Dos mesos i escacs, és el que he estat, com se sol dir, "en dique seco", pel trencament del tendó del segon dit de la ma esquerra, i no escalant, si no netejant el seient de la moto, coses que poassent. totes les propostes de l'estiu s'han anar a "norris". Ara ja amb una mica de cura, he fet una escalada a Montserrat i com la cosa va prosperant, ja sents el "cuquet" que et va taladrant el servell demanant guerra... Fare la segona escalada en un lloc nou per a mi, la zona de Solius, granet una mica peculiar que a vegades s'esmicola entre el dis però bo i adherent.
L'aproximació es una mica perdedora si no coneixes la zona però fent us del "Raro instinto del hombre blanco" i amb ajuda d'algún texte extret d'internet, no en ha costat gaire trobar el lloc. Prenem l'AP7 que va de Barcelona a Girona. Ens desviarem cap a l'autovia C-65 que va de Llagostera a Sant Cristina d'Aro. En un punt, veurem un edifici de veta de mobles al costat de l'autovia i entrarem en una carretera secundaria. La seguirem i aqui està el quit de la qüestió. Hem de trobar una explanada a ma esquerra d'on surt una pista i aqui podrem deixar el vehicle. Caminarem per pista en mal estat uns deu minut iarribarem a una explanada. Seguirem el cami; les Roques Bessones, es veuen tota l'estona mentre baixem, que a cop es fitat i en el descens arribarem a una pista. La creuarem i pujarem uns cinquanta metres on veurem un corriol que surt a la dreta. En poca estona arribarem a les Roques Bessones i just al costat d'un pi sec, aqui comença la via.
1r llarg: III, III+, IV i IV+, 4 parabolts, una reunió i dos sabines en uns 35 metres
Ens esfilem per un espero tombat fins a un ressalt més vertical on hi ha el primer parabolt. Seguim escalant i arribem a una reunió que ens la saltem. Pujem una mica i fem un llarg flanqueix a la dreta amb algun pas dificil i arribarem a un patita cornisa on muntem la reunió-
Ens esfilem per un espero tombat fins a un ressalt més vertical on hi ha el primer parabolt. Seguim escalant i arribem a una reunió que ens la saltem. Pujem una mica i fem un llarg flanqueix a la dreta amb algun pas dificil i arribarem a un patita cornisa on muntem la reunió-
2n llarg: IV+, V+, V i IV, 5 parabolts en uns 20 metres
Ens enfilem per diedre sempre un xic per l'esquerra. Entre el primer i segon parabolt, trobarem la màxima dificultat. Seguim per diedre fins que decau la dificultat i arribem a la reunió
Ens enfilem per diedre sempre un xic per l'esquerra. Entre el primer i segon parabolt, trobarem la màxima dificultat. Seguim per diedre fins que decau la dificultat i arribem a la reunió
3r llarg: III, una linea de vida i uns 35 metres
Llarg que seria de tràmit per arribar a l cim de la Bessona. Durant la travessia per l'esperó esmolat, en spodrem assegurar de la línea de vida de les vies esportives que hi han pel vessant Sud. tot seguit, caminarem una estona i grimparem per arribar a una alzina surera on farem la reunió. Curiosament el cim es plé d'una molsa que sembla una catifa.
Llarg que seria de tràmit per arribar a l cim de la Bessona. Durant la travessia per l'esperó esmolat, en spodrem assegurar de la línea de vida de les vies esportives que hi han pel vessant Sud. tot seguit, caminarem una estona i grimparem per arribar a una alzina surera on farem la reunió. Curiosament el cim es plé d'una molsa que sembla una catifa.
El decens el farem caminat facilment. Desfarem el primer tram i arribarem a la linea de vida. tot seguit baixarem per un corriol entre les dues agulles i borejarem la segona agulla pel Nord i facilment baixarem fins a la pista i remuntarem el cami de baixada fins a arribar una altre cop a la carretera.
Via curta però recomanable, sobretot que ara a l'estiu toca l'ombra al mati, però la tornada a estat un "infern" i altre via nova per la "cole".
Via curta però recomanable, sobretot que ara a l'estiu toca l'ombra al mati, però la tornada a estat un "infern" i altre via nova per la "cole".
Escalada realitzada per: Xavi Diez i Joan Prunera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada