Via DE LA BROCA a la Roca Sobirana. Vall de Lord

Dissabte 28 de maig de 2016

Aquest cap de setmana no estic gaire fi i com sóc, o som, uns "malats de roca" remeno en el calix dels plans "B" i marxem cap a la comarca del Solsonès a un lloc que encara no hem estat mai, be mai no es correcte, si que he estat al Santuari de Lord, però en aquest lloc en concret, la Roca Subirana, mai. La roca es la de la regió, conglomerat que va de bo a dolent. No més hem fet una via i després ens hem dedicat a fer "esportiva" a la sortida del túnel on deixem el vehícle.  No ha estat tot una maravella però donades les circumstàncies, millor això que "darte con un canto en los dientes".

Sortint de Sant Llorenç de Morunys i prenem la carretera a Coll de Jou i al poc de sortir de la població i en una corba, trobem a la nostre esquerra, el desviament al Santuari de Lord. De sopte, ens trobem amb la boca d'un túnel, el travessem i deixem el cotxe en una petita explanada apta per a no mes de tres cotxes. Uns metres mes en davant surt una pista a l'esquerra de la carretera i després d'un parell de revolts arribem a un ample coll nu de vegetació. La Roca Subirana es la cinglera que tenim davant nostre. Tant sols tenim que resseguir pel peu de la paret i buscar la via que mes ens faci gràcia. Nosaltres ens decidim per la via DE LA BROCA, grau amable i ben equipada. Sembla ser que la roca es bona, això diuen. Es la primera via que ens trobem a la cinglera amb el parabolts ben visibles a tombat primer llarg.

1r llarg: II i III, quatre parabolts en uns 25 metres

Comencem a pujar per terrey molt fàcil i ajegut fins un petit ressalt que el superem amb facilitat. Continuem fins un replà on trobem muntada la reunió de dos parabolts.

2n llarg: IV i III, quatre parabolts i una sabina en uns 25 metres

Sortim de la reunió per la dreta, per terreny vertical i continuem per l'esquerra fins un mur vertical per on pot regalimar aigua si ens ha plogut. Superem aquesta part més vertical del llarg i entrem en un terreny un xic trencat. Podem llaçar una bona sabina i després, continuar en diagonal a la dreta, fins la reunió.

3r llarg: IV, III i II, tres parabolts en uns 20 metres

Encetem el llarg per terreny vertical i un pel trencat fins un parabolt, que costa de veure, al costat d'unes herbes. Fem un petit pas de flanc a l'esquerra i continuem  recte a munt fins la reunió que es el final de la via.

Pel descens, seguirem la carena vers ponent fins un arbre gruixut uns meters per sota de la carena. Bagues i maion instal.lats. Fem un ràpel de 28 o 30 metres fins pràcticament el cami per on em vingut.

Be, una escalada sense gaire o gens pretensions, només el gaudir, això si, d'un paissatge marevellós, com tots els d'aquesta zona. Encara que en aquesta via la roca es bona, haureu d'anar amb comte. M'he quedat amb més ganes d'escalar però avui no estic delt tot inspirat i decidim anar on tenim el cotxe i fer un parell o tres de vies d'esportiva i així acabar d'arrodonir el dia.

Un altre via nova per la cole...

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

La Roca Subirana des del coll

El peu de via

El primer llarg

El segon llarg

El tercer llarg

La broca clavada a la roca que dona nom a la via

Vistes de Port del Compte des de la cresta cimera

La Llosa del Cavall des de el coll

Via DELS JUBILATS. Canalda

Dilluns 8 de desembre de 1714 / 2014

Canalda sempre ha estat un lloc que m'ha fet molt de respecte i de fet, tant sols he fet una via, per que aquesta no es pot considerar via. Fa molt de temps que tenia aquesta via guardada com a "plan B" i aquest dilluns de festa tonto matinem i marxem a l'aventura. Tenia unes ressenyes de Roca Subirana però al final ens vàrem decantat per Canalda. Mal fet!!! En fi, a les penes punyalades...
Jo no la recomano, però aquí teniu la ressenya.

De Solsona prenem la carretera que porta a Coll de Jou i d'aquí seguirem la carretera a l'esquerra a Canalda on a la poca estona ja veurem la paret a la nostre dreta. Deixem el vehicle en un petit aparcament tant a dreta com a esquerra al costat d'una fpista que puja borejant per sota la paret. a prop d'un dipòsit d'aigua (?) enfilem per sender poc definit fins que es torna molt evident  i amb fites fins una gran cova a peu de la paret. Seguim  a la dreta borejant la cinglera fins que trobem una paret còncava de color blau. Ens dirigim cap a ella abandonant el camí i en el punt més fàcil  a peu de paret comencem la via.

La via segueix un camí mes o menys natural evitant les dificultats fins que no hi ha mes remei i tira pel dret. S'ha d'intuïr una mica el recorregut on trobarem les reunions amb un sol espit o pont de roca on podrem reforçar-les. Realment tant sols el cinquè llarg val la pena de fer la via i ni això.

1er llarg: III, I/II i IV- neta d'assegurances en uns 55 m
Pugem un primer ressalt i després seguim grades fàcils intuint el camí fins una mena de balco que sobre surt de la paret on trobarem un únic pont de roca bastant a munt de l balco esmentat. Podem reforçar la R amb una sabina.

2on llarg: I i IV- neta d'assegurances i uns 25 m
Caminem a la dreta fins roca de debò. Flanquegem amb un parell de passos i tindrem que fer "malabarismes entre terra i pedra solta per arribar a la reunió d'un espit on també la tindrem que reforçar.

3er llarg: IV i I/II/III neta d'assegurances en uns 50 m
A l'esquerra tenim una placa de roca però mullada i terrosa i opto per pujar a la vertical de la reunió amb uns passos de IV i un cop superat això caminar i grimpar/desgrimpar per una feixa fastigosa plena de terra i herba fins que tenim que passar a l'altra banda d'una canal ajudant-nos de branques i matolls fins que caminant per feixa mes evident muntem la reunió en un dels arbres que trobem.

4t llarg: II/III i IV un pont de roca en uns 25 m
D'entrada sembla bonic el que ve però aviat es un des-encís. De la reunió veiem una mena d'agulla amb un pot de roca al mig. La roca es prou bona i la dificultat moderada el problema es arribar a la roca. Tot es terra, pedra solta i matolls... un cop, miracolosament hem arribat a la roca, escalem fins el pont de roca i tot seguit flanqueig a l'esquerra fins una canal de terra i pedra solta on ens durà a una bona cornisa on hi ha un espit i muntem reunió.

5è llarg: IV+ i IV, un pont de roca i un clau en uns 30 m
Es l'únic llarg que val la pena però no s'ho val arribar fins aquí per això... Sortim de la reunió per l'esquerra fent un pas de fe per passar d'una paret a l'altre en mig d'una canal. Podem posar friends i tascons. Seguim flanquejant fins un mur vertical on trobarem un pont de roca i tot seguit a la dreta ajudant-nos d'una sabina seca (el dia que no hi sigue, no se com ho farem!!!) entrarem en un diedre un pel descompost. amb un altre pas de fe, pugem pel diedre fins un clau que ens assegura el pas i entrem en una bona cornisa. Enfilem  amunt per paret vertical i entrarem a la reunió on trobem un espit.

6è llarg: incatalogable, de fet, es per sortir de la via. 50 m.
Anem vers l'esquerra per una cornisa de toca al principi i després a munt ajudant-nos dels arbres l'herba i la terra que trobem fins que arribem caminant i ja hem acabat la via... per sort!!!

Nosaltres encara hem fet un ultim llarg de II per unes rampes de roca però no fa falta, es que no sabíem per on baixar fins que, fent gala del "raro instinto del hombre blanco", trobem les fites de baixada i en trenta minuts ja som al final del "purgatori"

Via molt, però molt prescindible i una mes per la cole.

Ensarronada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

panoràmica de l'ndret

Vistes des de la primera reuió 

Començant la via 

Arribant a la primera reunió 

El cinquè llarg

Arribant a la cinquena reunió

Via RESSACA ESTIUENCA al Clot de Vilamala. El Solsonès

Dissabte 9 d'agost de 1714 / 2014

La meva ressenya

Anar a escalar al Clot de Vilamala es sinònim de solitud i tranquilitat. Es un paisatge feréstec i ple de gorges, semblant a un laberint i que jo sàpigue, hi han poques vies d'escalada. Una via que fa temps vaig veure en els blogs, http://romanticguerrer.blogspot.com i http://antxpavil.blogspot.com (Cutresescaladorskepateam) i que evidentment està orientada a l'oest, em va fer decidir aquesta setmana anar amb el Vicenç a escalar a l'ombra estival. La via es una petita joia (es el meu gust), roca bona i a controlar en alguns llocs, i poques expansions, ens permetrà "navegar" entre còdols buscant el lloc més adient per progressar i a més, agilitzar les nostres retines per localitzar els parabolts que això es el més divertit.
Arribats a Solsona, el temps no es gaire engrescador i acabats d'esmorzar i fent via cap el Coll de Jou, comença a ploure... oooooh!!! Tinguem confiança, poder, aquest núvols passaran. Arribats on deixem el cotxe, sembla que el temps no anirà a pitjor i decidim embarcar-nos en la nova aventura del dissabte. Les dos úniques ressenyes que tinc, posa que es una via molt fàcil i molt rampada... be, a mi no m'ho ha semblat, te passatges prou drets i verticals i el grau molt "justet" i tot això amb poques assegurances fixes, ens obligarà a escalar de valent, sobre tot fixant-nos molt on ens agafem. El primer llarg es el que ens hem de posar les "piles"

Per arribar podem anar des de Solsona, prenent la carretera que porta a Sant Llorenç de Morunys i al km. 21,5 en un revol de la carretera anomenat de Fenarals deixem el vehicle. Prendrem la pista que tenim a la nostra esquerra i que baixa en direcció a Sòbol. Després d'una gran corba que fa la pista, arribem a una explanada. Es aquí on cambiem de direcció, deixem la pista i baixem vers ponent seguint marques grogues i en ocasions, verdes i blanques. Tot això es seguin l'anomenada Serra Llarga fins un punt on trobem un parell de fites grans que ens indiquen el camí de baixada fins el Clot de Vilamala pròpiament dit. En aquest punt es on acabarem la via que volem fer. Tot baixant seguirem el camí fins que travessarem un torrent i quant arribem a un segon torrent el seguirem a vall. En un punt del camí veurem la paret a la nostra esquerra. Quan siguem just davant de la paret trobarem una torrentera que baixa al torrent que el tenim a l'esquerra. Amb poca dificultat arribarem al fons i en una clariana del bosc, al costat d'una llastra i una alzina, en un replanet molt petit, trobarem el peu de via. Si ens fixem be, veurem el pont de roca a uns 5/6 metres del peu de via.

1er llarg: IV, V, IV i IV+, 4 expansions, un pont de roca i una sabina en 60 metres
Ens enfilem a la vertical d'un cordino en un pont de roca que es a uns 6 metres del terra i sempre amb tendència a l'esquerra anirem pujant o navegant entre un mar de còdols a la recerca del parabolt. Si fem servir el "raro instinto del hombre blanco" podem posar algun friend petit i/o merlets. Al cap d'uns 58 metres, arribem a la reunió, al costa d'un arbre i en una cornisa on hi ha un parabolt.

2on llarg: III, IV+, IV i III, 4 expansions i una sabina en 60 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per un rampa fàcil fins arribar a una cornisa on la paret es redressa a la vertical d'una sabina. En tendència a l'esquerra pugem per on la roca doni més confiança fins arribar a la sabina. seguirem a munt superant un parell de ressalts no massa difícils fins que molt fàcilment arribarem a la reunió.

3er llarg: III i II, una expansió i uns 40 metres
Aquest llarg es de tràmit. Una rampa immensa que es va fent molt fàcil a mida que pugem i poc a poc arribarem caminant a un parabolt al costat d'una sabina on farem la reunió. Un metres més a munt està el camí per on em baixat al peu de via.

El retorn es el mateix que em fet per baixar a la via, només tenim que seguir el camí que ens durà un altre cop on hem deixat el cotxe.

La via, com diuen els seus aperturistes, no es gran cosa, però a nosaltres ens ha agradat força, tens que escalar molt atent al que fas i això li dona un grau d'al.licient. Una nova via per la cole!

Escalada feta per: Vicenç Nin i Joan Prunera

L'itinerari de la via

Començant el primer llarg

El Vicenç al primer llarg

Arribant a la primera reunió

Començant el segon llarg 

El darrer llarg

Final de la via

El Clot de Vilamala des de l'aparcament de la carretera

Via ULLS DE FALCÓ, Clot de Vilamala (El Solsonès)

21 de desembre de 2013

El diumenge ja tinc els plans fet i queda el dissabte que encara no tinc res definit i a meitat de setmana, em truca en Vicenç i em comenta que te ganes d'escalar. Miro de trobar una cosa assequible per anar a Montserrat i el divendres recordo que la setmana passada ens vàrem deixar al calaix dels projectes una via prou fàcil, ni massa llarga ni massa curta. Es la via Ulls de Falcó una de les primeres vies que vaig conèixer en aquest indret del Solsonès. Tres llargs de corda, amb un primer llarg molt fàcil i prou assequible pel Vicenç. Això si les assegurances molt juste però el grau semblava que seria molt fàcil. La veritat es que la via m'ha sorprès gratament. La roca es prou discreta, com es lo general a la zona, però prou bona per gaudir d'una escalada amb un cert grau de compromís. Li manquen un parell de llarg per que sigues més "rodona" però es del tot recomanable.

Per arribar a la via farem el mateix itinerari per carretera que a la via de la setmana anterior. Des de Solsona, prenent la carretera que porta a Sant Llorenç de Morunys i al km. 21,5 en un revol de la carretera anomenat de Fenarals deixem el vehicle. Mirant cap a el clot de Vilamala, baixarem per la nostra dreta uns metres pel taluç de la carretera. seguirem una mena de llom ample fins que un ressalt ens barra el pas. Desgrimparem amb cura dos ressalts i a l'ultim que es el més llarg ens durà a un coll. Un cop aquí baixarem per la canal, a moments es fa incòmoda de baixar. Amb intuició i sempre fixant-nos en la paret de l'esquerra arribarem a una mena de cornisa un xic elevada de la canal i en aquest punt es on comença la via. Des de el peu de via podem veure una savina i el primer parabolt del llarg. Haurem trigat una mig hora d'aproximació.

1r llarg: II i III, un parabolt en 50 metres

Ens enfilem per la roca a cercar una petita sabina molt abans d'arribar al parabolt. L'escalada es molt fàcil i poc a poc es va inclinant la paret fins arribar a la reunió que farem d¡un pont de roca artificial, un parabolt i un espit.

2n llarg: III, IV, IV+ i IV, dos espits en 35 metres
Sortim de la reunió en direcció a una gran llastra que tenim al damunt nostre on trobarem el primer espit del llarg força lluny. Seguirem sempre per placa a l'esquerra del diedre. Poc a poc la placa es va fent mes vertical fins arribar a la ultima expansió del llarg. Fe un petit flanqueig a l'esquerra fins cercar una bona sabina en una petita cornisa. D'aquí estant seguim a munt fins la reunió en una còmoda cornisa. En aquest llarg, podem afegir friends en el nombrosos forats que anirem trobant. Llarg sorprenent.

3r llarg: IV III, Ae i IV, dos espits i dos parabolts en 30 metres
Iniciem el llarg a la vertical de la reunió pujant per la paret que es molt vertical i amb uns enormes còdols que sembla que hagin de caure. Res més lluny de la realitat. La roca es bona, tot i que tenim que mirar-la, però no tinguem recança que son de fiar. Arribarem a un ressalt assegurat per un espit que el superarem un xic per l'esquerra per seguir per placa ajaguda. en aquest punt la via gira sobtadament a l'esquerra però nosaltres seguirem a la dreta fins un parell de parabolts en un fort ressalt. Això ho solventarem amb un parell de passos d'A1e o A0e i una sortida en lliure de IV i ja serem al final de la via on muntarem reunió d'una sabina i un parabolt.

Realment la via m'ha sorprès, la tenia per una via massa fàcil i de poc interès però no ha sigut així. Poc equipament i alegria entre assegurances i uns bons forats per emplaçar friends ens permetran posar una mica de "sal i pebre" en aquesta curiosa via del Clot de Vilamala.

Per tornar al vehicle només tindrem que remuntar el llarg llom que em fet de baixada i en 10 minuts ja serem un altre cop al revolt de Fenarals. Un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

En Vicenç començant el primer llarg

Al mig del segon llarg

El Vicenç al segon llarg

La sortida, ben dreta, del tercer llarg

El Vicenç al tercer llarg

Sortint de l'Ae i arribant al final de la via 

I la foto habitual del cim

Via MUSSOL GRIS al Clot de Vilamala (El Solsonès)

14 de desembre de 2013

El clot de Vilamala és un barranc o fondalada de roca conglomerada molt semblant a Montserrat amb infinitat de parets i canals d'aspecte inaccessible. Es troba a la comarca del Solsonès molt a prop de la Vall de Lord. Realment es un lloc encantador on val la pena caminar i endinsant-nos pels seus interiors.

Fa dies que em voltava pel cap anar a fer aquesta via en un lloc feréstec i solitari del Solsonès on només he fet una via, El camí dels Alamalivons. Es un indret que només el coneixia de passada anant a esquiar a Port del Compte, en cosa de tres anys que conec el lloc ja hi ha un "grapadet" de vies prou interessant pel meu, podem dir, grau baix. Tenia arraconada la ressenya extreta del blog http://romanticguerrer.blogspot.com.es/ (blog molt auster amb explicacions, però amb unes ressenyes ben bones), per si un dia calia anar-hi. Em frenava una mica anar en aquesta via pel darrer llarg, per lo vertical, la dificultat i la roca tant especial de la zona, però remenant els blogs que tinc com a preferents, veig que el http://escaladaperatontos.blogspot.com.es/ l'han fet fa mol poc i això em fa decidir-me d'anar.

Per arribar podem anar des de Solsona, prenent la carretera que porta a Sant Llorenç de Morunys i al km. 21,5 en un revol de la carretera anomenat de Fenarals deixem el vehicle. Prendrem la pista que tenim a la nostra esquerra (que per cert, destrossa impunement un camí) i que baixa en direcció a Sòbol. Després d'una gran corba que fa la pista, arribem a una explanada. Es aquí on cambiem de direcció i baixem vers ponent seguint,marques grogues i  en ocasions, verdes i blanques. Tot això es seguin l'anomenada Serra Llarga fins un punt on trobem un parell de fites grans que ens indiquen el camí de baixada fins el clot de Vilamala pròpiament dit. Tot baixant, travessarem un torrent i quant siguem al segon, em de remuntar el torrent. Passarem pel peu de via del Camí dels Alamalibons. Continuem torrent a munt fins arribar a la paret que tenim a l'esquerra, es aquí on comença la via.

1er llarg: IV i III, 5 parabolts en 35 metres
Comencem per placa compacta prenent els dos primer parabolts de la via Arantxa al país dels sons trobats i llavors seguirem recte fins un marcat desplom. superat aquest, la dificultat decreix i muntarem reunió de dos parabolts en un bon replà. Llarg bonic d'escalar.

2on llarg: III, II i I, dos parabolts en 50 metres
Llarg de tramit, molt, massa fàcil diria jo, per poder gaudir de l'escalada on navegarem per una rampa immensa en la qual trobarem dos parabolts que ens indican el camí fins a la reunió.

3er llarg: II i III, dos parabolts en 30 metres
Llarg de les mateixes característiques que l'anterior encara que la part final una mica més dreta. Farem reunió en un replà molt còmode.

4t llarg: III i IV, dos parabolts en 30 metres
Igual que els seus predecessors però amb una part final més difícil, no per dificultat, sinó per la roca, que tes prou delicada per entrar a la reunió.

5è llarg: V+, V i IV, 6 parabolts en 25 metres
El llarg estrella de la via. Sortim de la reunió per la dreta a cercar el primer barabolt que es a uns tres metres sobre nostre. Es el pas més difícil del llarg. Obligat  per poder "xapar" l'expansió. Tot seguit, pugem per roca prou sanejada però no ens podem refiar. Passos verticals ens portaran a un espectacular flanqueig, amb roca que tindrem que controlar molt, fins el quart parabolt. des d'aquí seguirem recte a munt amb tendència a la dreta fins el darrer parabolt i de seguit arribarem a la reunió final al costat d'una sabina. Llarg molt maco però "adrenalític a tope".

Per baixar de la via farem tot el contrari, tindrem que pujar seguin tota la carena fins un coll on tindrem que remuntar una vintena de metres de II/III fins que seguirem a peu pla fins la corba on tenim el cotxe.

Via del tot recomanable, malgrat la roca tant especial i els tres llargs del mig però gaudirem del primer i cinquè llarg. Ben assegurada on gaudirem de solitud i tranquilitat en un indret dels mes bonics del Solsonès. Una nova via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

Començant la via a l'ombra 

Començant el segon llarg

Les rampes immenses del segon i tercer llarg

A la part més difícil del quart llarg

Per entrar a la tercera reunió, la roca es prou dolenta 

Els passos més difícils del darrer llarg

Desprès del flanqueig

El Joaquim als darrers metres del final de la via

I final de festa

Via CHEROKEE EXPRESS a la Paret de Canalda

3 d'agost de 2013

Si no estan de vacances, la majoria dels col.legues hi son i jo, abans de marxar encara que siguin poc dies, volia fer el comiat de tocar roca, que estaré al menys, dos o tres setmaners sense escalar. Truco al Pere-Joan i a la Montserrat però no volen anar a Montserrat. Volen anar a un lloc diferent i decidim anar al Pedraforca. Sortim ben d'hora de Barcelona i en menys de dos hores ens plantem al refugi i la sorpresa es majúscula quan ens vint minuts cambia el temps radicalment. Trons, llamps, pluja i núvols negres envolten el Cadí i el Pedraforca. Esperem i esperem i el baròmetre del rellotge diu que amainarà... però ja es massa tard, son quarts d'onze. Que fem, anem a Montserrat, a Vilamala o a Canalda? Jo estic desanimat i decidim anar a Canalda, un lloc que no he escalat mai per que no tinc "coco" per fer les vies d'allí però en Pere-Joan proposa fer la Cherokee express. Via, que si miro la ressenya, em cauen les calces al terra! No porto estreps ni bosseta de magnesi (encara que sigui psicològic)... Joanet, patiràs de valent!!!

Desprès d'uns quants dubtes per trobar el camí a la paret sa som al peu de via. Em fa mal el coll de mirar a munt el recorregut de la via... Demano el primer llarg, per que si no em refredaré hi ja no m'atreviré a res mes, que aquest grau no es el que m'hi trobo millor.

1er llarg: V, V+, Ae (6a+), V-, IV+ i IV, 11 parabolts i un clau en 50 metres
Llarg molt ben protegit però una mica obligat, sobre tot en la part de 6a/6a+ (graduació del aperturista) que me les vaig tenir que "maravillar" per poder superar els 6a+ sense estreps. Pugem recte amb bona presa, un xic bruta però franca fins uns sostres que flanquegem a l'esquerra on trobem el pas més difícil del llarg. Un cop superat seguim amb tendència ala dreta, sempre seguin els parabolts que marquen el camí en un seguit de superar desploms. Un cop superats els desploms, el llarg esdevé més fàcil però compromís fins la reunió. En aquest llarg, quan pugen els companys es posa a ploure de valent deixant-lo tot moll i en cosa de poca estona queda tot sec de nou. Coses de la calor i de l'estiu...

2on llarg: V+/Ae (6a), IV+ V, V+/A0, uns 4 parabols i un clau en uns 25 metres
Ara, el cap de cordada li passo molt amablement al Pere-Joan. Prenem el llarg per l'esquerra, amb un pas molt "burru" (per la dreta hages estat més fàcil!) seguin els parabolts. Superat aquest primer desplom trobem un clau si seguim amb escalada prou fàcil fins un altre ressalt on ens podrem ajudar, si volem del parabolt. Superada la dificultat entrarem a la reunió amb ajuda d'una corda fixe dons escalem entre herba i terra per poder arribar a la reunió.

3er llarg: IV+, V+/Ae, (6a), Ae (6a), V+, IV+, uns 12 parabolts en 40 metres
Sortim de la reunió a l'esquerra, per uns grades trencades de roca, terra i herba i quan cerquem el primer parabolts ens decantem a la dreta fin un desplom molt fort. Després seguim un altre cop a l'esquerra fins una placa vertical i lleugerament desplomada on els parabolts estan molt seguits i podem ajudar-nos en Ae. Tot seguit arribem a una mena de desplom obert pel mig que el superarem amb tècnica d'oposició i entrarem a la reunió per terreny de terra i herbes.

4t llarg: Ae (6b diuen), V+, Ae/V+, IV i III, uns 7 parabolts (no ho recordo) i un pont de roca en 40 metres
Últim llarg, per sort! dons estic vertaderament "trinxat". Prenem a la nostre esquerra una placa ben dreta que sembla més fàcil del que es... i ajudats pels parabolts fem una sortida en lliure ben difícil fins un altre desplom. Superem aquest i tornem a trobar un altre desplom, sempre seguin els parabolts fins que la cosa s'humanitza un pel i arribem , flanquejant a l'esquerra fins una reunió que serà la última i la que farem els tres ràpels que ens duran un altre cop a peu de via.

La via m'agradat força, tot i que es un pel forçada en alguns llocs (i molt "burra") no es de les vies que mes gaudeixo, donç no te el grau que em trobo més còmode, però ja no puc dir que no he escalat a Canalda!!!
Amb tot l'enrenou, ens em posat a escalar a quarts d'una i ara donç ja son les cinc passades de la tarde i amb la "conyeta" de baixar rapelant, ja es prou tard i estem sense dinar res, així que marxem cap a Solsona a fer un pica-pica i cap a casa.
Una nova via més per la "cole" però "deunidó" el que m'ha costat d'aconseguir-la... no som res!!!

Escalada realitzada per:
Pere-Joan Bosch, Montserrat Llacuna i Joan Prunera

Al Pedraforca fa sol i de cop...

... en deu minuts, tot tapat. Trons, llamps i pluja!!!

Al final ens em decidit per Canalda

El primer llarg. Una mica més i em trenco pel mig

La Montserrat al primer llarg després de la ruixada

En Pere-Joan al segon llarg

El Pere-Joan al tercer llarg

Pas curiós en oposició

La Montserrat al tercer llarg

El quart llarg

A veure l'ocellet!!! Ara tres ràpels i final...