Via MIQUELUCHI a la Pala Alta

Dissabte 19 de novembre de 2016

La via Miqueluchi a la Pala Alta, es una de les clàssiques d'aquesta zona que em faltava per fer. Fa temps que li vaig proposar al Ricard i aquest cop mirarem d'enllestir-ho. A mi sempre m'havia frenat el darrer llarg, de V+ i sense equipar però acompanyat d'un company ben valent, és un altre cosa. De fet, el darrer llarg l'he fet (patit) dos cops, un quan el pujava el company i l'altre, mentre l'elcalava jo. Fa temps que no patia tant de segon en un llarg de corda! La via està molt be, es una manera semblant al Diedre Blanqueta, de pujar la Pala alta. La trobarem semi equipada amb parabolts i dos llargs comuns amb la seva via veïna, el Diedre Blanqueta. La via comença a la dreta de la caracteristica gran piràmide d'aquesta paret en un marcat esperó. Via recomanable però amb un darrer llarg molt exposat i atlètic on tindrem que fiar-nos de la nostra força i perícia.

1r llarg: IV, IV+, IV i III, neta i uns 25 metres
Comencem l'escalada pujant per un marcat esperó on al mig trobarem el pas clau a equipar i un cop arribem a un bon ressalt, flanquegem fàcilment a l'esquerra fins arribar a la reunió. Bon llarg on ja ens posem les piles.

2n llarg: V; IV+, IV i III, 4 parabolts en uns 40 metres
Sortim per la dreta de la reunió superant un desplom protegit per un parabolt. Tot seguit fem un petit flanqueig a l'esquerra per continuar per placa tombada amb petits ressalts, però d'una adherència fantàstica. Seguim tot recte a munt per placa fins que els desploms de sobre nostre, ens mana flanquejar a l'esquerra fins arribar a l'extrem d'un aeri esperó on muntem la reunió de dos espit i un parabolt. Llarg per gaudir d'un rocam fantàstic.

3r llarg: V, IV+, V, V+/A0e (6a) i IV, 2 espits dos parabolts i un clau en uns 40 metres
Iniciem el llarg per l'esquerra de la reunió amb bon ambient. Primer pujant uns metres en vertical i després fent un llarg flanqueig a l'esquerra fins arribar al tram comú amb el Diedre Blanqueta. Pugem per diedre equipar amb dos parabolts i un pitó en escalada atlètica i dura fins arribar a una bona cornisa on muntem la reunió. Llarg molt atlètic però espectacular.

4t llarg: IV+ i V dos parabolts en uns 15 metres
Continuem per diedre amb passos mes o menys difícils fins arribar a una mena de xemeneia curta on serà el pas més difícil del curt llarg.

5è llarg V+ (6a) neta i uns 25 metres
El darrer llarg i la "cirereta" o la "fava" del tortell. Pugem per la paret vermellosa de la dreta del Diedre Blanqueta per terreny molt vertical i atlètic. El problema del llarg consisteix en que ho hem d'equipar tot no essent fàcil parar-se i buscar el friend o tascó adient per emplaçar tot tirant de braços. Quan portem uns quinze metres d'escalada vertical, veiem una savina a la nostra dreta i emprenem un aeri flanqueig a la dreta per continuar en un terreny brut de terra que li resta continuïtat al llarg fins arribar al cim de la paret. La reunió la tindrem que muntar de friends i tascons dons no hi ha res fixe. Llarg molt dur pel meu nivell però que a la gent que aneu força be en V+ sense equipar, us semblarà una meravella.

La baixada la farem pel camí normal que puja del Coll de la Porta al cim del Mont-roig. vint minut i vint minuts més fins el parquing on deixem el vehicle.

Nova via per la cole però no crec que la repeteixi per culpa del darrer llarg. De totes maneres l'hem gaudit força.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Camí de les parets, la boira comença a recular 

Recuperant el primer llarg

Començant el segon llarg

A la part final de les plaques del segon llarg

El llarg flanqueig del tercer llarg 

El passos més difícils al diedre del tercer llarg

Sortint del tercer llarg 

Començant bonic però curt quart llarg

Recuperant el quart llarg

El difícil darrer llarg

Una més per la "cole"

Via DEL CURSET a la Pala Alta. El Mont-Roig

4 d'octubre de 1714 / 2014

Avui no han sortit les coses com estaven previstes. Una gran matinada per arribar al poble d'Àger i fer la primera (en el meu cas, la segona) incursió per les parets d'aquesta part del Montsec d'Ares. Mentre omplim el pap indaguem una mica com arribar a la via que volem fer, la via Montsiciana. Quan ja ho tenim clar enfilem carretera i després pista fin el punt on marca la ressenya que portem. Una aproximació curta però molt dreta ens porta de cap al peu de via. Miro a munt de la paret i miro al Joaquim. Amb la cara paga...!!! i jo no estic massa inspirat avui. Comencem a remenar en el bagul de les "excuses"... Ui, mira quins núvols, jo no veig cap parabolt, Avui em trobo cansat, carai, el segon llarg es veu molt vertical... i així no se quantes excuses més durant uns vint minuts. A la fi decidim de marxar que avui no tenim el dia. De camí de tornada, podriem anar a Sant Llorenç de Montgai i podem fer alguna cosa, per no perdre el dia, no? Una mica cap-cots desfem el camí i fem el retorn cap a Àger. Tot anant per la carretera en direcció a Balaguer, veig un indicador que posa: Vilanova de la Sal i se m'encén la "llumeta"... calla! anirem a fer una via que fa una pila d'anys que no he repetit. Es curta i ben assegurada i ens agafa de camí, la via Curset de la Pala Alta

Arribem a Vilanova de la Sal, ja una mica tard però decidits a fer-la tot i que el sol, ara comença a "picar" de valent. Deixem el poble i seguim la pista fins el llog que deixem estacionat el cotxe i refem la motxilla traient material que no farem servir. que jo recordi només son necessàries les cintes i la reunió. Tot caminat per la pista veiem gent al Diedre Blanqueta i a la Brothers Ruiz. els mirem una estona i prosseguim fins el peu de via. Be, sembla que no fa tanta calor i la paret es orientada al sud-est i ja comença a no donar-li de ple el sol.

La via es curta, dos llarg de corda i totalment equipada amb espits, ponts de roca i algun parabolt afegit més tard però no la recordava tant vertical i atlètica. M'ha sorprès després de tants anys!!!

1r llarg: IV. V, IV i III, unes 9 expansions i dos ponts de roca en uns 40 metres
Comencem a la vertical de la paret i pugem amb tendència a l'esquerra. La via no te pèrdua, tant sols hem de seguir els espits i superant ressalts prou atlètica però sempre, ben assegurats. Arribem a un diedre que pugem amb "bavaresa". Passatge molt maco. per tot seguit, fer un últim ressalt i ascendir en un flanqueig en diagonal a l'esquerra i entrar en una còmoda reunió un pel penjada.

2n llarg: V, IV, V, IV, III i V, unes sis expansions i dos ponts de roca en uns 30 metres
encetem el segon i darrer llarg per la dreta atacant un mur vertical fins una placa d'un esperó. Un cop a la placa anem en tendència a la dreta per donar-li la volta a l'esperó i pujar per una mena de diedre-xemeneia. Ara més fàcilment arribem a un mur desplomat que el superem per la dreta amb un pas difícil però assegurat per dos expansions i tot de sobte, ja som al cim.

Per baixar, només tenim que resseguir el camí que baixa del cim de la Pala Alta i en uns 20 minuts ja som un altre cop a la pista.
No ha estat un dia rodó però no hem tornat amb les mans buides i jo després de, al menys catorze anys, he repetit una via que la tenia oblidada, malgrat la matinada i la "quilometrada"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

La curta paret on es la via

Comencant el primer llarg

El franqueig ascendent per arribar a la reunió 

L'eserò del segon llarg

Arribant a la fi de la via 

Quin dia, buf!!!

Via Lluis a la Pala Alta amb una variant d'entrada força curiosa

19.06.2011

Tenia ganes de fugir una mica de Montserrat i decidim anar a la via Lluis, a la Pala Alta. Tots la hem fet però proposo fer una entrada directa. Aquesta variant ja la vàrem fer en Joaquim i jo fa temps i queda una via amb més continuitat, dons el primer llarg de la Lluis es una canal de III molt herbosa i sense gaire atractiu.

Arribem a peu de via i el sol apreta de valent. No se si hem fet be en vindre aquí. Tenim un cel sense nubols i crec que pasarem calor. Recordo aquest primer llarg molt ben assegurat pero et tens que posar les piles, dons a mig llarg hi ha un pasos força difícils. En Guillem s'adjudica el primer en obrir via i no serem nosaltres que li treiem l'il.lusió...

1er llarg, uns 45 mts. V/V+ i mes o menys 9 parabolts
Surt per blocs verticals sempre buscant la llògica i, evidentment, els parabolts fins una placa, on aquí, si que allargen bastant. Jo he pujat la placa, llaugerament a l'esquerra, per una mena de diedre però aquest llarg no et deixa indiferent. Al final del llarg es torne una mena de canal una mica descomposta i tens que tindre cura per que no es fàcil. Arribem a la reunió i sortosament corre aire i no fa o no tenim gens de calor.

2n llarg, uns 20 mts. IV+ i dos parabolts, es pot protegir amb tascons i friends

Surto jo i devant tinc una mena de diedre vertical on el parabolt esta a uns tres metres. Poso un friend i despres vas pujant vertical amb passos atlètics fins un altre diedre-placa inclinat a l'esquerra on trobes un altre parabolt. Placa i cop de gas i entres a la reunió en una cornisa.

3er llarg 25 mts. V- i quatre parabolts

Ara surt en Guillem. Aquest es un allarg de placa molt divertit on trobem el seguros justets però molt ben emplaçats. Surt per l'esquerra de la reunió fins trobar-se a plena placa i amb tendència a la dreta arribes a la reunió en una bona cornisa a peu d'un desplom.

4t llarg, uns 30 mts. V i tres parabolts

Ara em toca a mí. Aquest llarg es la "cirereta". Es (bastant) difícil al començament i al final del llarg. D'entrada tens un desplom molt pronunciat amb un parabolt a uns tres metres de la reunió. Hi han molt bones preses però son arrodonides. La qüestió es bloquejar be el braços i obrir-te be de cames i xapar-lo. despres tibar fotr a munt fins un terreny on, ja mes tranquil, pots descansar. El pas m'ha sortit a la primera. Agafo aire i continuo per terreny mes fàcil superant uns blocs i plaques fin un altre mur vertical lleugerament desplomat. Aqui hi ha un parabolt pero res mes fins el cim. Uns metres per sobre del parabolt coloco un friend del nº 3 que entra "a caldo" i mirant-me una mica el pas, li foto cop de gas i a munt. Tira enrera, però hi ha canto, i no val a baixar la guardia. També m'ha sortit a la primera... estic content això sembla que rutlla i poc a poc vaig agafant confiança.

Ja som el tres al cim i no em passat gens de calor i es bastant d'hora. Ara toca baixar i anar a Sant Llorenç de Montgai a fer la cervesa. Fa temps que no feia aquesta via. Sempre he sentit que deien que no era maca, però a mí sempre m'ha agradat i amb aquesta variant d'entrada, que per cert he esbrinat que es una via que es diu Temps de neu, però que no tinc cap ressenya d'ella, queda una via molt complerta per a "patatas" com jo, una forma mes senzilla d'arribar dalt de la Pala Alta i gaudir una estona amb bona companyia.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joan Marc Griñan i Joan Prunera

Jo, obrint el segón llarg

Els companys en plena feina

En Guillem en plena placa del tercer llarg

En Joan Marc i jo en plena placa del tercer llarg

Buf! el desplom de l'ultim llarg...

Ja em fet la via!