dilluns, 4 de gener de 2010

Somni de primavera. Totxos Cam Nou Baris. Collbató


3.1.2010 La primera de l'any. Somni de Primavera
Quendem per anar a escalar el diumenge en Joan Marc, l'August i jo. La idea era fer la normal de la Momieta, però ja arribant a Olesa veiem que la "Montse" esta tota enboirada. Joan, aixó està molt tapat i farà molt de fret, emb diu en Joan Marc. Saps que, esmorzem a Monistrol i ja veurem, li dic. L'Augusts ens espera en un bar a Monistrol amb tot una biblioteca de ressenyes de Montserrat, se li ha ficat a l'olla fer artificial... renega en Joan Marc, però aixó ja ho farem a l'estiu!. Esmorzem tot mirant ressenyes i al sortir el temps continua igual. Arribem al Monestir i pinta malament la cosa. En Joan Marc proposa anar a Collbató que estarem per sota els núvols i coneix un lloc on hi han moltes vies d'esportiva i unes vies als totxos Cam Nou Barris amb vàries tirades. No coneixem cap dels tres les vies pero anem a l'aventura, a veure que surt.

Arribem a peu de via i jo li dic que ja conec la via (peró no la he fet) i que em sembla recordar que te un 6a. No crec que sigui obligat, diu en Joan Marc. Total que ens fiquem.

El primer llarg es una rampa amb uns ressalts i es veuen tres parabolts. Joan Marc amb un riure d'orella a orella diu: "esta pa mi" Es un llarg de IV senzill amb un resalt final prou maco i uns 25 metres de largada.

El segon llarg m'el faig jo i seguex amb la mateixa dificultat, res d'especial. IV i 25 metres

El tercer ja cambia la cosa. Es veu molt vertical i llis. Portem estreps i una antena amb fifi i si no pasem en lliure farem trampa. Decideixo ficar-me jo i ja d'entrada veig que el 6a no el faré,  però sembla que els tres primers seguros estan a prop. Faig tres Ao i  arribo prou be, però el quart parabolt està més lluny i no arribo. Es hora de sortir ja en lliure. M'ho miro i li veig la punta. Només es qüetió de decidir-me. Tiro cap a munt fent un pas de flanc i em surt be el pas Al cap de dos metres arribo a l'altre bolt. Es vertical però la roca bonísima. A partir d'aquí es anar fent, La roca es fantàstica, vertical i canto petit però molt bó. Arribo a la reunió flipa't de haber pogut fer el llarg net a escepció dels primers tres seguros (el 6a i jo de moment no som amics!) 30 metres i A0e, V.

Com baixarem pel mateix lloc, els hi dic que deixin les motxilles a la reunió (que es un replà immens) i pujaran millor. Pujen tots dos a l'hora gaudin del llarg i la roca fins arribar a la reunió.

Per baixar, fem dos rapels i arriban a terra, encara veiem que es d'hora i com portem ressenyes d'uns totxos prop d'aqui (no m'enrecordo com es diuen) ens dirigimn cap a ells i fem dos "vietes" de 15 metres cada una, graduades de V amb una roca, també, exelent.

Ara ja son quarts de quatre i jo particulatment tinc gana. En Joan Marc diu que ara, a Collbató està tot tancat. Els dic que coneixo un lloc a l'estació de l'Aeri, que ens faran un plat per dinar, arribem a l'hora que arribem. Total que arribem al lloc en qüestió i ens posem a taula: patetes fregides, butifarra ous i beicon... buf!!, un plaer de dinar. (repetiran, dons els hi ha agradat el lloc). Be companys, un dia rodó amb bona companyia i fent el que mes ens agrada: escalar, aprofitem-nos que no se quan de temps durarà...

Afegeix la llegenda


5 comentaris:

  1. Enhorabona per la primera de l'any 2010, Bon any

    ResponElimina
  2. Bona manera de començar l'any Joan! aquesta la vaig fer fa poc, no vau probar la del costat, el Somni de tardor? és menys fina al començament que la Somni de Primavera, crec que es deixa fer més bé, malgrat l'aspecte de la roca engrunada, és prou sòlida.
    Salut i roca!

    ResponElimina
  3. Si, el proper cop anirem a fer aquesta. Es una zona que no freqüentem gaire, però sempre va bé en dies que fa mal temps a dalt de la Montse i et solventa el dia.

    A tibar foirça, noi!!!

    ResponElimina
  4. Enhorabona per la via. Si torneu per fer el s. de tardor, podeu entrar una mica més a la dreta (1era tirada), li posen V+, però està equipat i és un tros curtet

    ResponElimina
  5. Gràcies. Ja tinc la ressenya. Així ho faremm...

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.