dilluns, 11 de novembre del 2019

Via TARDOR CALENTA a Coll Roig. Montgrony

Dissabte 9 de novembre de 2019
La via que proposem aquest cop està totalment equipada amb parabolts, escalada de poc compromís i discontínua però molt divertida i ràpida. Tant sols necessitarem 11 cintes per poder escalar-la i tot que es equipada podem posar alguna cosa al primer llarg. La típica escalada que ara esta de moda anomenar-la "love-climb", coses de la "globalització". El primer llarg es un contrafort de 50 metres on trobarem una reunió enmig del llarg però que no val la pena fer-la i la segona part dos llargs de "super adherència" que ens farà gaudir de valen de l'adherència del peus de gat.

Per accedir al peu de via, partirem del mateix Coll roig seguin el camí típic de les parets fins arribar on el camí es junta amb el de baixada. en un punt que ja toquem a la vora el contrafort de la paret ens decantem a la dreta i en un moment arribem a peu de via en una cornisa preparada. Trobarem uns parabolts a l'esquerra que son d'un projecte, la nostra via es un  parell de metres mes a la dreta.

1r llarg: IV, IV+, III i IV, 11 parabolts en uns 50 metres
Comencem i ens enfilem per placa amb bones presses i així anem fent fins que la placa es torna més lliça. La superem i arribem a un bon ressalt vertical però amb molt bones "gandes". Decau la dificultat i arribem a dos parabolts junt que podria ser una reunió però seguim que es mes divertit. Seguim per plaques fàcils fins que trobem un altre ressalt mes fàcil que l'anterior i de seguit arribem a la reunió

Ara flanquegem a la dreta i entrem al camí de baixada i prosseguim per la dreta caminat i després amb l'ajut d'un cable arribem als peus d'una gran placa ben visible des de el camí. Reunió d'un químic.

2n llarg: IV, V i IV+, 2 ponts de roca i 8 parabolts 35 metres
Encetem el llarg per placa fàcil amb el típics "canalons" i mentre anem progressant trobarem dos ponts de roca fixes amb cable. Tota l'estona seguirem els parabolts sense pèrdua. El llarg es un festival d'adherència on tindrem que fiar-nos dels nostres gats. A mig recorregut trobarem una llastra que la pujarem amb bavaresa i encara ens quedarà uns passos ben curiosos fina la reunió que la tindrem a l'esquerra. entrada un xic bruta per la terra.

3r llarg: IV+ i 6 parabolts en uns 20 metres
Seguim amb la mateixa tònica però ara sense cap ambient, llarg més curt però igual de maco tot i que arqui la roca es un xic més polida que a l'anterior. Als darrers metres, ens veiem obligats a pujar per l'esquerra a mena de diedre per uns  grans blocs una mica inestables que ens portaran a la reunió. L'entrada es com l'anterior, una mica bruta de terra.

El descens el farem des de la darrera reunió remuntant uns tres o quatre metres fins un camí que seguint-lo a la dreta uns metres i després en descens ens durà al camí de baixada. Via amb poc compromís però molt divertida de fer i amb un segon llarg ben curiós i nova via per la cole

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
El primer llarg 
La fantàstica placa del segon llarg
Arribant a la bavaresa 
El tercer i darrer llarg 
Gaudint de l'adherència
Dia fred però l'em gaudit

6 comentaris:

  1. Aquesta no l'heu estrenat però quasi ! Enhorabona, me l'apunto per quan pugi altre cop per aquí.

    ResponElimina
  2. Tot i que es una parabolada discontinua, es força resultona, Jaume

    ResponElimina
  3. Joan, la foto amb la que has fet la ressenya és actual?
    oi que no? ja que hi hem anat i a les fotos que hem fet nosaltres hi ha molta menys vegetació a les plaques...

    ResponElimina
  4. Es possible. Quan la vem fer, l'habitual de la zona i restaura vies aqui estava fent una neteja brutal. No se com deu estar ara

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs com dius, ha fet una "neteja" brutal....sap greu la destrossa de vegetació, en teoria els escaladors estimem la Natura.... no tot s'hi val, l'escalada hauria de ser respectuosa tant com sigui possible amb l'entorn.

      Elimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.