dilluns, 27 de febrer de 2017

Corredor central a la paret S.E. del Pic Gran del Grà de Fajol, trenta anys després. Pirineu Oriental

Diumenge 26 de febrer de 2017
El corredor Central del Pic Gran del Grà de Fajol es una clàssica imprescindible, llarga, prou assequible i d'una vellesa aclaparadora. Comença ben ample i de sobte es va fent estreta per trobar-nos envoltats de parets verticals i desplomades en un ambient alpí digne de ser admirat. No es el primer cop que he pujat pel seu estret itinerari, el 15 de març de 1987 va ser el primer cop que la vaig escalar amb el meu amic Balbino... i ja han passat gaire be 30 anys.

Sortim de Barcelona a les sis de la tarde, i arribem a la corba on comença el camí fins el refugi d'Ull de Ter. Son les 9 del vespre. Sopem com hem pogut i condicionem la "furgo" de l'Agus per poder passar la nit còmodament. Ja son les sis del matí i toquen diana. Preparem les motxilles i ens disposem a marxar en bon punt despunten les primeres llums del dia i a les nou del matí ja som a peu de la canal.

Les condicions de la neu poden ser cambiants i aquest cop només em fet servir el piolets, grampons i una corda, malgrat tot la neu no era en molt bones condicions, a sovint tova i en algun punt dura, però es deixave fer. Hem tingut que fer traça nova i això es prou cansat, sobre tot l'aproximació al corredor. Hem trigat unes tres hores i mitja en accedir al cim i això no està malament per la sequera que tenia des de fa dos anys de fer canals de neu.

El descens aquest cop l'hem fet fins el coll de la Marrana, més llarg però més tranquil doncs estem prou cansats i preferim fer un descens sense masses complicacions i a quarts de dugues ja som un altre cop al punt de partida.

A estat una bona activitat, tot i que cansats, hem tornat contens per, tant de les condicions admosfèriques com per l'activitat, ara toca un bon dinar a Sant Pau de Segúries que ens ho mereixem.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El Grà de Fajol Gran des de el Petit amb la canal ben marcada
Cami del nostre objectiu 
Ens acostem a peu de la canal
Ja encordats comencem a pujar per la canal 
Fem una parada per gaudir del paissatge i fer una foto 
comença a estretar-se la canal
Cambiem de rol 
Cambiem de vessant 
Ens acostem a la fi de la canal
L'Agus arribant al final
Fita aconseguida, ara només toca arribar al cim
Foto-cim

Via FALCONERA a la Falconera o Penyó de Garraf

Dissabte 18 de febrer de 2017
Foto de l'amic José Walero

L'ultim cop que vaig fer aquesta via va ser l'any 1986 el primer va ser el maig de 1984, però ara, amb variacions substancial en el segon i tercer llarg, molt més difícils que amb l'escalada que vaig fer fa més de trenta anys. La via resta tota equipada amb anclatjes químics que li donen un certa seguretat. Escalada vertical i sostinguda on només el primer llarg el farem en A0e per la mala qualitat de la roca molt erosionada i degradada per efecte del mar.

L'accés es fa des de l'estacionament del port del poble del Garraf i passant per sota del túnel de la via del tren, accedim pel canto nord del Penya Segat per la pedrera fins arribar a un coll. Trobem un avenc i descendim per un corriol fins la zona d'escalada esportiva del Pas de la Mala Dona. Caminem pel damunt del túnel de les vien del tren i en el seu extrem baixem fins un forat amb una corda fixa que, aquí podem fer dos opcions. Una es baixar per la corda i accedir a la via del tren fins un altre forat obert a la roca i que amb un altre corda fixa i amb uns set metres de descens, accedirem al petit port en runes de la Cova de la Falconera. L'altre opció es des de el Pas de la Maladona baixem, com ja hem dit per l'extrem del sostre del túnel del tren i a poc metres veiem un parabolt que es el començament d'un llarg flanqueig fins practicament a la Cova de la Falconera. Això hem fet nosaltres i es totalment desaconsellable, millor la primera opció de totes, totes.

1r llarg: IV+, A0e, IV+ i III, sis o set químics i uns 30 metres
Comencem el primer llarg enfilant-nos a la paret fent uns passos en lliure per continuar fent A0e de químics i pujant en un flanqueig ascendent en diagonal a la dreta fins una cova on muntem la primera reunió. Roca molt dolenta.

2n llarg: V, V+/6a i V+, un pitó, tres químics i un pont de roca en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per continuar per una xemeneia, seguim per placa molt vertical i difícil fins un replanet on podem descansar i continuem per una mena d'esperó, també molt difícil i atlètic. Per entrar a la reunió encara tindrem una curta bavaresa prou díficil que al final de la mateixa, farem reunió prou penjada a sota d'una mena de forat.

3r llarg: V, V, III i II, una flor de pitons i tres químics en uns 30 metres
Segons diuen, aquest llarg es una variant de la via, la original surt per l'esquerra (?). Ens enlairem a cercar la flor de pitons i des d'aquí fem un aeri flanqueig a la dreta i seguim per placa vertical fins que, practicament caminant en diagonal a la dreta, arribem a  un còmoda cornisa entre matolls i muntem la reunió.

4t llarg: IV, V, IV i IV+, dos químics i un pitó en uns 30 metres
Sortim de la reunió superant una petita placa i seguim per terreny herbós fins una placa on tenim un químic molt amunt. Superem a quest pas i pugem per un diedre inclinat a l'esquerra força metres fin un altre ressalt protegit per un químic. Superem aquesta última dificultat i arribem al final de la via on muntarem la reunió d'un gran pi.

El descens el farem caminant fins el coll per accedir al Pas de la Mala Dona i així desfem el camí de pujada.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El llarg flanqueig del principi (gens recomanable) 
El priimer llarg de la pròpia via
Entrant a la primera reunió
El dificil segon llarg
El pas més dificil del darrer llarg

dimarts, 14 de febrer de 2017

Via DOC. ANTON R. a la Magdalena Superior. Montserrat

Dissabte 11 de febrer de 2017
La via Doc Anton R. es per gaudir de l'escalada amb el mínim de risc possible. Amb un equipament que frega l'excessiu, podrem escalar i "apurar" passos ben difícils i tot això, amb poc compromís. La roca es la típica dels "Gorros", ben generosa al gual que l'equipament. Per accedir en aquesta vessant de la Magdalena Superior podem anar per dos llocs diferents, un pot ser per la canal que puja al coll del Gorro Frigi i la Mateixa Magdalena i tot seguit, davallar fins arribar al començament de "l'arrampat" primer llarg o be, per les escales d'en Jacob fins a la ermita de Santa Magdalena i un cop arribem al coll entre l'Ullal i la Magdalena Superior, davallem per una estreta canal fins arribar a peu de via.

La via sembla ser que ja havia estat escalada molts anys abans, prova es que en el segon llarg podem trobar burinades velles i a la reunió dos burins amb una argolla. Probablement seguia per la canal fins arribar a la via normal però al no estar divulgada es possible que caigues en l'oblit.

1r llarg: II i III, uns 6 o 7 parabolts en uns 45 metres
Escalem l'ajagut primer llarg una bona pila de metres ben fàcils on només trobarem una mica di dificultat uns metres abans d'arribar a la primera reunió. Al vint metres del primer llarg trobem dos parabolts on podríem muntar la primera reunió però es millor continuar.

2n llarg: IV, V i IV+, 11 parabolts (sense contar alguns de vells) i uns 30 metres
Sortim de la reunió vers un fort ressalt tot seguint els parabolts fins arribar a la part més feble del ressalt. Aquí podem trobar un parell de burinades antigues. Superem el ressalt tocant a la canal i tot seguit flanquegem a l'esquerra per continuar en vertical amb passos fins, fina arribar a la reunió un pel incòmoda i pentjada.

3r llarg: IV; V, V+ i V, 12 parabolts i uns 30 metres
Ens enlairem vers l'esquerra de la reunió per terrenys vertical fins un esperó vertical a tocar la canal. Amb passos verticals i difícils, però generosament equipats, escalarem aquest panys de paret fins arribar a la reunió. El llarg no es gens obligat, la part final es pot fer tot en A0e.

4t llarg: III, IV i II,, 4 parabolts i uns 25 metres
Encetem el darrer llarg per l'esquerra amb escalada fàcil fins un ressalt pocs metres abans d'arribar a la reunió pràctic ament muntada al cim de la roca.

El descens el farem amb un sol ràpel d'uns 50 metres o be amb dos. La instal.lació la trobarem a la dreta de la darrera reunió

Bona via per gaudir d'un dia d'escalada i amb el mínim de risc possible i bona per apurar en lluiure el passos més difícils del tercer llarg

Escalada realitzada per: Joquim Lloria, Santi Guerra i Joan Prunera

El fàcil primer llarg 
El segon llarg 
Arribant a la segona reunió 
Els companys des de la tercera reunió 
Recuperant el tercer llarg 
Arribant a la tercera reunió 
Dia amb molta boira però, aprofitat

dilluns, 6 de febrer de 2017

Via VENUS AND MARS. Placa dels Roofs. Regió del Ecos a Montserrat

Dissabte 4 de febrer de 2017

Anar a la regió dels Ecos, sempre es garantia de solitud i una bona excursió per arribar al destí proposat. La Placa dels Roofs, era per mi, un indret desconegut fins que fa uns quatre anys vaig veure una ressenya dels germans Masó i sempre per una raó o altre, mai em vaig decidir a visitar aquest lloc recòndit. Es un dia que retornant d'escalar la imponent roca del Faraó, que vaig veure on ere ubicada. Aquesta paret es abocada en mig de la canal Roja i orientada a l'est amb un roc enorme adossat en el seu mig que l'anomenen, "el Botijo".

Per accedir a la paret partirem de Can Jorba prenen la pista en direcció al Castell. Al poc de caminar i a la vora d'un fort revolt a l'esquerra trobarem el camí de la Palomera camí amb marques vermelles i que en forta pujada ens portarà al Serrat de la Palomera.
Seguirem per pel costat de la paret, sempre seguint marques vermelles i abans d'arribar al coll de la Palomera i veient aprop la paret, seguirem un petit corriol que ens durà a peu mateix de la via.

1r llarg: A2e, V, IV+, III i II, 9 assegurances i uns 35 metres
Comencem un artificial força acrobàtic i desplomat amb parabolts de 8mm (que ja comencen a estar un pel tocats) i un cop hem fet uns 6 o 7 passos d'estreps, sortim en lliure fins que perdem dificultat i muntem una còmode reunió al cim mateix de l'anomenat "botijo"

2n llarg: V-, IV- III, IV+, IV i IV+, 4 assegurances en 35 metres
Comencem el llarg amb passos fins per placa mes o menys tombada i passat la segona expansió anirem en tendència a la dreta fins una mena de balma. Pugem per un esperó vertical que tenim a l'esquerra. Superem aquest pas i tornem un altre cop navegant per placa i en tendència a la dreta arribarem a un petit relleix un muntarem la reunió. Llarg un xic "expo"

3r llarg: IV, IV+ i II, 3 assegurances i uns 25 metres
Seguim la mateixa tònica que el llarg anterior per placa tombada fins arribar a un petit ressalt, el superem i arribarem facilment al final de la via on muntarem la reunió d'un bon arbre.

Pel descens seguirem la carena que baixa de la paret vers el sud fins arribar al Coll de la Palomera.

Via divertida i bona per combinar-la amb alguna del costat o del Serrat de la Palomera com  es el nostre cas que ens hem dirigit a la via Josep Fatjó i Gené. Aquí deixo l'enllaç en aquest blog de la via.

http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/search?q=serrat+de+la+palomera

Un altre via nova per la "cole" en un indret ben solitari i salvatge de la regió dels Ecos

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
El nostre objectiu
El feixuc primer llarg de la via
Navegant pel segon llarg
El company recuperant el segon llarg
"Guapos" no ho som... no!

diumenge, 5 de febrer de 2017

Via L'ÚLTIM FLUTTER. La Codolosa. Montserrat

Diumenge 22 de gener de 2017
Amb un dia fred, ventós i núvol, els plans previstos no surten com eren d'esperar i si sumem la via que volíem fer (dels 172 anys), millor recular i buscar un plan "B". Entre trobar la via, un primer llarg per oblidar, part del segon, també i el temps que no millora, en Ricard proposa anar a la Codolosa per no tornar a casa amb les mans buides i diu de fer la via l'últim flutter, curta i segons ell, de roca bona i be, cap enllà que anem. La via es compon d'un primer llarg mot dur en el seu tram final però ben assegurat i un segon fàcil però amb poques assegurances.

La via es a l'extrem esquerra de la famosa paret de la Codolosa, fàcilment identificable per la seva cicatriu que ratlla la paret al primer llarg. Podem accedir des de l'ermita de la Salut amb uns 20 min. d'aproximació.

1r llarg: IV+; IV, V, V+ (Ae-6a) i V+, unes 8 assegurances en 35 metres
Encetem el llarg pujant per la dreta d'un llom "arrampat" en el seu començament a cercar el primer parabolt que es força lluny. Superem aquest primer tram i la paret per verticalitat fins arribar a una mena d'empotrament per entrar de ple en una zona molt vertical  i com si fóssim dins una cova. Seguirem amb passos molt difícils, sempre amb tendència a l'esquerra i superarem els darrers metres molt verticals i atlètics.

2n llarg: IV i III, dos assegurances i uns 30 metres
El segon llarg no te res a veure amb el primer, molt fàcil si el comparem alb el primer. Sortim de la reunió amb roca molt bona però exposat, tant sols trobarem dos parabolts en tot el llarg i tindrem que completar les assegurances amb friends, ponts de roca i algun tascó.

Un cop al final de la via, de la mateixa reunió farem un sol ràpel d'uns 50 metres fins el peu de via.

Bonica via per combinar-la amb d'altres de la zona i malgrat tot, un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
La paret des de el peu de via
El company fen el primer lalrg 
Jo, suant la carn-salada
El darrer llarg

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.