dimecres, 23 de setembre del 2015

Via BERNAT i AMALIA al Frare Gros

Dissabte 19 de setembre de 2015

Fa molt temps que coneixia aquesta via però mai m'habia decidit anar-hi, fins que fa un parell o tres de setmanes, arribant al cim del Lloro, veiem una cordada fent els dos últims llargs. Es llavors quan es desperten les sentits... te bona "pinta" aquesta via. Proposo la via al Joaquim Ll. i al Joan C. i els hi sembla be, apuntant-se a ultima hora en Toni C. i així farem dues cordades.
La via es tota equipada i no cal portar-hi res de material per afegir, tant sols alguna baga per llaçar sabines. Va aprofitant contraforts i fins arribar al Frare Gros i culminar en el seu cim. L'equipament es el que ens tenen acostumats les vies dels germans Masó, auster però correcte on tindrem que escalar per trobar els espits. La via, en el que es pròpiament el Frare Gros, aprofita una via que desconec el nom i que no he trobat en cap guia ni ressenya. Fa un llarg d'artificial amb burins amb plaqueta, molt robustos i vells, però ferms i molt seguits, típica dels anys setanta.
Per arribar a la via sortim de Can Massana fins el refugi i després seguim el camí a coll de Porc. Abans d'arribar al Pas del Príncep cambiem de ruta i trenquem a l'esquerra per pujar pel torrent del Lloro (marques blaves). Passarem per la famosa aresta Brucs del Dit fins arribar a una bona explanada en mig del bosc sent aquí on cambiem de ruta i  seguim un moment per l'alta ruta dels Frares. Aquí es on tenim dubtes. Abans de pujar per una canal amb corda feixe pugem per l'esquerra remuntant el bosc intuint  el camí fins un esperó de roca, el de més a la dreta, aquí comença la via.

1r llarg: IV, IV+, IV, III i II. Quatre espits en uns 45 metres
Comencem per aresta tombada que sembla fàcil i que costa trobar els espits. El llarg enganya dons sembla més fàcil del que es. La roca en algun punt es un tant delicada. de mica en mica va perdent dificultat fins arribar a un vertical mur on farem reunió d'unes sabines.

2n llarg: A1e (tres passos) V, IV, V, V+, IV+, IV i III, set espìts i un clau que es mou en uns 35 metres
Tenim davant nostre un mur molt vertical on la primera impressió es poc engrescadora, però en Toni ja es a la feina. Enganya el llarg, es deixa fer prou be. Encetem el llarg fent tres passos d'artificial llargs per fer una sortida en lliure potent a la recerca d'un espit. Tot seguit ens decantem a l'esquerra fins una fissura en diagonal on trobem un pitó no massa ben col.locat. continuem superant un ressalt vertical sempre en tendència a l'esquerra fins un altre espit. sortir d'aquí es, per mi, el més difícil de la via. després seguim recte sense perdre la concentració fins que perdem dificultat arribant a un altre ressalt. Franquegem fàcilment per l'esquerra buscant el punt més feble i arribarem a la reunió en mig d'un bosquet culminant al que anomenen "Bastó del Frare".

3r llarg: II o III, neta d'assegurances i uns 15 metres i uns 10 més, fins baixar a la canal
Llarg de tràmit i molt fàcil que ens portarà a un altre cim. D'aquí baixem fins la canal que hi ha entr aquest cim i la paret Oest del propi Frare Gros on muntem reunió d'uns arbres als peus d'un mur vertical on es troba la renglera de burins vells.

4t llarg: A1e i V, uns 16 burins en 15 metres
Curt i fàcil artificial de burins vells però robustes amb una bona sortida en lliure on muntem la reunió en un forat. Aquí trobem un espit i cinc burins vells. Reunió molt penjada.

5è llarg: V, IV+, V-, IV+, IV i III, sis espits en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra en sentit ascendent superant un tram vertical. Continuem en diagonal fent petites zigue-zagues amb passos mes o menys fins fins que arribem al sisè i ultim espit. Llavors l'0escalada es més senzilla però mes exposada dons no trobarem cap assegurança més fins la reunió d'abans de fer cim.

La baixada la farem amb un sol ràpel de 30 m fins la canal. La instal.lació la trobarem uns metres per sota del cim vers l'Est.
Via del tot recomanable i divertida amb un llarg final amb bon ambient. Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera amb els companys Joan i Toni

El primer llarg
Començant l'A1e del segon llarg
El company recuperant el segon llarg i jo al darrere
L'A1e antic del quart llarg
Nosaltres a la quarta reunió. (Foto: Joan casado)
El cinquè llarg (Foto: Joan Casado) 

El llarg des de la reunió
Arribada al cim del Frare Gros
El Joaquim recuperant el darrer llarg
Malgrat el dia clar, hem passat un pelet de fret

3 comentaris:

  1. Una via molt ben trobada, de les més maques dels Masó! deixar els estreps a la segona tirada té la seva gràcia eh? i el penúltim, espectacular amb el seu flanqueig ascendent a l'esquerra que et porta a la timba de la paret nord.

    ResponElimina
  2. Bonica via amb passos obligats que m'han costat de fer.

    Si no l'heu fet, no us la perdeu.

    El vent, de vegades m'ha donat algun ensurt però, sort que no ha sigut res mes que això

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.