1406535

dijous, 25 de gener del 2024

Via ARESTA D'ESPINALBET. Santuari de Corbera, Espinalbet

Tornem al Santuari de Corbera per tastar una de les noves vies de la cordada Pany-Baraldes que han obert fa poc en aquest solitari indret.

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de la dreta o la de l'equerra que ensacostarà al prat. Remuntem pel bosc (fites i cordillets vermells lligats als arbres) i en poca estona i de seguit veurem un corriol que baixa, Després seguim amb ziga-zagues per l'esquerra fins a arribar a la cresta de la cinglera i veurem escrit a la roca Placa de la Llum i A. E. Trobarem unes cordes fixes que es ajudaran a arribar a una agulla. Un metre per sota de l'agulla està el ràpel que farem per acedir al peu de via.

La maniobra es la següent: deixarem una corda auxiliar de 60 metres fixe i rapelarem per ella fins a peu de via. Degut a que, encara que s'ha netejat la paret, han deixat molta cantitat de boixos tallats, no se socarrel, sino a un pam de llargada i evidentment, quan rapelem s'ens enganxaran les cordes sense remei, per això el deixar una corda fixe auxiliar en tot el total de la via a escalar.

La via es pot escalar amb dos llargs de 28 metres però el primer, per nosaltres ha estat bastant dur i l'hem fet amb dos. Trobarem una reunió als 14 metres, desprès un altre, també de 14 metres i una darrera de 28 metres. Si hi ha gent que esta baixant quan escalem, ens molestarà bastant com ens va passar a nosaltres, degut que entre la corda fixe i els que rapelen, no queda espai lliure per progresar amb comoditat. Tot això ens va causar certa molestia.

1r llarg: V, V+ (A0), V+ i IV+, 4 expansions, 2 claus i un parell de sabines en uns 14 metres
Comencem per placa difícil i arribarem a un diedre i que tota l'estona el seguirem amb passos de bavaresa i escalada en oposició. Al mig, trobarem la dificultat més forta que no serà obligada. En un punt s'acaba i entrem en un petit replà on hi ha una reunió i en el nostre cas, la muntem.

2n llarg: IV-, V i IV+,. 2 expansions, 2 claus i un parell de sabines en uns 14 metres
Sortim de la reunió per placa i de seguit continuem com el llarg de sota, amb bavaresa i oposició. Els passos no son tant durs com en el tram més difícil del primer llarg, però atlètics. Quan s'acaba el diedre ja podrem entrar a la reunió, als peus d'una placa.

3r llarg: IV, IV+ i IV, 5 expansions, i alguna sabina en uns 28 metres
Sortim per la dreta a cercar una placa i tot seguir en vertical per terreny brut i en algún lloc amb la roca a controlar. Això en durà a un esperò esmolat on son visibles els parabolts. Escalem l'esperò, molt estètic i progressivament arribarem a la reunió i un cop arribi el company a la reunió podrem recollir la corda fixe i remuntar amb les cordes fixes dalt de la cinglera.

La via està be, te dos llargs força potents que es poden fer amb un de sol i un darrer amb un esperò molt estètic, però tota la "moguda" que s'ha de fer, resta encant a la via, malgrat tot això, tenim via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera






2 comentaris:

  1. Enhorabona Joan i Agustín ! Llàstima de trobar gent. M'ha semblat veure que heu usat algun flotant, o són ponts de roca?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, si vaig posar un parell de flotants al curt segon llarg, però son prescindibles... veus aquelles fissures i foats i no et pots estar jajajajajaja

      Elimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.