Via UI, AI, UF sortint per la via SORDENES MON GUEF. Pic de Castellàs, Alós de Balaguer

Divendres 13 d'octubre de 2023

Ens acostem al poble d'Alòs de Balaguer per tastar una nova via. Tot hom que la escalat l'ha deixat be i ara ens toca a nosaltres probar-la.

Ara, la pista fins gaire be a peu de paret, és restringit, només es pot accedir desde la font i les taules de "picnic" on hi ha una barrera oberta i un cartell de la prohibició d'accedir vehicles. Son dos quilòmetres que els podem fer amb mig hora mes o menys, així que ens toca caminar una mica més. Per accedir a la paret és el mateix camí que les seves veïnes, escasament deu minuts. Es un dia calurós, molt calurós pels mitjans d'octubre que estem.

1r llarg: IV+, V i IV, 6 parabolts i 2 ponts de roca en uns 25 metres
Començem per placa típica de la regió superant ressalts on les assegurançes ens indican per on seguir. La roca es un tant bruta i en algún lloc a controlar degut a la neteja que s'ha fet. La reunió la muntarem en un petit relleu.

2n llarg: IV+, V, IV+ i IV, 5 parabolts i 1 pont de roca en uns 30 metres
Llarg semblant al primer però de millor roca, també un xic brut i amb un pas prou fi al mig del llarg. La reunió és en un gran replà de terra que pertany a la via Sordenes mon guef.

3r llarg: IV, III  i II 1 parabolt i uns 25 metres
Aquest llarg és de la via Sordenes mon guef amb un curt tram de IV i despres grimpar fins un altre replà.

Ara fem un canvi de reunió i farem un flanqueig caminant a la dreta per arribar a un petit mur de roca amb un parabolt i fen una petita desgrimpada entrarem en una canal on trobarem a sobre nostre un arbre amb cordino i muntem reunió als peus d'un llarg diedre.

4t llarg: IV, IV+ i V, 2 parabolts i 1pont de roca en uns 30 metres
Comencem entrant al diedre per una canal de terra molt incòmoda i un cop superat emprenem l'escalada en tècnica de diedre. Trobarem passos molt bonics però bruts. Abans d'arribar a la reunió escalarem una placa ben ferma de passos fins i muntarem la reunió en un còmoda repla a la dreta dl diedre.

5è llarg: IV-, V- i IV+ 5 parabolts, 1 clau vell, i 2 ponts de roca en uns 35 metres
Entrem al diedre per l'esquerra i anem progresant còmodament, Tambe el trobarem brut de terra. A mig recorregut entrem en una cornissa plena de terra i amb un gran arbre. Seguim en diedre fisn que un ressalt ens barra els pas. Pas difícil a la dreta on ens pot ajudar una petita sabina i tot seguit en vertical arribarem a un petit coll on muntem la reunió. Aquesta reunió es a mig del 5è llarg de la via Sordenes mon guef que ja no abandonarem fins el final.

6è llarg: IV, 1 pitó i 1 parabolt un al costat de l'altre en uns 25 metes
Sortim de la reunió en vertical pel bell mig de l'esperò. En aquest llarg, tindrem que vigilar el rocam, dons hi han alguns blocs una mica inestables, però anant amb comte, no tindrem cap problema. Anirem superant plaques de l'esperó fins arribar a una bona cornisa on muntarem la reunió.

7è llarg: IV+, IV i III 2 parabolts i una reunió en uns 30 metres
Encetem el llarg per una placa vertical a equipar i un cop superada entrem en una cornisa als peus d'un altre plca amb dos parabolts. Seguim vers a una sabina i trobem una reunió, seguim en tendeència ala dreta per blocs inestables i flanquegem a la dreta i amb un pasde flanc entrem a una bretxa on hi ha la reunió i final de la via.

Per baixar, muntarem un ràpel de 20 metres fins a una canal. Tot seguit pujarem per una canaleta que tenim al davant nostre i a dalt trobarem una instal.lació per fer el darrer ràpel. Baixarem pel la canal/tartera fins arribar al camí del congost de Mu retornant a on deixem els vehicles ( un hora i mitja de descens).

Via assequible, maca en el seu grau i bastant bruta de terra que en certs moment molesta. Crec que s'hanirà netejant amb el temps però en la part de dal del diedre hi ha molta terra... i un altre via nova per la "cole"...

Escalada realitzada per: Carles Marqués, Agustín Perez i Joan Prunera

El primer llarg

El segon llarg

El quart llarg

Recuperant el quart llarg

El cinquè llarg

Recuperant el cinquè llarg

Setè llarg de la via Sordenes mon guef

Final de la via

Via LA BAUMA DE LES GRALLES a Coll Roig

Diumenge 8 d'octubre de 2023 

Fa poc vaig veure una via nova tot i que es del 2018, a Coll Roig i sembla ser que a part del començament del primer llarg, és prou assequible. El trobar la via, ja és una mica més difícil. Tindrem que fer us del "raro instinto del hombre blanco". 

La via esta "semi-equipada" amb expansions i ponts de roca i que aurem de completar amb diversos flotants com tascons i friends. El començament és molt exagerat i a segons qui, ens fara falta els estreps.

L'aproximació es una mica complicada. Partim de Coll Roig i prenem un camí ben marcat en sentit Nord. En arribar a una tartera tenim vàries opcions. Podem pujar per un corriol sempre anant a l'esquerra, Trobarem passamans i escalons de ferro i si ens fixem amb fotografies (que es el que al final vàrem fer nosaltres, arribarem al peu de via un xic amagat amb un parabolt amb anella.

1r llarg: A0/Ae, V, IV+, V. V i IV, 4 expansions i 3 ponts de roca en uns 33 metres

Sortim fent uns passos en flanc a la dreta en A0 i tot seguit emprenem uns tres passos en Ae força llargs en vertical. En el darrer parabolt sortim en lliure difícil i seguim per placa inclinada escalant en opocicio entre els típics "canalons" d'aquest lloc. Els ponts de roca ens indicaran el camí a seguir per una placa immensa que podrem assegurar-la prou be. Al final, farem reunió en una plataforma còmoda. El llarg més bonic de la via.

2n llarg: IV i caminant, 2 expansions i uns 10 metres

Aquest llarg és de tràmit, curt amb un parell de passos de IV i despres caminant a la derta fins arribar a una plataforma inclinada de terra prou incòmoda.

3r llarg: IV, IV+, V i IV, 2 ponts de roca i uns 30 metres

Ara escalarem en vertical un esperò amb diferents ressalts essent el del mig, el més difícil. Aquest llarg el tindrem que protegir amb tascons i friends. Llarg molt bonic.

4t llarg: III i IV, 2 expansions i uns 20/25 metres

Llarg una mica rebuscat amb un començament un tant il-logic, només per anar a cercar una pla que la podrem esquivar pujant per un esperò a la seva esquerra. Al final trobarem un bon ressalt a protegir i arribarem al fina lde la via.

Per al descens tenim dues opcions, baixar per la propia via amb tres ràpels o be caminant en sentit llevant seguint fites. Veure croquis fet pel company Jesús.

Ha estat una bona escalada, curta però interessant i amb el seu punt se "sal i pebre en els tres llargs i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez, Jordi Esgleas i Joan Prunera

La ubicació de la via

Croquis de la baixada (Jesús Rodriguez)

Els primers passos d'Ae

Arribant a la primera reunió

El segon llarg

Arribant a la R3

El darrer llarg

El darrer llarg

Final de via

Via BENSON a la Magdalena Inferior, 36 anys després. Montserrat

 Dimarts 3 d'octubre de 2023

La via BENSON és una d'aquelles vies típiques dels anys 80'. A la botiga de "Pedraneu", del Guillem Arias i en tenia a munts de ressenyes i evidentent no hi habia "internet" i era la manera de estar una mica al dia de les novetats en vies obertes. Que sabes jo, en aquell pany de paret sols havia la via Albert-Busquets que ja habia repetit un parell de cops. Aquesta era diferent, amb més "segurus" i un gèlid 1 de febrer de 1987. vàrem anar. No sé quants cops l'he repetida i el darrer cop, el 20 de gener de 2002, fa vint i un anys. Mirant la piulada en el blog d'en Jordi Ceballos, m'he animat a repetir-la i com sols passar ara, es com la "magnitud de la tragèdia", després de tants anys, ja no la he escalat igual que llavors. 

Via curta i restaura amb bon criteri i amb una roca gens polida però que ens farà apretar-nos es marxos en els seus 25 metres del primer llarg. L'aproximació ès la mateixa que per les seves veïnes Apia i Albert-Busquets.

1r llarg: IV+, V, IV, V. V i IV, 7 expansions i uns 25 metres 
Comencem un parell o tres d'escalons per sota del final de les escales de Jacob. Un químic ens indica el començament. Pugem en vertical i de seguit ja es posa dret. Passos fins i a l'ombra. Despés hi ha un tram suau fins a arribar a la part més dreta, uns deu metres verticals i fins un haurem d'escalar amb finura per arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, IV, III i II, 2 expansions en uns 15 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra i superant un primer tram vertical i amb molt bon canto arribarem a una part molt fàcil on muntarem la reunió.

3r llarg: IV, III i II, 5 expansions i uns 30 metres
Començem per l'esquerra i tot seguit en vertical amb escalada molt amable i superant un parell de ressalts fàcils arribarem gaire be a l cim de la roc.

El descens el farem per la vessant Oest on hi ha un ràpel just de 30 metres per la via Normal.

M'ha resultat molt més difícil que anys enrere, però això és normal, normal que repeteixi vies de fa molt anys i acabi mig "frustrat", però toca escalar, ni més ni menys

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via NORMAL a l'Agulleta de l'Os. Sant Llorenç de Montgai

Diumenge 10 de setembre de 2023 

L'Agulleta de l'Os és una via que sempre l'he tingut present però mai vaig trobar, ni el dia ni la ocasió per anar-hi. Una clàssica de les que, segons diuen, els escaladors de Lleida sempre anaven per ensenyar a escalar als novells. La via és prou senzilla, amb matissos. Podem començar-la per la normal de la Paret de l'Os i després accedir a la pròpia agulleta pujant per una pendent de terra. El més rellevant d'aquesta escalada és el seu tercer llarg, un "pas de gegant" per saltar de l'agulleta a la paret, sense cap dubte, el que ens farà posar els pels de punta i l'estòmag encongit!!! No us espanteu, és un pas de fe, senzill en el seu grau, però espectacular.

1r llarg: IV i III, 3 expansions i uns 35 metres 
Pugem per placa vertical fins que es tomba i arribem a una reunió als peus de la xemeneia. Seguim fins a arribar a la xemeneia. Amb passos de "remonage" anem guanyant alçada fins que sortim de l'empotrament i entrem en un gran replà on muntem la reunió.

Ara fem un canvi de reunió i pujarem caminant per terren terrós en direcció a l'Agulleta de l'Os i un cop arribats, muntem reunió d'un arbust i d'un parabolt.

2n llarg: IV+, V, IV, V i IV, 3 expansions i 3 claus en uns 35 metres
Pujem per placa amb passos verticals i atlètics anant a l'esquerra i dreta. superarem un ressalt prou difícil i arribarem a un replà on antigament feien reunió. Seguim ara per la dreta i gairebé pel fil d'una mena d'esperò. Trobarem un altre pas difícil abans de coronar l'agulleta.

3r llarg: IV, IV i II+, 1 expansion i uns 20/25 metres
Ens decanrem a l'equerra de l'agulla baixant una mica i col.locant-nos per fer un "pas de gegant". Uns el faran dent un salt i uns altres "espatarrant-nos" i oberts de cames, farem un llençament a la cornisa de davant nostre. Pas espectaculat. Despçes d'això seguirem en vertical per paret fins dalt i travesant el fl aeri de la cresta ens dirigirem a peu plà on muntarem la reunió d'un arbust

El descens serà el mateix que per fer-ho de dalt de la Paret de l'Os, seguin un corriol amb fites i despres a la dreta seguin camí que en portarà a una pista i a la carretera.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via ESPERÓ DELS ELFOS a la Paret d'Escales. Soperia

 Dijous 31 d'agost de 2023

Avui decidim escalar una via que fa molt de temps que vui fer, la clàssica "Esperó dels Elfos". Via tota equipada però que tens que escalar entre assegurançes, tant sols hi ha el tercer llarg que te l'has de protegir, val adir que es fàcilment protegible.

L'aproximacio de la via es de 15 minuts des de l'estacionament, tant sols tindrem que remuntanr un curt tram d'escales i arribarem al peu de via molt evident. Millor començar d'hora, sobre quarts de deu o les deu, doncs a les dotze del migdia , ja toca de valent el sol a la paret.

1r llarg: A0 (2 passos), IV+, IV i IV+, 5 expansions i uns 25 metres

Comencem al costat de les escales fent un parell de passos en A0 per superar un desplomet a la roca picada a les escales. Seguim i superant un petit tram vertical continuem, ara ja més fàcil fins que es torna a redresar un xic la paret i entrarem en una reunió pentjada i bastant incòmoda.

2n llarg: IV i IV+ i IV, 5 expansions i uns 40 metres

Seguim amb la mateixa tónica que en el primer llarg. Les expansions allunyen bastant però el grau ens deixa fer amb relativa comoditat. Abans d'entrar a la reunió, escalarem en diagonal a la dreta pel damunt d'uns arbustos i entrarem a la reunió al damunt d'un forat.

3r llarg: V, IV+ i IV, dos expansions en 35 metres

Sortim de la reunió en vertical i lleugerament a l'esquerra per arribar a la base d'un diedre/fissura a equipar. Per placa i fent alguns passos en bavaressa anirem progressant fins a un petit ressalt i un cop superat, entrarem facilment a la reunió. 

4t llarg: IIV, IV+, V i IV, 2 claus i 4 expansions en 35 metres

Comencem per l'esquerra de la reunió a cercar dos claus que no es veuen. El segon és a dalt d'un bloc fissurat. Seguim en vertical fins a un replà còmode. on hi ha una expansió. Seguim per paret vertical per l'esquerra fent uns arc ascendent i amb passos fins arribarem a la reunió prou pentjada.

5è llarg: IV+ i IV+, 5 expansions en 25 metres

Iniciem el darrer llarg sortint de la reunió en vertical fins la base d'un ressalt vertical. La pedra es un tant polida però les expansions son prou juntes. Superat aquests primers metres i amb lleugera tendència a l'esquerra anirem progressant per terreny una mica brut i trencat però no massa compricar i de seguit arribarem al final de la via.

El descens és tota una petita aventura, Seguirem a l'esquerra vers la part alta de l'embassament i ajudats d'un passamà i per una cornisa, entrarem en un túnel amb cadena. Això ens portarà a una sèrie de finestres abocades a la presa, nosaltres seguirem un altre túnel a la dreta que ens menarà a la cara Nord de l'embassament i seguint per una feixa, també amb passamà arribarem  a la part alta de l'embassament. Ara saltarem la tanca i baixarem fins a un passamà que en durà a les vistoses escales excavades a la roca. Anirem amb cura, doncs estan malmesas pel pas dels anys. Trobarem passamans vells que ens ajudaran per anar més segurs i ens portaran un altre cop al peu de via. En total uns 35 o 40 min. de baixada, depenent del que ens entretinguem. Ara ja som tota la colla reunits i anirem a fer uns "tantos" al bar del poble.

Via amb caràcter i de grau prou asseqible però amb un cert compromis i que ens farà escalar prou concentrats i nova per la "cole".

Escalada reralitzada per:  Santi Guerra i Joan Prunera

Arribant a la segona reunió

El tercer llarg des de la reunió

Arribant a la quarta reunió

L'espectacular quart llarg

El darrer llarg

Un cop baixades les escales, foto a sota de la paret

Picos de Urbión 2.229 mts. Sistema Ibèric

 Dimecres 16 d'agost de 2023

Els Picos de Urbión constitueixen una de les serres més elevades del Sistema Ibèric espanyol i el seu cim és el Pico de Urbión, de 2.228 metres i separa les províncies de Burgos, Soria i La Rioja, així com fa de divisòria entre les conques de l'Ebre i el Duero. Al seu cim es poden observar dos sortints, per això s'anomene, Picos de Urbión.

Partint del poble de Vinuesa, prenem la carretera que puja al Puerto de Santa Inés. Al Km. 7 mes o menys, trobem a l'esquerra un desviament que indica la Laguna Negra. Seguim fent revols per carretera fins a arribar al paquing que és on deixarem el vehícle. Tenim dos opcions, caminar 1,3 Km. o pujar al minibus que per un irrisori preu, ens deixa a 300 mts. de la Laguna Negra.

Un cop a la Laguna Negra, travessarem la passarel.la de fusta per l'esquerra i pujarem per empinat camí (indicat) de la Senda del Portillo. Un cop a dalt podrem gauidir de les vistes de la Laguna Negra. Remuntarem una vall de pujada suau i arribats a un coll amb la vista ja dels Picos de Urbión, arribarem a la Laguna Larga. Seguirem per camí amb vistes aèries dels circs glaciars de la zona. Arribarem a un coll a on es ceuen tres camins, l'Urbion el tenim a l'esquerra i a la dreta un gran forat anomenat "el ojo de Urbión". Només tindrem que seguir el cami marcat i amb ziga-zagues i arribarem al cim amb vistes espectaculars de tota la zona.

La baixada la farem pel mateix camí però un cop arribats al creuament de camins, podrem desviar-nos a la dreta i en menys de 15 minuts podrem arribar al naixement del Duero. És curiós que només surti un petit rajolí d'aigua i que més a baix es converteixi en un riu tan gran. Remuntarem el que hem baixat i un cop al creuament seguirem una ampla pista un parell de quilòmetres que, en un punt indicat deixarem la pista i començarem el descens. Passarem per la Laguna Helada i i tot seguin el camí, descendrem un altre cop fins a la Laguna Negra. Com a la pujada, tindrem l'opció d'esperar el bus o baixar caminant el quilòmetre i mig fins a el parquin on podrem fer un refrigeri i tornar cap al poble de Vinuesa. En total d'anar i tornar seran mes o menys sis hores entre parades i descansos.

Excursió senzilla, llarga i exenta de dificultat i amb un paissatge d'alta muntanya poc habitual als que estem acostumants al Pirineu.

A la part alta de la Senda del Portillo

La Laguna Larga al fons

Pujada forta i aèrea

El coll on s'hajunten els camins amb l'Urbión al fons

El "Ojo del Urbión"

La creu i el cim

La part Nord i la laguna de Urbión

L'Urbión al fons i l'indicació de la Laguna Helada en el descens

Ja de reton a la Laguna Negra. La vall de la dreta en per on vàrem pujar

Via TIM al Pic del Freser. Pirineus Orientals

Diumenge 30 de juliol de 2023 

El primer cop que vaig escalar la Cara Nord del Pic de l'Infern, em vaig fixar amb un altre paret, la del Pic del Freser. Molt més curta i menys interessant, la vaig oblidar durant molts anys. Fa un parell d'anys vàrem començar a "programar" poder escalar-la però el fet que és curta i l'aproximació massa llarga, feia que no trovessim el dia adient. Convençut pel company, ens decidim a matinar i i enprendre la sortida.

La via es tant sols per "col.leccionistes", aproximacíó de 2:30 h. i una escalada de 90 metros fan que sigue una jornada de 9/10 hores. La via és molt intuïtiva, doncs ens va costar una mica, trobar l'itinerari correcte. L'ambient és formidable, i un cop ets a la base de la paret, tot es fa una mica més dificil de trobar.

L'aproximacio la fem des d'el refugi d'Ull de Ter fins a el coll de la Marrana. Seguirem com si pugesim al Bastiments a a l'alçada d'unes restes d'un pluviòmetre, ens decantarem a l'esquerra tot traessant la mole enorme del Bastiments (alguna fita). Seguirem per tartera, sempre sense perdre de vista el coll del Freser amb el Bastiments. Un cop aquí, seguirem el camí cap el Pic de l'Infern remuntant pedregals fins a arribar a un coll o veiem clarament la paret Nord del Pic del Freser. Es aquí quan ens dirgim per tartera a la base de la paret. Arribats a un diedre/canal molt visible, remuntem per blocs fins a la seva base i aqui comença l'escalada.

1r llarg: III, III+ i IV- en uns 40 metres aproximadament
Comencem a pujar pel diedre/canal amb escalada fàcil i continua. Arribats a on el diedre es fa més vertical trobarem el pas més difícil del llarg i un cop superat, entrarem en una còmoda repisa al costat d'un gran blog on muntarem la reunió llaçan amb cordinos el bloc.

2n llarg: III+, III i II en uns 50 metres aproximadament
Sortim per l'esquerra superant blocs de roca una mica inestables i axí anirem fent fins a perdre dificultat i arribar al cim.

Pel descens, seguirem la cresta cimera vers llevant i retornant al coll del Freser i del Bastiments i desfent el camí de pujada.

 Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera