dimecres, 23 de desembre de 2015

Via EL ABERRONCHO. Paret de la Formiguera. Sant LLorenç de Montgai

diumenge 20 de desembre de 2015
Des de fa un temps, a la paret de la Formiguera, s'han obert vies a "tort i dret", unes amb poca gràcia i unes altres amb gens ni mica, però be, tot son gustos i maneres de veure les coses. El cas es que ara es molt visitada i sempre pots veure cordades buscant el sol plàcid d'aquest hivern poc comvencional, buscant escalades de poc compromís però a la fi, per poder gaudir.
Tenia pensat anar a la Brothers Ruiz que fa més de deu anys que no la faig però ens vàrem decidir a fer la via del Aberroncho a l'extrem esquerra de la paret de la Formiguera. Havia sentit que el tercer llarg era obligat i prou difícil però ben assegurat i així que amb l'Agus, company del centre, fem cap a la via.

Per arribar a la via tenim que seguir el camí que surt de l'aparcament cap a la paret i travessant la via del tren. Seguim camí com si anem a la Ferrada i un cop passat la via normal de la Formiguera, sense passar pel seu peu de via, seguim el camí que baixa fins una canal on la remuntarem uns metres i en un lloc que diríem que no pot haver cap via, aquí, comença la nostra via.

1er llarg: II, IV, II, V, IV i III, cinc parabolts en uns 25 metres
Pugem des de un replà prou còmoda per paret inclinada fins que es fa vertical. Arribem a un altre replà que el flanquegem cap a la dreta i superem un fort desplom per seguir més fàcilment ca a la dreta i en un replà al costat d'un arbust trobem una reunió d'un sol parabolt de 12mm amb una mena d'argolla. Al costat està la reunió de la via Memòria selectiva. El desplomet es l'unic que val la pena del llarg.

2on llarg: III, IV i IV+, sis parabolts en uns 20 o 25 metres
Sortim de la reunió per la dreta a cercar els parabolts una mica camuflats pel tipus de roca i vegetació. Prestant atenció seguirem els parabolts que es duran a un mur vertical i amb passos fins arribem a un bon replà on muntem la reunió. Aquest darrer tramp es el que val la pena de llarg.

3er llarg: IV, IV+, V, V+ i V, nou parabolts en 30 metres
Sortim recte de la reunió i de mica en mica la paret es va posant molt vertical. Gràcies a unes bústies que des de sota no es veuen podem anar pujant amb seguretat fins arribar a un desplom. Els passos son obligats dons hi ha distància entre assegurances. Superat aquest primer ressalt arribem a una bona sabina i fem un petit pas de flanc a l'esquerra per continuar per paret desplomada amb passos molt atlètics però sempre amb bones bústies per les mans. Així anirem pujant els darrers metres de la via fin arribar al cim de la paret. El millor llarg de la via on m'he vis obligat a fer uns quants reposos als parabolts per prendre aire i seguir escalant!!!

Per baixar farem un sol ràpel de 55 metres fins la primera reunió, això si portem cordes de 60 metres, esta clar, i després per una petita canal que ens durà al peu de via. També el primer i segon llarg els poden empalmar.

Una de tantes vies obertes en aquest pany de paret de la Formiguera, unes primeres tirades amables i la darrera, explosiva. Bona per combinaria amb un altre i això es el que farem i que podreu llegir en la propera entrada del blog

Una via més per la cole

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera del C.E. Àliga
El lloc per on va la via escollida
El primer llarg, molt enclotat
El vertical i mantingut darrer llarg
Arribant al final de la via

1 comentari:

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.