Via LAIETANA 18 D'OCTUBRE i Via 29 DE FEBRER. La Codolosa

Diumenge 19 de gener de 2020

Avui es un dia d'aquells que les prediccion no son gaire alentadores, segons els "mentidòlegs" i no ha estat així. tot pensant que faria un dia d'allò més dolent, a la fi i contra tot pronòstic, ha estat un dia "estupendu"... i nosaltres en caigut en el parany. Total que ens hem quedat a la Codolosa i hem escalat dos vies (podriem dir així) una oposada de l'altre.

La via LAIETANA 18 d'OCTUBRE, no te cap misteri, tres llargs que no saltres els em fet en dos, tota assegurada amb una certa austeritat i amb un darrer llarg amb una mica de "sal i pebre". Amb un sol ràpel de 60 metres ens durà un altre cop a peu de via.
Per arribar a la via sortirem de la zona recreativa i seguirem el camí per la canal que porta a la Cova Gran de la Codolosa. Uns 50 metres abans d'arribar a la esmentada cova, Veurem una fletxa petita a peu de via i algún parabolt de la via.

La via 29 DE FEBRER, tampoc te cap misteri. Un seguit de plaques partides per una mena de feixes, ens duran al final de la via en dos llargs. tots dos assegurats per parabolts. A destacar la placa final del darrer llarg amb una roca de pelicula. La baixada, doncs per la dressera de Fra Garí si no volem fer res mes però jo no recomano baixar per la mateixa via. La via eestasituada a la part més esquerra de la popular paret que anomenem "la Codolosa" amb una mica d'instint aventurer, trobarem el peu de via.

Dos vietes noves per la cole que a mi, particularment, m'han deixat una sensació com si no hages escalat, pero "pa gustos, colores" No em molentaré en afegir fotos, per que no aporten gaire cosa, només la dels quatre matats que em escalat avui.

Escalada realitzada per: Llorenç Lledó, Didac García, Agustin Pérez i Joan Prunera

Via MALALTS DE ROCA a la Paret del Devessó. Malanyeu

Diumenge 5 de gener de 2020

Aquesta vi no es de les mes maques que he fet en aquesta zona, millor dit, es la pitjor. Així, clar i català, un bon exponent de com obrir un nou itinerari sense cap sentit, però es el que hi ha i les coses no es poden criticar si no les tastes.

La via es de la part més esquerra de la paret del Devessó i esta encaixada entre la via Aina i la Terennà domèstic, obrint-se pas entre roca dubtosa i molta vegetació per acabar on normalment acaben totes les vies i rematant-la, per esgarrapar deu metres més, per un esperó, que malgrat tot, pot estar be. Esta equipada amb poquíssimes expansions i un munt de ponts de roca, sabines llaçades i bagues amb nusos encaixats a les fissures, tot bastant "cutre" i que nosaltres hem canviat la majoria.

Son tres llargs de corda, el primer molt trencat i brut, el segon només amb un curt passatge de bona roca i un tercer, que malgrat es el més fàcil, hi ha un moment que no tens ni idea per on continuar.

La via comença uns metres a l'esquerra de la via Aina, amb un pont de roca vell a un parell de metres pel damunt nostre

1r llarg: III, IV, V, IV, IV+ i IV, un parabolt, nusos encaixats , ponts de roca i savines llaçades en uns 40 metres
Comencem pujant per terreny fàcil i poc a poc ens anem acostant a un ressalt que no inspira gaire confiança. Un cop en el ressalt, veiem que podríem assegurar-nos a la via Aina, però superem el ressalt amb cura i seguim els ponts de roca i les sabines fins arribar a una placa compacta on hi ha un partabolt, Superem la placa i entrem per l'esquerra a un diedre molt trencat i brut fins assolir la reunió en una bona cornisa.

2n llarg: III, V, IV, V, V+/A0e i III, un parabolt ponts de roca i un parell de sabines llaçades en uns 30 metres
Sortim grimpant entre matolls i pedra solta fin una placa inclinada que en durà a un ressalt de bona roca. L'ataquem per la dreta per un diedre amb vegetació i ens decantem a l'esquerra llaçant una sabina seca i pujant recte amunt. Tenim el pas més difícil de la via que tindrem que entrar en una petita cornisa però molt brut i trencada. Un parabolt ens ajudarà a fer-ho en lliure o A0, depenent del pànic que tinguem. tot seguit, farem un flanqueig ascendent per una mena de feixa fina la reunió en un nínxol i de dos arbres.

3r llarg: IV i IV+, dos ponts de roca en uns 25 metres
Sortim vers una llastra que la podem pujar per placa i una curta bavaresa per seguir un altre cop per placa compacta i arribarem al cap de munt de la cinglera. Es aquí que no sabia per on continuar. a l'esquerra podria sortir caminant i davant meu tinc un esperó de roca i mirant la inexacta ressenya, decideixo atacar l'esperó. Primer un ressalt i entro en un petit diedre i segueixo per l'esperó, a la dreta, veig un pont de roca que em queda lluny però ja sóc dalt de l'esperó. La reunió es d'un parabolt i un arbust mig sec.

El descens el podem fer en ràpel des de la veïna via de l'Aina, però des de que vaig descobrir que es pot baixar caminant, passo de rapelar si no hem de fer cap via mes.

Nova cia per la cole i m'han d'enganyar molt, però molt, per tornar a repetir-la...

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg 

Diedre selvàtic al primer llarg

El pas difícil del segon llarg

La llastra del darrer llarg

L'esperó final de la via

Els dos, plegats, sumen 122 anys...

Via GRAN DIAGONAL DE SANTA ANNA. La Llitera. Osca

Tants anys anant per la carretera que passa per Alfarràs camí del Pirineu i sempre m'havia fixat en unes parets calcàries i al fons, un embassament, el de Santa Anna i mai vaig creure que allí havien vies. No ha estat fins ara que el Chus ens va proposar una via en aquest indret de la comarca de la Llitera. Remenant per la xarxa, vaig trobar una bona descripció de la via en un blog que segueixo bastant, Escalada per a tontos i la via i el lloc ens va fer el pes. L'únic inconvenient podria ser la boira, però ens la jugarem. Sempre hi han llocs que et sorprenen gratament, i aquest es un d'ells.

L'apoximació, podríem dir que practicament nul.la, si deu minuts per arribar a peu de via es pot dir "aproximació".

La via en de dificultat mitjana i per lo general ben assegurada, tot i que un joc discrets de tascons i friends ens serà molt útil.

Prenem la carretera N-230 de Lleida a Vielha i passats Alfarràs prenem un trencall a la dreta en direcció a l'embassament de Santa Anna. En una bifurcació que diu Poblat prenem la carretera de la dreta i passam un parell de túnels i tot seguit en una gran explanada passat el pont podrem deixar el vehicle. El camí a la paret el tenim tot just a la dreta del pont en sentit d'on venim. Es un camí ombrívol on resseguirem les parets ple de vies d'esportiva. Entrarem en un barranc i en poca estona arribarem a peu de via

1r. llarg: V i III, 5 parabolts en uns 30 metres
Trobarem una pedra amb el nom de la via "sicada" al peu. Començament molt ombrívol on trobarem la roca ben humida i freda i que els parabolts ens ajudaran a pujar amb més tranquilitat. Un cop passats els primers quinze metres, la via es decanta a la dreta per una cornisa ascendent fàcil que li dona nom a la via i tot just arribarem a la reunió, molt còmoda.

2n. llarg: III i IV, 4 parabolts i una reunió en uns 50 metres
Seguim la mateixa tònica per la diagonal amb escalada fàcil però un xic aèria fins arribar a una reunió en uns arbustos. Passem de la reunió i seguim uns metres en vertical i roca a controlar i lleugerament a la dreta fins entrar a una gran feixa que ens durà a peu d'unes plaques ben formoses.

3r. llarg: V, IV i IV+ uns 4 parabolts en uns 30 metres
Pedra sicada que ens indica per on va la via doncs a l'esquerra hi han més vies. Sortim de la reunió vers la dreta i entrem en una bonica i fina placa. Escalem en vertical i un seguit de tres parabolts ens indican el camí a seguir. Un cop superada la placa entrem en un replà als peus d'un altre placa vertical però més curta. Un cop superada entrem en un altre replà als peus de la fantàstica placa final de la via.

4t. llarg:IV+, V i V+, 7 parabolts en uns 20 metres
Davant tenim una placa que ens crida a escalar-la, sens dubte el millor llarg de la via. Set parabolts ens portaran al final de la via amb una rocam de  "pel.lícula" i amb una dificultat d'entre IV+ i V amb un pas final de V+ que ens el tridrem que negociar. Farem reunió a l'esquerra de la via doncs sembla que la reunió nostre li falta un parabolt.

Ara només tindrem que grimpar per la cresta cimera amb compte i ja serem al final de la via. El descens el farem caminant després d'aquesta curta travessa per l'aresta cimera. Baixarem per un camí evident fins la ermita del poblat de Santa Anna i tot seguit baixarem per unes escales fins el fons del barranc on comença la via. Total, 20 minuts a molt trigar.

Via divertida i plaent i amb un cert ambient en alguna part de l'escalada. Roca calcària de primera i una nova via per la cole.No us defraudarà.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'agulla que escalarem des de l'estacionamet

El peu de via amb el forat característic

El primer llarg

La primera reunió

Ell segon llarg

Tercer llarg

Darrer llarg

Crestejant per arribar al caní

No som tant bons, hem tingut sort

Via GARCIA LORCA a la Magdalena Inferior. Els Gorros, Montserrat

Dissabte 30 de novembre de 2019

Aquesta via fa molt de temps que sabia d'ella però per la seva poca llargada i dificultat , sempre la deixava per un pla B o segona opció. I així ha estat. Desprès d'escalar la via Sultains of Swing a la Gorra Marinera ens hem apropat a la Magdalena Inferior i ens em possat a la feina. La via no te gaire secret, dos llargs de corda totalment assegurats amb parabolts, espits i una mena de clau casolà. A destacar el segon llarg amb un parell de passos "picantons"

La via comença a l'esquerra de la via Normal amb parabolts de color vermell visibles, cal dir que hi ha un aiguab-arreig de material de diferents etapes d'obertura i que en el primer llarg podem tenir una certa dubta per on anar però no es gaire problema. Jo he dibuixat el itinerari que em fet nosaltres.

1r llarg: IV i III, 6 expansions en uns 25 metres

Comencem a escalar a l'esquerra de la via Normal seguint el parabolts fins un ressalt, que un cop superat, nosaltres hem anat en flanqueig a l'esquerra fins una bona plataforma als peus d'una canal on muntarem la R1

2n llarg: IV, V, IV i III, 5 expansions i un clau en uns 20 metres

Sortim per l'esquerra de la reunió assegurant-nos amb una mena de clau casolà i comencem a pujar primer per per l'esquerra i després pel mig de la paret fins que la dificultat decau i entrem a una canal descomposta i arribem al ràpel des d'on es baixa de la Magdalena Inferior.

Via sense gaire interès, només per arrodonir una jornada d'escalada i nova via per la cole

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Comencant el primer llarg 

Recuperant el primer llarg

Els passos més dificils del segon llarg

El Puigpedrós 2.914 m. La Cerdanya

Diumenge 17 de novembre de 2019

El Puigpedrós, junt amb el Pic Carlit (2.921), La Tossa Plana de Lles (2.916) i el Puigmal (2.911), es un dels cims més alts de la Cerdanya. Punt privilegiat de la Serralada Pirinenca ens permetrà gaudir d'unes vistes espectaculars des de la Pica del Canigó fins la Maladeta. La seva ascensió, dura i llarga però de suaus pendents i els seus, gaire be, 800 m. de desnivell, fa que a l'hivern sigui una ascensió d'una jornada sencera.

Des de el refugi de Malniu prendrem el GR11 en sentin oest, passant els costat de l'estany Sec i un cop passat comencem a guanyar alçada suaument.
Arribem a un punt on hi ha un indicador. A partir d'aquí deixem el GR11 que ens portaria al refugi dels Engorgs i comencem a pujar entre algunes roques de granit i vegetació i en el nostre cas de neu. Seguim en direcció N en pujada fins una gran explanada on girarem en sentit E.
Des d'aqui ja divisem la gran mole del Puigpedrós. El travessem i comencem a pujar per pendent en sentit NE fent ziga-zagues on arribarem al Planell de Camquerdós, gran altiplà on despunta el conus del cim del Puigpedrós.
Travessem l'explanada i seguim en direcció N i anem guanyant alçada lentament i situant-nos a la dreta del cim pedregós i trobant el millor pas arribem al cim culminant.
Nosaltres, hem trigat quatre hores en pujar i dos en baixar, doncs havia força neu i ràfegues fortes de vent tot i anant amb les raquetes però ha estat una bona ascensió després de vint anys de l'últim cop que el vaig assolir.

El material que hem fet servir a estat les raquetes de neu i bastons, no eren necessaris ni grampons ni piolet però tot depèn de les condicions de la neu

Inici: Refugi de Malniu (2.130 m)
Dificultat: Fàcil
Altitud màxima: 2.914 m
Desnivell: 784 m
Durada: 6 hores (+ o -)
Època de l'any: Novembre
Material: roba d'abric, raquetes de neu i bastons
Condicions: neu recent

Ascensió feta per: Emilià Gil i Joan Prunera

Últimes llums al refugi

Sortim del refugi nevant i vent

De mica en mica el dia es va obrint 

Els cims de la Carbassa 

Penosa pujada fins el Planell de Campquerdós

El cim del Puigpedrós

Ens a costat però hem assolit el cim!!!

Via TARDOR CALENTA a Coll Roig. Montgrony

Dissabte 9 de novembre de 2019

La via que proposem aquest cop està totalment equipada amb parabolts, escalada de poc compromís i discontínua però molt divertida i ràpida. Tant sols necessitarem 11 cintes per poder escalar-la i tot que es equipada podem posar alguna cosa al primer llarg. La típica escalada que ara esta de moda anomenar-la "love-climb", coses de la "globalització". El primer llarg es un contrafort de 50 metres on trobarem una reunió enmig del llarg però que no val la pena fer-la i la segona part dos llargs de "super adherència" que ens farà gaudir de valen de l'adherència del peus de gat.

Per accedir al peu de via, partirem del mateix Coll roig seguin el camí típic de les parets fins arribar on el camí es junta amb el de baixada. en un punt que ja toquem a la vora el contrafort de la paret ens decantem a la dreta i en un moment arribem a peu de via en una cornisa preparada. Trobarem uns parabolts a l'esquerra que son d'un projecte, la nostra via es un  parell de metres mes a la dreta.

1r llarg: IV, IV+, III i IV, 11 parabolts en uns 50 metres

Comencem i ens enfilem per placa amb bones presses i així anem fent fins que la placa es torna més lliça. La superem i arribem a un bon ressalt vertical però amb molt bones "gandes". Decau la dificultat i arribem a dos parabolts junt que podria ser una reunió però seguim que es mes divertit. Seguim per plaques fàcils fins que trobem un altre ressalt mes fàcil que l'anterior i de seguit arribem a la reunió

Ara flanquegem a la dreta i entrem al camí de baixada i prosseguim per la dreta caminat i després amb l'ajut d'un cable arribem als peus d'una gran placa ben visible des de el camí. Reunió d'un químic.

2n llarg: IV, V i IV+, 2 ponts de roca i 8 parabolts 35 metres

Encetem el llarg per placa fàcil amb el típics "canalons" i mentre anem progressant trobarem dos ponts de roca fixes amb cable. Tota l'estona seguirem els parabolts sense pèrdua. El llarg es un festival d'adherència on tindrem que fiar-nos dels nostres gats. A mig recorregut trobarem una llastra que la pujarem amb bavaresa i encara ens quedarà uns passos ben curiosos fina la reunió que la tindrem a l'esquerra. entrada un xic bruta per la terra.

3r llarg: IV+ i 6 parabolts en uns 20 metres

Seguim amb la mateixa tònica però ara sense cap ambient, llarg més curt però igual de maco tot i que arqui la roca es un xic més polida que a l'anterior. Als darrers metres, ens veiem obligats a pujar per l'esquerra a mena de diedre per uns  grans blocs una mica inestables que ens portaran a la reunió. L'entrada es com l'anterior, una mica bruta de terra.

El descens el farem des de la darrera reunió remuntant uns tres o quatre metres fins un camí que seguint-lo a la dreta uns metres i després en descens ens durà al camí de baixada. Via amb poc compromís però molt divertida de fer i amb un segon llarg ben curiós i nova via per la cole

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El primer llarg 

La fantàstica placa del segon llarg

Arribant a la bavaresa 

El tercer i darrer llarg 

Gaudint de l'adherència

Dia fred però l'em gaudit

Cresta MINYONS DE TERRASSA. Pic de Castellas. Alós de Balaguer

Dissabte 5 d'octubre de 2019

Podríem dir que de tots els itineraris d'escalada que hi han en aquest sector, la Cresta dels Minyons de Terrassa, es la mes fàcil de totes les escalades, però no ens emocionem pas, es exposada i en força trams, la roca es prou dolenta. Te un bon ambient de cresta i a excepció de dos o tres llargs, tota la resta es molt acceptable. Tindrem que aguditzar l'instint per intuir el camí mes lògic per on passar i trobar les reunions. Practicament des-equipada, nomes trobarem les reunions muntades amb un espit i parabolt, algún pont de roca i tres claus, bona escalada per trobar lloc on emplaçar assegurances flotants. Escalada recomanable només pels amants del "tot terreny"

Arribats al poble d'Alós de Balaguer, prendrem la pista que en algún punt esta en força mal estat, que porta al congost de Mu, sempre pel costat dret del riu. Passarem per una font amb taules i bancs per fer "pícnic" i tot seguin arribarem al final de la pista on deixarem el vehicle. Caminarem cinc minuts en direcció al congost i passats uns metres per la passarel.la, a la dreta d'una cova, comença la via.

1r llarg: IV i IV+, un pont de roca i un clau en uns 30 metres

Ens enfilem damunt la barana de la pasarel.la i ens enganxem a la paret tot pujant per placa amb tendència a la dreta fins una fissura desplomada que ratlla tota la paret. Escalem per placa fins que passarem a l'esquerra amb un pas aeri per entrar en una mena de canal però sempre escalant per la paret. En un punt entrarem en una placa vertical on hi ha un clau i seguim recte, ara si, amb roca a controlar, fin una bona cornisa on muntarem la reunió.

2n llarg: II i III+, un pont de roca en uns 40 metres

Escalarem tot un esmolat esperó per la seva dreta força metres a munt pel cantó dret fins un petit replà on muntarem la reunió. Roca a controlar

3r llarg: IV+, III. IV+ i III+, un parabolt al costat d'un clau en uns 45 metres

Sortim per l'esquerra de la reunió vorejant un fort desplom que tenim davant nostre. Fem uns passos aeris en flanqueig i tot seguit pugem en vertical fins el cap d'amunt de la cresta. Desgrimpem uns metres i ens situem en una bretxa i fent un petit pas de gegant ens enfilem un altre cop per la cresta amb passos verticals fins assolir una agulla que la desgrimparem per la dreta i arribem a la còmoda reunió.                                                                                                                             

4t llarg: III+ neta i uns 40 metres

Seguim un altre cop per cresta esmolada i roca a controlar en algún punt fins arribar a la reunió

5è llarg: II, neta i uns 40 metres

Escalem la cresta amb la mateixa tònica però ara molt mes fàcil fins caminant, arribem a un arbre on podem muntar reunió o be seguim caminant fins un altre arbre als peus d'un vertical diedre on tambe podem muntar la reunió. 

6è llarg: IIV+, dos claus i uns 45 metres

De l'arbre sortim lleugerament baixant un metres i ens encarem en la placa del vistos diedre. Escalem en vertical al costat d'una llastra, on al seu capdamunt, trobarem un clau. Seguim per placa  fins que es tanca  (clau) i llavors seguim per diedre amb roca a controlar. Un cop s'acaba el diedre sortim per l'esquerra i entrarem a la reunió. 

7è llarg: I/II, neta i uns 50 metres

Llarg de tràmit que serveix per accedir un altre cop a la cresta on pràcticament caminarem. La reunió es al costat d'una placa.

8è llarg: IV, un espit en uns 40 metres

Seguim per la dreta per blocs mes o menys estables fins cavalcar per una aresta ben esmolada i aèria on trobarem un espit, seguim fins que perdem dificultat i muntem la reunió al costat d'un petit gendarme.

9è llarg: IV, neta i uns 15 metres

Sortim de la reunió i ens enfilem al gendarme que el voregem per l'esquerra i desgrimpant un parell de metres arribem a una bretxa on  hi ha la instal.lacio d'un ràpel i el final de la via "Lo Nic gall l'astir" que aprofitarem per muntar la nostra reunió

10è llarg: II i III, neta i uns 50 metres

Seguim per cresta fàcil passant per un arbust i resseguim una cornisa molt fàcil pel castó dret de la cresta. En un punt escalem un petit mur vertical i retornem un altre com a la cresta i de seguin i en poca estona arriaber al final de la via.

Pel descens farem el mateix que per les vies que acaben en aquest lloc. Estan d'alt, desgrimpare4m uns metres pel cantó  de ponent vers un arbre gruixut on hi ha una instal.lació de bagues i cordinos i fent un ràpel d'uns 45 m arribarem a la canal/tartera que ens deixarà en poc més de mig hora el mateix congost de Mu.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Enfilant-nos a la barana per començar la via

El primer llarg 

Aresta ben esmolada 

El Congost de Mu a sota

Arribant al cap de munt del gendarme

El diedre del sisè llarg

Darrer llarg

Arribant a la reunió

Fi de la escalada