Tenim pensat anar un parell de dies a Riglos i el primer dia fer una via prou senzilla per anar fent boca pel diumenge però a l'arribar a Riglos fa molt de fred i vent. Decidim anar al Mallo de la Canal a fer la via de la Cara Sur com teníem planejat i estacionem el vehicle a l'explanada del cementiri on hi ha l'observatori de voltors. L'aproximació al Mallo de la Canal sembla evident. Prenem la pista que fa la volta als Mallos i intuim la canal que puja al Mallo que volem escalar. Comencem a pujar per l'interior de la canal però el camí apareix i des-apareix per monets i ens veiem obligats a sortir de la canal infinitat de cops. Entre esbarzers i matolls pugem com podem sempre fent gala del "raro instinto del hombre blanco". Tenim quer pujar per la canal sempre en tendència a l'esquerra fins arribar al final de la canal i abans, trobarem una corda fixa que ens portarà a una mena de terrassa als peus del Mallo. Un cop a la base, seguim per la dreta a tocar l'Agulla Lázaro i en un replà petit, ja podem veure uns metres a munt, el primer parabolt. Ens a costat un hora llarga arribar a peu de via i amb els braços i cames tots "esgarrinxats".
1r llarg: III+ i II+, 2 parabolts en uns 30 metres
Pugem per placa un pel trencada fins el primer parabolt, sempre vigilant els còdols, doncs no tots son prou bons. Arribem a un petit ressalt protegit per un parabolt. Per l'esquerra sembla més fàcil però es molt trencat. Superem el ressalt per la dreta al costat d'uns arbustos i això ens portarà a una cornisa de bona roca i fent una travessia a la dreta en portarà a la reunió d'un sol parabolt. Llarg lleig però que ens portarà a dos llargs prou ferms.
2n llarg: III+, IV+, V-, IV+ i IV, 4 parabolts i un pont de roca en uns 35 metres
Comencem pujant per placa tombada fins un bon ressalt, "panza" com li diuen aquí, protegit per un parabolt. Un cop superat anirem amb tendència a l'esquerra fins un altre ressalt on hi ha un parabolt que no es veu. Superem aquest pas i continuem a la dreta per una mena de canal on trobarem un pont de roca amb cable d'acer. seguim pujant per la canal on trobarem un parell més de parabolts i a partir del darrer, flanquegem a l'esquerra on trobarem una reunió amb anelles. Llarg amb molt bona roca i bonic de fer.
3r llarg: IV, V+ (no obligat), IV i III, 4 parabolts i un pont de roca en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers un desplom amb grans còdols de color vermell. La roca es prou bona però ull. Un cop arribem al ressalt trobem un parabolt i un pont de roca amb cable d'acer i amb passos atlètics no obligats el superem. Per sortir del ressalt farem un pas a la dreta assegurats per un altre parabolt, que per mi, es aquest el pas més difícil. Un cop superat i en tendència a l'esquerra, arribem a un altre ressalt mes senzill on hi ha un altre parabolt al costat d'uns arbustos i per placa tombada i molt fàcil arribem a la reunió d'unes sabines. Llarg divertit de fer.
Ara només ens resta seguir caminant fins el cim allargat del Mallo de la Canal i un cop al cim, baixarem vers llevant fins una sabina gruixuda on hi ha una instal.lació d'un curt ràpel de 15 metres.
La ressenya que portem diu literalment: Bajada: "Un rapel de 15 m por la cara norte y luego andando", i sense donar-te més explicació, "aquí queda lo dicho". Es tard i comença a fer-se fosc i fa un vent molt fort i la veritat es que un cop al terra no veiem gens clar per on baixar. A sota nostre es veu la Aguja Roja i el Mallo Cored i intuïm una mena de corriol i sen se pernsar-ho dos cops ens hi fiquem... quina "cagada"!!! Aquest cop el "raro instinto" ens ha fallat. Si a la aproximació ens hem esgarrinxat a la tornada ha estat pitjor. Després de gaire be un hora fent el senglar, hem pogut arribar a la vessant oest del Mallo Cored i d'aquí a la pista. La qüestió es que un cop fet el ràpel, tenim que remuntar un coll vers ponent i d'aquí baixar per l'altre vessant al costat del Mallo Colorado. Però això ho vàrem veure al dia següent.
Cansats per l'aproximació i el descens i havent passat la nit del "lloro" amb un ven molt fort i antipàtic, ens aixequem amb un dia clar, ventós i fred i decidim que la via de la cara nord de la Aguja Roja la deixarem per un altre dia i decidim anar al Mallo Colorado, que per cert, es ple de gent com un ou. Ens decidim per la via Ultravox que es lliure de gent, però entre que ens mirem el segon llarg i ens "acollonim" i no ens decidim, queda lliure la via Anorexia que encara que jo ja l'he fet, ens decidim per aquesta que no tenim el cos per gaires festes.
Aquí passo la ressenya de quan la vaig fer. Ara la via te quatre parabolts més en els dos primers llargs des de l'últim cop que la vaig escalar. En els passos claus dels desploms (panzas) la roca es molt polida.
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2015/01/via-anorexia-al-mallo-colorado-los.html
Més informació i fotos de la pseudo-aventura en el blog del company:
https://eltercergradista.wordpress.com/2017/09/14/via-cara-sur-y-via-anorexia-en-riglos-910-09-2017/
Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
 |
| Aproximació, la via i la baixada |
 |
| L'antipàtic primer llarg |
 |
| Superada la primera "panza" |
 |
| En el "canalizo" |
 |
| Arribant a la segona reunió |
 |
| Començant el tercer llarg |
 |
| Superant el ressalt |
 |
| Es fa fosc i no sabem el que ens espera de baixada |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada