dilluns, 20 de juny de 2011

Via Lluis a la Pala Alta amb una variant d'entrada força curiosa

19.06.2011


Tenia ganes de fugir una mica de Montserrat i decidim anar a la via Lluis, a la Pala Alta. Tots la hem fet però proposo fer una entrada directa. Aquesta variant ja la vàrem fer en Joaquim i jo fa temps i queda una via amb més continuitat, dons el primer llarg de la Lluis es una canal de III molt herbosa i sense gaire atractiu.

Arribem a peu de via i el sol apreta de valent. No se si hem fet be en vindre aquí. Tenim un cel sense nubols i crec que pasarem calor. Recordo aquest primer llarg molt ben assegurat pero et tens que posar les piles, dons a mig llarg hi ha un pasos força difícils. En Guillem s'adjudica el primer en obrir via i no serem nosaltres que li treiem l'il.lusió...

1er llarg, uns 45 mts. V/V+ i mes o menys 9 parabolts
Surt per blocs verticals sempre buscant la llògica i, evidentment, els parabolts fins una placa, on aquí, si que allargen bastant. Jo he pujat la placa, llaugerament a l'esquerra, per una mena de diedre però aquest llarg no et deixa indiferent. Al final del llarg es torne una mena de canal una mica descomposta i tens que tindre cura per que no es fàcil. Arribem a la reunió i sortosament corre aire i no fa o no tenim gens de calor.

2n llarg, uns 20 mts. IV+ i dos parabolts, es pot protegir amb tascons i friends
Surto jo i devant tinc una mena de diedre vertical on el parabolt esta a uns tres metres. Poso un friend i despres vas pujant vertical amb passos atlètics fins un altre diedre-placa inclinat a l'esquerra on trobes un altre parabolt. Placa i cop de gas i entres a la reunió en una cornisa.


3er llarg 25 mts. V- i quatre parabolts
Ara surt en Guillem. Aquest es un allarg de placa molt divertit on trobem el seguros justets però molt ben emplaçats. Surt per l'esquerra de la reunió fins trobar-se a plena placa i amb tendència a la dreta arribes a la reunió en una bona cornisa a peu d'un desplom.

4t llarg, uns 30 mts. V i tres parabolts
Ara em toca a mí. Aquest llarg es la "cirereta". Es (bastant) difícil al començament i al final del llarg. D'entrada tens un desplom molt pronunciat amb un parabolt a uns tres metres de la reunió. Hi han molt bones preses però son arrodonides. La qüestió es bloquejar be el braços i obrir-te be de cames i xapar-lo. despres tibar fotr a munt fins un terreny on, ja mes tranquil, pots descansar. El pas m'ha sortit a la primera. Agafo aire i continuo per terreny mes fàcil superant uns blocs i plaques fin un altre mur vertical lleugerament desplomat. Aqui hi ha un parabolt pero res mes fins el cim. Uns metres per sobre del parabolt coloco un friend del nº 3 que entra "a caldo" i mirant-me una mica el pas, li foto cop de gas i a munt. Tira enrera, però hi ha canto, i no val a baixar la guardia. També m'ha sortit a la primera... estic content això sembla que rutlla i poc a poc vaig agafant confiança.

Ja som el tres al cim i no em passat gens de calor i es bastant d'hora. Ara toca baixar i anar a Sant Llorenç de Montgai a fer la cervesa. Fa temps que no feia aquesta via. Sempre he sentit que deien que no era maca, però a mí sempre m'ha agradat i amb aquesta variant d'entrada, que per cert he esbrinat que es una via que es diu Temps de neu, però que no tinc cap ressenya d'ella, queda una via molt complerta per a "patatas" com jo, una forma mes senzilla d'arribar dalt de la Pala Alta i gaudir una estona amb bona companyia.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joan Marc Griñan i Joan Prunera



Jo, obrint el segón llarg
En Joan Marc començant el segón llarg
Els companys en plena feina
En Guillem arriban a la reunió
En Guillem en plena placa del tercer llarg
En Joan Marc i jo en plena placa del tercer llarg
En Guillem a la quanta reunió
Buf! el desplom de l'ultim llarg...
En Joan Marc sortint del desplom
Ja em fet la via!

4 comentaris:

  1. Felicitats per la via i aviat pel sant Joan !!

    Aquesta encara no l'he fet i per tant ja tinc clar que quan hi vagi entrarem per aquesta variant

    salut i a tibar

    ResponElimina
  2. Ep Joan! veig que la recuperació va bé, ja t'atreveixes amb el calcari, bona senyal!! aquesta via és molt maca i l'entrada li dóna més gracia.

    ResponElimina
  3. Joan B, per molts anys a tu també per la part que et toca. Llàstima que no vas poder vindre. En sap molt de greu. El dia que vulguis anem, no m'importa repetir-la.

    Jaume, si, sembla que va be. Quan "tibo" de braços no noto res. L'unic que molesta encara es la cicatriu, que sembla que tingui una serra... en fi paciència, la sort es que quan escalo, ni m'enrecordo...

    ResponElimina
  4. Sort vau tenir que corres una mica l'aire. Pq el Montroig aquest epoca de l'any és un forn.
    Felicitats per l'activitat

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.