Via AINA a la Paret del Davessó. Malanyeu

Dissabte 20 de maig de 2017

Aquesta via no es de les millors de la paret del Davesso, doncs es a la part esquerra i es la zona on hi ha més vegetació d'aquesta curiosa cinglera. No obstant, la via que ens hem decidit a fer, te el seu punt de via divertida. Es fàcil de localitzar doncs trobarem un parabolt amb una plaqueta de color blau a peu de via tot just pasant les vies Montse Curto i la de la Carla. La via resta tota equipada amb parabolts de 8 i 10 mm i ponts de roca encara en bon estat. Podem completar la protecció amb algun friend i tasco però no calen realment. També ens seran útils cordinos per llaçar arbres. Bona via encara que es fa curta i si no fa molta calor com va ser el nostre cas, sempre podem fer un altre dels voltants.

1r llarg: II, IV+ i V, uns 5 parabolts i uns 4 ponts de roca en 40 metres
Comencem pujant per un rampa molt fàcil fins el primer pont de roca en un ressalt. El superem i continuem per placa típica  d'aquí, amb bons forats i presses per pinçar amb l dits. Seguim i fem un pas a l'esquerra per situar-nos en una bona placa vertical i un xic més difícils que al principi i amb tendència a la dreta la superem i arribarem caminant a la reunió en un còmode replà.

2n llarg: V, I, V/Ae i IV, uns tres parabolts i uns tres ponts de roca en 30 metres
Sortim vers la dreta i superarem una placa inclinada a la vora d'uns arbres. Un cop superada caminarem vers un altre placa mes llarga i vertical amb dos parabolts visibles al seu bell mig. Les males llengües diuen que es 6a i un V+ unes altres. Nosaltres ho hem fet en A0e. Un cop sortim de la placa arribem a un altre més senzilla protegida per dos ponts de roca i després fàcilment arribem a la reunió.

3r llarg: IV, I i V, uns 3 parabolts i tres ponts de roca en 20 metres
Sortim de la reunió per placa ver uns desploms amb uns ponts de roca visibles i amb escalada atlètica superem amb oposició una mena de diedre fins arribar a una placa. un cop a la placa la escalarem pel seu costat esquerra fins assolir el cim de la cinglera.

El descens el podem fer amb dos o tres ràpels depenen del que mes ens convingui doncs totes les reunions son rapelables. En el darrer ràpel tingueu en compte un arbre que hi ha al mig del llarg que facilment se'ns pot quedar enganxada la corda al recuperar-la.

L'entorn de la via no es l'ideal d'una paret amb ambient, tot i que curta, ens a agradat força i ja tenim un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

La ubicació de la via

Començant el primer llarg...

... i acabant-lo

El pas més dificil de la via soventat amb un pas d'A1e

El tercer i darrer llarg

La placa final del darrer llarg

Malanyeu es en un entorn idílic

Via CANVI CLIMBÀTIC a la Presidenta. La Plantacio. Montserrat

Diumenge 14 de maig de 2017

Aquesta via la vaig descobrir un cop que estàvem escalant la via INFINITI a l'agulla dels Col.leccionistes i la veritat, es que des de lluny, no em va fer gens el pes. Aquest cop en Ricard em proposa anar a fer-la i de seguit li dic que si, per que no? La via no te gens d'ambient i queda molt enclotada dins de la Canals dels Llorers però em va sorprendre la qualitat de la roca i sobre tot el segon i tercer llarg que els vàrem fruir de valent.

Per accedir  a la via podem anar des de Collbató o la Vinya Nova i un cop a l'explanada del Clot de la Mònica i seguirem el camí que porta a Sant Joan i que passarem per sota del Serrat de la Pastereta. Arribarem a un coll i davallem una estona fins arribar al Torrent dels Llorers seguint fites i un cop passem els graons metalics. al poc, arribarem a peu de via. Veurem picat a la roca "CC" i un pitó a un vuit metres del terra.

1r llarg: IV. III i II, un clau i dos espits en uns 40 metres
Comencem el llarg per paret ajaguda fins el primer clau. Seguim amb tendència a la dreta per roca un pel relliscosa però franca fins una sabina i tot segui en flanqueig ascendent fins un replà als peu d'un altre paret més vertical on trobarem la reunió de dos espits.

2n llarg: IV+, V i IV, nou espits i dos claus en uns 45 metres
De la reunió comencem a pujar en vertical per paret i roca molt franca i així anirem fent tot seguit els espits. En algun punt es posarà prou vertical. Quan arribem al darrer clau, farem un flanqueig a la dreta i entrarem en una plataforma amb arbres on muntarem la reunió dels més ferm. Llarg molt bonic de fer i amb roca molt bona.

3r llarg: V, IV+, V+ (A0e) i IV, sis espits i un pont de roca en mal estat en uns 25 metres
Ataquem el tercer llarg per paret vertical (espits visibles des de la reunió) i en escalada prou difícil anirem fent fin uns ressalt prou ferm. Un cop superat en lliure o en A0e anirem perdent dificultat fins arribar a un bon arbre on muntarem la reunió. Molt bon llarg i roca fantàstica, llàstima que es fa curt.

Ara farem un canvi de reunió anant caminant per la dreta a la base de la pròpia agulla de la Presidenta i en un bon arbre muntarem el canvi de reunió.

4t llarg: V, Ae (6a) i IV+, tres espits i un clau en uns 20 metres
Comencem el llarg enfilant-nos per l'arbre de la reunió fins que ens veiem obligats a enganxar-nos a la paret a cercar el primer de tres espits. si ho fem en lliure pot sortir un bon 6a i pels que no fem aquest grau tirarem d'A0 o ens ajudarem amb un estrep. De totes maneres la roca es molt bona. arribant a un clau la dificultat decau i arribarem a una sabina on trobarem unes bagues i un maion on muntarem la reunió que també farem servir pel ràpel de baixada.

Només tenim que remuntar des de la reunió, uns cinc metres per assolir el cim d'aquesta agulla. Per cert, un cim molt esmicolat i trencat, compte a la baixada per accedir al ràpel.

el descens com dic, es un ràpel d'uns 15 o 20 metres i tot seguit baixarem per la canal que tenim davant nostre en el mateix sentit de la via que hem escalat i en poc més d'un quart d'hora ja serem un altre cop a peu de via.

Bona via encara que molt poc ambient però de roca immillorable i via i roca nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El primer llarg

El bonic segon llarg

El curt però intens tercer llarg

El darrer llarg 

Cim i via nova pel dos!

Via ACROMION a la Magdalena Superior. Montserrat

Dissabte 6 de maig de 2017

Aquesta via la vaig fer el desembre de 2008 al poc que la havien equipat i des de llavors no havia tornat. La via que ens ocupa aquest cop no te cap misteri. Assegurada fregant... no, millor soprepasan l'excés ens portarà a fer una escalada de grau senzill i amb un cert ambient i que si anem forts amb grau (6b) la farem tota en lliure. Si no es el cas, tirarem d'estreps que també es divertit, doncs els passos no estan tant a prop com voldríem i tot això concentrat en el segon llarg.

Per accedir en aquesta vessant de la Magdalena Superior podem anar per dos llocs diferents, un pot ser per la canal que puja al coll del Gorro Frigi i la Mateixa Magdalena i tot seguit, davallar fins arribar a la vessant sud de la roca o be, per les escales d'en Jacob fins a la ermita de Santa Magdalena i un cop arribem al coll entre l'Ullal i la Magdalena Superior, davallem per una estreta canal i abans d'arribar a la base de la roca, per la dreta arribarem on es troba la via en una petita clariana.

1r llarg: III, 5 parabolts en uns 30 metres
Comencem el primer llarg en vertical per seguir lleugerament a l'esquerra fins arribar a la reunió bastants metres per sota d'un gran sostre. Llarg fàcil i de generosos còdols.

2n llarg: IV, V Ae, V i IV, 14 parabolts (+ ó -) en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió en flanqueig ascendent fins l'extrem d'un vertical esperó que el superarem amb escalada artificial fins que podrem sortir en lliure i accedir a la reunió. Llarg divertit i amb ambient.

3r llarg: IV, IV+, IV i III, 9 parabolts en uns 30 metres
Sortim en vertical per paret de generosos còdols fins un ressalt i amb tendència a l'esquerra el superarem i de mica en mica i fàcilment arribarem al avant cim de la Magdalena Superior amb una reunió al terra i amb anelles. Llarg bonic.

4t llarg: III, IV i III, 4 parabolts en uns 25 metres
De la reunió ens dirigim a la evident canal i des-grimpem una mica fins situar-nos davant de la paret (la via normal la tenim mes a la dreta) que ascendim en vertical i amb tendència a l'esquerra fins un ressalt i un cop superat arribarem a la reunió uns metres per sota del cim de la roca.

D'aquesta reunió i uns metres a la dreta trobarem el ràpel per el descens que es podrem fer, si volem am un sol i d'una cinquantena de metres per la via normal.

Escalada realitzada per: Enedina Pérez, Agustin Pérez i Joan Prunera

Entran a la primera reunió

Assegurant al company en el segon llarg

L'Ae del segon llarg

REcuperant el segon llarg

Començant el tercer llarg

Arribant a la tercera reunió

El darrer llarg

Dia fret i ventos

Via BETELGEUSE a les Moles del Don. Estrets d'Arnes

Diumenge 30 d'abril de 2017

Per a mi, anar a escalar als Estrets d'Arnes es sempre motiu de festa, es un lloc que em fascina. He fet poques vies a les Moles del Don, tant sols la Ítaca i la Tintin a les Moles, que la he repetit un munt de cops, fins hi tot en nocturna. En cambi a les Gronses, si que he fet moltes vies que son de grau més moderat (algunes). L'últim cop que vaig ser, des de la primera reunió de la Tintin, vaig veure a l'esquerra, tot una sèrie de parabolts lluents i em vaig proposar que miraria d'anar-hi el proper cop que vingues. El problema, per ami, d'aquest sector dret de les Moles del don, es que hi ha poc informació, o molta segons opinions, però no gens clara. tot un garbuix de vies que es creuen unes amb altres, equipades, se'n se equipar o re-equipades, fan dubtar d'un recorregut fiable. El cas es que a peu de via ens vàrem decantar per la via Betelgeuse refiant-nos de la fotocopia d'una pàgina d'una guia extreta d'un blog, bastant austera, per cert, i entre les explicacions d'una cordada de davant nostre i el meu olfacte, crec que la vàrem encertar en tot.
La via, equipada els 90', ara es re-equipada amb parabolts inox fins on acaba i tant sols necessitarem 10 cintes i si anem un pel justets, un estrep ens anirà be. La via son dos llargs i vàrem allargar-la per l'esquerra sortint per la via Àngel de Cuero. Del tot recomanable ens sorprendrà, doncs des de les reunions, els llargs semblen més fàcils del que en realitat son.

Per accedir a la paret podem anar des Horta de Sant Joan i prenen la carretera que va de Tortosa a Vall-de-roures i tot sortint del poble a l'esquerra tenim un desviament d'una pista asfaltada que ens portarà al parquing del riu dels Estrets. Tot molt ben indicat. Un cop deixe3m el vehicle prenem el camí dels Estrets i en vint minuts estarem davant mateix de l'extrem dret de les Moles del Don. Travessem el riu i remuntem un corriol amb fites que en porta a peu de la paret. En una clariana del bosc a uns 10 metres a l'esquerra de la Tintin, comença la nostre via. Parabolt inox ben visible a tres metres del terra.

1r llarg: V, IV, IV+, IV i V, 5 parabolts en uns 30 metres
Comencem per l'esquerra fent un curt flanqueig a la dreta fins xapar el primer parabolt. Pas curiós i fi. Seguim en tendència a la dreta per placa i superant algun ressalt, fins que uns metres abans d'arribar a la reunió tenim un pas força difícil i obligar i un pel compromès. El superem i flanquegem a la dreta on tenim la reunió prou còmoda.

2n llarg: V, V+, V, IV+ i IV, uns 9 parabolts i un pont de roca en uns 40 metres
Encetem el llarg per l'esquerra col·locant-nos damunt d'una cornisa i fent un pas de flanc difícil. Continuem en vertical i molt dret fins arribar a una petita cornisa on trobem una placa fina i vertical. Un cop superada, continuem superant petits ressalts verticals tant a dreta com a esquerra fins arribar, ja més "humanament" a la còmoda reunió.

3r llarg: (Ángel de Cuero): III, IV+, V i IV, 1 parabolt i dos espits en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra amb escalada fàcil i fent un llarg flanqueig ascendent fins donar la volta per sota al característic desplom. fem un curiós flanqueig per placa inclinada i molt llisa assegurada per dos espits fins arribar a l'altre banda on muntem una còmoda reunió en una cran cornisa.

4t llarg: IV, III i V, un espit,una reunió i un parabolt en uns 40 metres
Ens enlairem de la reunió per l'esquerra de la gran llastra i pugem en escalada fàcil fins un espit. Seguim ara flanquejant en ascendent i trobem una reunió antiga de dos parabolts. Continuem fen flanqueig en ascendent fins un punt on els desplom cimer es mes fàcil. Trobarem un parabolt inox nou per superar l'últim pas i que ens farà suar de valen doncs es un pas compromès i exposat però amb calma el podem resoldre i un metres mes amunt i a l'esquerra d'un arbust trobarem la reunió amb dos químics.

Pel descens prenem un camí amb fites prou marcat que ens portarà a una canal. Al final d'aquesta, trobarem una equitació amb cables i escalons a manera de ferrada i un cop a baix, remuntarem un corriol que ens durà un altre cop a peu de les vies. 20 minuts de descens.

Una via prou distreta i que ens farà escalar de valent tot i el seu bon equipament. Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Enedina Pérez, Agustín Pérez i Joan Prunera

La paret que escalarem

El primer llarg, amb sorpresa final

Recuperant el primer llarg

Començant el segon llarg

Vertical però amb bons còdols...

...segueix molt vertical

l'Agus recuperant el segon llarg

Arribant a la segona reunió 

Començant el tercer llarg

Es fàcil el tercer llarg...

...però amb sorpresa final, també 

El darrer llarg, que també te sorpresa final

Els companys en el darrer llarg

Ens ha sorprès gratament la via

Via de la XEMENEIA a l'agulla del Pingüí. Montserrat

Diumenge 23 d'abril de 2017

Han passat ben be trenta cinc anys des de un 19 de juny de 1982, vaig pujar per primer cop aquesta agulla. Sense cap dubte, la via XEMENEIA del Pingüí es una escalada clàssica d'aquesta regió de Montserrat. Una llastra que ratlla de dalt a baix tota l'agulla que amb un primer llarg en diedre herbós i que per finalitzar farem un curt però atlètic "remonage" ens durà al cim d'aquesta petita agulla eclipsada per les impresionants Bessones. Per accedir a l'agulla partirem del refugi Vicenç Barbé i pel costat esquerra de la Roca de la Partió, prenem el camí en direcció a la canal de les Bessones. Sempre camí a munt, arribarem a una bona explanada en mig del bosc i seguirem un altre canal a l'esquerra de l'agulla de la Vespa. Seguim pujant per l'esquerra fins arribar a un coll entre l'agulla de l'Esquelet i el propi Pingüí i tot just a l'esquerra de la paret on comença l'aresta Brucs tindrem la llastra de la via.

Una bona clàssic, encara que curta, però de gran bellesa que la podrem combinar amb qualsevol agulla propera, com l'Esquelet i la Vespa.

1r llarg: III, IV- i IV+, unparabolt i uns 30 metres

Comencem a pujar per un esperó de roca que en manarà a la canal/diedre de la via. Superarem un tram desplomat on ens podrem assegurar d'un bon arbre i superar el pas. tot seguit, en tècnica de diedre seguirem escalant fins que ens veiem obligats a pujar per placa on trobarem u parabolt i fent uns passos a dreta i esquerra entrarem dins de la xemeneia on farem reunió de dos parabolts vells.

2n llarg: IV, III i II, tres parabolts en uns 20 metres

Amb tècnica de remonage sortirem de la reunió i així anirem progressant durant uns metres fins que la xemeneia s'acaba i continuarem amb diedre. Al poc seguirem escalant per placa i amb facilitat, arribarem a una petita alzina abans d'arribar al cim on muntarem la reunió.

El desens el farem amb un sols ràpel d'una quinzena de metres per la via Normal al cantó oposat a la xemeneia i baixarem per una canal en prou mal estat entre el Pingüí i la Vespa fins arribar un altre cop a la canal de les Bessones.

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

Començant la via 

Recuperant el primer llarg

La reunió desde la xemeneia 

Sortint e la xemeneia 

Arriban al final de la via 

"Fotofinish"

El Moncayo o Pico San Miguel 2.316 m. Sistema Ibèric

Dissabte 15 d'abril de 2017

El Moncayo es la muntanya més alta del Sistema Ibèric en mig de la depressió de l'Ebre (Saragossa) de la Meseta Castellana (Soria). La seva altitud es ben moderada, 2,316 m. SNM, però degut a la seva ubicació registra una bona innivació a l'hivern i un fort vent, fa que sigui un indret molt fred en totes les seves estacions. Es un mirador privilegiat de les terres baixes aragoneses i l'extensa meseta castellana. Resa una dita a Saragossa que diu: Dia frío, comentan, viene aire del Moncayo. També famosa es un altre que diu: Moncayo ladrón, manas en Castilla i riegas Aragón i Moncayo traidor, que haces pobre a Castilla y Rico a Aragón, referint-se, diuen, pel fet que les aigües que la vessant castellana que tindrien que alimentar la conca del Duero, desapareixen sota terra i resurgeixen en el naixement del riu Queiles que es afluent de l'Ebre.

Ja fa dotze anys que el vàrem pujar per la vessant NE Aragonesa, pel seu recorregut més curt, des de el Santuari de Nuesta Sra. del Moncayo i aquest cop, aprofitant la Setmana Santa i gràcies a una casa que te l'amic Agus, al poble de Noviercas a la província de Soria, farem l'ascenció des de el poble de Cueva de Ágrada amb un desnivell de 1.000 metres amb un llarg recorregut entre boscos de roures i prats.

Partim de Cueva de Ágreda, venint de les poblacions de Noviercas o Ágreda, arribant a la plaça de l'Ajuntament i seguim per la dreta prenent a la sortida del poble la carretera SO-V3541 i tot sortint del poble a mà esquerra trobem uns prats on podem deixar el cotxe. Caminarem per pista ample seguin el GR-86 sense cap mena de pèrdua. Primer per pista envoltat de roures i després deixarem la pista per seguir per camí estret seguin la llera del riu Mulas fins uns prats. Seguim el GR fins un punt on giraríem a la dreta i pujaríem per una pronunciada coma (GR). He preferit fer el contrari que diu la guia i prenem un camí poc marcat que puja a un vistos coll, el collado de Castilla. Això en durà en aquest coll a 1.970 metres d'alçada. Ara estem a la corda fronterera entre Castella i Aragó i en forta pujada remuntarem el 400 metres de desnivell que resten per accedir al cim.

Un cop al cim, el descens el farem per on marque les guies que es baixa, dons la coma es troba amb neu i ens serà més fàcil la baixada arribant al meteix punt on en hem bifurcat i tot seguit, prenen el mateix camí de pujada fins el poble.

Hem trigat tres hores i mitja en la pujada i dos hores en la baixada, contant també les parades per treure i posar roba, beure aigua i admirar el paisatge del de el cim.
Dinem una mica al poble i reprenem la tornada a Noviercas, "dutxeta" i aprofitant quer fa bon temps i anem be d'horari, marxem cap a Soria a fer el turista.

El Mocayo al fons des de els prats 

Restes d'un accident aeri d'un caza F-14 americà (diuen)

Un xic més a munt girem a l'esquerra per accedir al coll

El Collado de Castilla

El Moncayo a la nostre dreta

El cim del Moncayo

La llarga i ample carena del Moncayo

El circ glaciar, de Sant Miguel

Afegeix la llegenda

El descens per GR-86