diumenge, 5 de febrer del 2017

Via L'ÚLTIM FLUTTER. La Codolosa. Montserrat

Diumenge 22 de gener de 2017
Amb un dia fred, ventós i núvol, els plans previstos no surten com eren d'esperar i si sumem la via que volíem fer (dels 172 anys), millor recular i buscar un plan "B". Entre trobar la via, un primer llarg per oblidar, part del segon, també i el temps que no millora, en Ricard proposa anar a la Codolosa per no tornar a casa amb les mans buides i diu de fer la via l'últim flutter, curta i segons ell, de roca bona i be, cap enllà que anem. La via es compon d'un primer llarg mot dur en el seu tram final però ben assegurat i un segon fàcil però amb poques assegurances.

La via es a l'extrem esquerra de la famosa paret de la Codolosa, fàcilment identificable per la seva cicatriu que ratlla la paret al primer llarg. Podem accedir des de l'ermita de la Salut amb uns 20 min. d'aproximació.

1r llarg: IV+; IV, V, V+ (Ae-6a) i V+, unes 8 assegurances en 35 metres
Encetem el llarg pujant per la dreta d'un llom "arrampat" en el seu començament a cercar el primer parabolt que es força lluny. Superem aquest primer tram i la paret per verticalitat fins arribar a una mena d'empotrament per entrar de ple en una zona molt vertical  i com si fóssim dins una cova. Seguirem amb passos molt difícils, sempre amb tendència a l'esquerra i superarem els darrers metres molt verticals i atlètics.

2n llarg: IV i III, dos assegurances i uns 30 metres
El segon llarg no te res a veure amb el primer, molt fàcil si el comparem alb el primer. Sortim de la reunió amb roca molt bona però exposat, tant sols trobarem dos parabolts en tot el llarg i tindrem que completar les assegurances amb friends, ponts de roca i algun tascó.

Un cop al final de la via, de la mateixa reunió farem un sol ràpel d'uns 50 metres fins el peu de via.

Bonica via per combinar-la amb d'altres de la zona i malgrat tot, un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
La paret des de el peu de via
El company fen el primer lalrg 
Jo, suant la carn-salada
El darrer llarg
Publicado por Joan Prunera en 10:14 a. m.
Etiquetas:

1 comentari:

  1. Jaumegrimp5 de febrer del 2017, a les 11:47

    Almenys no us en vau anar de buit Joan i Ricard ! així que la dels 172 anys eh? jo en aquesta via hi vaig anar a poc d'obrir-la i el comnpany a la primera tirada ja va dir que cap a casa i el dia abans que vosaltres hi vam tornar amb el Toni, vam fer fins mitja quarta tirada en que el vent, pluja i un pitó amb un bon maillon van fer que tirèssim avall, ara que vam haver d'improvitzar un ràpel de dues oliveres joves fins al torrent que no les teníem totes...sort que amb 60 doble vam tocar terra !!
    Si hi voleu tornar us acompanyarem que malgrat l'aspecte la via té trams prou bons, ara això sí un dia de bon sol i sense vent.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.