Via BENSON a la Magdalena Inferior, 36 anys després. Montserrat

 Dimarts 3 d'octubre de 2023

La via BENSON és una d'aquelles vies típiques dels anys 80'. A la botiga de "Pedraneu", del Guillem Arias i en tenia a munts de ressenyes i evidentent no hi habia "internet" i era la manera de estar una mica al dia de les novetats en vies obertes. Que sabes jo, en aquell pany de paret sols havia la via Albert-Busquets que ja habia repetit un parell de cops. Aquesta era diferent, amb més "segurus" i un gèlid 1 de febrer de 1987. vàrem anar. No sé quants cops l'he repetida i el darrer cop, el 20 de gener de 2002, fa vint i un anys. Mirant la piulada en el blog d'en Jordi Ceballos, m'he animat a repetir-la i com sols passar ara, es com la "magnitud de la tragèdia", després de tants anys, ja no la he escalat igual que llavors. 

Via curta i restaura amb bon criteri i amb una roca gens polida però que ens farà apretar-nos es marxos en els seus 25 metres del primer llarg. L'aproximació ès la mateixa que per les seves veïnes Apia i Albert-Busquets.

1r llarg: IV+, V, IV, V. V i IV, 7 expansions i uns 25 metres 
Comencem un parell o tres d'escalons per sota del final de les escales de Jacob. Un químic ens indica el començament. Pugem en vertical i de seguit ja es posa dret. Passos fins i a l'ombra. Despés hi ha un tram suau fins a arribar a la part més dreta, uns deu metres verticals i fins un haurem d'escalar amb finura per arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, IV, III i II, 2 expansions en uns 15 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra i superant un primer tram vertical i amb molt bon canto arribarem a una part molt fàcil on muntarem la reunió.

3r llarg: IV, III i II, 5 expansions i uns 30 metres
Començem per l'esquerra i tot seguit en vertical amb escalada molt amable i superant un parell de ressalts fàcils arribarem gaire be a l cim de la roc.

El descens el farem per la vessant Oest on hi ha un ràpel just de 30 metres per la via Normal.

M'ha resultat molt més difícil que anys enrere, però això és normal, normal que repeteixi vies de fa molt anys i acabi mig "frustrat", però toca escalar, ni més ni menys

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via NORMAL a l'Agulleta de l'Os. Sant Llorenç de Montgai

Diumenge 10 de setembre de 2023 

L'Agulleta de l'Os és una via que sempre l'he tingut present però mai vaig trobar, ni el dia ni la ocasió per anar-hi. Una clàssica de les que, segons diuen, els escaladors de Lleida sempre anaven per ensenyar a escalar als novells. La via és prou senzilla, amb matissos. Podem començar-la per la normal de la Paret de l'Os i després accedir a la pròpia agulleta pujant per una pendent de terra. El més rellevant d'aquesta escalada és el seu tercer llarg, un "pas de gegant" per saltar de l'agulleta a la paret, sense cap dubte, el que ens farà posar els pels de punta i l'estòmag encongit!!! No us espanteu, és un pas de fe, senzill en el seu grau, però espectacular.

1r llarg: IV i III, 3 expansions i uns 35 metres 
Pugem per placa vertical fins que es tomba i arribem a una reunió als peus de la xemeneia. Seguim fins a arribar a la xemeneia. Amb passos de "remonage" anem guanyant alçada fins que sortim de l'empotrament i entrem en un gran replà on muntem la reunió.

Ara fem un canvi de reunió i pujarem caminant per terren terrós en direcció a l'Agulleta de l'Os i un cop arribats, muntem reunió d'un arbust i d'un parabolt.

2n llarg: IV+, V, IV, V i IV, 3 expansions i 3 claus en uns 35 metres
Pujem per placa amb passos verticals i atlètics anant a l'esquerra i dreta. superarem un ressalt prou difícil i arribarem a un replà on antigament feien reunió. Seguim ara per la dreta i gairebé pel fil d'una mena d'esperò. Trobarem un altre pas difícil abans de coronar l'agulleta.

3r llarg: IV, IV i II+, 1 expansion i uns 20/25 metres
Ens decanrem a l'equerra de l'agulla baixant una mica i col.locant-nos per fer un "pas de gegant". Uns el faran dent un salt i uns altres "espatarrant-nos" i oberts de cames, farem un llençament a la cornisa de davant nostre. Pas espectaculat. Despçes d'això seguirem en vertical per paret fins dalt i travesant el fl aeri de la cresta ens dirigirem a peu plà on muntarem la reunió d'un arbust

El descens serà el mateix que per fer-ho de dalt de la Paret de l'Os, seguin un corriol amb fites i despres a la dreta seguin camí que en portarà a una pista i a la carretera.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via ESPERÓ DELS ELFOS a la Paret d'Escales. Soperia

 Dijous 31 d'agost de 2023

Avui decidim escalar una via que fa molt de temps que vui fer, la clàssica "Esperó dels Elfos". Via tota equipada però que tens que escalar entre assegurançes, tant sols hi ha el tercer llarg que te l'has de protegir, val adir que es fàcilment protegible.

L'aproximacio de la via es de 15 minuts des de l'estacionament, tant sols tindrem que remuntanr un curt tram d'escales i arribarem al peu de via molt evident. Millor començar d'hora, sobre quarts de deu o les deu, doncs a les dotze del migdia , ja toca de valent el sol a la paret.

1r llarg: A0 (2 passos), IV+, IV i IV+, 5 expansions i uns 25 metres

Comencem al costat de les escales fent un parell de passos en A0 per superar un desplomet a la roca picada a les escales. Seguim i superant un petit tram vertical continuem, ara ja més fàcil fins que es torna a redresar un xic la paret i entrarem en una reunió pentjada i bastant incòmoda.

2n llarg: IV i IV+ i IV, 5 expansions i uns 40 metres

Seguim amb la mateixa tónica que en el primer llarg. Les expansions allunyen bastant però el grau ens deixa fer amb relativa comoditat. Abans d'entrar a la reunió, escalarem en diagonal a la dreta pel damunt d'uns arbustos i entrarem a la reunió al damunt d'un forat.

3r llarg: V, IV+ i IV, dos expansions en 35 metres

Sortim de la reunió en vertical i lleugerament a l'esquerra per arribar a la base d'un diedre/fissura a equipar. Per placa i fent alguns passos en bavaressa anirem progressant fins a un petit ressalt i un cop superat, entrarem facilment a la reunió. 

4t llarg: IIV, IV+, V i IV, 2 claus i 4 expansions en 35 metres

Comencem per l'esquerra de la reunió a cercar dos claus que no es veuen. El segon és a dalt d'un bloc fissurat. Seguim en vertical fins a un replà còmode. on hi ha una expansió. Seguim per paret vertical per l'esquerra fent uns arc ascendent i amb passos fins arribarem a la reunió prou pentjada.

5è llarg: IV+ i IV+, 5 expansions en 25 metres

Iniciem el darrer llarg sortint de la reunió en vertical fins la base d'un ressalt vertical. La pedra es un tant polida però les expansions son prou juntes. Superat aquests primers metres i amb lleugera tendència a l'esquerra anirem progressant per terreny una mica brut i trencat però no massa compricar i de seguit arribarem al final de la via.

El descens és tota una petita aventura, Seguirem a l'esquerra vers la part alta de l'embassament i ajudats d'un passamà i per una cornisa, entrarem en un túnel amb cadena. Això ens portarà a una sèrie de finestres abocades a la presa, nosaltres seguirem un altre túnel a la dreta que ens menarà a la cara Nord de l'embassament i seguint per una feixa, també amb passamà arribarem  a la part alta de l'embassament. Ara saltarem la tanca i baixarem fins a un passamà que en durà a les vistoses escales excavades a la roca. Anirem amb cura, doncs estan malmesas pel pas dels anys. Trobarem passamans vells que ens ajudaran per anar més segurs i ens portaran un altre cop al peu de via. En total uns 35 o 40 min. de baixada, depenent del que ens entretinguem. Ara ja som tota la colla reunits i anirem a fer uns "tantos" al bar del poble.

Via amb caràcter i de grau prou asseqible però amb un cert compromis i que ens farà escalar prou concentrats i nova per la "cole".

Escalada reralitzada per:  Santi Guerra i Joan Prunera

Arribant a la segona reunió

El tercer llarg des de la reunió

Arribant a la quarta reunió

L'espectacular quart llarg

El darrer llarg

Un cop baixades les escales, foto a sota de la paret

Picos de Urbión 2.229 mts. Sistema Ibèric

 Dimecres 16 d'agost de 2023

Els Picos de Urbión constitueixen una de les serres més elevades del Sistema Ibèric espanyol i el seu cim és el Pico de Urbión, de 2.228 metres i separa les províncies de Burgos, Soria i La Rioja, així com fa de divisòria entre les conques de l'Ebre i el Duero. Al seu cim es poden observar dos sortints, per això s'anomene, Picos de Urbión.

Partint del poble de Vinuesa, prenem la carretera que puja al Puerto de Santa Inés. Al Km. 7 mes o menys, trobem a l'esquerra un desviament que indica la Laguna Negra. Seguim fent revols per carretera fins a arribar al paquing que és on deixarem el vehícle. Tenim dos opcions, caminar 1,3 Km. o pujar al minibus que per un irrisori preu, ens deixa a 300 mts. de la Laguna Negra.

Un cop a la Laguna Negra, travessarem la passarel.la de fusta per l'esquerra i pujarem per empinat camí (indicat) de la Senda del Portillo. Un cop a dalt podrem gauidir de les vistes de la Laguna Negra. Remuntarem una vall de pujada suau i arribats a un coll amb la vista ja dels Picos de Urbión, arribarem a la Laguna Larga. Seguirem per camí amb vistes aèries dels circs glaciars de la zona. Arribarem a un coll a on es ceuen tres camins, l'Urbion el tenim a l'esquerra i a la dreta un gran forat anomenat "el ojo de Urbión". Només tindrem que seguir el cami marcat i amb ziga-zagues i arribarem al cim amb vistes espectaculars de tota la zona.

La baixada la farem pel mateix camí però un cop arribats al creuament de camins, podrem desviar-nos a la dreta i en menys de 15 minuts podrem arribar al naixement del Duero. És curiós que només surti un petit rajolí d'aigua i que més a baix es converteixi en un riu tan gran. Remuntarem el que hem baixat i un cop al creuament seguirem una ampla pista un parell de quilòmetres que, en un punt indicat deixarem la pista i començarem el descens. Passarem per la Laguna Helada i i tot seguin el camí, descendrem un altre cop fins a la Laguna Negra. Com a la pujada, tindrem l'opció d'esperar el bus o baixar caminant el quilòmetre i mig fins a el parquin on podrem fer un refrigeri i tornar cap al poble de Vinuesa. En total d'anar i tornar seran mes o menys sis hores entre parades i descansos.

Excursió senzilla, llarga i exenta de dificultat i amb un paissatge d'alta muntanya poc habitual als que estem acostumants al Pirineu.

A la part alta de la Senda del Portillo

La Laguna Larga al fons

Pujada forta i aèrea

El coll on s'hajunten els camins amb l'Urbión al fons

El "Ojo del Urbión"

La creu i el cim

La part Nord i la laguna de Urbión

L'Urbión al fons i l'indicació de la Laguna Helada en el descens

Ja de reton a la Laguna Negra. La vall de la dreta en per on vàrem pujar

Via TIM al Pic del Freser. Pirineus Orientals

Diumenge 30 de juliol de 2023 

El primer cop que vaig escalar la Cara Nord del Pic de l'Infern, em vaig fixar amb un altre paret, la del Pic del Freser. Molt més curta i menys interessant, la vaig oblidar durant molts anys. Fa un parell d'anys vàrem començar a "programar" poder escalar-la però el fet que és curta i l'aproximació massa llarga, feia que no trovessim el dia adient. Convençut pel company, ens decidim a matinar i i enprendre la sortida.

La via es tant sols per "col.leccionistes", aproximacíó de 2:30 h. i una escalada de 90 metros fan que sigue una jornada de 9/10 hores. La via és molt intuïtiva, doncs ens va costar una mica, trobar l'itinerari correcte. L'ambient és formidable, i un cop ets a la base de la paret, tot es fa una mica més dificil de trobar.

L'aproximacio la fem des d'el refugi d'Ull de Ter fins a el coll de la Marrana. Seguirem com si pugesim al Bastiments a a l'alçada d'unes restes d'un pluviòmetre, ens decantarem a l'esquerra tot traessant la mole enorme del Bastiments (alguna fita). Seguirem per tartera, sempre sense perdre de vista el coll del Freser amb el Bastiments. Un cop aquí, seguirem el camí cap el Pic de l'Infern remuntant pedregals fins a arribar a un coll o veiem clarament la paret Nord del Pic del Freser. Es aquí quan ens dirgim per tartera a la base de la paret. Arribats a un diedre/canal molt visible, remuntem per blocs fins a la seva base i aqui comença l'escalada.

1r llarg: III, III+ i IV- en uns 40 metres aproximadament
Comencem a pujar pel diedre/canal amb escalada fàcil i continua. Arribats a on el diedre es fa més vertical trobarem el pas més difícil del llarg i un cop superat, entrarem en una còmoda repisa al costat d'un gran blog on muntarem la reunió llaçan amb cordinos el bloc.

2n llarg: III+, III i II en uns 50 metres aproximadament
Sortim per l'esquerra superant blocs de roca una mica inestables i axí anirem fent fins a perdre dificultat i arribar al cim.

Pel descens, seguirem la cresta cimera vers llevant i retornant al coll del Freser i del Bastiments i desfent el camí de pujada.

 Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Via TIERRA DE NAIDE a los Mallos de Agüero

 Dimecres 12 juliol de 2023

La nostra propera fita és la via Tierra de Naide, veïna de la via que vàrem fer air per la tarde. La via és més exigent que la del dia anterior però també, molt ben assegurada. Tot i habent escalat per la tarde, vem passar prou calor i decidim matinar prou per estar a peu de via lo més aviat possible, així que ens aixequem a les set del matí i ben esmorzats ens dirigim a peu de via. Com air, l'aproximació es de mig hora però ja toca el sol a la paret. Serà una jornada dura. Arribats al peu de via, carreguem de moral els nostres cossos i començem l'escalada, per sort sembla que el cel es va tapant una mica cosa que farà més lleugera l'escalada.

1r llarg: IV i IV-, 6 expansions en uns 30 metres
Comencem en vertical (un pont de roca vell ens indica el camí) escalant amb facilitat tot seguint les expansions. La reunió la farem lleugerament a l'esquerra en un relleig còmode.

2n llarg: IV, IV+ i IV, 7 expansions en uns 30 metres
Sortim per la dreta a cercar les expansions fins a un petit ressalt que un cop superat continuem en vertical fins un altre relleig on muntem la segona reunió.

3r llarg: IV i III, 6 expansions en uns 30 metres
Seguim en vertical fins que la dificultat decau i la roca es fa una mica descomposta, tot i escalant be,i seguin els parabolts anirem amb conta amb la roca. La reunió la muntarem a la vertical de la paret que tenim al devant

4t llarg: IV, V+/Ae, V, V+/Ae i IV+, 11 expansions en uns 30 metres
El llarg més difícil peró no obligat. Sortim de la reunió a cercar una fort ressalt que tenim lleugerament a la dreta. Per superar el ressalt, farem uns passos de flanqueig a la dreta. Entre el 5è i 6è parabolt hi ha una distància considerable que amb un estrep els podrem superar. Ara l'escalada es vertical i contínua. Un altre pas difícil ens farà treure l'estrep si no el podrem resoldre, desp´res la dificultat va decaien fins a arribar a la reunió. Llang amb molt ambient.

5è llarg: IV i 6 expansions en uns 30 metres
Sortim de la reunió i començem un flanqueig ascendent amb molt d'ambient fins que els parabolts ja ens indiquen de seguir cap amunt en vertical. en algun tram haurem de vigilar la roca. La reunió la muntarem al cim en una gran sabina amb bagues i filferros.

Pel descens farem el mateix que el dia anterior., anirem a buscar els ràpels fins arribar al camí de pujada

La via ens ha agradat molt i la calor ens a deixat escalar prou be, passos interessants i un quart llarg exigent però no obligat tot envoltat de molt ambient. Ara tocaq desfer el camí i anr a dinar i repondre forçes i un altre via nova per la cole.

 Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Regorregut de la via i els ràpels de baixada

Iniciem l'escalada

Arribant a la 1a reunió

Recuperant el segon llarg

El vertical quart llarg

La reunió des de el darrer llarg

El flanqueig del darrer llarg

Arribant al final de la via

Contra tot pronòstic, no hem passat calor

Via LA MÁS FÁCIL DE AGÜERO a los Mallos de Agüero

Dimats 11 de juliol de 2023

El "Reino de los Mallos" com l'anomenen a l'Aragó, és una zona plena de llocs per escalar i  habent conegut des de fa molts anys Riglos, vaig descobrir Peña Rueba i ara ens decidim a escalar als Mallos de Agüero. Tot i que la época no és la recomanable per la intensa calor que fa, decidim acostar-nos. Les vies que tenim en ment son relativament fàcils i ben assegurades però estan a la cara Est, això vol dir, sol tot el matí... i calor, molta calor.

Arribem pasades les dues de la tarde i amb una calor intensa decidim escalar la via "La más fácil de Agüero" però ens esperarem a les cinc de la tarde que el Sol ja no dona a la paret. Per arribar a peu de via, serà només mitja hora d'aproximació, doncs el camí es molt ben indicat a l'entrada del poble, és un recorregut circular dels Mallos i un cop entrem d'intre de la vall a la nostra esquerra, ja podrem visualizar la via.

1r llarg: III i IV, 9 expansions en uns 30 metres
Comencem molt facilment i seguin els parabolts que son abundosos i gaire be al final del llarg, trobarem un ressalt assegurat per dos expansions on trobarem el pas més difícil del llarg. Reunió molt cómoda.

2n llarg: III, IV+ i IV, 10 expansions en uns 35 metres
Sortim de la reunió per la dreta en sentit ascendent fins a uns ressalts que ens barren el pas i seguim fent un flanqueig a la dreta ascendent. En un punt i seguint els parabolts continuem en vertical tot el que queda dels llarg fins a arribar a la reunió molt còmoda en una mena de bauma.

3r llarg: III+, IV i III, 7 expansions en uns 25 metres
Ara sortirem per l'esquerra fàcilment fent un petit flanqueig ascendent i tot seguit en vertical en tendència a l'esquerra fins a arribar a la reunió on ja la paret perd verticalitat

4t llarg: III i II, 6 expansions en uns 30 metres
Sortirem en vertical i en tendència a la dreta fins que la paret pert vrticalitat i arribem al final de la via caminant. La reunió la farem en una sabina gruixuda que hi ha al terra

Per baixar anirem en sentit Sud a una mena de coll molt ample i en un extrem trobarem la instal.lacio dels ràpels. Primer farem un de 35 metres fins a un gran replà a mena de feixa. Si portem cordes de 60 metres, només farem una altre ràpel de 50/55 metres fins el terra, si no, entre mig i a 15 metres del terra, trobarem un altre instal.lacio per un curt rapel

La via a estat be per un primer contacte amb la roca d'aquesta zona. Via prou fàcil i llarga, ben assegurada, tant sols en algun tram, la roca a controlar i per mí, una nova via per la "cole" i demà més...

 Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera