Diumenge 10 de gener de 2010
En un principi el Joaquim i jo teniem la idea d’anar al Pic del Martell però el dissapte remenant velles ressenyes del “quaternari” em va vindre a la memòria una via a la Falconer de Garraf, la via SAME. El primer cop que la vaig fer (amb “rotxetons i cletes”) va ser l’any 80, estan jo a la “mili” i l’ultim cop va ser farà ara uns deu anys. Al Joaquim li sembla be, dons no ha escalat mai tan a prop del mar. sera una bona experiencia.
Be, després d’esmorzar ens dirigim a la paret. La via es tot un llarg flanqueix ascendent fins mes o mens la mitad de la paret i llavors amb els tres últims llarg puja vertical. La dificultat no es res de l’altre món, però te una placa de V, només assegurada per un buril rovellat, i tan vell com jo, però te molt d'ambien escalant sobre el mar.
Amb cinc minuts, del parquing on deixem el cotxe, arribem a peu de via. Fa molt bon dia, encara que fret, però recordo que aquí amb el sol que es reflexa en el mar, sempre passes calor. La via està, ara amb les dos primeres reunions, amb químics, peró tota la resta igual que abans, ara, aixó si, es poden possar “catxarros” i ponts de pedra per tot arreu.
Començo jo i ens anem turnant els llargs, que no tenen molta dificultat, només que has de mirar una mica la roca que en alguns llocs no es massa bona i també tenir una mica d’intuició per veure per on anar. Jo m’enrecordo una mica de la via, però per si de cas, portem la resenya antiga que tinc dibuixada fa trenta anys.
El que mes em preocupa es el llarg de V, penso que igual emb serà més difícil de fer… Li dic al Joaquim que si no el podem fer no podem abandonar rapelant, sinó desfent tots els llargs de flanqueix a l’inversa i la veritat, no es gens temptador.
Arribem a la placa de V. Es una placa vertical amb un diedre a la dreta discontinu. Començo per la dreta de la placa posant un friend del 2 al diedre. Supero el desplomet i ja estic de plé a la placa. Veig un forat-fissura on m’entra un altre friend del 3 que em queda perfecte i ja veig a uns tres metres a munt el buril vell que fa por només mirar-lo. Quan arribo al buril, al costat hi un petit pont de pedra que l’aprofito per reforçar el buril. Ara fair un petit pas de flanc a l’esquerra per seguir per la placa, ara molt rugosa i adherent, fins un pitó, vell com el buril. Només em queda superar un petit diedre i ja hi soc a la reunió. Val dir que a la R només hi ha un buril, també vell i la reforço amb dos friends i un tascó.
Ara puja Joaquim, que li costa una mica el pas d’entrada a la placa, i amb uns quants “tira i arronça” arriba a la reunió.
Ja només ens queden dos llargs de corda, en que el penultim té un pas molt maco de diedre i placa. Aquest el fa el Joaquim.
L’ultim llarg es una variant (crec) de la sortida original el que passa es que ara està tota la part superior plè de matolls . Es una placa fissurada molt adherent, la llàstima, com us dic, es la cantitat de matolls que hi ha.
Be, hem trigat unes, mes o menys, 4 hores, (recordo que aquesta via la feiem en un hora i mitja) i hara ens toca baixar per tota la carena fins al cotxe. Es una via per “dinosaures” com nosaltres, molt maca per les vistes del mar i per l’ambient que te.
 |
| Comentçant el primer llarg |
 |
| La primera reunió |
 |
| La placa de V |
 |
| El Joaquim comentçant la placa de V |
 |
| Arribant a la reunió |
 |
| Foto de final de via |
Enhorabona JOan i companyia, aquesta me l'apunto, que jo tb sóc un dinosaure. El parquing, on és? que és el que es fa servir per anar al Pas de la Mala dona?.
ResponEliminaSalut company
No, has d'entrar al poble del Garraf i anar al Port Esportiu, al final del port de pescadors. Hi ha una explanada i devant mateix tens el Penyasegat. Es molt evident. Jo no he estan mai al Pas e la Maladona, no se ni com s'arriba
ResponEliminaVinga noi, salut
Hola,tengo un blog en el que he publicado unas pocas reseñas de las muchas vías que hay en la Falconera. De ésta en concreto tengo reseñas antiguas (mas de una) y ya intuia que había variantes puesto que no coinciden. (Incluso hay una entrada desde el agua).
ResponElimina¿Te importa si publico la reseña de esta vía con la información que proporcionas? (por supuesto nombrando la fuente)
Gracias y saludos
Hola. Puedes publicar lo que quieras, para eso estan estos blogs, para que tengamos todos mas informacion i fiable de las vias. Me parece que de tu blog saque las fotografia donde dibuje el itinerario. Si tiens resenyas antiguas publica alguna, para ver la diferencia con la que he hecho yo.
ResponEliminaVenga un saludo.
Bona i compromesa activitat! aquí tan sols he fet la via Falconera i la Chani, aquesta no la conec, també me l'apunto!
ResponEliminaHOla joan, enhorabona,
ResponEliminatenia un amic, josep baques de viladecans al cual
introduje al mundo de la escalada.
Espero algun dia hacer esta via contigo.
y tambien comentarte que necesitamos personas como tu en el CEM club de escalada de montserratus
La experiencia para otros siempre es buena.
saludos
Juan miguel guzman,
Gràcies, ja estarem en contacte.
ResponEliminaQuina Bona pinta! Aquest dissabte la intentarem fer... esperem sortir per dalt hehe.
ResponEliminaSalut
Xanko.