21 de setembre de 2013
Tants anys anant a escalar a Sant Llorenç de Montgai i sempre mirant-me la vistosa i estètica cresta i mai era el moment adient per anar-hi. Sempre enlluernat per altres vies del costat, molt més difícils i vistoses, que jo m'imaginave més boniques (pobre de mi!). Sempre deia que un dia d'aquets anirem. El cas es que, quan van prohibir totalment l'escalada a la cresta, em vaig mentalitzar que no la pujaria mai i vet aquí que en el blog de la
La noche del loro 2 a principis d'any vaig descobrir que, ara l'escalada era regulada durant un mesos i que li havien rentat la cara a la cresta. Ara ja no tindré excusa per anar a tastar-la i aquest dissabte proposa anar a fer-la i el Vicenç i el Joaquim accedeixen encantats, sobre tot el Vicenç que no ha escalat mai a la zona.
Per arribar a la cresta tenim una aproximació curta i agradable. Abans d'entrar al poble de Sant Llorenç de Montgai, i tot just abans de travessar el Pont d'Escalera que hi ha a la carretera, a la nostra dreta hi ha un replà per uns quants cotxes. El deixem i prendrem un camí que va vorejant el pantà. Caminem uns vint minuts i arribem a un pas excavat a la roca. Aquí es l'inici de la via. No te pèrdua, es molt evident, dons tenim gaire be tota l'estona, la cresta a la vista
1r llarg: IV+, IV i I, dos pitons i dos ponts de roca en uns 20 metres
Comencem la cresta al vessant est on divisem un pitó i dos ponts de roca equipats. Els primers passos son força obligats però no difícils i de mica en mica anem perdent dificultat fins arribar practicament caminant a la reunió que farem d'una sabina amb una baga.
2n llarg: IV- III i IV-, dos pitons i dos ponts de roca en uns 60 metres
De la reunió tenim davant nostre la cresta ben esmolada i evident. Seguirem cresta a munt amb alguns passos ben bonics combinats amb passos molt fàcils fins una reunió amb tres ponts de pedra equipats. Compta amb la tirada, que es molt llarga i el fregament de la corda.
3r llarg: IV+, II, i III+, dos pitons i dos ponts de pedra en uns 50 metres
Sortim de la reunió per un tram vertical i un xic difícil, però equipat amb una sabina i un pitó. Superat aquesta part tenim davant nostre una cresta esmolada però gairebé horitzontal on podrem equipar al gust i també trobarem un pitó. La reunió la farem en un coll còmodament de dos pitons.
4t llarg: III, III+ i II, tres ponts de pedra i dos pitons en uns 57 metres
Aquí tenim dos pocions, una es anar per l'esquerra de la cresta, més fàcil o anar pel fil de la mateixa. Nosaltres em optat per la fàcil. Sortim de la reunió per l'esquerra en flanqueig ascendent on trobarem tres ponts de roca. Arribarem a una bretxa aèria i passarem a la cresta pròpiament dita. Un pas vertical ens farà pujar ràpidament per la cresta fins que arribarem caminant a la reunió de dos pitons.
Ara farem un cambi de reunió, dons tenim una llarga caminada en pla de trenta metres fins el peu d'un torreó. Aquí podrem muntar una reunió en uns arbres o una arrel gruixuda a la paret i pujar més còmodament el proper llarg.
5è llarg: IV-, III i II, un pitó i dos ponts de roca en uns 30 metres
Encetem el torreó per una mena de diedre un xic descompost i vertical fins un pitó. Després anirem en tendència ala dreta a buscar les grades finals del torreó. Un cop al cim, desgrimparem un metres fins el terra on trobarem la reunió d'un pitó.
6è llarg: I i III, dos ponts de roca en uns 50 metres
Aquest llarg es de tràmit per arribar a la base del torreó final de la via.. Sortirem caminant de la reunió fins unes grades equipades amb ponts de roca i fàcilment arribarem a la reunió de l'ultim llarg.
7è llarg: IV+, IV i III, dos pitons i dos ponts de roca en uns 30 metres
Aquest es el llarg de la via Badalona. Llarg, que en aparença, es veu vertical, difícil i un tant descompost. Res més lluny de la realitat. Es el llarg estrella de la via. Llàstima que no tingui dos llargs més de igual dificultat! Sortim de la reunió a cercar uns grans còdols tipus "Riglos" on trobarem un pitó. Amb escalada en oposició, superarem un tros molt vertical però amb presa gruixuda i així anirem fent fins que decau la dificultat sempre amb un festival de preses, fins assolir el cim, Podrem llaçar ponts de roca al gust.
Ja som al cim i realment la cresta ens ha sorprès gratament. Una escalada senzilla dintre del grau però amb unes vistes espectaculars amb ambient de Pirineus i un ultim llarg, curt, però amb un gust "Riglero" d'alló més autèntic.
Per baixar, anirem al cantó de ponent, desgrimparem uns metres fins una sabina gruixuda on hi ha una cadena i farem un ràpel vertical de 25 metres. Només ens restaran 20 minuts de baixada per camí poc definit fins el camí del pantà. Ara a remullar-ho al poble de Camarasa amb uns bons entrepans i cerveses i ja tinc un altre via nova per la cole.
Del cim de la Coma de Gelis em pogut veure les maniobres de rescat, creiem que només d'un accidentat a una via de la Paret de l'Os. Per molt que ho intentava l'helicòpter no podia arrimar-se gaire a la paret i al final van optar, creiem per que no ho veiem prou be, rapelar tota la paret i baixar l'accidentat amb camilla fins el terra. Esperem que no hagi estat res molt greu dons en aquest moment penses que tenim sort de no ser nosaltres...
Escalada realitzada per: Joquim Llòria, Vicenç Nin i Joan Prunera
 |
| El primer llarg |
 |
| El segon llarg |
 |
| El Vicenç al segon llarg |
 |
| Vistes del segon llarg des de la segona reunió |
 |
| El Joaquim a la segona reunió |
 |
| Començant el tercer llarg |
 |
| El Joaquim a la esmolada cresta del tercer llarg |
 |
| El Viçens al tercer llarg |
 |
| El quart llarg |
 |
| El torreó final de la via |
 |
| El setè llarg |
 |
| Els companys al darrer llarg |
 |
| El cim de la Coma de Gelis |
 |
| Vistes de Camarasa i Sant Llorenç de Montgai des de el cim |
Oberta unes semanes abans que la primera a la Mòmia i pels mateixos membres de Centre Excursionista de la Comarca del Bagues (CECB), la via Original del Trencabarrals, el "Trenca" pels amics, es una bona clàsica que no ens deixarà indiferents. Sortim de Sant Benet i marxem cap a la ermita de Santa Anna i d'aquí fins el camí cap a les Gorres i en mig hora ens plantem a peu de la cara oest del "Trenca". Portem una ressenya extreta d'internet però mirant-la be, no la recordo així, doncs la vaig escalar per primr cop l'any 1986, fa gaire bé vint-i-set anys. Aquell dia vaig portar alper primer cop a escalar el meu germà. No la recordo amb aquest grau i no vaig tenir cap problema. Be dons, ens posem mans a la feina. Per trobar el peu de via, en el revol del camí, passada la desplomada cara oest del Trenca, baixem una mica per la canal i en el punt meés lògic comencem l'escalada.
