diumenge, 21 de desembre de 2014

Via DELS JUBILATS. Canalda

Dilluns 8 de desembre de 1714 / 2014

Canalda sempre ha estat un lloc que m'ha fet molt de respecte i de fet, tant sols he fet una via, per que aquesta no es pot considerar via. Fa molt de temps que tenia aquesta via guardada com a "plan B" i aquest dilluns de festa tonto matinem i marxem a l'aventura. Tenia unes ressenyes de Roca Subirana però al final ens vàrem decantat per Canalda. Mal fet!!! En fi, a les penes punyalades...
Jo no la recomano, però aquí teniu la ressenya.

De Solsona prenem la carretera que porta a Coll de Jou i d'aquí seguirem la carretera a l'esquerra a Canalda on a la poca estona ja veurem la paret a la nostre dreta. Deixem el vehicle en un petit aparcament tant a dreta com a esquerra al costat d'una fpista que puja borejant per sota la paret. a prop d'un dipòsit d'aigua (?) enfilem per sender poc definit fins que es torna molt evident  i amb fites fins una gran cova a peu de la paret. Seguim  a la dreta borejant la cinglera fins que trobem una paret còncava de color blau. Ens dirigim cap a ella abandonant el camí i en el punt més fàcil  a peu de paret comencem la via.

La via segueix un camí mes o menys natural evitant les dificultats fins que no hi ha mes remei i tira pel dret. S'ha d'intuïr una mica el recorregut on trobarem les reunions amb un sol espit o pont de roca on podrem reforçar-les. Realment tant sols el cinquè llarg val la pena de fer la via i ni això.

1er llarg: III, I/II i IV- neta d'assegurances en uns 55 m
Pugem un primer ressalt i després seguim grades fàcils intuint el camí fins una mena de balco que sobre surt de la paret on trobarem un únic pont de roca bastant a munt de l balco esmentat. Podem reforçar la R amb una sabina.

2on llarg: I i IV- neta d'assegurances i uns 25 m
Caminem a la dreta fins roca de debò. Flanquegem amb un parell de passos i tindrem que fer "malabarismes entre terra i pedra solta per arribar a la reunió d'un espit on també la tindrem que reforçar.

3er llarg: IV i I/II/III neta d'assegurances en uns 50 m
A l'esquerra tenim una placa de roca però mullada i terrosa i opto per pujar a la vertical de la reunió amb uns passos de IV i un cop superat això caminar i grimpar/desgrimpar per una feixa fastigosa plena de terra i herba fins que tenim que passar a l'altra banda d'una canal ajudant-nos de branques i matolls fins que caminant per feixa mes evident muntem la reunió en un dels arbres que trobem.

4t llarg: II/III i IV un pont de roca en uns 25 m
D'entrada sembla bonic el que ve però aviat es un des-encís. De la reunió veiem una mena d'agulla amb un pot de roca al mig. La roca es prou bona i la dificultat moderada el problema es arribar a la roca. Tot es terra, pedra solta i matolls... un cop, miracolosament hem arribat a la roca, escalem fins el pont de roca i tot seguit flanqueig a l'esquerra fins una canal de terra i pedra solta on ens durà a una bona cornisa on hi ha un espit i muntem reunió.

5è llarg: IV+ i IV, un pont de roca i un clau en uns 30 m
Es l'únic llarg que val la pena però no s'ho val arribar fins aquí per això... Sortim de la reunió per l'esquerra fent un pas de fe per passar d'una paret a l'altre en mig d'una canal. Podem posar friends i tascons. Seguim flanquejant fins un mur vertical on trobarem un pont de roca i tot seguit a la dreta ajudant-nos d'una sabina seca (el dia que no hi sigue, no se com ho farem!!!) entrarem en un diedre un pel descompost. amb un altre pas de fe, pugem pel diedre fins un clau que ens assegura el pas i entrem en una bona cornisa. Enfilem  amunt per paret vertical i entrarem a la reunió on trobem un espit.

6è llarg: incatalogable, de fet, es per sortir de la via. 50 m.
Anem vers l'esquerra per una cornisa de toca al principi i després a munt ajudant-nos dels arbres l'herba i la terra que trobem fins que arribem caminant i ja hem acabat la via... per sort!!!

Nosaltres encara hem fet un ultim llarg de II per unes rampes de roca però no fa falta, es que no sabíem per on baixar fins que, fent gala del "raro instinto del hombre blanco", trobem les fites de baixada i en trenta minuts ja som al final del "purgatori"

Via molt, però molt prescindible i una mes per la cole.

Ensarronada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
panoràmica de l'ndret
Vistes des de la primera reuió 
Començant la via 
Arribant a la primera reunió 
El cinquè llarg
Arribant a la cinquena reunió

9 comentaris:

  1. Doncs jo Joan, encara no m'he estrenat a Canalda....sí sí, em fa vergonya, però és així! ara pel que expliques no començaré per aquesta hehehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensisJaume, que jo només he fet la CHEROKEE EXPRES, que te molts PARABOLTS!!!

      Elimina
  2. Bon Nadal, Joan, per a tú i la teva familia i per en Joaquím!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse!!! Et dessitjo el mteix per tú...

      Elimina
    2. Moltes gràcies Montse,

      També et desitjo unes Bones Festes i un Millor any 2015 per a tu i els que t'estimes.

      Elimina
  3. Penso igual que tu. La vaig fer fa un parell d'anys i vaig decidir ni penjar-la al blog. Escalada per a tontos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan Ramon. Jo la he volgut publicar per que així la "penya" està al corrent d'aquesta via, per que hi ha poca informació referent a la via. Salutacions company

      Elimina
  4. El lloc i l'entorn és l'únic que m'ha agradat.

    D'aquesta via, només tinc un comentari, alguna vegada tenim de pagar el preu de fer una via (dic via per dir quelcom) que no val res de res.
    Menys mal que, almenys la cinquena tirada val la pena.

    De totes maneres, admiro als aperturistes per continuar fins el final.

    Tengui i no vuelvi!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo que vam fer la broma que era la via del Jubilats que havia fer la Seguretat Social per matar als jubilars i així estalviar-se diners...

      Elimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.