dimecres, 20 de maig de 2015

Via JOSEP RIGOL ROMEU a la Monja. Els Frares Encantats, Montserrat

Diumenge 17 de maig de 2015
Grau de dificultat segons el meu criteri
Be companys, seguim fent un volt pel món de vies "Masonianes" i aquesta de la Monja sempre m'ha fet una mica de mandra per l'últim llarg, gaire be tot en artificial i desplomat. El cas es que en Joaquim me la proposa i em convenç la idea i cap a Frares que i falta gent.
Sembla que la via es tota equipada i només ens faltarà portar unes 15 cintes i els estreps, millor així carregarem menys pes camí de la Monja, dons l'aproximació en prou llarga.

Un cop arribem al refugi Vicenç Barbe, seguim caminant fins la canal Ample i la remuntarem fins arribar a l'Agulla Se'n se Nom i d'aquí seguirem un trencall amb marques blaves, pel meu gust hi han masses, es que a cada deu metres et troves una... collons, com si no es veies prou el camí!!! Be, seguim. Aquest camí ens durà per la part alta dels Frares Encantats fent pujades i baixades i un cop arribem a la Nina i un cop passada, baixarem per camí gens marcat fins el contrafort de la Monja, que es el que ens interessa. Ens ha costat bastant trobar el peu de via, dons la lògica ens deia que era pel bell mig de l'aresta del contrafort i després de voltat, pujar i desgrimpar una bona estona i gaire be llençant la tovallola, a l'esquerra de l'esperó entre dos arbres allí, comença la via on podem veure el primer espit a uns tres metres del terra. Jo ja pensava que no trovabem el peu de via!!!

1er llarg: IV, IV-, III i II, tres espits i un pont de roca en 45 metres
Comencem amb passos fins a cercar el primer espit i després pujant recte a cercar les properes expansions. De mica en mica es va fent més fàcil fins que caminant arribem a el que seria un altre contrafort i còmodament, muntem la primera reunió.

2on llarg: IV, II i I, tres espits en uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical fins un ressalt curt i continuem tota l'estona amb, mes o menys, la mateixa dificultat. seguim fent un pas a l'esquerra per salvar un ressalt i després, caminant arribarem a un bosc penjant a tocar amb la pròpia paret de la Monja. Fem reunió dels arbres que tenim al voltant.

3er llarg: IV, A0e, IV+, A0e, V i IV i cinc espits en 15 metres
Comencem el llarg baixant per la canal que tenim a ma dreta fins un boix prou prim. ens ajudem una mica en un principi del pobre boix (si seguim així, per culpa de les cordades, morirà el pobre arbust). Tot seguit ja podem prendre una bona presa de mans i enfilar-nos per la paret. He fet un pas d'A0e i tot seguit fem un flanqueig més espectacular que difícil cap a la dreta fins un parell mes d'espits. Fem dos passos d'A0e mes i sortim en lliure difícil recte a munt. Tornem a flanquejar a la dreta, ara mes fàcilment fins entrar a la reunió de tres espits. Llarg curtet però intens.

4t llarg: IV, V, III, IV i II, tres espits en uns 40 metres
Enfilem el llarg sortint per la dreta  per terreny vertical però amb molt bona roca. Tant sols un pas difícils però ben assegurat ens portarà a una rampa fàcil, sempre amb tendència, ara, a l'esquerra. Arribarem a un altre petit ressalt i en res arribarem a la reunió al peus del gran cap de la Monja.

5è llarg: II, A1e, IV+, A1e, IV i II, 13 espits dos claus i un pont de roca en 30 metres
Encetem l'artificial al costat d'una fissura ampla i trencada on hi ha el primer espit. Els dos primers passos son desplomats i t'agafen a "contrapèl" però un cop passem a la dreta els espits estan molt junts. Fem una sortida en lliure i trobem un pont de roca. Seguim superant un ressalt fins que la paret es desploma. Ara seguim amb artificial a l'esquerra on trobarem dos claus. Continuem pel fil d'una aresta un pel desplomada i continuem així fins que s'acaben els espits. Fem la típica sortida en lliure i després caminant coronem l'Agulla de la Monja. Els espits estan molt junt i podem saltar-nos algun.

Ens a agradat força aquesta via, llarga i variada i l'artificial, que tanta mandra em feia, a estat, fins i tot, divertit... i no hem passat ni fred ni calor. Un dia fantàstic. Una cosa que ens caracteritza es que... molt rapits no som i ja son quarts de tres i tenim una bona baixada així que per avui, ja finem.

Per baixar podem fer un sols ràpel de 30 m des de el cim fins el terra. Alguns llocs diuen un ràpel de 40. Hem comprovat que amb una corda en doble de 60 m s'arriba sense cap problema al terra.

Dons un altre via nova per la cole. No se quan s'acabara aquesta col.lecció!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
Encetant erl primer llarg
El segon llarg
El flnaqueix del tercer llarg
El quant llarg
Els primer passos de l'artificial
El Joaquim a sota la reunió
Els darrers metres del llarg final
Jo diria que, fins i tot, a esta divertida aquesta via

4 comentaris:

  1. Bona via aquesta Joan, tens raó, el pobre Boix és ben migrat i quan no hi sigui,,,,,un pas d'esqueneta !

    ResponElimina
  2. Hem gaudit molt de la via i del entorn.

    L'ultima tirada, fent l'artificial hi ha un ambient bestial.

    Que quan acabarà la col·lecció?
    Doncs quan no ens puguem aguantar ni els pets!! je je je

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.