Via GAVINÒDROM a Les Roques Bessones de Solius

Dos mesos i escacs, és el que he estat, com se sol dir, "en dique seco", pel trencament del tendó del segon dit de la ma esquerra, i no escalant, si no netejant el seient de la moto, coses que poassent. totes les propostes de l'estiu s'han anar a "norris". Ara ja amb una mica de cura, he fet una escalada a Montserrat i com la cosa va prosperant, ja sents el "cuquet" que et va taladrant el servell demanant guerra... Fare la segona escalada en un lloc nou per a mi, la zona de Solius, granet una mica peculiar que a vegades s'esmicola entre el dits però bo i adherent. 

L'aproximació es una mica perdedora si no coneixes la zona però fent us del "Raro instinto del hombre blanco" i amb ajuda d'algún texte extret d'internet, no en ha costat gaire trobar el lloc. Prenem l'AP7 que va de Barcelona a Girona. Ens desviarem cap a l'autovia C-65 que va de Llagostera a Sant Cristina d'Aro. En un punt, veurem un edifici de veta de mobles al costat de l'autovia i entrarem en una carretera secundaria. La seguirem i aqui està el quit de la qüestió. Hem de trobar una explanada a ma esquerra d'on surt una pista i aqui podrem deixar el vehicle. Caminarem per pista en mal estat uns deu minut iarribarem a una explanada. Seguirem el cami; les Roques Bessones, es veuen tota l'estona mentre baixem, que a cop es fitat i en el descens arribarem a una pista. La creuarem i pujarem uns cinquanta metres on veurem un corriol que surt a la dreta. En poca estona arribarem a les Roques Bessones i just al costat d'un pi sec, aqui comença la via.

1r llarg: III, III+, IV i IV+, 4 parabolts, una reunió i dos sabines en uns 35 metres
Ens esfilem per un espero tombat fins a un ressalt més vertical on hi ha el primer parabolt. Seguim escalant i arribem a una reunió que ens la saltem. Pujem una mica i fem un llarg flanqueix a la dreta amb algun pas dificil i arribarem a un patita cornisa on muntem la reunió

2n llarg: IV+, V+, V i IV, 5 parabolts en uns 20 metres
Ens enfilem per diedre sempre un xic per l'esquerra. Entre el primer i segon parabolt, trobarem la màxima dificultat. Seguim per diedre fins que decau la dificultat i arribem a la reunió

3r llarg: III, una linea de vida i uns 35 metres
Llarg que seria de tràmit per arribar a l cim de la Bessona. Durant la travessia per l'esperó esmolat, en spodrem assegurar de la línea de vida de les vies esportives que hi han pel vessant Sud. tot seguit, caminarem una estona i grimparem per arribar a una alzina surera on farem la reunió. Curiosament el cim es plé d'una molsa que sembla una catifa.

El decens el farem caminat facilment. Desfarem el primer tram i arribarem a la linea de vida. tot seguit baixarem per un corriol entre les dues agulles i borejarem la segona agulla pel Nord i facilment baixarem fins a la pista i remuntarem el cami de baixada fins a arribar una altre cop a la carretera.

Via curta però recomanable, sobretot que ara a l'estiu toca l'ombra al mati, però la tornada a estat un "infern" i altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Xavi Diez i Joan Prunera

Via ENTRE XÀFECS a la Serra de Les Canals. Oliana

 

Per variar anem un altre cop a la Serra de les Canals per tastar un altre via nova de les últimes que han obert en aquest sector. Totes tres que he escalat semblen calcades, tant pel grau, equipació i tipus d'escalada, rampes immenses de roca a controlar en algún lloc i excursions entre assegurances a escepció quan la dificultat apreta.. Aquesta via esta a la dreta de l'Esperó d'Oliana, no hi harà confució en trobar-la.

L'aproximació és la mateixa que en les altres vies i el descens igual.

1r llarg: III i IV, 2 parabolts i uns 35 metres
Placa tombada que anem escalan amb tendencia a l'esquerra en un principi i després en vertical fins a la reunió.

2n llarg: IV+, IV, III i IV, 6 parabolts en uns 58 metres
Les dificultats del llarg es concentren en el principi i que es molt llarg

3r llarg: IV, III, IV+ III, 3 parabolts i uns 30 metres
Llarg de les mateixes característiques que els darrers i que la dificultat esta a la meitat.

4t llarg: V+ (A0), V i IV, 4 parabolts i una sabina en uns 20 metres
Farem una tibada forta a la sortida de la reunió o un A0 de l'arbre i entrarem en una zona vertical. Seguim un parell de metres en vertical per continuar fent un flanqueig ascendent a la dreta. La dificultat va decaient i arribarem a la barana on muntarem la reunió.

Via de caire gaire be igual que les precedents on predominen les plaques tombades amb alguna crosta i un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Jordi Esgleas i Joan Prunera amb els companys, Victor i Àngel.

Via ESPERÓ OLIANA a la Serra de Les Canals, Oliana

 

Ens dirigim un altre cop a la Serra de les Canals per tastar un altre via nova de les últimes que han obert en aquest sector. De caire semblant a la anterior (Extra Omnes) i amb quatre llags de placa tombada amb ressalts mes o mneys verticals i equipament auster.

D'Oliana prenem la carretera cap a la Seu d'Urgell i sortint del poble prenem la desviació a Les Anoves. Arribant a petit parquing per anar a la Ferrada, estacionem el vehicle, (només 6 cotxes si no son tot terreny). Prenem el corriol a la ferrada, primer en horitzontal i deprés en pujada i de seguit arribem a les plaques tormbades i boscoses de la paret. De seguit veurem les fites que indiquen els peus de via pintats a la base. La nostra via es la de més a l'esquerra. Pintat a peu de via "E O"

1r llarg: III i III+, 2 parabolts i uns 40 metres
Començem pujant entre arbustos lleugermant a l'esquerra. El primer parabolt ens indica el camí. Seguim en escalada fàcil per placa tombada fins a arribar a la reunió

2n llarg: IV i III, 4 parabolts i un parell de sabines en uns 45 metres
De la mateixa tónia que la primera però un pel més compromesa, sempre per placa tombada amb passos d'adherència. Com en tots els llargs trobarem plaques en que si piquem amb el puny, sona a buit.

3r llarg: IV i III, 3 parabolts i uns 25 metres
Llarg igual que l'anterior amb plaques tombades amb adherència. La reunió als peus d'un tram més vertcial.

4t llarg: IV+, III i III+, 4 parabolts i una reunió (?) i uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió per placa vertcial però de roca molt bona. Seguim escalant amb cura fins que decau la dificultat i arribem a sota d'una bauma on hi ha una reunió. (Creiem que es per rapelar la via ?), Des d'aquesta reunió, ara escalem a l'esquerra borejant un ressalt i de seguit arribem al final de la via. La reunió la muntarem en un dels passaments del camí equipat.

Decidim baixar caminant doncs no fa gracia rapelar, doncs tindrem que desgrimpar uns 8 metres fins la reunió que hi ha gaire be al final del llarg. Baixem caminant resseguint el camí normal de pujada a la Serra de les Canals equipat amb passamans i cadenes i en poc més de mig hora ja tornem a ser a la carretera.

Escalada ràpida dels mateix estil que la seva veïna Extra Omnes i nova via per la "cole" 

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera i amb els companys, Jesús i Agustín

Via EXTRA OMNES a la Serra de Les Canals. Oliana

En Ricard em proposa anar a fer una via nova, oberta de fa pocs dies a la Serra de les Canals. Jo només he escalar un cop aqui i la roca no em fa massa el pes però em deixo convèncer. Crec que em fet la primera repetició. Es una via de poca dificultat però un pel exposada, doncs les assegurances son molt justes i amb poques opcions d'autoprotegir-nos a escepció d'alguna sabina. Via ràpida enllaçant plaques d'adherència on trobarem roca de bona qüalitat a dolenta tot i que ha estat prou sanejada.

D'Oliana prenem la carretera cap a la Seu d'Urgell i sortint del poble prenem la desviació a Les Anoves. Arribant a petit parquing per anar a la Ferrada, estacionem el vehicle, (només 6 cotxes si no son tot terreny). Prenem el corriol a la ferrada, primer en horitzontal i deprés en pujada i de seguit arribem a les plaques tormbades i boscoses de la paret. De seguit veurem les fites que indiquen els peus de via pintats a la base. La nostra via es la primera, a l'esquerra hi han dues mes. Pintat a peu de via "Ex Om"

1r llarg: IV, 3 parabolts i uns 48 metres
Començem pujant en vertical per terreny trencat entre arbustos per arribar a una cornissa i començar a pujar per placa tombada. Escalada en adherència sempre buscant la millor posició. Trobarem tres parabolts en els cinquanta metres del llarg. Al darrer parabolt, fer un flanqueix ascendent a la dreta per entrar a la primera reunió.

2n llarg: IV, 2 parabolts i un parell de sabines en uns 35 metres
Sortim per la dreta de la reunió i ja comencem a escalar per placa. La tònica es igual que el primer llarg, plaques tombades amb passos d'adherència. Entre els parabolts podrem llaçar un parell de sabines. Arribarem a la reunió als peus d'un tram més vertical.

3r llarg: III, 3 parabolts i uns 25 metres
Començem per la dreta i per placa fina fins a arribar al parabolt. Ens decantem un xic a l'esquerra i seguim en vertical fins a una part més fàcil. Tenim ara, un ressalt prou fi i un xic expossat i tornem a entrar en un tram fàcil. Superem un altre ressalt amb pas fi però assegurat  i arribem a la reunió.

4t llarg: IV, II, V, A0 (6a) i V, 3 parabolts i uns 17/18 metres
Sortim de la reunió en vertcial per una placa fàcil i entrem en terreny trencat però molt fàcil. Arribem als peus d'una paret vertical amb dos parabolts distants a la vista. Pugem en diedre a cercar el primer parabolt. Arribem al segon i la cosa es posa molt vertcial, un xic desplomada. Amb un pas d'A0, ens decantem a la dreta i pugem per un esperó vercial i a la sortida trobem el darrer parabolt que ens assegura el darrers passos al final de la via. La reunió la muntarem en un arbre a l'esquerra amb una baga i un maion que seveix si volem rapelar la via.

Podem decidir si volem baixar caminant o rapelant la via. Decidim baixar caminant doncs no fa gracia rapelar, masses arbres i pedra solta. Baixem caminant resseguint el camí normal de pujada a la Serra de les Canals equipat amb passamans i cadenes i en poc més de mig hora ja tornem a ser a la carretera.

Escalada ràpida amb roca bona en prous trams i que dintre de tot ens ha deixat prou satisfets, en el meu cas i nova via per la "cole" i segur que hem fet la primera repetició!!!

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera.

Peu de via

Començant el primer llarg

El segon llarg

Recuperant el segon llarg

Tercer llarg

Arribant a la R3

El darrer llarg

Via acabada

Via NORMAL o de la Cara Nord a la Panxa del Bisbe. Montserrat

A principis i mitjans del anys 80', tenia la mirada possada amb vies que sortien a la guia de "Roques, parets i agulles de MONTSERRAT 2/ REGIÓ DE TEBES I TERBAIDA" i que encara conservo que si fos d'or.  Una d'aquelles roques era la vistosa Panxa del Bisbe, amb vies "esgarrifosses" que pujaven per la cara sud. Al Setembre de 1984, vem aconseguir, el que deia en aquell temps la guia, la via PER DAVANT. He fet i repetit unes quantes vies d'aquesta roca i sempre rapelant pel mateix lloc i arribant al final del ràpel, mirava el que era la via Normal per accedir al cim. En aquell temps la consideraba una via de poc interés i poc atractiva i sempre amb espectatives de fer algo més difícil, no la tenia en compte. Han passat els anys des de l'ultim cop que vaig pujar aquesta roca i llavors vaig posar l'ull a la via NORMAL. Han passat onze anys d'aquell últim dia i avui, decideixo "embarcar-me" en aquesta escalada. Poques referències he trobat per les xarxes, només una referència del blog de J.M. Alsina, "Blog de Muntanya" i que fa referència en aquesta via. 

Començem a pujar per les escales dels pobres i que cada cop s'en fan més pesades de pujar i ens dirigim a la cara sud de la Panxa. Un cop arribats, començem a pujar per la canal entre la Panxa i l'agulla del Plà dels Ocells. És una canal molt costeruda i trencada, dons fa molts anys va haber un despreniment de roques. Penosa de pujar, ens durà a un collet petit als peus d'un esmolat esperò nord on hi ha un arbust on muntarem la R0. La via està tota sense cap equipament, només trobarem un burí que és d'una via que la creua.

1r llarg: IV, i III, un burí en uns 45 metres
Sortim pel damunt de l'arbre escalant en vertical i sempre un xic per la dreta buscant els millors còdols per progressar. En arribar al burí, farem una llarga escalada amb tendència a la dreta, navegant per un camp immens de conglomerat. Podrem emplaçar "merlets" en còdols adients i friends petits a mitjants en forats. Sempre amb escalada a la dreta, arribarem a una cornisa, en un principi estreta i que es va fent més ample a mida que anem arribant a la cara sud. Segons la guia, sembla que hom feien reunió en un jardinet i en un arbre. Ara, l'arbre, és mig mort i poc fiable. Una mica més a la dreta on la paret ja no es gens vertical. he trobat un parell de "merlets" al terra on he muntat una reunió prou fiable.

2n llarg: IV+, III, II, III i II, neta en uns 30 metres
Segons la guia, podem sortir directament del jardi, pujant per la roca o anar a la fàcil aresta sud. Decidim pujar per la paret del devant en escalada fàcil durant uns 6 o 7 metres i després practicament caminat arribarem a un altre resalt facilment escalable i arribarem al cim.

Els descens és per lloc de sempre, per la cara nord amb un ràpel ben ferm d'anelles i d'uns 30/40 metres.

Via malauradament oblidada però d'una bellessa espectacular, no en si per la dificultat, sino pel que representa l'escalada a Montserrat i dels seus pioners l'any 1944. En un principi, escalaba amb por i respecte i a mida que progressaba, escalaba relaxat, tranquil i gaudint d'una via fantàstica i molt recomable, no ens deixarà desebuts i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Vies HUSKY i TIEMPO CURVO a la Miranda de Santa Magdalena

 

Tornem a fer una matinal ràpida a Montserrat i seguim amb un parell de vies, una antiga i l'altre més modernes, a la Miranda de Santa Magdalena. Vies de tipus esportiu, assegurades i de grau amable

Les vies d'aquesta paret, per lo general, tenen pintat el nom de la via al peu. Hi ha algunes que son reequipades el 2002 per membres del SEAM i això facilita el localitzar les vies.

Via HUSKY: Son dos llargs de corda d'uns 20/25 metres i asseguada amb parabolts. Podrem trobar algun burí de la primera obertura i la dificultad es molt similar entre els dos llargs, essent el primer, el més vertical.

Via TIEMPO CURVO: Similar a l'anterior amb les materixes característiques, Trobarem un primer llarg vertical i sempre amb tendència a l'esquerra i un segon unxi perdedor, doncs no està massa clar on decantar-se, però sempre anar el més recte possible

Un parell de vies per passar l'estona i gaudir de la bona roca que ens oferex aquesta privilegiada paret sud

Escalades realizades per: Albert Cazorla i Joan Prunera

Via ELS SENYORS DE LES PEDRES al Puig de Queralbs. Alt Empordà

La via en qüestió, la recomano només per "col.leccionistes de vies", tot i que em va agradar força, és una via d'aventura, tant com pel traçat com per l'entorn. No sabia de l'existència d'una via d'escalada per aquestes contrades i en Carles em va parlar d'aquesta via i després de tres intents ho hem pogut lligar i serem dues cordades. La via és llarga i has de saber navegar una mica per la roca, tot i que gràcies a una ressenya original i les poques assegurances fixes, ens va anar prou be per trobar les reunions i el traçat amb certa garantia.

L'aproximació es llarga i feixuga (en el nostre cas). Venint de Figueres a Roses, prendrem la carretera que va de Roses a Cadaqués i entrarem a la urbanització "Mas Fumats". Aquí no us explico com arribar al final del carrer Menorca, ho farem per GPS per que sinó, en les urbanitzacion, al menys jo, vaig venut. Abans d'arribar al final del carrer podem estacionar en un revolt i seguir fins a el final del carrer caminant i d'on surt un corriol a l'esquerra, sempre seguint marques grogues. Farem 3/4 d'hora de pujada forta i en arribar a un coll, trobarem una caseta d'obra metal.lica. Seguim camí mes o mens planer sempre seguint les marques fins a arribar a un altre coll molt ample on ja és posible intuïr la via. D'aquí prendrem un corriol poc marcat en direcció d'una gran cova molt visible, on trobarem, a dins, una cara pintada a la roca (diuen que és un Buda... imaginació al poder!). D'aquí caminem una mica més i de seguit baixarem per una tartera fins a la part més baixa de la roca. Trobarem fites i flanquejant pocs metres arribarem a una clariana on hi ha una sageta picada a la roca. Aqui comença la via. Aproxiació d'un hora i mitja, mes o menys. Farem dues cordades, l''Agus i jo i al darrera, el Carles i el Víctor.

1r llarg: III+, V, IV+ i IV, 1 clau, 1 pont de roca i dos parabolts en uns 40 metres
Comencem pujant per rampa fàcil i arribarem a la vertical de la paret. Passos difícils ens situen pel damunt d'un clau i seguim escalant en vertical fins a un parabolt. Després amb més facilitat arribem a un altre mur vertical amb un parabolt. Remuntem uns metres i tot seguit flanquegem uns metres a l'esquerra on trobarem la reunió d'un clau i un parabolt.

2n llarg: IV, V, IV+, V+/A0 i IV, 3 parabolts i un clau en uns 50 metres
Sortim per placa a cercar un parabolt i després seguim fins a un petit replà i ens decanem a la dreta per pujar per un esperó aerí. Arribem a un ressalt al costat d'un arbre gros. Superem el ressalt i escalem un altre esperó aeri i molt estètic fins el pas més difícil de la via assegurat per un parabolt. Un cop superat la dificultat decau i arribem a la reunió.

3r llarg: caminat i petits passos de III, 1 clau en uns 80 metres
Llarg de transcisió i que el podem fer tranquilament ensamblats fent un llarg flanqueig a l'esquerra superant un petit esperonet i baixar uns metres per una canal i arribar a la reunió al costat d'una gran placa amb grans forats. Les fites ens facilitaren trobar el camí.

4t llarg: IV, IV+ i IV i 3 parabolts en uns 50 metres
Sortim de la R i escalem per la placa. Dos parbolts distants ens marquen el camí a seguir. Arribem a un replà amb un fort desplom al davant nostre i continuem per la dreta per un diedre. Al final trobarem un parabolt. Aqui hem de flanquejar a la dreta i desgrimpar un parell de metres on ja podem veure la reunió amb el pot registre.

5è llarg: V i IV, 3 parabolts en uns 55 metres
Sortim amb dificultat per placa vers uns grans desploms. També els parabolts ens indiquen el camí a seguir. Per placa i amb passos dificils, superem el desplom per la dreta i entrem en una petita cornisa i que un parabolt ens assegura el pas. Després seguim amb més facilitat i arribem a una mena de coll  obert on hi ha la reunió.

6è llarg: neta i uns 50 metres
Llarg de transcisió que també podem fer-lo al ensamble on només tindrem que escalar un petit esperó i després muntar la reunió en un arbre al costat d'una paret fosca amb una fissura vertical. Les fites ens facilitaren trobar el camí.

7è llarg: V, III+, IV i III+,  1 clau i un sabina amb cordino i uns 50 metres
Sortim per la dreta i ens situem sota una fissura vertial d'uns tres metres. Passos difícils ens situaran pel damunt de la fissura i escalarem per terreny brut i trencat fins a arribar a un altre ressalt on hi ha un clau. Superar el clau per l'esquerra pujant per una mena de diedre i al final i darrera d'una pedra punxeguda, tronarem un parabolt i muntem la reunió.

8è llarg: III, i II, neta en uns 30 metres
Llarg molt fàcil que ens serveix per arribar al cim. Caminem uns metres desde la reunió i pugem per una placa fáicl i tot seguir per un esperó. també molt fàcil i gaire be caminant arribarem a la reunió d'un sol parabolt en una roca punxeguda i muntem la darrera reunió. Pocs metres i caminar ens separen del cim.

El descens el farem cap el nord i tot seguit pel camí amb les marques grogues, algunes verdes i vermelles, cap a l'est on arribarem al coll ample on ens haviem desviat per anar a peu de via. Llavors desfer el camí de pujada fins uns altre cop a la urbanització. Un hora i mitja de tornada.

Via d'aventura i prou encertada, de traçat discontinu i algún tram de roca a controlar però bona en general. Solitut garantida i ambient magnífic i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera amb Carles i Víctor