Sortim de Can Massana i seguim el camí fins el refugi pel coll de les Portelles i d'aquí pujarem per la canal Ampla fins el coll d'Agulles. Després seguim a ponent per marques vermelles, però no gaire i fent gala dels nostre "raro instinto del hombre blanco" veurem amagada entre la vegetació i bastant a munt, la roca de l'Escorpi i a l'esquerra la impresionant i desplomada cara nord de la Torta. Just a la nostre dreta del camí que pugem, veiem una canal molt emboscada i una paret vertical. Baixarem amb comte la canal i seguirem per una feixa a ran d'aquesta paret fins donar la volta a la mateixa. Pugem una mica de canal i en una cornisa abocada al buit trobarem la reunió de peu de via d'un espit i un clau. Aquí comença la via.
1er llarg: III, IV, IV+, IV i III, tres espits i un clau en uns 30 metres
Davant nostre tenim un mur vertical. Sortim flanquejant fàcilment per la dreta fins un ressalt on hi ha un pitó ben visible. Anirem pujant sempre en tendència a la dreta i la timba. Arribarem a un altre ressalt i un cop superat seguim per placa tombada, ara vers l'esquerra fins que trobem la reunió amb tres espits. Prestar atenció a la roca, tot i que es molt bona.
2on llarg: II, III, IV i III, tres en uns 30 metres
Sortim per rampa molt fàcil però un xic trencada i així anirem fent fins que es posa més vertical. Arribem a un arbust on podem llaçar una baga i tot seguit continuem fins una feixa a la base pròpiament dita de l'Escorpí. La reunió la farem en un els arbres. Al principi del llarg, molt de compte amb la roca tot i que es molt fàcil.
Ara farem un cambi de reunió tot caminant per la feixa una quinzena de metres a l'esquerra fins una alzina on podem veure el primer espit molt amunt.
3er llarg: IV, A0e, V+, V, IV i III, set espits en uns 30 metres
Sens dubte el millor llarg de la via. comencem a pujar per l'arbre, que es prou ferm, amb l'esquena a la paret i anem guanyant alçada fins que la solidesa de l'arbre ens mana anar a la paret. Podem llaçar una baga al mateix i fer un pas obert de cames entre la paret i l'arbre per cercar el primer espit. Fem un pas d'A0 i ens col.loquem a la paret. amb passos força fins pugem amb tendència la dreta, sempre amb bona presa però molt vertical fins que anem perdent dificultat i ens ajuntem amb la via normal que be del nord. Aquesta part es més fàcil però sense cap assegurança, només un espit vell. Poc a poc pugem fins arribar al cim. No hi ha reunió, tindrem que anar a l'extrem oposat de la via i fer-la a ràpel.
Per baixar farem un ràpel d'una vintena de metres fins el terra. Via curiosa i fàcil de fer però que te el seu "puntet d'aventura". Creiem que el fet d'estar tant amagada i a la part alta d'Agulles estaríem sols i tranquils... res de tot això, aquest diumenge semblava que regalaven diners per Agulles. Era tot ple com un ou, crits i més crits per les canals i gent, molta gent... coses que passen!
Via nova per la cole i una roca que no havia pujat mai.
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
 |
| La reunió a peu de via |
 |
| Inici del primer llarg |
 |
| A mig recorregut del primer llarg |
 |
| El segon llarg |
 |
| "Malabarismes" entrer la paret i l'arbre |
 |
| L'A0e del tercer llarg |
 |
| Arribada al cim de l'Escorpí |
 |
| La Torta al darrera nostre |
Enhorabona! una via curiosa i una bona manera d'assolir l'Escorpí que no sigui per la paret nord...les dues priemres tirades recordo molta roca solta que fèia anar amb molt de cura.
ResponEliminaÉs d'admirar com els germans Masó poden trobar aquests llocs.
ResponEliminaMoltes vegades, les vies d'aquests germans, ens fan pagar un preu, moltes vegades la roca no és gaire bona però, he de reconéixer que llocs com aquests són únics.
Tot i l'estat de la roca, la via m'ha agradat i l'ambient és espectacular.
L'únic que ens va espatllar una mica el dia, era el chiquipark que havien muntat a Montserrat:
Can Maçana estava a petar.
Ple de grups de xavals (i no tan xavals) amb guies fotent un xivarri increïble des de Can Maçana, Canal Ample, Coll d'Agulles,...
Si això és alguna cosa puntual, doncs no passa res però si és una nova "atracció Montserratina", anem ben llests.