dijous, 1 de setembre del 2022

Via ATILA a l'Ullal de les Magdalenes

 Dissabte 27 d'agost de 2022

La via Atila farà com uns trenta-si anys que no l'habia tornat a escalar. Típica via curta de mitjans dels anys vuitanta i símbol d'una època en què tots els escaladors que sovintejàvem per Montserrat, teníem ambicions de noves vies i nous reptes de grau. Com era una via curta i sense cap rellevància remarcable, no la recordo bé, sí que recordo, perqué tot ho apunto, que la vam escalar baixant de repetir la Mingo Arenas, la "Canaletes" de la Magdalena Superior, l'any 1986 perqué vam veure uns burins a prop de l'aresta de l'Ullal. Aquest cop també, baixant de la Magdalena Superior ens trobem al Joan Pera i al Toni Aymamí i l'Àngels Giménez que ja estan escalant l'Ullal i és clar, entre salutacions i rialles li dic a company d'escalar-la, i així ens i fiquem. Roca fantàstica i crec que les mateixes assegurances (no ho recordo bé) però ara son parabolts, el que veient ressenyes antigues parla d'una reunió entremig que no hem vist.

Un sol llarg de V, IV+ i III, amb 5/6 expansions en uns 30 metres. Trobarem un doble burí a peu de via. De la reunió es pot baixar amb un sol ràpel per la mateixa via o accedir al cim i baixar desgrimpant (III) o un curt ràpel d'uns 15 metres per la via normal.

Bona opció per arrodonir la jornada després d'escalar qualseviol via dels voltants. Bons records i també bones sensacions m'ha portat escalar de nou aquesta via després d'una pila d'anys.

Escalada realitzada per: Gonzalo Mayorga i Joan Prunera amb els companys, Joan Pera, Toni i l'Àngels

dijous, 18 d’agost del 2022

Via DAME MÁS GASOLINA al Pic Negre d'Envalira, Pas de la Casa. Androrra

 Diumenge 15 d'agost de 2022

El Pas de la Casa, és un indret Andorrà comparable a "Las Vegas" dels EUA, estació hivernal d'esqui, botigues, bars, restaurants, tot en pocs metres quadrats i tot això sobre els 2.080 metres d'altitud. Si no mirem al darrere nostre, davant tenim el Pirineu en la seva magnitud, parets, cims i crestes al nostre voltant. La via que descric és feta a cop de trepant, quedant un itinerari de poc compromís, però amb bon ambient ideal pels que vulguin noves sensacions o una primera escalada fàcil en els Pirineus.

Sortint de Pas de la Casa prenem per pista amble (pista d'esquí sense neu) en direcció a l'estany de les Abelletes i que passarem al seu costat. Seguint les pilones del telecadira, arribarem al Clot de les Abelletes i que remuntem, bé per pista (dreta) o bé per tartera (esquerra) i ja som davant de la paret que escalarem. Només haurem de remuntar una antipàtica tartera ue ens durà al peu de via. Fita visible.

1r llarg: IV+, IV i IV+, 11 expansions en uns 55 metres
Comencem a escalar per placa un xic polida amb passos fins. Seguim sempre per placa seguint els parabolts. Hi ha llocs on hi ha líquens i és una mica relliscós. Anem escalant tota l'estona per placa a l'esquerra d'una canal i arribarem a la reunió fen un pas un xic forçat, seria més fàcil per la dreta.

2n llarg: IV, 10 expansions en uns 55 metres
Continuem per placa sempre seguint els parabolts i en vertical fins a arribar a una part més dreta i al capdamunt muntarem la reunió.

3r llarg: I, IV, III i II, 4 expansions i un pont de roca en uns 40 metres
Sortim a l'esquerra per unes grades d'herba fins a arribar a la paret on visiblement veiem un parabolt. L'escalada és vertical, però fàcil, Arribarem a uns forts ressalts  i en un nínxol muntarem la reunió que podrem reforçar amb un friend o tasco.

4t llarg: III, IV, IV i II, 4 expansions i un pont de roca en uns 40 metres
Sortim per la dreta (parabolt) i seguim en vertical fins a un diedre, el terreny és vertical i un xic trencat. Aquí podrem reforçar la seguretat amb friends o tascons. Superem un diedre i arribem a un ressalt que flanquegem a l'esquerra per una placa inclinada (pont de roca) i en vertical arribarem molt fàcilment al final de la via. Reunió d'un sol parabolt.

Podem arrodonir l'escalada pujant en poc més de mig hora, els dos cims propers, el Pic Negre d'Envalira de 2.821 m i el Pic d'Envalira de 2.827 m seguint el camí.

Pel descens, tant si pugem els coms com si no, seguirem el marcat camí al Coll dels Isards i d'aquí a l'Estació Hivernal del Pas de la Casa en poc mes d'un hora i mitja.

Via ideal pels que volen gaudir d'una escalada pirinenca amb poc compromís i per a mi nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García, Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Pujant la tartera al peu de via

Primer llarg

Recuperant el primer llarg

El segon llarg

Recuperant el segon llarg

Tercer llarg

El ressalt del quart llarg

Final de via

divendres, 12 d’agost del 2022

Via DIRECTA NÚRIA a la Miranda de Santa Magdalena. Montserrat

 Dimecres 10 d'agost de 2022

La via "Directa Núria" és una bona opció als matins calorosus d'estiu, com els que estem patín últimament. Via amb la firma Guillem Arias, equipada a cop de trepant, ens permetrà fer una escalada ràpida i amb poc compromís i que si anem valents i forts amb el V+ o 6a, gaudirem de valent el darrer llarg. Situada al vessant de ponent, tindrem ombra tot el matí. La roca podríem dir que és bona tot i que alguna pedra ens ha saltat de les mans.

Per accedir a la via partirem de l'estació superior del Funicular de Sant Joan i seguirem el camí a l'ermita del mateix nom. A la darrera corba a la dreta, abans d'arribar a les ruïnes de l'antic restaurant, prenem un camí poc marcat. Entre clarianes i bosc, arribarem a un coll entre dues roques, la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan. Davallem vers ponent i travessem per sota de la Roca del Mirador de Sant Joan. Seguim camí més o menys traçat fins a arribar a la base de la roca que volem escalar que es veu perfectament. Només haurem de resseguir per sota la paret fins a arribar al peu de via prou evident. La via comença al mateix lloc que la Rampa de la via Núria.

1r llarg: II i III, 5 expansions en uns 25 metres
Comencem a pujar per rampa fàcil tot seguint les expansions, que ens duran a una petita feixa, on hi ha la reunió.

2n llarg: IV i IV, 7 o 8 expansions en uns 30 metres
Sortim en vertical primer, per anar tota l'estona en escalada ascendent a l'esquerra. Passos ben trobats ens portaran a la reunió un xic penjada als peus d'un mur ben vertical.

3r llarg: V, A0e (6a o Ae) i V, 17 expansions i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra i de seguit en vertical amb lleugera tendència a l'esquerra tot seguin les expansions. Trobarem passos fins que no són obligats. En un punt la via segueix en vertical superant un ressalt i d'aquí ja baixa un per la dificultat fins a arribar a la reunió.

Per accedir al cim, seguirem l'ample carena fins al cim de la Miranda de Santa Magdalena, lloc preferit pels turistes ansiosos de bones vistes i ambient. Cal dir que, amb les dècades que porto escalant, no soc conscient d'haber pujat mai aquest cim, potser de petit amb els meus pares, però no ho puc assegurar, doncs el fet de veure ple de turistes, mai m'havia fet el pes de pujar-hi 

Via perfecte al matins d'estiu i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

dijous, 11 d’agost del 2022

ESPERO NE per la Variant BALDIRI a l'Aguda Gran. La Nou de Berguedà

Dissabte 30 de Juliol de 2022

Des de La Nou de Berguedà prenem la carretera a Malanyeu. En la part superior trobem una bifurcació. Seguirem en direcció a Cuirols LA CLUSA. Primerament anem per asfalt. Un cop s'acaba l'asfalt comptem les pilones de la llum i un cop passada la segona a la dreta trobarem un replà on podrem deixar el vehicle. Prenem un corriol que s'endinsa al bosc i travessarem un petit barranc i seguirem per camí ben marcat. Al cap de poc deixem el camí i anem a l'esquerra en direcció un coll on ja veiem l'Aguda Gran i arribarem al seu peu de via. Placa commemorativa a qui està dedicada la variant "Baldiri"

Sembla que la via original va una mica més a la dreta, esquivant la placa vertical amb parabolts

1r llarg: V, V+/A0e, V, IV+ 9 expansions en uns 25 metres
Comencem l'escalada per una mena de diedre (els parabolts estan a l'esquerra per la placa) i entrem en una placa molt vertical i difícil però els parabolts ens ajuden a progressar. La sortida de la placa es prou dura i un tronc tallat ens ajudarà a accedir a una cornisa terrosa. Seguim amunt i ens barra el pas un ressalt força vertical amb una escletxa a la dreta que mig encastats ens ajudarà a cercar un espit sense plaqueta i un parabolt (pas d'A0e) i ja fàcilment arribarem a la reunió.

2n llarg: III, IV, IV i III, 2 expansió en uns 25 metres
Seguim grimpant per blocs fàcilment fins que es posa vertical. Arribem a una llastra que la superarem amb facilitat per la dreta i tot en vertical, arribarem a un darrer ressalt que el superaremen fàciment i arribarem a la reunió.

3r llarg: III i II, net i uns 25 metres
Llarg de tràmit per accedir al cim de l'Aguda Gran. Seguirem per l'aresta superant petits ressalts i caminant arribarem al cim.

Per baixar, desfarem el darrer llarg amb cura fins a la segona reunió i farem un rapel de 25 metres. D'aquí on altre de la mateixa llargada fins a terra i un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera




dijous, 4 d’agost del 2022

Via D'ESTIU a la Cinglera de la Creueta. La Nou de Berguedà

 Dissabte 30 de juliol de 2022

Anem buscant l'ombra i això ens porta a un indret que no he estat mai a exscepció de l'Aguda Gran. Un cop arribem a la població de La Nou de Breguedà, prenem la carretera que va a Malanyeu. En un encreuament trobarem la indicació "Curiols, LA CLUSA i prenem aquesta direcció primer. Seguirem per pista mes o menys fiable fins a arribar a una formatgeria, aquí és on deixarem el vehícle dons segueix ua pista només apta per a 4x4. Caminarem uns 15 minuts pista amunt fins a un altre encreuament on hi ha una paret de pedres farcida d'esbarzers. Seguim per la dreta i de seguit arribarem a una paret al costat de la pista, aquí comença la via.

La via es discontinua i a primer cop d'ull, no inspira gaire alegria que diguem, però ja que hi som, ens hi ficarem.

1r llarg: V, V+/A0e, V, 3 expansions en uns 15 metres
Comerncem en vertical a cercar el primer parabolts. Son passos atlètics i molt verticals, fregant el desplom, però trobarem molt bon canto. A la meitat trobem el pas més difícil del llarg (no obligat) i un cop superat ens decantem a l'esquerra per terreny una mica trencat i entrarem a la reunió.

2n llarg: III, II i III, 1 expansió en uns 30 metres
Llarg de tràmit molt senzill que recorre una mena d'aresta amb un parell de ressalts. La reunió la farem al cap de munt muntant una baga un gran merlet.

Ara desgrimparem i baixarem una canal molt fàcilment fins a arribar al peu d'una nova paret. Muntarem la reunió d'un arbre.

3r llarg: Ae, V+, V i IV, 4 expansions en uns 15 metres
El començament és molt difícil i ens veiem obligats a tirar d'estreps. En el mueu cas, tres passos. d'Ae. La sortida és prou difícil per un diedre i que a poc a poc va perden dificultat. Entrarem a la reunió que és un arbre amb un cordino i un maillon.

4t llarg: IV, IV+, V/A0 i IV, 3 expansions i tres ponts de roca en uns 30 metres.
Ens dirigim a la paret i escalem en vertical i amb relativa facilitat, Trobarem un parabolt i dos ponts de roca un d'ell massa vell. Seguim en vertical fins que un tram molt vertical ens barra el pas (parabolt) seguim a l'esquerra fen uns metres de flanqueig aeri fins a situar-nos en una placa llisa assegurada per un parabolt. El pas no es obligar però es bonic de fer. Un cop superda la placa, seguirem una mena d'esperó amunt fins a arribar a la reunió.

D'aquí podem fer un ràpel fins a la tercera reunió i després caminant per l'esquerra. Nosaltres hem seguit tota la cresta escalant tres llargs més, no gaire interessants i en un punt que trobem una bretxa, baixem per una canal que ens porta a prop d'una masia i a la pista fen el reton a l'aparcament.

Ens a agradat força la via, però ens ha deixat un regust que ens manca alguna cosa. Jo que soc previsor, tenia com a pla "B" una via que fa molts anys que tenia ganes de fer, l'Esperó NE de l'Aguda Gran que és a prop... però això és la historia propera i nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera



dimarts, 19 de juliol del 2022

Via TAPAS SANS DALLE a la Dent d'Orlú, 17 anys després.

Diumenge 17 de juliol de 2022

La Dent d'Orlú es una muntanya de l'Arièja, no massa alta, uns 2.220 metres d'altitud i famosa per tenir les vies d'escalada més llargues del Pirineu. La via que ens toca avui és a la cara Est, d'una llargada de 400 metres i com resa una frase en una guia: "un itinéraire idéal pour une première grande voie en tete". Ideal per un primer contacte amb aquesta característica muntanya. La seva escalada és en majoria per plaques de gneis, semblant al granit, i ressalts més o menys difícils, però sobretot, adherència i confiança amb els peus de gat. Llarga, agradable i tota equipada amb parabolts inox, no ens deixarà indiferents el seu grau moderat que ronda en majoria el IV+ i ressats de V+ o més, depenent de el forts que anem.

Un cop a Puigcerdà anirem cap a Col de Puymorens en direcció a Ax-les-ThermesUn cop arribats al poble d'Ax-les-Thermes, concretament a la rotonda que hi ha davant de l'església, agafem la carretera D613 en direcció a Ascou i a la Quillan. Després que la carretera s'enfili tot fent diverses llaçades deixem la carretera principal enrere i girem a la dreta per la carretera D25 cap a Ascou. Passem el poble d'Ascou i arribem al llac de Goulours. Passat el llac girem a la dreta tot fent una lleugera baixada entre la Gite d'étape La Forge d'Ascou i el càmping. Donem la volta al llac per l'esquerra i al primer encreuament que trobem agafem una pista que surt a mà esquerra, hi ha trams en mal estat. Després d'uns aproximadament 6 km arribem al seu final, on deixem el cotxe estacionat a l'aparcament en forma de rotonda que hi ha.

L'aproximació a la paret la farem seguint marques grogues en camí ben indicat i tota l'estona en pujada fins a sortir del bosc i pujar pels prats. Arribarem al Col de l'Egue i descendim una mica per arribar a altre coll, tornem a baixar en diagonal i de seguit ja serem a la base de la paret. Nom escrit de la via i un topo vermell a la roca. 1:30 h/1:45 h d'aproximació.

1r llarg: III i IV, 5 expansions en uns 40 metres
Comencem vers l'esquerra seguint els parabolts, bastant visibles, tota l'estona per plaques tombades una mica polides però prou fàcils fins a la reunió.

2n llarg: IV i IV+, 8 expansions i uns 35 metres
Seguim en la mateixa tònica, plaques en adherència però un xic més difícils i superant un bonic ressalt. Aquí la roca és molt millor.

3r llarg: III i IV, 3 expansions en uns 35 metres
Sortim en verticals per placa i en un punt ens decantem a la dreta pel damunt d'un sostre i tot seguit en vertical fina a la reunió. 

4t llarg: IV i IV+, 6 expansions en uns 40 metres
Escalem tot recte per plaques en adherència vers un ressalt que tenim força amunt. Superem el petit sostre i al capdamunt muntem la reunió

5è llarg: IV i IV+ 5 expansions en uns 40 metres
Seguim amb la mateixa tònica que l'anterior fins a la reunió.

6è llarg: IV, V+/ A0e IV+, 7 expansions en uns 40 metres
Sortim de la reunió vers un altre sostre, aquest més difícil. Si no podem fer-lo en lliure podem trampejar-lo en A0. Després en vertical i lleugerament a la dreta, arribarem a la reunió.

7è llarg: IV+, V+/A0e, V i IV, 7 expansions en uns 45 metres
El llarg més difícil de la via. Sortim en vertical i al cap de poc ens decantem a unes plaques de la dreta i encarem en vertical el ressalt que tenim damunt nostre. Superem el primer ressalt força difícil i en situem sota del desplom. Aquí podem fer dues coses: tirar recte amunt amb uns passos molt difícils (crec que 6a) i superar-lo amb un pas d'estreps o si no flanquejar a l'esquerra per una canal de roca i herba i entrar a la placa de sobre el sostre. Seguim en vertical superant petit ressalt fins a una placa fàcil i en diagonal a la dreta arribarem a la reunió.

8è llarg: IV i IV+, 5 expansions i uns 40 metres
Sortim en vertical superant un petit ressalt i entrarem en bones plaques d'adherència i així fins a la reunió.

9è llarg: IV i IV+, 7 expansions en uns 35 metres
Llarg semblant a l'anterior per plaques i un parell de petits ressalts

10è llarg: IV i IV, 6 expansions en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra per unes plaques immenses superant algun ressalt curt i entrarem en un diedre al final del mateix entrarem a la reunió per la dreta.

11è llarg: III i IV-, 2 expansions i uns 35 metres
Darrer llarg bastant fàcil i amb una mica de vegetació que ens portarà al cim de la Dent.

El descens el farem per la via normal de pujada a la Dent d'Orlú fins a arribar al Col de l'Eugue (1/2 hora) i d'aquí desfarem el camí fins al cotxe (1 hora).

Després de disset anys, m'ha resultat més difícil i esgotadora la via, tant com afegir mig grau més a tots els llargs, quaranta-cinc anys no són el mateix que seixanta-dos. De totes maneres, l'hem gauidt de valent la via.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera, del Centre Excursionista Àliga



dilluns, 18 de juliol del 2022

Via EASY INDIAN TRAIL a l'Agulló Xic. Els Agullons de Sant Miquel. Vilada

 Diumenge 10 de juliol de 2022

Ja vaig estar un cop buscan aquestes roques, però al no ternir clar on estaven situades i no entendre ben be les explicacions de les ressenyes que portavem, ens vàrem equivocar de camins i va ser una escalada frustrada que no excursió, doncs l'entorn es fantàtsic.

Aquest cop el Xavi Diez em proposa anar-hi, tot i la calor que fa, m'apunto. Al final serem quatre i farem dues cordades i com son dos vies similars, ens repartirem les vies, una per cada cordada. La història es que hi ha dos aproximacions, una llarga i l'altre un pel més curta i anirem per la que jo conec.

Desde Barcelona, prenem la C-16 fins a Berga. Just al sortir hi ha un trencall a la dreta que diu Vilada i tot just al Km 160,4 pasad Vilada trobarem un trencall a la dreta molt tancat. Entrem per pista i als pocs metres arribarem a una explanada on deixar el vehicle. Prenem, ja caminant, una pista i travessem una barrera que ens porta al Pont del Climent. De seguit prenem un camí a la dreta amb acartells indicador que diuen, Canals de Sant Miquel. A cinquanta metres veurem un trencall a ma dreta am una X groga en un arbre, Prendrem aquest cami  (marques grogues) i amb  continues baixades i pujades fins a el Pont de Duró (embassament de la Baells) que el tenim per sota del camí. Aqui prendrem camí a munt amb marques grogues. Travessarem uns quants cops alguna riera i arribarem a la Font dels Colletons. Continuem pujant i arribarem a una pedra pintada de grog. En un punt baixaem una bona estona fins a uns blocs de pedra grans i veurem unes marques vermelles que pugen per la dreta, amb intuïció pujarem per una canal penosa i arribarem a peu de les plaques tombades de les vies que anirem a escalar. Total, un parell d'hores d'aprocimació.

Les vies no tenen cap misteri, plaques de conglomerat de la regió molt tombades i algún llarg més vertical. Assegurades amb parabolts, ens permetran una escalada distreta però mancada dambient i dificultat, lo millor, el paissatge.

Descriure la via que vem fer nosaltres, doncs a l'arribar al cim i la calor que feia vem decidir tornar cap a casa

1r llarg: II, 2 expansions en uns 55 metres
Placa molt tombada en que els dos parabolts, si el veiem, ens indicaran el camí a seguir i arribar a la reuinó

2n llarg: III, 4 expansions en uns 50 metres
Llarg similar però una mica més vertical

3r llarg: IV, 5 expansions i uns 35 metres
Llarg més vertical amb una mica més de "sal i pebre"

4t llarg: IV i III, 6 expansions en uns 45 metres
Similar a l'anterior. 
(Si volem prescindir del darrer llarg, podem flanquejar a l'esquerra i caminant fins a el coll de baixada)

5è llarg: II, 2 expansions i uns 35 metres
Llarg del tot prescindible, només per arribar al cim de l'Agulló Xic. 

Pel descens hem fet un curt ràpel d'ns 20 metres i d'un arbre sec (baga i maion). Després baixarem per la canal anomenada Sorà i amb forta i incòmoda baixada arribarem al peu de via i desfarem el cami d'aproximació fins al cotxe.

Via només per molt, molt col.lecioniste i fanàtics de la roca

Escalada realitzada per: Santi Llop i Joan Prunera, amb el companys Xavi i Marià

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.