diumenge, 20 de novembre de 2016

Via MIQUELUCHI a la Pala Alta

Dissabte 19 de novembre de 2016
La via Miqueluchi a la Pala Alta, es una de les clàssiques d'aquesta zona que em faltava per fer. Fa temps que li vaig proposar al Ricard i aquest cop mirarem d'enllestir-ho. A mi sempre m'havia frenat el darrer llarg, de V+ i sense equipar però acompanyat d'un company ben valent, és un altre cosa. De fet, el darrer llarg l'he fet (patit) dos cops, un quan el pujava el company i l'altre, mentre l'elcalava jo. Fa temps que no patia tant de segon en un llarg de corda! La via està molt be, es una manera semblant al Diedre Blanqueta, de pujar la Pala alta. La trobarem semi equipada amb parabolts i dos llargs comuns amb la seva via veïna, el Diedre Blanqueta. La via comença a la dreta de la caracteristica gran piràmide d'aquesta paret en un marcat esperó. Via recomanable però amb un darrer llarg molt exposat i atlètic on tindrem que fiar-nos de la nostra força i perícia.

1er llarg: IV, IV+, IV i III, neta i uns 25 metres
Comencem l'escalada pujant per un marcat esperó on al mig trobarem el pas clau a equipar i un cop arribem a un bon ressalt, flanquegem fàcilment a l'esquerra fins arribar a la reunió. Bon llarg on ja ens posem les piles.

2on llarg: V; IV+, IV i III, 4 parabolts en uns 40 metres
Sortim per la dreta de la reunió superant un desplom protegit per un parabolt. Tot seguit fem un petit flanqueig a l'esquerra per continuar per placa tombada amb petits ressalts, però d'una adherència fantàstica. Seguim tot recte a munt per placa fins que els desploms de sobre nostre, ens mana flanquejar a l'esquerra fins arribar a l'extrem d'un aeri esperó on muntem la reunió de dos espit i un parabolt. Llarg per gaudir d'un rocam fantàstic.

3er llarg: V, IV+, V, V+/A0e (6a) i IV, 2 espits dos parabolts i un clau en uns 40 metres
Iniciem el llarg per l'esquerra de la reunió amb bon ambient. Primer pujant uns metres en vertical i després fent un llarg flanqueig a l'esquerra fins arribar al tram comú amb el Diedre Blanqueta. Pugem per diedre equipar amb dos parabolts i un pitó en escalada atlètica i dura fins arribar a una bona cornisa on muntem la reunió. Llarg molt atlètic però espectacular.

4t llarg: IV+ i V dos parabolts en uns 15 metres
Continuem per diedre amb passos mes o menys difícils fins arribar a una mena de xemeneia curta on serà el pas més difícil del curt llarg.

5è llarg V+ (6a) neta i uns 25 metres
El darrer llarg i la "cirereta" o la "fava" del tortell. Pugem per la paret vermellosa de la dreta del Diedre Blanqueta per terreny molt vertical i atlètic. El problema del llarg consisteix en que ho hem d'equipar tot no essent fàcil parar-se i buscar el friend o tascó adient per emplaçar tot tirant de braços. Quan portem uns quinze metres d'escalada vertical, veiem una savina a la nostra dreta i emprenem un aeri flanqueig a la dreta per continuar en un terreny brut de terra que li resta continuïtat al llarg fins arribar al cim de la paret. La reunió la tindrem que muntar de friends i tascons dons no hi ha res fixe. Llarg molt dur pel meu nivell però que a la gent que aneu força be en V+ sense equipar, us semblarà una meravella.

La baixada la farem pel camí normal que puja del Coll de la Porta al cim del Mont-roig. vint minut i vint minuts més fins el parquing on deixem el vehicle.

Nova via per la cole però no crec que la repeteixi per culpa del darrer llarg. De totes maneres l'hem gaudit força.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
Camí de les parets, la boira comença a recular 
L'esperó del començament de la via 
Recuperant el primer llarg
Començant el segon llarg
A la part final de les plaques del segon llarg
El llarg flanqueig del tercer llarg 
El passos més difícils al diedre del tercer llarg
Sortint del tercer llarg 
Començant bonic però curt quart llarg
Recuperant el quart llarg
El difícil darrer llarg
Una més per la "cole"

2 comentaris:

  1. Bueno bueno y divertido y un sol estupendo,esta la dejo en reserva por si acaso me hago mas valiente,
    Felicidades a los dos

    ResponElimina
  2. Enhorabona !! aquesta no l'he fet, me l'apunto. Comença prop de la Mariola Motors oi?

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.