Via ANGLADA-AUQUÉ a la Mamelluda. Els Frares Encantats de Montserrat

Diumenge 24 de gener de 2016

La Mamelluda es una d'aquelles agulles que per mi sempre ha estat envoltada de misteri i respecte. No la coneixia fins que el 1982 va anar a parar a les meves mans el quart volumen de Roques, parets i agulles de Montserrat dedicat al Frares Encantats, però aquell V+ i les explicacions, no massa clares de la guia i també la desconeixença de la regió, va fer que ignoresim certs itineraris i en especial aquesta via. No se si amb els anys tens més seny o el vas perden, el cas es que fa temps que me la mirava de lluny fins que ens decidim a tastar les seves voluptuoses i cridaneres metes. Es una escalada curta, tipìca aresta Brucs, però molt exposada, s'ha de tenir sang freda per per el segon llarg i va anar d'un trist que em baixes...

Aquest cop ens acompanya al Joaquim i a mi, en Francesc Blanch (Quico) company que hem conegut mitjançant el "putufeisbuc". No te gaire experiència amb això d'escalar, però si moltes ganes.

Per accedir a la Mamelluda i partint del refugi Vicenç Barbé, anirem pujant per la Canal Ample fins arribar a la Sense Nom i ens bifurcarem a la dreta seguint les marques blaves del camí al de Frares fins arribar al coll que hi ha entre la Mateixa Mamelluda i la Caputxa. Davallem vers el Sud una canal fins arribar a la vistosa aresta de la Mamelluda i en el punt mes baix comencem l'escalada.

1er llarg: II, III i IV, un burí i uns 50 metres
Comencem l'escalada pujant per la inclinada aresta fins un que a meitat de recorregut trobarem una burinada. També podríem pujar per la canal de la dreta de l'aresta i arribar en aquest punt i començar l'escalada. Ara es posa més vertical però sempre molt fàcil fins els sis o set metres final on muntarem en un bon replà la primera reunió de burins. Llarg fàcil però exposat.

2on llarg: V+, V, IV, IV+, IV i III, un burí i uns 20 metres
Sortim de la reunió un xic per la dreta on podrem aprofitar, si allarguem un pel el braç, un parabolt d'una via que va per la dreta. Seguim un parell o tres de passos molt fins fins a tocar el burí de la nostra via. Plaqueta, per cert, prima com una llauna de sardines. Superat el burí tenim uns tres metres molt verticals i fins que gaire be al final, trobarem uns còdols ben bons. Aquí una de les mamelles ens barra el pas on sortosament podem posar un bon friend (KONG nº 3) a sota del pitram. Flanquegem a l'esquerra fins situar-nos al bell mig de la regatera. Aquí podrem llaçar una pedra encastada que farà de pont de roca. Mitjançant tècnica d'encastament pujarem en oposició entre les mamelles, ull a la roca en la sortida i al final, en un replà al peus del cap muntarem la reunió en un arbust que hi ha al terra. Llarg que et posa les piles i molt exposat.

3er llarg: IV+, IV i III, un clau i un burí en uns 15 metres
Encetem el darrer llarg enfilant-nos pel mig del cap amb un parell de passos difícils. Tenim dos opcions: anar a cercar un burí vell a la dreta o decantar-nos a l'esquerra a cercar un pitó vell. Tant una cosa com l'altra ens portarà a un flanqueig a la dreta per sota d'una llastra un pel desplomada que superarem per la part més feble fins arriar al cim. Llarg curt però molt bonic.

El descens el podem fer desgrimpant per la via normal amb un parell de passos de III, només tenim un espit al cim de l'agulla i no recomano fer cap ràpel i si desgrimpem, recomano fer-ho prenen la màxima seguretat dons es prou exposat. Un cop passada la part més compromesa, es pràcticament caminant.

Be, ja tenim a la "cole" una de les clàssiques. Fa un dia anticiclònic però per les alçades, fa massa vent i decidim de camí a vall, anar a la via Normal del Setrill:
http://elcoleccionistadevies.blogspot.com.es/2012/05/agulla-sense-nom-i-el-setrill-vies.html

Escalada realitzada per: Francesc Blanch, Joaquim Llòria i Joan Prunera

La Mamelluda envoltada d'agulles

El primer llarg

El segon llarg

Superant les "mamelles"

El darrer llarg

Via curta però intensa

La desgrimpada per la via normal

DIRECTA DE L'AVATAR al Tossal de la Feixa. Alt Urgell

Diumenge 17 de gener de 2016

Després d'estar dos mesos en aturada forçosa ens tornem a retrobar amb el Joaquim que te unes ganes enormes d'escalar. Per començar de mica en mica no anirem a fer una via curta i senzilla, no, anirem a fer via llarga i de calcari. Això si, sense gaire compromis, tota parabolada i amb passos d'artificial per que no perdi la costum.

Escollim la via Directe de l'Avatar al Serrat del Coniller a l'Alt Urgell, sempre amb la recança de que farà un fred de justícia però la veritat es que no hem passat gents, tot fent un dia esplèndid, malgrat algun moment que algun núvol ens va negar la presència de l'astre rei però sense cap problema. En algun llarg vàrem suar!

Com érem tres i la via en un pel treballosa per culpa dels trams en artificial, sobre tot els tres primers llarg, em trigat sis hores en completar la via amb el resultat d'arribar de nit al cotxe, però, i el que ens hem arribat a riure a la via?, això no te preu.

La via l'Agus i jo ja la habiem fet fa anys però el Joaquim no i la veritat es que se li notava les ganes d'escalar... Joaquim ben retrobat de nou per les parets!!!

La via no te cap misteri, només tenim que seguir el rastre del parabolts grocs, ara, gaire be despintats sense cap mena de problema per seguir la via. La via te dos parts, els tres primers llargs predomina l'artificial o l'A0e i la segona part, els tres darrers en lliure, no obligat, per la proximitat de les assegurances.

Sortim de Coll de Nargó, prenem la carretera en direcció a Isona. A un 3 km. del poble tenim a mà dreta un trencall direcció Sallent. Seguim uns 3,5 km més i  en un cambi de rasant a la nostre dreta trobem una pista. Estacionem el vehicle a l'esquerra en un petit replà on hi ha una fita. L'aproximació es llarga, un hora i quinze minuts tot seguin marques de color vermell. Quan arribem a unes feixes sense arbres veurem les parets a tocar. Cambiem de sentit i seguirem marques de color groc que ens portaran a peu de via. Tres parabolts grocs a la paret.

1r llarg: A1e, V, IV, V A0e i V (A1e i IV) uns 20 parabolts en 30 metres
Comença molt vertical però en artificial es puja molt còmodament. Quan portem uns 4 o 5 passos podem forçar en lliure i de mica en mica per dificultat fins arribar a un altre ressalt fent uns passos de flanc a la dreta. Seguim forçant passos en lliure o en A1e fins entrar a la còmoda reunió.

2on llarg: III, A0e, V, A0e i V (A1e i IV) uns 15 parabolts en 25 metres
Srtim de la reunió per rampa fàcil fins un ressalt on fem un primer pas d'A0e. Després podem anar forçant passos en lliure o fen A1e al gust fins arribar a la reunió, també molt còmoda.

3r llarg: IV, A1e, V i IV+, uns 15 parabolts en 30 metres
Encetem el llarg per rampa fàcil fins uns ressalts amb molt poca presa fins arribar a un nínxol amb un arbre als peus d'un fort desplom on comencem un artificial desplomat. La sortida en lliure la pode forçar en lliure quan acaba el desplom si no, podem continuar uns parell de passos més en artificial. La entrada a la reunió es vertical però amb molt bona presa. La reunió es un pel penjada.

4t llarg: IV+, V i IV i uns 15 parabolts en 40 metres
Aquest llarg paga la pena empalmar-lo amb el següent, així queda un llarg de 40 metres de V i IV molt més agraït.
Sortim de la reunió per la dreta pujant per una placa inclinada però prou llisa on ens delectarem amb la adherència i les petites regletes per poder pujar. als vent metres, a l'esquerra es troba la reunió que ens la saltarem i continuarem per placa, ara molt més fàcil fins una feixa on trobarem una corda fixa.

5è llarg: V, A0e, IV+ i III, uns 10 o 12 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió superant un ressalt vertical i tot seguir a l'esquerra per superar un altre ressalt amb roca a controlar (podem fer un A0e). Seguim ara decantant-nos a la dreta fins un arbre penjant en una petita cornissa i seguim fent una bavaresa . al final d'aquesta  i fàcilment, flanquegem a la dreta i entrem a la reunió.

6è llarg: V, V i IV, uns 8 parabolts en uns 20 metres
Comencem amb un pas difícil fent una curta bavaresa per continuar pel fil d'un esperó però amb tendència a l'esquerra superant uns ressalts molt macos fins que de mica en mica perdem dificultat i arribem al final de la via.

Pel descens anirem ver ponent tot seguit la cresta fent baixades i pujades per camí poc marcat i fixant-nos amb les marques vermelles que anirem trobant. Al poc arribarem a un coll ample i baixarem pel vessant sud fins trobar un altre cop el camí que hem fet de pujada. Un hora i mitja de baixada i arribem de nit al cotxe. sort que portem frontals...

Via repetida però que la he pogut apurar més del que creia i com sempre ens ho em passat de conya tot i les sis hores que hem estat penjats.

Escalada realitzada per membres del C.E. Àliga: Joaquim Llòria, Agustín Perez i Joan Prunera

El primer llarg

Arribant a la R1

El segon llarg

El fort desplom del tercer llarg

Sortint del desplom del terer llarg

La bonica placa del quart llarg

El cinquè llarg

El darrer llarg

Arribant al final de la via

Sis hores escalant... i ara toca la baixada

Arribant de nit

Via DEL BUEN AMIGO, al Gorro Mariner. Montserrat

Diumenge 10 de gener de 2016

Fa un parell d'anys, repetint la ja clàssica Sultains del Swing a la cara sud del Gorro Mariner, vaig veure un seguit de parabolts entre aquesta via i la oblidada Nina Hagen. Vaig buscar informació i no vaig trobar res fins que en la guia del Luichy, GORROS la vaig veure ressenyada. Podríem dir que es una via massa "encaixada" que busca una línia directa superant desploms entre l'espai lliure que queda entre aquestes dos vies. Un tant il·lògica per la col.locació d'algunes assegurances i sobre tot, per l'emplaçament de les reunions, segona, tercera i quarta, molt incòmodes i innecessariament penjades. A destacar, la bona qualitat de la roca i el seu equipament, encara que tota parabolada, ens tindrem que esforçar en el seu grau. La superació de les balmes es fa en Ae sense cap problema. Divertida via a la cara sud i amb poc compromís per gaudir d'una jornada rodona.

1r llarg: V+ i IV+, V- i IV+, 4 parabolts i uns 25 metres
Comencem la via a la vertical d'un parabolt i uns metres a l'esquerra de la Sultains del Swing. El primers metres ens em de posar les piles, passos fins fins arribar al parabolt. Superat el parabolt podem posar un friend petit entre dos còdols (si ho trobem). Tot seguit flanquegem a l'esquerra per continuar al poc de res verticalment fins arribar a la reunió a l'esquerra de la Sultains. Reunió molt incòmoda.

2n llarg: Ae, V+, i IV+, 6 parabolts i uns 15 metres
Sortim per l'esquerra i de seguit cerquem el primer parabolt dels tres que hi han del petit Ae que trobem. La sortida de l'artificial es prou fina i si no ets molt llarg, no arribes al proper i s'ha de fer un pas de V+. Continuem en escalada difícil fin arribar a a la reunió, també en un indret del tot inadequat.

3r llarg: III, Ae, V, V+ i IV+ uns 7 parabolts en 25 metres
Seguim el tercer llarg superant un petit mur molt fàcil fins arribar caminant a una gran cornissa on ens dirigim a un altre desplom que el superem amb un parell o tres de passo d'Ae. La sortida es molt vertical  però hi han un còdols fantàstics. Decreix la dificultat fins arribar a un altre ressalt. el superem i anirem ascendint en tendència a la dreta fins la reunió, totalment penjada. A l'esquerra està una gran repisa on es troba la reunió de la Sultains del Swing on no farem reunió.

4t llarg: V+, IV+, Ae, V+, IV i III uns 8 parabolts en 30 metres
Sortim de la reunió en vertical on superem n un tram de paret vertical i prou difícil fins que es fa mes suau. Lleugerament a la dreta trobem un altre ressalt prou desplomat i amb tres passos d'Ae el superem. La sortida es prou fina i de mica en mica i en tendència a la dreta pujarem amb més facilitat fins la reunió. Poder, per mi, el llarg més bonic de la via.

5è llarg: II, neta i uns 20 metres
Llarg de tràmit per arribar al cim d'aquesta bonica roca del macís de Montserrat.

Per baixar, desgrimprem una part de l'ultim llarg i ens dirigirem a la vessant Oest on després d'una vintena de metres trobarem una instal.lació de ràpel que ens portarà a les escales de Jacob.

Una via com d'altres d'aquesta regió de Montserrat, sense cap pretensió i de lògica dubtosa, però a la fi, una via per gaudir d'un solejat dia d'hivern amb uns companys molt "caxondus" i amb un ensurt inesperat, un petit vol de cinc metres d'un de nosaltres (es diu el pecat però no el pecador). Un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: José Wa le ro, Ricard Rofes i Joan Prunera

El primer llarg 

Arribant a la primera reunió

El Ae del segon llarg

Després de l'Ae del tercer llarg

Els companys recuperant el tercer llarg

El mantingut quart llarg

Arribant a la quarta reunió 

Que "canxondus" que som!!!

Via RAMON DE SEMIR a la Miranda de Sant Pere. La primera de l'any

Diumenge 3 de gener de 2016

Per fer la primera escalada de l'any teníem pensat un altre cosa amb més cara i ulls però les prediccions del temps no eren massa engrescadores i decidim anar a Montserrat i a mida que ens apropàvem a la regió dels Gorros, cada cop feia més vent. Sense gens de sol i vent no tenim clar on anar i al final decidim fer una via que ja habiem fet el dos. En el meu cas, l'últim llarg no el vaig fer per on marca la via, així que tindre un petit al.licient donades les circumstàncies. El cas es que hem passat un fred de ca'l Déu!!!

L'aproximació la farem pel mateix camí que per anar a les "archiconocidísimas" vies del Guillem Arias anomenades: Trilogia de les Gates... o "algo" semblant.

1r llarg IV un pont de roca i uns 50 metres.
Hem aprofitat un parell de parabolts de la via La Piula Comencem per placa ajaguda una mica trencada fins avis-tar un pont de roca. Continuem amb tendència a la dreta aprofitant forats i petites fissures per posar algun friend petit i un que altre tascó. Arribem on s'ajunta amb la via "La Piula" on podem aprofitar un parell de parabolts d'aquesta via. Seguim ara flanquejant a la dreta fàcilment i arribem a la reunió molt còmoda als peus d'un desplom.

2n llarg III i IV un pitó i diuen que 50 metres
Sortim amb passos fàcils en clar flanqueig a la dreta per resseguir tot el llarg una fissura en diagonal on trobarem un clau a mig recorregut seguim fanquejant en ascendent fins que arribem a la reunió. En aquest llarg podem posar friends i tascons. Llarg fàcil però molt bonic d'escalar.

3er llarg III i IV un clau i uns 25 metres

Superem un petit ressalt a l'esquerra de la reunió i ens dirigim en flanqueig a uns grans còdols on en una fissura amagada trobarem un clau. Seguim a munt fins una mena de canal prou dreta on trobarem una sabina i superant un petit ressalt arribarem al final de la via

Ens estem quedant glaçats per moment degut al fort vent que fa i decidim que per avui ja hem fet prou feina Apa, cap a casa que fa fred...!!! ja vindran dies millors.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant la via... 

... i jo, a sota, congelat

El segon llarg, quina mandra, sort que es fàcil

El company arribant a la reunió 

El tercer llarg, el pas més difícil de la via 

... i jo, a la reunió, més gelat, encara

Company, cap a casa que aquí ja no fem res...!!!

Via CATEFER (Catalunya terra ferma) a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Mongai

Diumenge 20 de desembre de 2015

Un cop acabada la via del Aberroncho, estic una mica tocat dels braços i parlem de fer un altre via per la zona però més tranquil·la. Tot el que hi ha a la vora ja ho he fet i les noves de més a l'esquerra no ens fan el pes avui. Mirant la paret em ve a la memòria una de les primeres vies que vaig fer en aquesta paret, la via CATEFER que la vaig fer sobre el 98 o 99 i recordo que era bastant fàcil, vaja que recordava de pujar-la amb una ma al cul... la memòria es feble, molt feble.

Per arribar a la via, seguirem el camí de tornada fins la via del tren i un cop travessada seguirem un caminet  que ens durà de seguit a peu de via, tot just al final i la part més baixa de la paret.

Quan arribo a peu de via miro a munt i veig el diedre molt vertical. Es veuen parabolt... be ens ficarem.

1er llarg, V, sis o set assegurances, una d'elles, un cap de burí sense plaqueta en 25 metres

Per entrar al diedre tenim que superar un pas explosiu prou desplomat i després anar pujant amb tècnica de diedre fins el replà on muntarem la còmoda reunió. El llarg es molt ben protegit i no necessitarem afegir res. Bon llarg i molt vertical

2on llarg, IV, V i IV tres parabolts en 25 metres

Sortim de la reunió continuant amb tècnica de diedre però mot més fàcil fins arribar a un replà a modus de collet. A les hores seguirem pel fil de l'esperó de davant nostre amb una bona timba a la nostra esquerra. Farem un pas prou difícil per cercar el parabolt i aquí tenim dos opcions, seguir recte a munt o fent un petit flanc a l'esquerra i seguir recte. Les dos opcions son difícils. Superat això seguirem per  el fil de l'esperò molt fàcilment fins la reunió que també serà el ràpel. Llarg més fàcil però amb un darrer tram prou difícil.

Per baixar podem fer un ràpel de 30 metres justos fins el peu de via. Via curta però molt intensa que ens ha deixat baldats i ara si, cap a casa que es tard i volem votar encara que la sensació es que no servirà per res...

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

L'itinerari de la via

El primer llarg 

Poc abans d'arribar a la reunió 

El company arribant a la reunió 

El segon llarg

El fàcil darrer tram del segon llarg

El primer llarg vist des de el peu de via 

I ara cap a casa que hem de votar

Via EL ABERRONCHO. Paret de la Formiguera. Sant LLorenç de Montgai

diumenge 20 de desembre de 2015

Des de fa un temps, a la paret de la Formiguera, s'han obert vies a "tort i dret", unes amb poca gràcia i unes altres amb gens ni mica, però be, tot son gustos i maneres de veure les coses. El cas es que ara es molt visitada i sempre pots veure cordades buscant el sol plàcid d'aquest hivern poc comvencional, buscant escalades de poc compromís però a la fi, per poder gaudir.
Tenia pensat anar a la Brothers Ruiz que fa més de deu anys que no la faig però ens vàrem decidir a fer la via del Aberroncho a l'extrem esquerra de la paret de la Formiguera. Havia sentit que el tercer llarg era obligat i prou difícil però ben assegurat i així que amb l'Agus, company del centre, fem cap a la via.

Per arribar a la via tenim que seguir el camí que surt de l'aparcament cap a la paret i travessant la via del tren. Seguim camí com si anem a la Ferrada i un cop passat la via normal de la Formiguera, sense passar pel seu peu de via, seguim el camí que baixa fins una canal on la remuntarem uns metres i en un lloc que diríem que no pot haver cap via, aquí, comença la nostra via.

1r llarg: II, IV, II, V, IV i III, cinc parabolts en uns 25 metres
Pugem des de un replà prou còmoda per paret inclinada fins que es fa vertical. Arribem a un altre replà que el flanquegem cap a la dreta i superem un fort desplom per seguir més fàcilment ca a la dreta i en un replà al costat d'un arbust trobem una reunió d'un sol parabolt de 12mm amb una mena d'argolla. Al costat està la reunió de la via Memòria selectiva. El desplomet es l'unic que val la pena del llarg.

2n llarg: III, IV i IV+, sis parabolts en uns 20 o 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar els parabolts una mica camuflats pel tipus de roca i vegetació. Prestant atenció seguirem els parabolts que es duran a un mur vertical i amb passos fins arribem a un bon replà on muntem la reunió. Aquest darrer tramp es el que val la pena de llarg.

3r llarg: IV, IV+, V, V+ i V, nou parabolts en 30 metres
Sortim recte de la reunió i de mica en mica la paret es va posant molt vertical. Gràcies a unes bústies que des de sota no es veuen podem anar pujant amb seguretat fins arribar a un desplom. Els passos son obligats dons hi ha distància entre assegurances. Superat aquest primer ressalt arribem a una bona sabina i fem un petit pas de flanc a l'esquerra per continuar per paret desplomada amb passos molt atlètics però sempre amb bones bústies per les mans. Així anirem pujant els darrers metres de la via fin arribar al cim de la paret. El millor llarg de la via on m'he vis obligat a fer uns quants reposos als parabolts per prendre aire i seguir escalant!!!

Per baixar farem un sol ràpel de 55 metres fins la primera reunió, això si portem cordes de 60 metres, esta clar, i després per una petita canal que ens durà al peu de via. També el primer i segon llarg els poden empalmar.

Una de tantes vies obertes en aquest pany de paret de la Formiguera, unes primeres tirades amables i la darrera, explosiva. Bona per combinaria amb un altre i això es el que farem i que podreu llegir en la propera entrada del blog

Una via més per la cole

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera del C.E. Àliga

El lloc per on va la via escollida

El primer llarg, molt enclotat

El vertical i mantingut darrer llarg

Arribant al final de la via