dimarts, 17 de desembre de 2013

Via Mussol Gris al Clot de Vilamala (El Solsonès)

14 de desembre de 2013

El clot de Vilamala és un barranc o fondalada de roca conglomerada molt semblant a Montserrat amb infinitat de parets i canals d'aspecte inaccessible. Es troba a la comarca del Solsonès molt a prop de la Vall de Lord. Realment es un lloc encantador on val la pena caminar i endinsant-nos pels seus interiors.

Fa dies que em voltava pel cap anar a fer aquesta via en un lloc feréstec i solitari del Solsonès on només he fet una via, El camí dels Alamalivons. Es un indret que només el coneixia de passada anant a esquiar a Port del Compte, en cosa de tres anys que conec el lloc ja hi ha un "grapadet" de vies prou interessant pel meu, podem dir, grau baix. Tenia arraconada la ressenya extreta del blog http://romanticguerrer.blogspot.com.es/ (blog molt auster amb explicacions, però amb unes ressenyes ben bones), per si un dia calia anar-hi. Em frenava una mica anar en aquesta via pel darrer llarg, per lo vertical, la dificultat i la roca tant especial de la zona, però remenant els blogs que tinc com a preferents, veig que el http://escaladaperatontos.blogspot.com.es/ l'han fet fa mol poc i això em fa decidir-me d'anar.

Per arribar podem anar des de Solsona, prenent la carretera que porta a Sant Llorenç de Morunys i al km. 21,5 en un revol de la carretera anomenat de Fenarals deixem el vehicle. Prendrem la pista que tenim a la nostra esquerra (que per cert, destrossa impunement un camí) i que baixa en direcció a Sòbol. Després d'una gran corba que fa la pista, arribem a una explanada. Es aquí on cambiem de direcció i baixem vers ponent seguint,marques grogues i  en ocasions, verdes i blanques. Tot això es seguin l'anomenada Serra Llarga fins un punt on trobem un parell de fites grans que ens indiquen el camí de baixada fins el clot de Vilamala pròpiament dit. Tot baixant, travessarem un torrent i quant siguem al segon, em de remuntar el torrent. Passarem pel peu de via del Camí dels Alamalibons. Continuem torrent a munt fins arribar a la paret que tenim a l'esquerra, es aquí on comença la via.

1er llarg: IV i III, 5 parabolts en 35 metres
Comencem per placa compacta prenent els dos primer parabolts de la via Arantxa al país dels sons trobats i llavors seguirem recte fins un marcat desplom. superat aquest, la dificultat decreix i muntarem reunió de dos parabolts en un bon replà. Llarg bonic d'escalar.

2on llarg: III, II i I, dos parabolts en 50 metres
Llarg de tramit, molt, massa fàcil diria jo, per poder gaudir de l'escalada on navegarem per una rampa immensa en la qual trobarem dos parabolts que ens indican el camí fins a la reunió.

3er llarg: II i III, dos parabolts en 30 metres
Llarg de les mateixes característiques que l'anterior encara que la part final una mica més dreta. Farem reunió en un replà molt còmode.

4t llarg: III i IV, dos parabolts en 30 metres
Igual que els seus predecessors però amb una part final més difícil, no per dificultat, sinó per la roca, que tes prou delicada per entrar a la reunió.

5è llarg: V+, V i IV, 6 parabolts en 25 metres
El llarg estrella de la via. Sortim de la reunió per la dreta a cercar el primer barabolt que es a uns tres metres sobre nostre. Es el pas més difícil del llarg. Obligat  per poder "xapar" l'expansió. Tot seguit, pugem per roca prou sanejada però no ens podem refiar. Passos verticals ens portaran a un espectacular flanqueig, amb roca que tindrem que controlar molt, fins el quart parabolt. des d'aquí seguirem recte a munt amb tendència a la dreta fins el darrer parabolt i de seguit arribarem a la reunió final al costat d'una sabina. Llarg molt maco però "adrenalític a tope".

Per baixar de la via farem tot el contrari, tindrem que pujar seguin tota la carena fins un coll on tindrem que remuntar una vintena de metres de II/III fins que seguirem a peu pla fins la corba on tenim el cotxe.

Via del tot recomanable, malgrat la roca tant especial i els tres llargs del mig però gaudirem del primer i cinquè llarg. Ben assegurada on gaudirem de solitud i tranquilitat en un indret dels mes bonics del Solsonès. Una nova via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera


Començant la via a l'ombra 
Començant el segon llarg
Les rampes immenses del segon i tercer llarg
A la part més difícil del quart llarg
Per entrar a la tercera reunió, la roca es prou dolenta 
Els passos més difícils del darrer llarg
Desprès del flanqueig
El Joaquim als darrers metres del final de la via
I final de festa

11 comentaris:

  1. Llavors a l'últim llarg la màxima dificultat està abans de la primera assegurança?
    Es pot picar replà en cas de caiguda, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, es abans i es obligat. costa un "colló" sortir de la reunió i evidentment si caus abas de xapar vas a parar a la repisa. Es podira solventar amb un pas "d'esquena" però el parabolts es a un parell o tres de metres amunt.

      Elimina
    2. No crec que sigui tant exposada com dieu, posar el primer parabolt no va costar tant, i un cop sanejat es fa be.
      Indi

      Elimina
    3. Hola Joan. Be, la via no es gens exposada, el que si, es que sortint de la reunió per "xapar" el primer bolt, es exposat, vaja, pel meu nivell. Si hages caigut, que en va faltat un pel de "figa", hagues picat a terra. De totes maneres et felicito per la via, ens va agradar molt.

      Elimina
  2. Per cert, felicitats per l'escalada d'aventura.
    Anar a llocs poc freqüentats té aquest plus, que a mi em dóna força plaer.
    Una abraçada. Ens veiem divendres!

    ResponElimina
  3. Val, ens veiem el divendres. Digues a la "señora Perez" que també vindra, al sopar del Centre, la meva companya, la Cristina...

    ResponElimina
  4. Entorn magnífic.

    La primera tirada molt disfrutrona amb una roca molt bona.
    La ultima tirada, la sortida de la reunió explosiva i exposada.

    La veritat és que aquest lloc no sé que té però m'atrau.

    Jordi Joan,
    També hi anirem al sopar la Roselyne i jo.

    Salut i moscates

    Quimet

    ResponElimina
  5. La verdad me maravillo por los itinerarios que escoges,felicitaciones para los dos y Felices fiestas y año venidero
    Agus

    ResponElimina
  6. Veig que t'ha agradat la via ( i la zona)... ara et toca la Indignats o l'Arantxa al país dels somnis trobats, o l'Ull de falcó...o la nostra propera sortida a l'Amalalivons (ja veus que tens feina).
    Escalada per a tontos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola. si la veritat es que ens va agradar prou la via, sobre tot la primera i ultima tiradas. El Camí dels Alamalibons ja la he fet i també ens va agradar molt. Crec que la propera serà la de l'Arantxa.
      Salut i bones escalades

      Elimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.