Diumenge 4 de febrer de 2024
"Si hay que ir se va, pero ir pa' na', es tonteria"..., com ja he dit algún cop, l'escalada a Sant Llorenç del Munt, mai ha estat de les meves preferides, tot i que he escalat un munt de cops les classiques habituals a finals dels 70' i als 80'. Fa un temps mirant el blog del Manel i la Ita, (https://fuertescabassa.blogspot.com/2023/03/sant-llorenc-del-munt-cingle-de-la.html), em va cridar l'anenció una via que era equipada amb generositat al Cingle dels Cavalls. Fa poc, vaig poder escalar la via Serreta, però anave al darrera de l'amic Ricard Rofes i tot i que no esta al mateix lloc la via, m'he refiat del "raro instinto del hombre blanco" per tobar la via. No ha estat així, m'he confós uns quants cops però a la fi, després d'una hora llarga de pujada, hem trobat el peu de via
Prenem la canal de les Bruixes que ens porta a Can Pobla i abans d'arribar-hi, agafem un desviament cap amunt al Cingle dels Cavalls i el Bolet de Can Pobla, un cop ja hem divisat la Punta d'en Serreta, aqui ve l'aventura, no he sabut trobar un cami natural i després de fer una bona estona el senglar pel bosc, hem trobat el peu de via.
1r. Llarg: IV, II i caminant 6 parabolt en 30 metres
Comencem en vertical i de seguit, escalar lleugerament a l'esquerra. Seguim en vertical una bona estona fins que decau la dificultat i arribem a un llarg ressalt. Caminem una quinzena de metres a l'esquerra i arribarem a la reunió.
2n llarg: V/A0 i IV i 7 paraboltsen en 30 metres.
Sortim per l'esquerra a cercar un tram vertical. Dificultat no obligada per superar el ressalt i continuem en escalada per placa i en tendència a la deta. Arribarem a un bon replà als peus d'un ressalt. llarg amb cert ambient.
3r llarg: V/A0, IV+, caminant, V+, A0, Ae (un pas) i V+ 4 parabolts, 1 clau i 4 espits en 30 metres.
Superem el ressalt en lliure o en A0 i seguim per placa. Arribarem a un clau vell i escalarem un petit esperò de roca magnífica i amb un petit pas de flanc entrarem a una zona bruta de terra i herbes seques. Anirem a l'esquerra a cercar el primer espit. Amb uns passos molt fins ens decantem a la dreta a la vertical de tres espits i progressarem en A0. El darrer pas, el farem amb un pas d'estrep. El més difícil es sortir de l'estrep. Un cop superat, caminarem uns deu metres fins a arribar a un pi, on muntarem la reunió final
El descens el farem caminant per camí marcat i escollint qualsavol canal que tenim a la dreta mirant a vall o be, pujant a la Mola i desfent el cami normal a Can Pobla.
Via equipada amb generositat. La roca es la que es i no podem demanar res mes, tot i que es deixa escalar prou be ,sempre amb cura de quin còdol ens refiem. El darrer llarg, massa dificil pel que fa a la via però amb un estrep i moral, sortim, aqui la roca es magnífica i nova via per la "cole"
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera amb Enedina Perez i Agustín Perez
Situació de la via |
Primers metres |
Començant el segon llarg |
El tercer llarg |
El company superant la vertical placa final |
Cordada de jubilats |
La via m'ha agradat força tenint en compte la qualitat de la roca dels dos primers llargs típica de Sant Llorenç.
ResponEliminaL'últim llarg bastant dur per a mi però m'ho he passat TETA!!
Ep Joan, acabaràs agafant carinyo a St Llorenç del Munt. Enhorabona per la via. El final costa un colló! Ricard Rofes
ResponEliminaNo m'acostumaré mai, Ricard... jejeje
EliminaEnhorabona Joan i companyia ! No m'extranya que et costés trobar el peu de via...al meu blog ho explico com ho vam fer amb el Ricard, però si no et coneixes molt els camins és complicat encertar-la. El mur final d'artifo es pot escaquejar per l'esquerra seguint una placa desequipada que és més homogènia amb el grau trobat fins aleshores.
ResponEliminaSi Jaume, anavem amb la teva explicació però com que no hi ha camí marcat, va ser una mica fer el senglar pel bosc. Sabia de la sortida per l'esquerra però vaig preferir tirar pel dret. Si la torno a repetir, aniré segur per aqui, la sortida és massa "burra".
Elimina