IV i V i així donem la jornada per acabada.

Escalada realitada per: Dídac García i Joan Prunera

Començant l'aresta
Seguim...
El company recuperant el llarg
El contrafort de la Roca del Tambor Gran
Ara si, foto dels tres

dimarts, 11 de febrer del 2020

Via LAIETANA 18 D'OCTUBRE i Via 29 DE FEBRER. La Codolosa

Diumenge 19 de gener de 2020
Avui es un dia d'aquells que les prediccion no son gaire alentadores, segons els "mentidòlegs" i no ha estat així. tot pensant que faria un dia d'allò més dolent, a la fi i contra tot pronòstic, ha estat un dia "estupendu"... i nosaltres en caigut en el parany. Total que ens hem quedat a la Codolosa i hem escalat dos vies (podriem dir així) una oposada de l'altre.

La via LAIETANA 18 d'OCTUBRE, no te cap misteri, tres llargs que no saltres els em fet en dos, tota assegurada amb una certa austeritat i amb un darrer llarg amb una mica de "sal i pebre". Amb un sol ràpel de 60 metres ens durà un altre cop a peu de via.
Per arribar a la via sortirem de la zona recreativa i seguirem el camí per la canal que porta a la Cova Gran de la Codolosa. Uns 50 metres abans d'arribar a la esmentada cova, Veurem una fletxa petita a peu de via i algún parabolt de la via.

La via 29 DE FEBRER, tampoc te cap misteri. Un seguit de plaques partides per una mena de feixes, ens duran al final de la via en dos llargs. tots dos assegurats per parabolts. A destacar la placa final del darrer llarg amb una roca de pelicula. La baixada, doncs per la dressera de Fra Garí si no volem fer res mes però jo no recomano baixar per la mateixa via. La via eestasituada a la part més esquerra de la popular paret que anomenem "la Codolosa" amb una mica d'instint aventurer, trobarem el peu de via.

Dos vietes noves per la cole que a mi, particularment, m'han deixat una sensació com si no hages escalat, pero "pa gustos, colores" No em molentaré en afegir fotos, per que no aporten gaire cosa, només la dels quatre matats que em escalat avui.

Escalada realitzada per: Llorenç Lledó, Didac García, Agustin Pérez i Joan Prunera



divendres, 24 de gener del 2020

Via GRAN DIAGONAL DE SANTA ANNA. La Llitera. Osca

Diumenge 12 de gener de 2020
Tants anys anant per la carretera que passa per Alfarràs camí del Pirineu i sempre m'havia fixat en unes parets calcàries i al fons, un embassament, el de Santa Anna i mai vaig creure que allí havien vies. No ha estat fins ara que el Chus ens va proposar una via en aquest indret de la comarca de la Llitera. Remenant per la xarxa, vaig trobar una bona descripció de la via en un blog que segueixo bastant, Escalada per a tontos i la via i el lloc ens va fer el pes. L'únic inconvenient podria ser la boira, però ens la jugarem. Sempre hi han llocs que et sorprenen gratament, i aquest es un d'ells.

L'apoximació, podríem dir que practicament nul.la, si deu minuts per arribar a peu de via es pot dir "aproximació".
La via en de dificultat mitjana i per lo general ben assegurada, tot i que un joc discrets de tascons i friends ens serà molt útil.

Prenem la carretera N-230 de Lleida a Vielha i passats Alfarràs prenem un trencall a la dreta en direcció a l'embassament de Santa Anna. En una bifurcació que diu Poblat prenem la carretera de la dreta i passam un parell de túnels i tot seguit en una gran explanada passat el pont podrem deixar el vehicle. El camí a la paret el tenim tot just a la dreta del pont en sentit d'on venim. Es un camí ombrívol on resseguirem les parets ple de vies d'esportiva. Entrarem en un barranc i en poca estona arribarem a peu de via

1r. llarg: V i III, 5 parabolts en uns 30 metres
Trobarem una pedra amb el nom de la via "sicada" al peu. Començament molt ombrívol on trobarem la roca ben humida i freda i que els parabolts ens ajudaran a pujar amb més tranquilitat. Un cop passats els primers quinze metres, la via es decanta a la dreta per una cornisa ascendent fàcil que li dona nom a la via i tot just arribarem a la reunió, molt còmoda.

2n. llarg: III i IV, 4 parabolts i una reunió en uns 50 metres
Seguim la mateixa tònica per la diagonal amb escalada fàcil però un xic aèria fins arribar a una reunió en uns arbustos. Passem de la reunió i seguim uns metres en vertical i roca a controlar i lleugerament a la dreta fins entrar a una gran feixa que ens durà a peu d'unes plaques ben formoses.

3r. llarg: V, IV i IV+ uns 4 parabolts en uns 30 metres
Pedra sicada que ens indica per on va la via doncs a l'esquerra hi han més vies. Sortim de la reunió vers la dreta i entrem en una bonica i fina placa. Escalem en vertical i un seguit de tres parabolts ens indican el camí a seguir. Un cop superada la placa entrem en un replà als peus d'un altre placa vertical però més curta. Un cop superada entrem en un altre replà als peus de la fantàstica placa final de la via.

4t. llarg:IV+, V i V+, 7 parabolts en uns 20 metres
Davant tenim una placa que ens crida a escalar-la, sens dubte el millor llarg de la via. Set parabolts ens portaran al final de la via amb una rocam de  "pel.lícula" i amb una dificultat d'entre IV+ i V amb un pas final de V+ que ens el tridrem que negociar. Farem reunió a l'esquerra de la via doncs sembla que la reunió nostre li falta un parabolt.

Ara només tindrem que grimpar per la cresta cimera amb compte i ja serem al final de la via. El descens el farem caminant després d'aquesta curta travessa per l'aresta cimera. Baixarem per un camí evident fins la ermita del poblat de Santa Anna i tot seguit baixarem per unes escales fins el fons del barranc on comença la via. Total, 20 minuts a molt trigar.

Via divertida i plaent i amb un cert ambient en alguna part de l'escalada. Roca calcària de primera i una nova via per la cole.No us defraudarà.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'agulla que escalarem des de l'estacionamet
El peu de via amb el forat característic

El primer llarg
La primera reunió
Ell segon llarg
Tercer llarg
Darrer llarg
Crestejant per arribar al caní
No som tant bons, hem tingut sort

dimecres, 15 de gener del 2020

Via MALALTS DE ROCA a la Paret del Devessó. Malanyeu

Diumenge 5 de gener de 2020
Aquesta vi no es de les mes maques que he fet en aquesta zona, millor dit, es la pitjor. Així, clar i català, un bon exponent de com obrir un nou itinerari sense cap sentit, però es el que hi ha i les coses no es poden criticar si no les tastes.

La via es de la part més esquerra de la paret del Devessó i esta encaixada entre la via Aina i la Terennà domèstic, obrint-se pas entre roca dubtosa i molta vegetació per acabar on normalment acaben totes les vies i rematant-la, per esgarrapar deu metres més, per un esperó, que malgrat tot, pot estar be. Esta equipada amb poquíssimes expansions i un munt de ponts de roca, sabines llaçades i bagues amb nusos encaixats a les fissures, tot bastant "cutre" i que nosaltres hem canviat la majoria.

Son tres llargs de corda, el primer molt trencat i brut, el segon només amb un curt passatge de bona roca i un tercer, que malgrat es el més fàcil, hi ha un moment que no tens ni idea per on continuar.

La via comença uns metres a l'esquerra de la via Aina, amb un pont de roca vell a un parell de metres pel damunt nostre

1r llarg: III, IV, V, IV, IV+ i IV, un parabolt, nusos encaixats , ponts de roca i savines llaçades en uns 40 metres
Comencem pujant per terreny fàcil i poc a poc ens anem acostant a un ressalt que no inspira gaire confiança. Un cop en el ressalt, veiem que podríem assegurar-nos a la via Aina, però superem el ressalt amb cura i seguim els ponts de roca i les sabines fins arribar a una placa compacta on hi ha un partabolt, Superem la placa i entrem per l'esquerra a un diedre molt trencat i brut fins assolir la reunió en una bona cornisa.

2n llarg: III, V, IV, V, V+/A0e i III, un parabolt ponts de roca i un parell de sabines llaçades en uns 30 metres
Sortim grimpant entre matolls i pedra solta fin una placa inclinada que en durà a un ressalt de bona roca. L'ataquem per la dreta per un diedre amb vegetació i ens decantem a l'esquerra llaçant una sabina seca i pujant recte amunt. Tenim el pas més difícil de la via que tindrem que entrar en una petita cornisa però molt brut i trencada. Un parabolt ens ajudarà a fer-ho en lliure o A0, depenent del pànic que tinguem. tot seguit, farem un flanqueig ascendent per una mena de feixa fina la reunió en un nínxol i de dos arbres.

3r llarg: IV i IV+, dos ponts de roca en uns 25 metres
Sortim vers una llastra que la podem pujar per placa i una curta bavaresa per seguir un altre cop per placa compacta i arribarem al cap de munt de la cinglera. Es aquí que no sabia per on continuar. a l'esquerra podria sortir caminant i davant meu tinc un esperó de roca i mirant la inexacta ressenya, decideixo atacar l'esperó. Primer un ressalt i entro en un petit diedre i segueixo per l'esperó, a la dreta, veig un pont de roca que em queda lluny però ja sóc dalt de l'esperó. La reunió es d'un parabolt i un arbust mig sec.

El descens el podem fer en ràpel des de la veïna via de l'Aina, però des de que vaig descobrir que es pot baixar caminant, passo de rapelar si no hem de fer cap via mes.

Nova cia per la cole i m'han d'enganyar molt, però molt, per tornar a repetir-la...

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
El primer llarg 
Diedre selvàtic al primer llarg
El pas difícil del segon llarg
La llastra del darrer llarg
L'esperó final de la via
Els dos, plegats, sumen 122 anys...

dissabte, 28 de desembre del 2019

Via GARCIA LORCA a la Magdalena Inferior. Els Gorros, Montserrat

Dissabte 30 de novembre de 2019
Aquesta via fa molt de temps que sabia d'ella però per la seva poca llargada i dificultat , sempre la deixava per un pla B o segona opció. I així ha estat. Desprès d'escalar la via Sultains of Swing a la Gorra Marinera ens hem apropat a la Magdalena Inferior i ens em possat a la feina. La via no te gaire secret, dos llargs de corda totalment assegurats amb parabolts, espits i una mena de clau casolà. A destacar el segon llarg amb un parell de passos "picantons"

La via comença a l'esquerra de la via Normal amb parabolts de color vermell visibles, cal dir que hi ha un aiguab-arreig de material de diferents etapes d'obertura i que en el primer llarg podem tenir una certa dubta per on anar però no es gaire problema. Jo he dibuixat el itinerari que em fet nosaltres.

1r llarg: IV i III, 6 expansions en uns 25 metres
Comencem a escalar a l'esquerra de la via Normal seguint el parabolts fins un ressalt, que un cop superat, nosaltres hem anat en flanqueig a l'esquerra fins una bona plataforma als peus d'una canal on muntarem la R1

2n llarg: IV, V, IV i III, 5 expansions i un clau en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió assegurant-nos amb una mena de clau casolà i comencem a pujar primer per per l'esquerra i després pel mig de la paret fins que la dificultat decau i entrem a una canal descomposta i arribem al ràpel des d'on es baixa de la Magdalena Inferior.

Via sense gaire interès, només per arrodonir una jornada d'escalada i nova via per la cole

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
Comencant el primer llarg 
Recuperant el primer llarg

Els passos més dificils del segon llarg

El Puigpedrós 2.914 m. La Cerdanya

Diumenge 17 de novembre de 2019
El Puigpedrós, junt amb el Pic Carlit (2.921), La Tossa Plana de Lles (2.916) i el Puigmal (2.911), es un dels cims més alts de la Cerdanya. Punt privilegiat de la Serralada Pirinenca ens permetrà gaudir d'unes vistes espectaculars des de la Pica del Canigó fins la Maladeta. La seva ascensió, dura i llarga però de suaus pendents i els seus, gaire be, 800 m. de desnivell, fa que a l'hivern sigui una ascensió d'una jornada sencera.

Des de el refugi de Malniu prendrem el GR11 en sentin oest, passant els costat de l'estany Sec i un cop passat comencem a guanyar alçada suaument.
Arribem a un punt on hi ha un indicador. A partir d'aquí deixem el GR11 que ens portaria al refugi dels Engorgs i comencem a pujar entre algunes roques de granit i vegetació i en el nostre cas de neu. Seguim en direcció N en pujada fins una gran explanada on girarem en sentit E.
Des d'aqui ja divisem la gran mole del Puigpedrós. El travessem i comencem a pujar per pendent en sentit NE fent ziga-zagues on arribarem al Planell de Camquerdós, gran altiplà on despunta el conus del cim del Puigpedrós.
Travessem l'explanada i seguim en direcció N i anem guanyant alçada lentament i situant-nos a la dreta del cim pedregós i trobant el millor pas arribem al cim culminant.
Nosaltres, hem trigat quatre hores en pujar i dos en baixar, doncs havia força neu i ràfegues fortes de vent tot i anant amb les raquetes però ha estat una bona ascensió després de vint anys de l'últim cop que el vaig assolir.

El material que hem fet servir a estat les raquetes de neu i bastons, no eren necessaris ni grampons ni piolet però tot depèn de les condicions de la neu

Inici: Refugi de Malniu (2.130 m)
Dificultat: Fàcil
Altitud màxima: 2.914 m
Desnivell: 784 m
Durada: 6 hores (+ o -)
Època de l'any: Novembre
Material: roba d'abric, raquetes de neu i bastons
Condicions: neu recent

Ascensió feta per: Emilià Gil i Joan Prunera
Últimes llums al refugi
Sortim del refugi nevant i vent
De mica en mica el dia es va obrint 
Els cims de la Carbassa 
Penosa pujada fins el Planell de Campquerdós
El cim del Puigpedrós
Ens a costat però hem assolit el cim!!!

dilluns, 11 de novembre del 2019

Via TARDOR CALENTA a Coll Roig. Montgrony

Dissabte 9 de novembre de 2019
La via que proposem aquest cop està totalment equipada amb parabolts, escalada de poc compromís i discontínua però molt divertida i ràpida. Tant sols necessitarem 11 cintes per poder escalar-la i tot que es equipada podem posar alguna cosa al primer llarg. La típica escalada que ara esta de moda anomenar-la "love-climb", coses de la "globalització". El primer llarg es un contrafort de 50 metres on trobarem una reunió enmig del llarg però que no val la pena fer-la i la segona part dos llargs de "super adherència" que ens farà gaudir de valen de l'adherència del peus de gat.

Per accedir al peu de via, partirem del mateix Coll roig seguin el camí típic de les parets fins arribar on el camí es junta amb el de baixada. en un punt que ja toquem a la vora el contrafort de la paret ens decantem a la dreta i en un moment arribem a peu de via en una cornisa preparada. Trobarem uns parabolts a l'esquerra que son d'un projecte, la nostra via es un  parell de metres mes a la dreta.

1r llarg: IV, IV+, III i IV, 11 parabolts en uns 50 metres
Comencem i ens enfilem per placa amb bones presses i així anem fent fins que la placa es torna més lliça. La superem i arribem a un bon ressalt vertical però amb molt bones "gandes". Decau la dificultat i arribem a dos parabolts junt que podria ser una reunió però seguim que es mes divertit. Seguim per plaques fàcils fins que trobem un altre ressalt mes fàcil que l'anterior i de seguit arribem a la reunió

Ara flanquegem a la dreta i entrem al camí de baixada i prosseguim per la dreta caminat i després amb l'ajut d'un cable arribem als peus d'una gran placa ben visible des de el camí. Reunió d'un químic.

2n llarg: IV, V i IV+, 2 ponts de roca i 8 parabolts 35 metres
Encetem el llarg per placa fàcil amb el típics "canalons" i mentre anem progressant trobarem dos ponts de roca fixes amb cable. Tota l'estona seguirem els parabolts sense pèrdua. El llarg es un festival d'adherència on tindrem que fiar-nos dels nostres gats. A mig recorregut trobarem una llastra que la pujarem amb bavaresa i encara ens quedarà uns passos ben curiosos fina la reunió que la tindrem a l'esquerra. entrada un xic bruta per la terra.

3r llarg: IV+ i 6 parabolts en uns 20 metres
Seguim amb la mateixa tònica però ara sense cap ambient, llarg més curt però igual de maco tot i que arqui la roca es un xic més polida que a l'anterior. Als darrers metres, ens veiem obligats a pujar per l'esquerra a mena de diedre per uns  grans blocs una mica inestables que ens portaran a la reunió. L'entrada es com l'anterior, una mica bruta de terra.

El descens el farem des de la darrera reunió remuntant uns tres o quatre metres fins un camí que seguint-lo a la dreta uns metres i després en descens ens durà al camí de baixada. Via amb poc compromís però molt divertida de fer i amb un segon llarg ben curiós i nova via per la cole

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
El primer llarg 
La fantàstica placa del segon llarg
Arribant a la bavaresa 
El tercer i darrer llarg 
Gaudint de l'adherència
Dia fred però l'em gaudit

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.