Via DEL CABRA a la Panxa del Bisbe. Montserrat

Dissabte 26 de juliol de 1714 / 2014

Va ser un desembre de 1986 que va caure entre les meves mans, una ressenya d'una via a la Panxa del Bisbe... nova i "hiper-assegurada, IV+ i V !!! Era la moda dels 80', obrir vies des de dalt, cosa que a alguns no ens semblava ètic, però érem consumidors (com ara) de vies i ens va faltat temps per anar-hi. Mireu si érem, mmmmmh...com ho podria dir? Inconscients, joves, amb moltes ganes... que ens hi vàrem ficar en un gelat febrer de 1987, cosa que ara, ni que m'hoferisin diners!!!
Be, la qüestió es que a la ressenya, el primer llarg li donaven IV+, (IV a la Guia de escalada libre, Zona Sant Benet los Vagos, del Toni Jiménez, es de jutjat de guàrdia la guia!!!), el segon IV i el tercer, V. La resta, lo típic de la panxa, dos llargs de III i II. Encara estic recordant el dia i lo malament que vaig fer aquells IV+'s. Vaig dir que mai més tornaria.
Han passat més de 27 anys i amb el re-equipament que a sofert amb parabolts de 10 i inoxidables i que està orientada a l'ombra, tot s'ha de dir, en hem decidit per fer una ullada. La via te un rocam de "traca i mocador", com totes les vies de la Panxa. Via de caire esportiu on només necessitarem 11 cintes i la reunió per poder aconseguir-la. També he de dir que m'ha costat molt, sobre tot el primer llarg, que gràcies a la proximitat de les expansions, no he arribat a treure el fetge per las boca i es més, l'he fet tota de primer per que el companys avui no tenia el dia... ni jo m'ho puc creure encara!!!

1er llarg: IV, V, V+, V+/A0e, V, onze expansions en uns 35 metres
La via l'encetem a l'esquerra de la Per davant anant a cercar una sabina que tenim a l'esquerra. El parabolt es força lluny del terra. Hi han ressenyes que pots posar un tasco en una fissura però realment no fa falta. allargues la mà i "xapes" el primer parabolt. Després es un festival de còdols cantelluts però molt vertical (mooooolt) i amb l'aguda dels ferros anem progressant fins la reunió al costat de la Per davant.

2on llarg: V, V, V+ i IV i cinc expansions en 20 metres
Sortim de la reunió verticalment a la recerca del parabolt. Aquest llarg es igual que el primer però més curt. la diferència es que amig llarg la roca es tomba i arribem molt fàcilment a la segona reunió.

3er llarg: IV, dos passos d'A0e (diuen 6a?), V+, IV+ i III i cinc expansions en uns 30 metres
Prenem el tercer llarg sortint per l'esquerra a cercar un mur vertical. Tenim dos parabolts a tocar i en dos passos d'A0e, podem resoldre el 6a. Però no val a baixar la guàrdia, la cosa continua i gens fàcil fins que entrem en una placa, ara no tant vertical però amb uns cantells petits però "acollonants" i tot segui fàcilment entrem a la tercera reunió.

4t i 5è llarg: II i III, algunes expansions d'altres vies en 30 i 40 metres respectivament (lo típic de la Panxa)
Escalada fàcil dels dos llargs i molt rampads fins arribar al cim de la panxa

Per baixar anirem al costat oposat de la via i abocats al buit, tenim dos instal.lacions de ràpel, una a la dreta de dos espits i un altre a l'esquerra d'un parabolt i un espit. Podem baixar pel que més ràbia ens faci, al gust del personal. Tots dos son ràpels de 40 m i en un començament, volats.

Donem el dia per finiquitat, que ara el sol "mossega" de valent i jo estic trinxat, física i psiquicament...
"Deunidó" la vieta i el grau tant "apretadet" que li donen per un escalador "cagamandurria" com jo!!! Dic escalador, però ja no se, no ho se... Bones vacances (pel que les tingueu) a tots!!!

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig i Joan Prunera

Buf, el primer llarg, m'ha fet suar de valent!!!

El Jordi al primer llarg

Fent el tercer llarg

Al final del tercer llarg 

Arribant al cim de la Panxa i els Gorros de fons

Malgrat tot, ho hem aconseguit

ESPERÓ DELS LLOPS. Puigsacalm, la Garrotxa

Dissabte 12 de juliol de 1714 / 2014

Un octubre de 1976 amb unes botes "VENDRAMINI", roxetons, una motxilla carregada amb sac, fogonet, llaunes de mandonguilles i un "Kanguru" i sobre tot, el mapa de l'Alpina del Puigsacalm-Bellmunt, vàrem sortir del poble de Vidrà disposats a conquerir els 1.514 metres del Puigsacalm. Va ser un de les meus primers intents de pujar cims... no ho vàrem aconseguir!!! Vaig tenir que esperar uns quants anys més tard.

Per lo general quan veig un nou itinerari, em crida molt l'atenció el traçat i l'entorn. Aquest es un clar exemple. Escalar en el Puigsacalm te que ser una experiència enriquidora en una de les comarques que més m'agraden d'aquest "petit país" nostre.

Per fi ens decidim i ens farà de guia en Jordi Calabuig, que ja l'ha fet un cop. La via no te cap misteri; totalment equipada amb parabolts i oberta des de sota, trobarem en els passos més complicats (i en els fàcils, gaire bé, també) un parabolt cada metre vuitanta, essent una via gens obligada però en un entorn maravellos. La roca, un gres calcari, que en ocasions es de mala qualitat, ens permetrà gaudir d'una escalada que no estem habituats a fer. La via com ja dic, pot ser un clar exemple de "involució" o "evolució" de l'escalada dels nostres temps, no ho se, es la típica via que tendrà els seus adeptes i els seus detractors. El cas es que, amb una aproximació al voltant de les dos hores i mitja, una escalada de dos hores i un reton també de dos hores ens ha deixat fets "caldu". No crec que la torni a repetir però la recomano totalment, tant per l'excursió com per l'entorn.

Sortim del poble de Joanetes a la comarca de la Garrotxa. Prendrem el camí senyalitzat que porta a l'ermita de Santa Magdalena. Amb pujada continua i seguit marques de color groc arribarem a uns prats nets de bosc on enfilarem una carena fins una gran roca on hi ha el nom del "barret". Nosaltres em seguit el camí dels "ganxos vells". Del nom escrit a la roca seguirem caminant a l'esquerra resseguin una mena de camí/feixa fins l'entrada a una canal (fita). Aquí comença la canal dels "ganxos vells". Remuntem la canal, primer amb aguda dels ferros i després amb forta pujada fins que arribem al final on a l'esquerra ja podem veure clarament l'esperó que volem escalar. Seguirem un altre mena de feixa que ens durà al començament de l'esperó. Remuntarem grimpant fàcilment (comte amb la roca) fins el peu de via on trobarem dos parabolts i aquí comença la via.

1er llarg: IV, quatre parabolts en uns 20 metres.
escalada de ressalts que ens durà a una mena d'agulla. La desgrimparem fàcilment i a sota d'un gran sostre farem la reunió còmodament.

2on llarg: IV, A0e, 5 o 6 parabolts en uns 15 metres.
Sortim de la reunió per la dreta flanquejant per sota el sostre fins les expansions, que primer pujant recte per després decantar-se a l'esquerra i entrar en un bon replà on muntem la segona reunió. Llarg gens obligat.

3er llarg: IV, A0e, V, V, i II uns 7 o 8 parabolts ens uns 30 metres.
Prenem el tercer llarg un pel a l'esquerra per enfilar-nos per un estètic esperó/diedre tot equipat. Al principi es molt difícil però després en escalada atlètica amb preses agraïdes pujarem molt be fins que s'acaba el diedre i pugem per un esperó tombat i aeri fins la reunió.

4t llarg: IV, A0e, III, IV+ i III, uns 8 o 10 parabolts (he perdut el conte) ens uns 30 metres
sortim amb roca delicada i amb traços d'herba dins l'esperò del damunt nostre. amb passos poc obligats arribem a un altre terrassa. Seguim a l'esquerra per entrar en un bonic diedre. Superat això arribem fàcilment a la reunió.

5è llarg: IV, V, A0e, IV i III uns 10 o 12 parabolts (també he perdut el conte) ens uns 35 metres.
Continuem pel marcat esperó i en escalada poc obligada només tenim que seguir el rastre de les expansions on al final, sense cap dificultat arribarem a la reunió.

6é llarg: II i I (caminant) un parabolt (crec) en uns 60 metres.
Seguim per l'esperó, ara molt tombat i practicament sense dificultat fins que caminem i arribem a un ressalt on trobarem un parabolt i muntem la darrera reunió.

7è llarg: III i caminar, 20 metres.
Ara només remuntarem el ressalt també molt fàcilment i ja caminant arribarem al cim del Puig dels Llops on farem reunió del pal de la senyera que hi ha al cim.

Per baixar seguirem el camí que baixa per la dreta fins l'ermita de Santa Magdalena. un cop aquí remuntarem un llom fins la indicació dels, ara, "ganxos nous". Anirem baixant fins entrar a la canal del "barret" equipada amb ganxos fin arribar al punt on hi ha escrit a la roca "el barret" i  tot seguit baixarem el mateix camí que hem fet de pujada fins el poble de Joanetes.

Una via nova més per la "cole"

Escalada realitzada per: Jordi Calabuig, Joaquim Llòria i Joan Prunera

El llarg recorregut de pujada

Començant el primer llarg

El tercer llarg

Comença a empitjorar el temps i ja tenim la pluja

El cinquè llarg i plovent...

Arribant a la cinquena reunió

Deixa de plovisquejar i vol sortir el sol

Des de la cinquena reunió ja es veu el cim

El cim del Puig dels Llops un pel remullats

Via HOMEDES al Gat. El Pedraforca, cara Nord

Dissabte 5 de juliol de 1714 / 2014

El Pedraforca, per mi sempre ha estat una muntanya encisadora, màgica com alguns l'anomenen, de fet, es la muntanya que encapçala aquest blog. Des de el primer cop que la vaig veure, en persona, no en fotografia, una Setmana Santa de 1977, tot caminant per la carretera que duu a Saldes, la seva visió altívola i isolada en mig del no res i amb la seva bretxa, d'aquesta característica muntanya va quedar arrelada dins les retines dels meus ulls per sempre mes. No va ser fins el juliol de 1982 que vaig fer la primera escalada a la cara Nord, la via Estasen. Des de les hores he fet un munt de vies clàssiques al vessant Nord i una d'elles, la via Homedes es la que més bons records em porta tot i havent-la repetit cinc cops, mai em deixarà d'agradar. Lluny queda aquell setembre de 1985, que amb més claus que tascons, ens vàrem decidir a enfilar-nos per aquesta via, que amb un tràgic desenllaç vàrem aconseguir uns pioners de l'escalada a casa nostra un mateix setembre, però de 1935.

El Pedraforca es un massís que te diferents cims, El Cabirols, La Dent de Cabirols, el Calderer i una en especial, el Gat, que apareix de sobte en mig d'una bretxa ensenyant les seves orelles com si ens digués: estic aquí, que no veniu? Des de lluny es veu una via llarga i vertical on les cordades semblen minúsculs punts de color que avancen pausadament. La seva escalada ens satisfarà enormement i més si fem els tres últims llargs del propi cap de Gat.

Sortim del Refugi Lluís Estasen i prenem el camí que s'endinsa pel bosc en sentit Oest. Uns metres abans de travessar la canal seca que baixa de la paret Nord, prendrem un corriol que puja en diagonal en direcció a la pròpia canal. Seguirem pujant amb penosa pendent fens ziga-zagues per camí poc marcat. En un punt seguirem pujant per la dreta de la canal sempre seguin unes marques blanques, ja poc definides i gastades. Arribarem en una mena de coll on trobarem pintat de color blanc a la paret les indicacions: Estasen, a la dreta i Pany i Gat a munt. Seguim pujant vers la paret Nord fins que desapareix el bosc i pràcticament ja som a tocar la paret. En el Peu de via trobarem la inscripció HOMEDES i una fletxa que indica a l'esquerra amb dos parabolts que ens indiquen el peu de via. Antigament, la via la iniciàvem en aquest mateix punt però en diagonal a l'esquerra com indica la fletxa. Ara hi ha una entrada més directe que es la que farem que va per la dreta.
Tots els llargs, menys els fàcils del mig ,son equipats però serà convenient portar un joc de tascons i friends variats per completar la protecció que entren a "caldu"

1r llarg: IV, IV+, III i IV, un parabolt en 50 metres
Encetem el llarg a la vertical del peu de via en tendència a la dreta. Uns deu metres a munt veiem l'únic parabolt del llarg. Un cop superat el parabolt la dificultat decreix i arribem a una reunió d'espits. La obviem i continuem recte a munt fins una petita cornisa on trobem els dos parabolts de la reunió.

2n llarg: III, V+/A0, V-, III i IV un parabolt i 3 pitons en 40 metres
Comencem fàcilment en direcció a una mena de ressalt que en tècnica d'empotrament el superarem. Es normal que el trobem mullat aquest pas. Si es així, ens ajudarà un pitó fent un pas d'A0. Segui per una canal fàcil però ombrívola i mullada fins el final on ens viem obligats a pujar per placa vers la dreta i entrar en la reunió.

3r llarg: IV, III i IV, dos pitons i un friend abandonat en 40 metres
Sortim de la reunió fent un petit flanc a la dreta per continuar per placa i petits diedres fins un ressalt que ens durà a la característica cornisa penjada al buit.

4t llarg: A0/V, III i IV+, 4 pitons i un parabolt en 25 metres
Aquest es el famós llarg del pas de la Z. Superem en A0 els primers tres metres si no podem en lliure, gràcies a un parell de claus i un parabolt per seguir per un diedre tombat. al final del diedre trobarem un petit ressalt que ens durà a la còmoda reunió.

5è llarg: II i III, net d'assegurances i uns 35 metres
Sortim de la reunió flanquejant fàcilment a l'esquerra i tot seguit anirem en direcció a un gran diedre humit que ratlla tota la paret i que tenim a l'esquerra. Poc abans d'arribar al diedre pugem per placa recte amunt fins un bon replà on trobarem la propera reunió. Llarg molt fàcil però de roca delicada.

6è llarg: II i III, net d'assegurances en uns 30 metres
Llarg de les caracteristiques de l'anterior. Sortim en diagonal per la dreta per terreny molt tombat i fàcil fins arribar a una mena de esperó que es perfila a la dreta. Seguim ara cap a l'esquerra i arribem a la propera reunió. Llarg fàcil i de roca delicada.

7è llarg: III i IV, net d'assegurances i uns 30 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per seguir per una marcada canal. Al final d'aquesta tenim un petit ressalt i fàcilment arribem a la reunió.

8è llarg: III, II i III+, un espit i un pitó en uns 50 metres
Continuem superant un petit ressalt i ja en terreny molt fàcil i en tendència a la dreta arribarem al que anomenen Planell dels Diables. Davant nostre tenim un forts desploms i un espit a la paret ens mana a un llarg flanqueig, primer descendent i després ascendent amb molta timba a sota nostre. La roca es delicada però fàcil d'escalar i de seguit arribem a un replà on fem la reunió. Llarg molt fàcil però impresionant.

9è llarg: II, net d'assegurances i d'uns 40 metres
Llarg de tràmit per arribar a la base del cap del Gat. Seguim per terreny fàcil i descompost fins gaire be caminar. Davant nostre tenim la mole immensa i vertical del cap del Gat. Antigament fèiem reunió en uns replans decompostos. Ara la reunió es més a munt a l'esquerra de la canal de la via Barbé, en una petita cornisa trobarem la reunió que ens interessa.

10è llarg: IV+, V- i IV+, un pitó molt vell i uns 25 metres
Prenem el següent llarg per l'esquerra i baixant una mica de la reunió per entrar en un diedre/xemeneia. Escalarem amb tècnica de bavaresa i oposició. Son passos atlètics on podem trobar la roca una mica humida. Un cop arribem al pitó que només mirant-lo ja es trenca continuem amb diedre i tot seguit a la nostre esquerra trobarem el còmoda replà on es la reunió. Llarg atlètic i molt bonic.

11è llarg: IV, V- i IV, un pitó en 40 metres
Ens enlairem per la dreta de la reunió amb un pas vertical i tot seguit per una mena de canal amb bona roca fins un ressalt assegurat per un pitó. Un cop superat aquest pas i en direcció a la dreta arribarem a una cornisa molt aèria on muntarem la darrera reunió.

12è llarg: V- i IV, dos pitons en uns 30 metres
Sortim de la reunió clarament a la dreta amb una timba impresionant als nostres peus i amb un pas delicat ens col.loquem de ple en una placa de roca un tant delicada. amb tendència a l'esquerra pujarem amb comte fins uns ressalt on trobarem un pitó. Tot seguit per la dreta, anirem pujant i en un tres i no res ja serem entre les dues orelles de l'esquívol gat. La reunió la farem al darrera en un sol pitó que hi ha.

Per baixar, tindrem que flanquejar per la nostra dreta, mirant cara a la tartera on trobarem en una cornisa la instal.lació del ràpel. Amb uns 35 metres de ràpel prou aeri, arribarem al terra.

Una via fantàstica, oberta fa 79 anys, on respirarem un ambient grandiós d'alta muntanya en un massís dels més emblemàtics de Catalunya, bressol de l'escalada moderna a la nostre terra. Imprescindible per conèixer la cara Nord.

No se si serà la edat, la prudència o que les persones cambiem i no la muntanya. El cas es que aquest es el cinquè cop que pujo aquesta via i m'he adonat que hi han uns quants "V" amagats que no surten en cap ressenya. Jo m'he premés la llibertat d'icloure'ls en la meva ressenya. Sempre he dit que el grau es molt personal i el que abans era més fàcil (per mi) ara ja no ho es tant. Les meves percepcions son tant cambiants com el temps!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

Començant el primer llarg

El Joaquim arribant a la primera reunió 

L'empotrament del segon llarg

Començant el tercer llarg

El pas de la Z 

Arribant a la quarta reunió 

El setè llarg

El vuitè llarg

Entrant a la vuitena reunió

Es diedres del desè llarg

El Joaquim arribant a la desena reunió 

Començant l'onsè llarg 

L'onsè llarg

El darrer llarg

Fi de festa 

Un moment de relax en una reunió amb l'amic David Gòmez

Via GAM a la Portella Petita i ARESTA BRUCS a la Màquina de Tren

Diumenge 22 de juny de 2014

Via GAM a la Portella Petita

L'aresta sud de la Portella Petita sempre va ser una via que em va fascinar. Quan ere primerenc, amb això de l'escalada, quan pujàvem a Agulles, sempre havia una cordada a la via GAM. Des de el turonet, en front de l'aresta, mirava "bocabadat" els escaladors i somiava en el dia que tindria prou valor per enfrontar-me a la dificultat del segon llarg. No va passar gaire temps fins que la vaig poder fer, a les hores, esdevingué una via que vaig repetir fins el cansament. El primer llarg amb la corda a l'esquena, el segon llarg tot en lliure, el tercer... es el que se'm va resistir de fer-lo en lliure, empalmant el segon i tercer llarg, en escalada nocturna. Ara fa una colla d'anys, al menys deu, que no la tastava i "deunidó" com a cambiat la via... be, la via no gaire, jo si que he cambiat!!! El segon llarg amb un pas d'A0e i la resta amb el "cul apretat". De totes maneres, es una via ràpida de fer, curta però aèria, correctament restaurada i i molt bonica, no us la podeu perdre.

La via comença, gaire bé, a peu del camí que puja al coll de les Portelles, just abans d'accedir a la canal, del camí surt un corriol que de seguit ens deixa a peu de l'aresta sud.

1er llarg: III i II, neta d'assegurances i uns 35 metres
Comencem pujant per l'aresta lleugerament a la dreta tocant la canal i en escalada fàcil anirem progressant fins la primera reunió. En aquest recorregut podrem, si volem, posar algun friend i merlet per protegir el llarg.

2on llarg: III, A0e, V+, V i IV, 5 expansions en uns 25 metres
Sortim de la reunió fàcilment i pugem al capdamunt d'un pedestal. Ara la paret es molt vertical i tenim que salvar un petit balmat. Amb un pas d'A0e el superem i continuem amb escalada difícil, amb les preses contades i un xic polides. Mica en mica va decreixen la dificultat i a la cinquena expansió ens decantem lleugerament a la dreta, Abans d'entrar a la reunió podem emplaçar un bon tascó en una fissura. D'aqui estant, flanquegem tot a la dreta per entrar a la reunió, un pel incòmoda a dins del balmat.

3er llarg: IV, A0e, V, IV i III, 3 expansions i un clau en uns 30 metres
Prenem el tercer llarg sortint de las reunió cap a l'esquerra fins arribar al primer parabolt i fent un pas dA0e arribem el pitó. continuem amb A0e i sortim fent un pas de bavaressa i situar-nos al damunt d'un relleix. Seguim escalant fàcilment fins que es redreça l'aresta, però amb un còdols grans i generosos, arribem al final de la via.

Per baixar només tenim un petit ràpel ,d'uns vint metres per la cara Est i ja serem al terra.

Com encara es d'hora i aprofitant que em fet una via que fa mot de temps que no hem pujat, el Joaquim em proposa anar a la Màquina de Tren... Batua!!!, aquesta fa, al menys, 25 anys que no la he pujat!!! Vinga, anem-hi...

El primer llarg

El segon llarg 

El Joaquim al segon llarg

El tercer llarg 

El cim de la Portella Petita i la Gran de fons

L'Aresta Brucs de la Màquina de Tren

La Màquina de tren, que puc dir d'aquesta senzilla però popular agulla. L'agulla que quan estàvem avorrits la fèiem pel simple fet d'escalar. La he pujat, fins hi tot en "solo integral" (bogeries de joventut). Te nombroses variants però mai he fet reunió en l'arbre, sempre a sota del ressalt i la que més he fet, es la que surt per la dreta, que es més senzilla que la que puja directa. De totes maneres es una escalada fàcil que inclòs es pot fer d'un sol llarg i amb unes vistes molt peculiars del refugi i d'Agulles. Antigament, un cop al cim, travessàvem tota la allargada agulla fins l'extrem oposat i d'allí un ràpel de pocs metres que ens portava al terra. Ara hem vist que en la petita bretxa que hi ha podem fer un ràpel de 15 metres.

L'agulla la tenim davant mateix del refugi i per arribar a peu de via prenem el calmi a coll de Port i amb una mica d'intuïció arribarem a peu de via.

1er llarg: III, tres expansions ens uns 20 metres
Situats a sota el gran sostre pujarem amb tendència a la dreta amb escalada molt fàcil fin travessar tot el sostre. Pujarem per un diedre i arribem a un relleix amb un arbre gruixut. Seguim fins un ressalt on aterra hi han dues burinades. si volem fem reunió.

2on llarg: IV+, IV, III i IV, tres expansions en un 25 metres
Comencem per l'esquerra, superant un ressalt un xic difícil,l però molt ben protegit. Seguim per placa fins un altre ressalt, aquest cop un pel trencat i pujant amb tendència a l'esquerra arribem al cim de l'agulla.

A estat un diumenge de record, amb vies que feia molt de temps que no pujava, que ja les tenia... podríem dir, una mica "saturades" però passa el temps i allò que t'avorria, descobreixes que no. No cambia res, tot es igual que abans, l'únic que cambia som nosaltres.

Escalades realitzades per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

Via FULL EQUIP a la Paret de la Codolosa (Montserrat)

Diumenge 15 de juny de 2014

La Paret de la Codolosa, situada davant mateix del poble de Collbató es un lloc, per mi, no gaire encisador de Montserrat, però que ens permet fer un parell d'escalades en un temps "record", si la idea es poder tornar a casa a dinar ben d'hora. Ja us dic, no m'agrada gaire el lloc per la massificació de vies i que es un lloc molt castigat (crec) pels incendis. Generalment, quan he anat, tot era ple de gent com un ou, al contrari d'avui, que només érem nosaltres. Hem escollit la via Full Equip, que fa uns quatre anys la vàrem abandonar pel fred que feia i fins ara ni me l'habia tornat a mirar. Son dos llargs de corda, amb un equipament prou esplèndid i amb un segon llarg amb un 6a però que les "malas lenguas" diuen que es pot fer "trampa".
La via comença entre les vies Campions i La Tribu, on ja des de terra, podem veure els parabolts.

1er llarg: IV i IV+, nou parabolts en uns 30 metres
El primer llarg es bonic de fer i la màxima dificultat es superar pel mig uns tres o quatre ressalts, tots sempre ben assegurats. Mica en mica anem guanyant alçada i farem reunió a l'esquerra d'una roca que te la forma caracteristica d'un triangle. Reunió molt còmoda de dos parabolts amb anella.

2on llarg: A1e (6a) V, IV, A1e (V+?), V, IV+ i IV, 13 parabolts en uns 35 metres
Aquest es el llarg més difícil però el més bonic. Sortint de la reunió tenim un fort ressalt que el farem amb tendència a l'esquerra. Faig un pas d'A0e però no arribo a la propera expansió i li "fotu" ma a l'estrep. Superat aquest entrebanc el que continua es un festival de verticalitat i còdols molt generosos fins que decreix la dificultat i topem amb un altre ressalt que graduen de V+. Nois, jo he fer V+ més fàcils... Torno a treure l'estrep i dessolc el pas. continua amb bona roca i mica en mica arribem al final de la via.

Per baixar podem fer, be un sol ràpel de 60 metres fins el terra o be dos ràpels de 30 metres, a gust del personal. Ja ens em tret l'espineta de quan vàrem abandonar la via i un altre per la "cole".

Encara es d'hora i decidim fer una via d'un sol llarg que ja vaig fer en el seu dia situada a l'extrem dret de la Codolosa, però m'he confós sobre tot fent el primer llarg i adonant-me al arribar a la reunió que estic en una via. Aquesta via va per la dreta de la Iona a l'Esperó de la Salut però no tinc cap referència ni a la guia "cara sur Montserrat Vías largas". Com ara ja no tenim temps decidim baixar i cap a casa que ens estan esperant per dinar!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg

Superant el primer ressalt del segon llarg amb estreps 

El segon llarg

Arribant al final de la via

Via EPIRIMOUNTAINS a la Paret del Davessó (Malanyeu)

Diumenge 8 de juny de 2014

La meva ressenya

No sóc un assidu habitual d'aquesta bonica zona del Berguedà i sempre que he anat, ha estat amb més gent o fent alguna col.lectiva amb el centre. Aquest cop em venia de ganes de fer un parell de vies que les tenia pendents, la Badalona i la Epirimountains. Ja comença a fer prou calor i la Paret del Davessó, orientada al sud, pot ser com un forn, així que farem un pensament i anirem a intentar aquestes dues vies abans que faci més calor en els mesos propers. Arribem a les nou e punt al poble de Malanyeu i a l'entrada del poble tenim unes bones explanades d'herba per poder seure i esmorzar tranquilament. entre moç i glop de "cucacola" ens mirem les ressenyes que portem i per fi ens decidim per la que ens fa mes pes, la Epirimountains. L'aproximació es tranquil·la i senzilla. Prenem la pista que tenim a la dreta del les cases del poble i la seguim fins que arribem a l'entrada d'una masia. Prenem un corriol que puja per la dreta i travessem un bosc fins davallar a un rierol. Les parets les tenim davant nostre i pujant una estona, anirem travessant tota la paret a l'esquerra fins trobar el punt on comença la via. Després d'investigar una mica, dons no tenim massa clar on comença la via, domen amb ella. Està tota equipada amb espits nous i això es un punt de referència. La via Badalona es més a la dreta i son parabolts.
Ja ho tenim clar i ens posem a la feina. El primer llarg es veu molt dret però anem contant els espits i surten els contes!!!

1er llarg: IV+, V i IV, 11 espits en uns 35 metres
Comencem el primer llarg un pel a l'esquerra de la clariana del bosc pujant per aquesta roca, tant especial, plena de forats. Mica en mica es va fent més difícil però quan comences a tremolar, guaita, un espit! Així anem fent en vertical fins un punt que els espits ens manen a l'esquerra per tornar un altre cop a la dreta. En aquest punt, per mi, es el més difícil de la via i gràcies a uns quants reposos puc continuar prou be. els últims 8 o 10 metes son verticals i amb la roca a controlar però més fàcils i en una mena de llastra, al capdemunt, muntem una còmoda reunió. Llarg mantingut, molt "disfrutón" i generosament equipat.

2on llarg: IV, V i IV, 7 espits en uns 30 metes
Sortim de la reunió lleugerament per l'esquerra per superar un bloc fins el seu capdemunt, on còmodament en una bona cornisa, "xapem" el primer espit. Seguim per una mena de fissura en diagonal fins un arbust. Aquí tenim el pas clau del llarg. Hem de passar de la fissura a la placa de la dreta i la sabina, a modus de nansa d'olla, ens permet fer-ho. Buscant preses adient superem els passos difícils fins que la cosa minva de dificultat i en una feixa de la paret muntem la còmoda segona reunió. Llar molt bonic de fer i també, generós en equipament.

Llegint la ressenya que portem, ens recomana fer reunió al mig de lo que seria el tercer i últim llarg, Per això ens tindríem que proveir d'un parell de tascons mitjans o friends per poder reforçar la reunió, aprofitant el segon espit del llarg. I així ho vàrem fer.

3er llarg: III i II un espit en uns 20 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per la feixa a cercar el primer espit. Seguim amb molta facilitat fins els peus d'una mena de diedre i aprofitant el segon espit muntem la reunió com ja he dit. Llarg de tansició per evitar el fregament de les cordes i escalar més tranquilament, el darrer tram.

4t llarg: IV+, V, A1e i V, 8 espits en uns 15 metres
Encetem el darrer llarg pujant en bavaresa fins un fort ressalt. Hi ha dos opcions, fotre-li per mig o pujar per l'esquerra, que es més lògic, i així ho faig. El problema es que l'espit em queda molt a la dreta i me les veig "peludes per "xapar" i passar la corda. Al llarg li donen 6a (dimensió desconeguda per "cagamandurries" com jo) i veient com "pinta la cosa" trec un estrep i... cames per que us vull!!! Faig tres passos en A1e, posant-me a primers, fins que la dificultat decreix i arribo al final de la via.

Fa molta calor i donem l'escalada per finalitzada. Un altre dia farem la Badalona, que ara ens toca baixar i tindre que fer de dos a tres ràpels... amb la gràcia que a mi em fa!!! Primer fem un ràpel de 30 m. fins la segona reunió i després un de 55 m. fins el terra i aquí be l'ensurt del dia! Faig un nus a la punta de la meva corda pensant que faríem un tercer ràpel. com el Joaquim veu que arriben be les cordes segueix fins el terra. Baixó jo i acabat el ràpel recupero la corda preguntant al Joaquim si ha desfet el nus... El nus? em respon. Ens mirem amb cara de moniato i... hòsties el nus!!! El nus ens queda a cinc metres pel damunt nostre i fora de qualsevol via. Vaig tenir que suar de valent per arribar a cercar un altre cop la corda pujant per un troc de roca no gaire bona i només podent posar un tascó en cas de caiguda. En fi, ho hem resolt feliçment, però amb les cames tremolant de valent!

Una via més per la cole i molt recomanable, poder, la mes maca que he fet a la Paret del Davessó. Amb aquesta calor, em fa l'efecte que, trigarem en tornar a Malanyeu

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg

Des de la reunió, es veu vertical el primer llarg

El segon llarg

El fàcil tercer llarg

La reunió d'un espit i reforçada amb dos tascons

El quart llarg, fent tres passos amb estrep

"Fotomatón"