Via DEL TERRY a l'Agulla de l'Escorpí. Montserrat

Diumenge 8 de novembre de 2015

Encara hi ha alguna roca de la Regió d'Agulles de Montserrat que encara no he pujat i aquesta es una d'elles. Es una via a la que ens tenen acostumats els germans Masó, investigadors dels massís incombustibles i tot al contrari, aquesta via no ens ha costat gaire trobar-la tot i que el peu de via es força amagat.

Sortim de Can Massana i seguim el camí fins el refugi pel coll de les Portelles i d'aquí pujarem per la canal Ampla fins el coll d'Agulles. Després seguim a ponent per marques vermelles, però no gaire i fent gala dels nostre "raro instinto del hombre blanco" veurem amagada entre la vegetació i bastant a munt, la roca de l'Escorpi i a l'esquerra la impresionant i desplomada cara nord de la Torta. Just a la nostre dreta del camí que pugem, veiem una canal molt emboscada i una paret vertical. Baixarem amb comte la canal i seguirem per una feixa a ran d'aquesta paret fins donar la volta a la mateixa. Pugem una mica de canal i en una cornisa abocada al buit trobarem la reunió de peu de via d'un espit i un clau. Aquí comença la via.

1er llarg: III, IV, IV+, IV i III, tres espits i un clau en uns 30 metres
Davant nostre tenim un mur vertical. Sortim flanquejant fàcilment per la dreta fins un ressalt on hi ha un pitó ben visible. Anirem pujant sempre en tendència a la dreta i la timba. Arribarem a un altre ressalt i un cop superat seguim per placa tombada, ara vers l'esquerra fins que trobem la reunió amb tres espits. Prestar atenció a la roca, tot i que es molt bona.

2on llarg: II, III, IV i III, tres en uns 30 metres
Sortim per rampa molt fàcil però un xic trencada i així anirem fent fins que es posa més vertical. Arribem a un arbust on podem llaçar una baga i tot seguit continuem fins una feixa a la base pròpiament dita de l'Escorpí. La reunió la farem en un els arbres. Al principi del llarg, molt de compte amb la roca tot i que es molt fàcil.

Ara farem un cambi de reunió tot caminant per la feixa una quinzena de metres a l'esquerra fins una alzina on podem veure el primer espit molt amunt.

3er llarg: IV, A0e, V+, V, IV i III, set espits en uns 30 metres
Sens dubte el millor llarg de la via. comencem a pujar per l'arbre, que es prou ferm, amb l'esquena a la paret  i anem guanyant alçada fins que la solidesa de l'arbre ens mana anar a la paret. Podem llaçar una baga al mateix i fer un pas obert de cames entre la paret i l'arbre per cercar el primer espit. Fem un pas d'A0 i ens col.loquem a la paret. amb passos força fins pugem amb tendència la dreta, sempre amb bona presa però molt vertical fins que anem perdent dificultat i ens ajuntem amb la via normal que be del nord. Aquesta part es més fàcil però sense cap assegurança, només un espit vell. Poc a poc pugem fins arribar al cim. No hi ha reunió, tindrem que anar a l'extrem oposat de la via i fer-la a ràpel.

Per baixar farem un ràpel d'una vintena de metres fins el terra. Via curiosa i fàcil de fer però que te el seu "puntet d'aventura". Creiem que el fet d'estar tant amagada i a la part alta d'Agulles estaríem sols i tranquils... res de tot això, aquest diumenge semblava que regalaven diners per Agulles. Era tot ple com un ou, crits i més crits per les canals i gent, molta gent... coses que passen!

Via nova per la cole i una roca que no havia pujat mai.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

La reunió a peu de via 

Inici del primer llarg 

A mig recorregut del primer llarg 

El segon llarg 

"Malabarismes" entrer la paret i l'arbre 

L'A0e del tercer llarg

Arribada al cim de l'Escorpí

La Torta al darrera nostre

Via BERNAT i AMALIA al Frare Gros

Dissabte 19 de setembre de 2015

Fa molt temps que coneixia aquesta via però mai m'habia decidit anar-hi, fins que fa un parell o tres de setmanes, arribant al cim del Lloro, veiem una cordada fent els dos últims llargs. Es llavors quan es desperten les sentits... te bona "pinta" aquesta via. Proposo la via al Joaquim Ll. i al Joan C. i els hi sembla be, apuntant-se a ultima hora en Toni C. i així farem dues cordades.
La via es tota equipada i no cal portar-hi res de material per afegir, tant sols alguna baga per llaçar sabines. Va aprofitant contraforts i fins arribar al Frare Gros i culminar en el seu cim. L'equipament es el que ens tenen acostumats les vies dels germans Masó, auster però correcte on tindrem que escalar per trobar els espits. La via, en el que es pròpiament el Frare Gros, aprofita una via que desconec el nom i que no he trobat en cap guia ni ressenya. Fa un llarg d'artificial amb burins amb plaqueta, molt robustos i vells, però ferms i molt seguits, típica dels anys setanta.
Per arribar a la via sortim de Can Massana fins el refugi i després seguim el camí a coll de Porc. Abans d'arribar al Pas del Príncep cambiem de ruta i trenquem a l'esquerra per pujar pel torrent del Lloro (marques blaves). Passarem per la famosa aresta Brucs del Dit fins arribar a una bona explanada en mig del bosc sent aquí on cambiem de ruta i  seguim un moment per l'alta ruta dels Frares. Aquí es on tenim dubtes. Abans de pujar per una canal amb corda feixe pugem per l'esquerra remuntant el bosc intuint  el camí fins un esperó de roca, el de més a la dreta, aquí comença la via.

1r llarg: IV, IV+, IV, III i II. Quatre espits en uns 45 metres
Comencem per aresta tombada que sembla fàcil i que costa trobar els espits. El llarg enganya dons sembla més fàcil del que es. La roca en algun punt es un tant delicada. de mica en mica va perdent dificultat fins arribar a un vertical mur on farem reunió d'unes sabines.

2n llarg: A1e (tres passos) V, IV, V, V+, IV+, IV i III, set espìts i un clau que es mou en uns 35 metres
Tenim davant nostre un mur molt vertical on la primera impressió es poc engrescadora, però en Toni ja es a la feina. Enganya el llarg, es deixa fer prou be. Encetem el llarg fent tres passos d'artificial llargs per fer una sortida en lliure potent a la recerca d'un espit. Tot seguit ens decantem a l'esquerra fins una fissura en diagonal on trobem un pitó no massa ben col.locat. continuem superant un ressalt vertical sempre en tendència a l'esquerra fins un altre espit. sortir d'aquí es, per mi, el més difícil de la via. després seguim recte sense perdre la concentració fins que perdem dificultat arribant a un altre ressalt. Franquegem fàcilment per l'esquerra buscant el punt més feble i arribarem a la reunió en mig d'un bosquet culminant al que anomenen "Bastó del Frare".

3r llarg: II o III, neta d'assegurances i uns 15 metres i uns 10 més, fins baixar a la canal
Llarg de tràmit i molt fàcil que ens portarà a un altre cim. D'aquí baixem fins la canal que hi ha entr aquest cim i la paret Oest del propi Frare Gros on muntem reunió d'uns arbres als peus d'un mur vertical on es troba la renglera de burins vells.

4t llarg: A1e i V, uns 16 burins en 15 metres
Curt i fàcil artificial de burins vells però robustes amb una bona sortida en lliure on muntem la reunió en un forat. Aquí trobem un espit i cinc burins vells. Reunió molt penjada.

5è llarg: V, IV+, V-, IV+, IV i III, sis espits en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra en sentit ascendent superant un tram vertical. Continuem en diagonal fent petites zigue-zagues amb passos mes o menys fins fins que arribem al sisè i ultim espit. Llavors l'0escalada es més senzilla però mes exposada dons no trobarem cap assegurança més fins la reunió d'abans de fer cim.

La baixada la farem amb un sol ràpel de 30 m fins la canal. La instal.lació la trobarem uns metres per sota del cim vers l'Est.
Via del tot recomanable i divertida amb un llarg final amb bon ambient. Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera amb els companys Joan i Toni

El primer llarg

Començant l'A1e del segon llarg

El company recuperant el segon llarg i jo al darrere

L'A1e antic del quart llarg

Nosaltres a la quarta reunió. (Foto: Joan casado)

El cinquè llarg (Foto: Joan Casado) 

El llarg des de la reunió

Arribada al cim del Frare Gros

El Joaquim recuperant el darrer llarg

Malgrat el dia clar, hem passat un pelet de fret

Via JOSEP RIGOL ROMEU a la Monja. Els Frares Encantats, Montserrat

Diumenge 17 de maig de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

Be companys, seguim fent un volt pel món de vies "Masonianes" i aquesta de la Monja sempre m'ha fet una mica de mandra per l'últim llarg, gaire be tot en artificial i desplomat. El cas es que en Joaquim me la proposa i em convenç la idea i cap a Frares que i falta gent.
Sembla que la via es tota equipada i només ens faltarà portar unes 15 cintes i els estreps, millor així carregarem menys pes camí de la Monja, dons l'aproximació en prou llarga.

Un cop arribem al refugi Vicenç Barbe, seguim caminant fins la canal Ample i la remuntarem fins arribar a l'Agulla Se'n se Nom i d'aquí seguirem un trencall amb marques blaves, pel meu gust hi han masses, es que a cada deu metres et troves una... collons, com si no es veies prou el camí!!! Be, seguim. Aquest camí ens durà per la part alta dels Frares Encantats fent pujades i baixades i un cop arribem a la Nina i un cop passada, baixarem per camí gens marcat fins el contrafort de la Monja, que es el que ens interessa. Ens ha costat bastant trobar el peu de via, dons la lògica ens deia que era pel bell mig de l'aresta del contrafort i després de voltat, pujar i desgrimpar una bona estona i gaire be llençant la tovallola, a l'esquerra de l'esperó entre dos arbres allí, comença la via on podem veure el primer espit a uns tres metres del terra. Jo ja pensava que no trovabem el peu de via!!!

1r llarg: IV, IV-, III i II, tres espits i un pont de roca en 45 metres
Comencem amb passos fins a cercar el primer espit i després pujant recte a cercar les properes expansions. De mica en mica es va fent més fàcil fins que caminant arribem a el que seria un altre contrafort i còmodament, muntem la primera reunió.

2n llarg: IV, II i I, tres espits en uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical fins un ressalt curt i continuem tota l'estona amb, mes o menys, la mateixa dificultat. seguim fent un pas a l'esquerra per salvar un ressalt i després, caminant arribarem a un bosc penjant a tocar amb la pròpia paret de la Monja. Fem reunió dels arbres que tenim al voltant.

3r llarg: IV, A0e, IV+, A0e, V i IV i cinc espits en 15 metres
Comencem el llarg baixant per la canal que tenim a ma dreta fins un boix prou prim. ens ajudem una mica en un principi del pobre boix (si seguim així, per culpa de les cordades, morirà el pobre arbust). Tot seguit ja podem prendre una bona presa de mans i enfilar-nos per la paret. He fet un pas d'A0e i tot seguit fem un flanqueig més espectacular que difícil cap a la dreta fins un parell mes d'espits. Fem dos passos d'A0e mes i sortim en lliure difícil recte a munt. Tornem a flanquejar a la dreta, ara mes fàcilment fins entrar a la reunió de tres espits. Llarg curtet però intens.

4t llarg: IV, V, III, IV i II, tres espits en uns 40 metres
Enfilem el llarg sortint per la dreta  per terreny vertical però amb molt bona roca. Tant sols un pas difícils però ben assegurat ens portarà a una rampa fàcil, sempre amb tendència, ara, a l'esquerra. Arribarem a un altre petit ressalt i en res arribarem a la reunió al peus del gran cap de la Monja.

5è llarg: II, A1e, IV+, A1e, IV i II, 13 espits dos claus i un pont de roca en 30 metres
Encetem l'artificial al costat d'una fissura ampla i trencada on hi ha el primer espit. Els dos primers passos son desplomats i t'agafen a "contrapèl" però un cop passem a la dreta els espits estan molt junts. Fem una sortida en lliure i trobem un pont de roca. Seguim superant un ressalt fins que la paret es desploma. Ara seguim amb artificial a l'esquerra on trobarem dos claus. Continuem pel fil d'una aresta un pel desplomada i continuem així fins que s'acaben els espits. Fem la típica sortida en lliure i després caminant coronem l'Agulla de la Monja. Els espits estan molt junt i podem saltar-nos algun.

Ens a agradat força aquesta via, llarga i variada i l'artificial, que tanta mandra em feia, a estat, fins i tot, divertit... i no hem passat ni fred ni calor. Un dia fantàstic. Una cosa que ens caracteritza es que... molt rapits no som i ja son quarts de tres i tenim una bona baixada així que per avui, ja finem.

Per baixar podem fer un sols ràpel de 30 m des de el cim fins el terra. Alguns llocs diuen un ràpel de 40. Hem comprovat que amb una corda en doble de 60 m s'arriba sense cap problema al terra.

Dons un altre via nova per la cole. No se quan s'acabara aquesta col.lecció!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

Encetant erl primer llarg

El segon llarg

El flnaqueix del tercer llarg

El quant llarg

Els primer passos de l'artificial

El Joaquim a sota la reunió

Els darrers metres del llarg final

Jo diria que, fins i tot, a esta divertida aquesta via

Via MAITE MONTILLA VILCHES al Morro Pla. Els Frares Encantats. Montserrat

2 de maig de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

Aquesta es un altre via del repertori que ens tenen acostumats els prolífics germans Masó i de debò que es una de les millors que he fet. Ben trobada i amb un grau que no et deixa indiferent, tant es que un cop acabada no ens ha quedat ganes de fer res més.Curta però intensa. L'únic punt en contra, si li busquem els "tres peus al gat", es que els espits no estan massa ben col.locats. Hi ha alguns que estant torts i dona una mica de "iuiu" però amb el bon equipament, la bona roca i l'ambient de les dos darrers llargs, no tenim excusa per apropar-nos a la solitària regió dels Frares Encantats.

Per arribar a l'agulla del Morro Pla farem el típic recorregut des de can Massana al coll de les Portelles i d'aquí al refugi. Despès seguirem fins la canal Ample i la remuntarem fins arribar a la rampa de l'Agulla sense Nom. A la seva dreta surt un camí amb marques blaves que es els camí alt dels Frares. el seguirem passant pels peus de la Caputxa i la parets oest de la Mamelluda i remuntant una canal arribarem al coll estre el Morro Pla i la Nana. Un cop aquí, baixarem per entre bosc tocant la paret de la Nana i intuint una mica el camí vers l'esquerra arribarem al contrafort del Morro Pla on comença la via Masoniana. Hi ha una tènue fletxa picada a la paret.

1r llarg: IV, V-, IV+, V-, IV i III, cinc espits un pont de roca i un clau en 40 metres
Lleugerament a la dret de l'aresta del contrafort comencem a pujar amb presa petita però agradable. Els espits son visibles des de el peu. Seguim pujant en tendència a l'esquerra fins una llastra. tot seguit arribem a un bons desplom on trobem un pont de roca en molt mal estat. Podem cambiar-lo o reforçarlo amb un bon friend mitjà. Tot seguit flanquegem a l'esquerra fins un clau que no veiem fins que no el tenim al davant. continuem ara verticalment però amb bons còdols fins que minba la dificultat i arribem al cim del contrafort. No hi ha reunió només unes arrels que no son gaire "catòliques" però en una fissura podem emplaçar un bons tasco i així reforçar l'arrel.

2n llarg: IV, IV+, V, V+/A0, A1e, V+, V- i IV+, 7 espits i dos claus en uns 30 metres
Del coll entre el contrafort i el Morro Pla estant, ataquem la paret en busca de l'espit que es troba prou lluny. Amb passos fins  progressem per terreny molt vertical i de presa molt petita. sort dels espits que son mes o menys a prop i podem descansar entre pas i pas fins un que es molt més lluny que els altres. Ho solvento amb un pas d'estreps però no acaba aquí la cosa. Continua difícil fins que arribem a una fissura on trobem un bon clau. a la nostra dreta tenim un flanqueig espectacular més que difícil. Molt aeri però amb unes preses de somni i fent petites pujades i baixades arribem a la penjada reunió de dos espits.

3r llarg: V+, IV i III, dos espits en 10 metres
Sortim de la reunió en vertical fins cercar el primer espìt. Els passos son fins i difícils però no obligats i de mica en mica anem perden verticalitat i dificultat fins arribar al cim on muntarem la reunió d'una petita sabina.

Pel descens ens aproparem a la cara oposada a la via i d'un parabolt i un espit, els dos amb anella, farem un ràpel de 35 metres, si anem am cordes de 60m amb una sola corda tenim suficient dons amb el xiclet de la corda arribem al terra sense cap recança.

"Deunidó" la via, ens ha deixat satisfets i amb les reserves d'adrenalina sota mínims i veient unes cordades a la Sense Nom i l'Ànec ens venen ganes d'anar-hi... però pensem que ens traurien el bon regust que ens a deixat la via i decidim tornar cap a casa tot retornant pel coll d'Agulles i ... un altre via (masoniana) nova per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg

Començant el segon llarg

El pas més difícils que s'hem resisteix...

Ja sóc a la reunió 

El Joaquim desmuntant el segon llarg

L'espectacular flanqueig en dos imatges

i jo mirat-me'l des de la penjada reunió

El curt, però intens, darrer llarg

No ha estat fàcil aquesta via!!!

La meravellosa regió dels Frares

El temps comença a espatllar-se a Montserrat, però es igual de bonica la muntanya

Via JOSEP FATJÓ I GENÉ al Serrat de La Palomera

15 de febrer de 2015

Porto un refredat de "cal ample" i no tenia ganes de fer res el cap de setmana però la carn es dèbil, molt dèbil... i tot i així, el diumenge marxo a escalar. Mirarem de fer una cosa nova, una via dels germans Masó a la Palomera que no es llarga, tant sols cinquanta metres i dos llargs. Això si, es troba al serrat de la Palomera que encara que des de Can Jorba sembli que es a prop, està molt amunt i  el camí fa pujada, molta pujada i a mi em costa respirar... no tinc remei!!!

Sortim de Can Jorba i el dia es rúfol, fa un xic de vent i fred, però mica en mica que anem pujant el fort desnivell ja començo a suar la "cansalada". Fa temps que no vaig per aquest camí i no l'encertem a la primera. Després d'uns instants de mirar a munt i a vall trobem el camí de pujada a la Palomera i en tres quarts d'hora arribem al Serrat de la Palomera. D'aquí seguim camí fins arribar al següent contrafort i tot seguint la paret i canal a munt arribem a peu de via en una còmoda terrassa en mig del bosc, on ja es visible la primera expansió de la via.

1r llarg: IV, III, IV+, IV i II, dos espits i dos ponts e roca en un 30 metres
Comencem escalant en diagonal a l'esquerra sempre amb molt bona roca fins un replà als peus d'un muret vertical i un cop superat aquest anem gaire be caminant vers la dreta fins la còmode reunió sota un pany de paret vertical i desplomada. Aquí trobarem els mini-pots-registre (si es poden dir així) que ens tenen acostumats aquesta cordada tant prolífica d'escaladors.

2n llarg: II, A1e, IV, V+ (no obligat), V i III, un pitó i 5 parabolts de 8mm en uns 25 metres.
Enfilem el segon i darrer llarg vers la dreta a cercar fàcilment el primer pitó de l'artificial. Després tres passos més d'A1e amb una sortida en lliure fàcil. D'aquí anem a l'esquerra a cercar la primera expansió d'un vertical mur però amb un rocam immillorable. El pas es molt fort i podem reposar si ens veiem superats per la dificultat. Després, amb un parell de passos més d'apretar però més fàcils, s'acaben les dificultats i fàcilment arribem al que seria el cim del contrafort est de la Palomera. Com ja us dic, estic refredat i m'ha costat més de lo normal fer aquest llarg. Be ara toca baixar i des de la última reunió hi ha un espit i un parabolt, L'espit te anella i deixem un cordino per ajuntar-los i pode fer un ràpel de 35/40 metres fins el peu de via.

La via no ha estat malament del tot, curteta però intensa i amb una roca immillorable i es el que passa amb questes vies, quan ja estàs animat, s'acaben. Però cap problema, de baixada arribem a les vies esportives que envolten aquest serrat i fem la via BARDO segons la ressenya que ens ensenyes uns companys que estan fent "esportiva", te 5b... be a nosaltres ens a semblat mes, però ja se sap, això dels graus es molt relatiu. així que hem pogut "apretar" una mica i em fet una via nova i jo ben fotut del refredat... que més es pot demanar? Dons un bon dinar per recuperar forces. Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera

Comencant el llarg

El pas més dificil del primer llarg

La fàcil arribada a la primera reunió 

El desplom del segon llarg

Vista del company a la reunió 

Els passos difícils del segon llarg

Arribada al final de la via

Fotuts de fret però contents