diumenge, 4 d’agost de 2013

Via Cherokee Express a la Paret de Canalda

3 d'agost de 2013
Si no estan de vacances, la majoria dels col.legues hi son i jo, abans de marxar encara que siguin poc dies, volia fer el comiat de tocar roca, que estaré al menys, dos o tres setmaners sense escalar. Truco al Pere-Joan i a la Montserrat però no volen anar a Montserrat. Volen anar a un lloc diferent i decidim anar al Pedraforca. Sortim ben d'hora de Barcelona i en menys de dos hores ens plantem al refugi i la sorpresa es majúscula quan ens vint minuts cambia el temps radicalment. Trons, llamps, pluja i núvols negres envolten el Cadí i el Pedraforca. Esperem i esperem i el baròmetre del rellotge diu que amainarà... però ja es massa tard, son quarts d'onze. Que fem, anem a Montserrat, a Vilamala o a Canalda? Jo estic desanimat i decidim anar a Canalda, un lloc que no he escalat mai per que no tinc "coco" per fer les vies d'allí però en Pere-Joan proposa fer la Cherokee express. Via, que si miro la ressenya, em cauen les calces al terra! No porto estreps ni bosseta de magnesi (encara que sigui psicològic)... Joanet, patiràs de valent!!!

Desprès d'uns quants dubtes per trobar el camí a la paret sa som al peu de via. Em fa mal el coll de mirar a munt el recorregut de la via... Demano el primer llarg, per que si no em refredaré hi ja no m'atreviré a res mes, que aquest grau no es el que m'hi trobo millor.

1er llarg: V, V+, Ae (6a+), V-, IV+ i IV, 11 parabolts i un clau en 50 metres
Llarg molt ben protegit però una mica obligat, sobre tot en la part de 6a/6a+ (graduació del aperturista) que me les vaig tenir que "maravillar" per poder superar els 6a+ sense estreps. Pugem recte amb bona presa, un xic bruta però franca fins uns sostres que flanquegem a l'esquerra on trobem el pas més difícil del llarg. Un cop superat seguim amb tendència ala dreta, sempre seguin els parabolts que marquen el camí en un seguit de superar desploms. Un cop superats els desploms, el llarg esdevé més fàcil però compromís fins la reunió. En aquest llarg, quan pugen els companys es posa a ploure de valent deixant-lo tot moll i en cosa de poca estona queda tot sec de nou. Coses de la calor i de l'estiu...

2on llarg: V+/Ae (6a), IV+ V, V+/A0, uns 4 parabols i un clau en uns 25 metres
Ara, el cap de cordada li passo molt amablement al Pere-Joan. Prenem el llarg per l'esquerra, amb un pas molt "burru" (per la dreta hages estat més fàcil!) seguin els parabolts. Superat aquest primer desplom trobem un clau si seguim amb escalada prou fàcil fins un altre ressalt on ens podrem ajudar, si volem del parabolt. Superada la dificultat entrarem a la reunió amb ajuda d'una corda fixe dons escalem entre herba i terra per poder arribar a la reunió.

3er llarg: IV+, V+/Ae, (6a), Ae (6a), V+, IV+, uns 12 parabolts en 40 metres
Sortim de la reunió a l'esquerra, per uns grades trencades de roca, terra i herba i quan cerquem el primer parabolts ens decantem a la dreta fin un desplom molt fort. Després seguim un altre cop a l'esquerra fins una placa vertical i lleugerament desplomada on els parabolts estan molt seguits i podem ajudar-nos en Ae. Tot seguit arribem a una mena de desplom obert pel mig que el superarem amb tècnica d'oposició i entrarem a la reunió per terreny de terra i herbes.

4t llarg: Ae (6b diuen), V+, Ae/V+, IV i III, uns 7 parabolts (no ho recordo) i un pont de roca en 40 metres
Últim llarg, per sort! dons estic vertaderament "trinxat". Prenem a la nostre esquerra una placa ben dreta que sembla més fàcil del que es... i ajudats pels parabolts fem una sortida en lliure ben difícil fins un altre desplom. Superem aquest i tornem a trobar un altre desplom, sempre seguin els parabolts fins que la cosa s'humanitza un pel i arribem , flanquejant a l'esquerra fins una reunió que serà la última i la que farem els tres ràpels que ens duran un altre cop a peu de via.

La via m'agradat força, tot i que es un pel forçada en alguns llocs (i molt "burra") no es de les vies que mes gaudeixo, donç no te el grau que em trobo més còmode, però ja no puc dir que no he escalat a Canalda!!!
Amb tot l'enrenou, ens em posat a escalar a quarts d'una i ara donç ja son les cinc passades de la tarde i amb la "conyeta" de baixar rapelant, ja es prou tard i estem sense dinar res, així que marxem cap a Solsona a fer un pica-pica i cap a casa.
Una nova via més per la "cole" però "deunidó" el que m'ha costat d'aconseguir-la... no som res!!!

Escalada realitzada per:
Pere-Joan Bosch, Montserrat Llacuna i Joan Prunera

Al Pedraforca fa sol i de cop...
... en deu minuts, tot tapat. Trons, llamps i pluja!!!
Al final ens em decidit per Canalda
El primer llarg. Una mica més i em trenco pel mig
La Montserrat al primer llarg després de la ruixada

En Pere-Joan al segon llarg
El Pere-Joan al tercer llarg
Pas curiós en oposició
La Montserrat al tercer llarg

El quart llarg
A veure l'ocellet!!! Ara tres ràpels i final...

1 comentari:

  1. molt bé Joan.
    Jo aquets encara la tinc pendent...
    A veure quan coincidim.

    Salut i a escalar

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.