dimarts, 17 de gener del 2012

Circ de Cambra d'Ase - Corredor Gigoló

15.01.2012
La meva resenya, molt personal...
El dijous, en Joan Marc em proposa fer aquest corredor, dons uns quants de la UEC de Sants marxaran a les 5.00 h. del matí del diumenge desde Collbató... començo a "babejar", tinc un fort "monu" de corredors aquest any. Mentre em faig la "película" caic del cel i penso: a les cinc del matí!!!, son bojos aquets romans!!! Ràpidament truco al Joan Marc i sort que som grans i encara ens queda una mica de seny i sense mes miraments, quedem per sortir el dissabte a la tarde i dormir al refugi-xalet de la UEC a la Molina. Estic una mica constipant però pot més la dependencia de neu!


Ens llevem a les 5.30 h. i ja tenim l'esmorzar preparat al Xalet. Suc de fruites, embotit i formatge i la es 6.00 h marxem. Em quedat a les 6.45 h a la rotonda de la frontera amb l'Oleguer, el Bernat, el Xas i el Raimond i pararem una estona en l'únic bar obert que hi ha a la frontera, dons els nois volen pendre alguna cosa abans d'anar a les pistes d'esqui d'Eina. Surtim de la Catalunya dominada per espanyols i ens endinsem en la Catalunya dominada per francesos i a les 8.10 h ja carregats amb tota l'infanteria ens dirigim de cap al Circ de Cambre d'Aze. Per tot el Pirineu Oriental hi ha molt poca neu i no tinc molt clar en quines condicions de neu estarà el Gigoló. En Joan Marc i jo anem fent al nostre pas, que es bastant lent, i així deixem al jovent que vagi obrint traça i a les deu en punt arribem al circ. La visió del corredor es al.lucinant. Es veuen força resalts però semblen prou assequibles, el que no em queda molt clar, es la sortida, dons diuen que es força dreta i difícil d'assegurar.


Mentre el quatre companys que ja s'han col.locat els crampons i es dirigeixen a l'entrada del corredor, en Joan Marc i jo fem el mateix. Ens costa d'arribar dons ara comença a empinar-se. en una roca plana ens vestim de "romanu", treiem la corda els piolets i ens posem el material. L'ambient es fret, molt fret. Estem a la cara nord. El corredor està en condicions gairebé perfectes, la neu dura en el ressalts compromesos i més verticals. Anem encordats en doble a 30 metres i pujem en ensamble fins arribar als ressalts on montem reunions. Fins i tot he posat pitons que feia un munt d'any que no ho feia... al.lucinant! Quan estem a mig recorregut del corredor veiem que els company ja estan a dalt i ens diuen que l'ultim troç, més vertical i amb una sortida de roca en IV es força factible. Muntem reunió a l'entrada del ressalt i ens encordem en simple a 60 metres que serà suficient per arribar a dalt de tot. En Joan Marc em passa tot el material i em disposo a fer l'ultim atac. Tinc un parell de passos en mixte, que els supero amb facilitat i devant meu tinc tot una pala de neu dura de entre 55º i 60º. Els companys al cim, ens miren i fan gresca, cuidadin cuidadin que encara no soc a dalt!!! Trobo un resalt on podrie posar un friend gros... però no els porto, miro de emplaçar un pitó que no queda gaire fi i continuo canal a dalt. Ara estic al resalt final on a la base de la roca poso un friend que queda molt bé i amb tres pasos en roca ja soc al final, on els companys m'estàn esperant. Asseguro al Joan Marc i en poc més de vint minuts ja som tots a dalt.


Encara ara, estic "flipant" de lo maco que es aquest corredor i amb les condicions excel.lents en que ho hem trobat. Feia tres anys que no podia escalar un corredor d'aquesta categoria i tant a mi com als altres, baixem molt contents de l'escalada. Baixem pel canto de ponent del cim dirigint-nos capa l'estació d'eski i "deunidó" el troç que ens queda. Fets pols, en Joan Marc i jo, però amb un sumriure d'orella a orella, baixem (els últims) fins on tenim el cotxe. Per unanimitat decidim tornar pel Túnel del Cadí, que encara que val la friolera de 12,26 euros els pagarem agust i cap a casa amb un corredor nou a la butxaca per la cole...

En Joan Marc al primer ressalt
En Joan Marc al segon ressalt

En mig d'un ressalt, no se quin era
Pujant a "l'ensamble"

En Joan Marc al mig del corredor
Encarant l'ultim llarg
El companys en van fer aquesta bonica fotografía
En Joan Marc al mig de l'últim llarg
Aqui tota la "penya" pendents d'en Joan Marc
El components de "Al filo del ridículo"

dijous, 12 de gener del 2012

via El Caçador de Mamuts al Barretet

07.01.2012

Quedo amb el Guillem per anar a fer la primera via del nou any i també s'apunta en Joaquim. La meva idea, en un principi, era no caminar gaire i quedar-nos per Collbató, però decidim anar a fer una via que feia molt temps que tenia ganes de fer, la Caçador de Mamuts, a la Plantació. No tenim ni idea per on està a questa agulla i tindrem que confiar amb el nostre instint.

Prenen el "cavall de ferro" que ens durà a Sant Joan i d'aquí anirem caminant fins el desviament que ens portarà cap a la Serra del Pollegons. Mirant els croquis de la Guia de la Plantació anem fixant-nos amb la forma de les agulles i no ho tenim gaire clar. Situats devant del Porró, enfilem una canal amunt en direcció al que creiem que podria ser l'Agulla del Barretet. Al cap d'una estona de pujar i pujar, arribem al peu de via... renoi, l'hem trobada a la primera! Son a la vora de les dotze del migdia i la via es curta, 50 metres però força difícils pel nostre nivell... però ben assegurada.
Ens turnarem els llargs, en Guillem el segon i jo el primer.

1er llarg V+ 7 parabolts i un pont de roca i 25 metres
La primera per a mi i ja d'entrada sembla fàcil arribar al primer bolt però, res més lluny de la realitat, al menys per a nosaltres... recte no puc i en veig obligat a pujar una mica a l'esquerra del seguro per poder xapar-lo. Després vas pujant per roca fantàstica i molt agraida fins un ressalt on hi ha un pont de roca i un xic més a munt un altre parabolt. Després, en tendència a la dreta, pujem per bona roca i amb dificultat moderada fins la reunió que la farem en un bon replà als peus d'un diedre.

2on llarg V+ o A0e 5 parabolts i 25 metres
Ara surtirà en Guillem. En aquest llarg la dificultat es més mantinguda, però pots fer trampes més fàcilment. Entrem per un diedre vertical i amb molt bon canto, seguim per placa fins on gran bloc de pedra que si volem el superem en A0e pel mig. Un cop superat, flanquejem a l'esquerra fins una fissura una mica trencada on podem col.locar un friend o tasco i superant-lo, ja som al cim. Bonica agulla on tenim una vista fantàstica del bell mig de Montserrat... proposo fer alguna cosa més però els companys ja estan satisfets i diuen que per avui ja hi ha prou. Jo m'he quedat amb ganes de tibar-hi una mica més... Curta escalada per una aproximació llarga però val la pena pel entorn i la roca de la via.

Ara toca rapelar d'una arrel prou sólida, tot i que fa una mica de "cangel.lo"... en fi, es el que hi ha, i en uns 40 metres ja som al peu de via. Retornem de nou al camí de Sant Jeroni i acompanyem al Guillem, que ell baixa amb el funicular i en Joaquim i jo caminant al Monestir... una agulla nova i una via nova per la cole i cap a casa.


El V del principi de la via que tant en va costar de fer...
En Joaquim a mig primer llarg
El Guillem arribant a la primera reunió
Els primers passos del segon llarg
Sense comentaris...

dilluns, 2 de gener del 2012

La Cajoleta via Esquivabolas, l'última de l'any.

31.12.2011

Quina és la millor manera d'acabar l'any? per a mí, escalant. Ens juntem en Guillem i jo sense tenir cap idea i marxem cap a Collbató. Li proposo anar a la Cajoleta, a la via Esquivabolas que feia tems que la tenia entre les propostes. S'ha de caminar una mica però la via s'ho val i a en Guillem li fa gràcia.

Prenem el camí que puja al Coll del Mosset i en poc més d'un hora arribem a peu de via. El dia és anticiclònic i pujant ja em sobra roba. Amb el material possat, en Guillem em diu de que jo em faci l'ultim llarg que tinc més finura. Em poso a riure..., dons vet a quí qui m'ho diu això!!! Li farem cas al Guillem i començaré jo.

1er llarg II i III dos parabolts i 55 metres
Aquest es un llarg molt fàcil. Ens situem un xic a l'equerra de l'Aresta Brucs i pujem per terreny molt fàcil fins un parabolt a la pateixa alçada que l'Aresta Brucs. Cuntinuem, ara un pel més difícil (no us penseu, es III) fins trobar un altre parabolt abans d'arribar a la reunió. Llarg molt sencill on el primer tramp el pots pujar caminant.

2on llarg III+ i IV 5 parabolts i 45 metres
Ara es posa un pel més dreta la cosa però d'escalada fàcil fins els deu últims metres, molt macos i d'escalada vertical. Hem de vigilar una mica la roca dons hi ha llastretes una mica sueltes.

3er llarg IV i V 8 parabolts i 45 metres
Estem a sota de la gran "bola" enganxada al cap de munt d'aquesta roca i crec que d'aquí li ve el nom a la via. Surtim de la reunió en clara tendencia a l'esquerra fins el primer parabolt. En aquest llarg les dificultats estan concentrades en el tram vertical despres del flanqueix. Després, recte a munt amb roca molt bona i la nostra esquerra tenim un notable ambient i si mirem a la dreta, sembla que podriem sortir caminant. Continuem pujant amb roca franca i arribarem a la reunió abans d'assolir el cim de l'agulla.

Em trigat un hora en fer la via i ara asseguts dalt del cim, admirem el grandiós Montgrós i les esveltes arestes dels Plegs. Una visió fantàstica d'aquesta muntanya. Ara només ens queden dos rapels per baixar i en poc menys d'un hora ja som un altre cop al cotxe.

Nova via per la cole i última escalada d'aquest any, i a tots el "blogaires", que tingueu un bon any!!!

En Guillem al segon llarg 
El company a la segona reunió 
En el tercer llarg 
En Guillem arribant a la última reunió
A d'alt del cim, prenent el solet

dijous, 29 de desembre del 2011

La Saca Gran i l'Agulla dels Espeleòlegs

24.12.2011
Aresta Brucs o Cerdà-Riera a la Saca Gran o Agulla d'en Dionís

Encara recordo que va ser un 26 de desembre del 1982 quan vem pujar per primer cop, dos companys i jo, l'Aresta Brucs de la Saca Gran. Era un dia fret i molt clar, igual que avui. La vaig veure escalar temps enrere i em va captivar la visió d'una cordada ascendint per aquesta aresta. Han passat una pila d'anys i he perdut el conta de cops que he pujat per aquesta via. Ara toca fer-la amb en Vicens i en Guillem. Es una petita joia, dons el seu traçat es d'una llògica aplastant. De dificultat moderada i amb uns 70 escasos metres, ens farà gaudir d'una escalada típicamente montserratina i clàssica. Ens repartirem els llargs entre el Guillem primer i tercer i jo el segon.  

1r llarg: IV, IV+, IV i III+ un espit dos parabolts i un clau en uns 25 metres
Pujarem a l'esquerra d'un diedre, per placa, una mica relliscosa i aprofitant un espit de la via Estefani i ens situarem en una petita plataforma al costar d'una savina on hi ha un parabolt. Continuem per diedre força vertical fins un replà on trobem un altre parabolt. Continuem per diedre més obert fins que s'acaba i on trobem un pitó vell. Flanquejem ascendentment a la dreta fins la reunió en una estreta cornisa. Antigament, recordo, només habia com assegurançes, la savina, un tac de fusta i el pitó.

2n llarg: IV+, IV, dos parabolts i tres pitons en uns 22 metres
Sortim recte a munt desde la reunió i al poc trobem un parabolt. Continuem per placa fina fins un forat on trobarem un pitó vell. Superem el forat per la nostra esquerra i arribarem a un petit replanet on flanquejarem a la dreta i en una fissura en diagonal trobarem dos pitons vells junts. Continuem en tendència a l'esquerra on trobem un parabolt i així seguim fins entrar a la reunió en un gran replà.

3r llarg: II, IV, IV+ i III un espit i dos parabolts en uns 20 metres
Encarem el tercer llarg vers la caraterística llàmbria que hi ha a la nostra dreta, per terreny molt fàcil, fins situar-nos a sota de la mateixa. Trobarem un parabolt i un espit molt junts. Arribem a la llàmbria i la voltem per sota. Al final trobarem un altre parabolt i amb passos finets arribarem al cim de l'agulla.

El ràpel, d'uns 15 metres, el farem pel costat oposat a la via, on tindrem que desgrimpar un troç fins la instal.lació. Després baixem per una canal, ara en bastant mal estat, fins arribar un altre cop a peu de via.

Així de núvol era de bon matí...
En Vicens al primer llarg i arribant a la primera reunió
El segon llarg
En Vicens i el Guillem al segon llarg
Els tres a dalt de la Saca Gran

Aresta Brucs a l'Agulla dels Espeleòlegs


Com estem a prop i ens be de baixada, aprofitarem i farem  l'Agulla dels Espeleòlegs, que farà com 15 anys que no la pujo. Aquesta agulla es petita però molt esvelta i té una Aresta Brucs típica d'aquesta regió. La vaig pujar cap el any 1984 i degut a les poques assegurances que hi habien, era per a mí una escalada força difícil. Recordo que només hi habia un buril al segon llarg i rer més! Amb els anys li van posar espits (no gaires) i ara està restaurada amb parabolts, també el justos. Ens repartirem els llargs, el Guillem farà el primer i jo el segón.

1r llarg III, un espit vell i 15 metres
Començament amb roca una mica humida i relliscosa i a mida que prenem alçada es torna millor. Llarg fàcil on muntarem la reunió, ara reforçada amb un parabolt, als peus d'una fissura horitzantal.

2n llarg V, cinc parabolts i 40 metres
Surtim de la reunió verticalment fins "xapar" un parabolt al costat d'un buril vell i llavors en tendència a l'equerra amb passos (molt) difícils superem aquest tram vertical fins situar-nos al bell mig de l'aresta. Continuem recte a munt fent petites "ziga-zagues" per una aresta molt bonica fins que a pocs metres de la reunió es torna més fàcil. La reunió la farem d'una alzina gruixuda, una mica per sota del cim.

El rapel, antigament, el feiem per la cada W, però desde la mateixa alzina podem fer un  rapel de 50 metres fins el peu de via, per tota l'aresta.

El dia s'habia aixecat molt boirós i amb núvols, però a mida que pasave el matí, n'ha quedat un dia esplèndit. M'agradat fer aquest parell de vies, dons feia molt de temps que no les pujave i com sempre amb molt bona companyia.
Escalada realitzada amb el Guillem Arias i en Vicens Nin.


El segon llarg

Els compays al mig i al final de l'aresta

Una mica més i no sortim!

divendres, 23 de desembre del 2011

Via Nubiola-Piazo-Dori a la Miranda del Pas del Princep

Dissabte 17 de desembre de 2011
Avui dissabte la idea ere anar a Agulles a fer la Saca Gran i alguna agulla més però el vent de ponent, que per cert era fort i gelat, ens va fer cambiar d'idea i vàrem optar per anar a una via sezilla i llarga, on tota l'estona ens tocarà el sol i estarem protegits del vent. Serem tres, en Joaquim en Vicens i jo.

La via que em escollit es la Nubiola-Picazo-Dori a la Miranda del Pas del Príncep que ja la he fet molts cops i es una bona obció per fer metres amb un grau molt assequible i molt assegurada i així en vicens gaudirà d'una via fàcil i llarga.

1r llarg III, IV, 6 parabolts i 40 metres
Surto jo per una rampa de III facilona fins un tram vertical de IV i flanqueix fins la reunió, en una gran i còmoda bauma

2n llarg II, IV, II 3 parabolts i 25 metres
Surt en Joaquim fent un flanqueix fàcil fin el primer parabolt i despres, recte a munt per anar una mica en tendència a la dreta fins la reuió, en un ample replà

3r llarg II, IV+, IV 6 barabolts i 25 metres
Surto en tendència a la dreta fins un mur vertical amb molt bona roca i molt assegurat. Un cop superat aquest mur, flanquejem a l'equerra superant una petita bauma i un altre cop ens situem en un altre bauma que també la superarem per l'esquerra amb un pas fi fins arribar a la reunió, també en un còmode replà i també en una bauma.

4t llarg IV+, III, 5 parabolts i 40 metres
Surt en Joaquim de la reunió capa a l'esquerra, superant un tram vertical, per continuar per una immensa rampa de III fins el els peus d'un d'esplom, on muntarem la reunió

5è llarg V-, II, 4 parabolts i 30 metres
Surto de la reunió amb un pas ben atlètic i un xic desplomat però assegurat per un parabolt. Es un pas ràpit i un cop superat només es queden una vintena de metres de escalada molt fàcil fins un altre ressalt on monto la reunió

6è llarg IV, II, 2 parabolts i 25 metres
Aquest llarg es molt fàcil on només tenim un pas de IV al començament i li oferim al Vicens. No està molt acostumat a fer de primer però les carctersitiques del llarg el fan molt adient per ell

Ja som al avant cim de la via i ens fem la foto de rigor i ara només ens quede una grimpada de II fins el cim de la roca on conteplem la regió d'Agulles a la nostra esquerra, la regió de Frares al devant nostre i a la dreta la regió del Ecos. Un dia fantàstic molt ventos i fret pero amb una companyia immillorable.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin, Joaquim Llòria i Joan Prunera
En Joaquim i en Vicens al primer llarg

En Vicenç al segon llarg

El darrer llarg

Fotofinish!!!

dimarts, 13 de desembre del 2011

Primer "tastet" d'un corredor al Grà de Fajol Petit 2.567 metres

09.12.2011
L'itinerari de pujada
Feia més de dos anys i mig que no podia pujar per un corredor, degut a que l'accident de moto i la operació de clavícula, m'ho van impedir. L'únic dia que tenia "pont" era el divendres i vàrem coincidir en Joan Marc i jo d'anar a fer el primer tast de la temporada. Estem una mica rovellats però tenim ganes i anem una mica sense tenir una idea concreta i ja veurem el que surtià.

Arribem a la curva de la carretera on deixem el cotxe sobre les 11.00 h. Ens posem les botes (les meves de plàstic) i renoi! com costa camiar amb elles, feia temps que no me les posava. Semblo un ànec caminant amb elles. Fent l'aproximacó veiem que la Canal Estreta del Petit no està del tot formada i la Central del Gran no la veiem prou be. Decidim que com anem només a "tastar" farem la Canal Occidental del Petit.

Al principi és poc empinada i abans, ja en posem el crampons per no trobar-no "pillats" mes endevant. Anem fent fins que es posa més dret, no gaire, sobre els 40º, però com la neu està prou be i a més la traça és feta, decidim no endordar-nos.  A la meitat del corredor ens trobem quatre... nois, que amb més pena que glòria abandonen per falta de neu en un ressalt, segons ells, ens diuen que falta neu a dalt i que baixen. Tal i com anàven, em sobte que encara no passin més accidents a la muntanya. Però en fi, es el que hi ha. Jo hagés tirat pel dret però en vistes de la situació, decidim enfilar pel dret. Flanquejem un pel a la dreta i pujem canal a munt. Ara l'inclinació es de 50º i així anirem fent fins dalt de la carena i un cop arribats pujem per la fàcil aresta est del Grà de Fajol Petit. Per a mi es una pujada molt emotiva doncs el darrer cop que hi vaig pujar va ser amb el meu malaurat company Balbino.

Ja hi som a dalt del cim, 2.565 metres i la mirada se m'allunya al cim del Grà de Fajol Gran, on reposen les cendres del meu estimat company... tants i tants cops hem pujat aquest cims i aquestes canals que no puc impedir deixar anar una llàgrima. En Joan Marc i jo, abraçats, fem una última mirada al cim del Grà de Fajol Gran i m'acomiado d'ell. Estic content de tornar a ser aprop del meu company...

Fem la tornada poc a poc fins el coll i emb un hora, mes o menys arribem al cotxe. A Setcases fem un mos per refer-nos de la petita pallissa i cap a casa. A veure si neva prou i s'omplen de neu les canals i poder tornar-hi un altre cop i es que aquesta part del Pirineu Oriental, per a mí, te un encant especial, dons aqui vaig fer les primeres escalades en gel a pricipis de 1980 i sempre que puc, encara que les repeteixi, sempre les pots trobar de diferenta forma i condició. Agradable pujada per un itinerari assequible i estètic on nés em fet servir els piolet i els crampos.

Principi de la canal
Als trams més drets del final de corredor
En Joan Marc a pocs metres del final de corredor
En Joan Marc content com un nen amb "sabates noves"
El tram final per a rribar al cim
Cim!!!
mireu l'ocelleeeet!!!

Sempre hi seràs en el meu pensament, Balbino!


dilluns, 5 de desembre del 2011

Goma2 a la Monja

4.12.2011

Fa dies que tinc la idea de fer la via Goma 2 a la Monja, dons un dia que escalavem en Joaquim i jo per Frares, vàrem veure una cordada en aquesta via i ara sembla ser que està més equipada que com la van obrir. Arribem a Collbatò i ens entaulem, com es ahbitual, per esmorzar i agafer forces per la llarga aproximació. A mig entrepà arriba en Xas que a quedat amb l'Eric per fer una matinal i entre xerrada i xerrada es fa tard... senyors tindrem que anar passant que nosaltres tenim un bon troç. Ens acomiadem i en Joaquim i jo enfilem cap a Can Massana.

Jo fa molts anys vaig fer la Anglada-Verges de la Monja i no vàrem sortir per l'artificial, dons estave prou malament i vem optar per flanquejar el cap de la Monja per la sava dreta i sortint per la normal. Portem una ressenya dels http://escalatroncs.wordpress.com/ que son molt acurades i ben fetes. Sortosament i no haben estat mai a peu de via, la trobem amb molta facilitat. El dia es clarísim i fa un sol esplèndid, però bufa un ventent, sembla ser del nord, que a l'ombra et deixa "garratibat".

Ara, la via difereix una mica de la original i començarem pujant primer, per una mena de canal arbrada uns 10 metres fins un bosquet penjant on muntarem la R0. Sembla ser que la via puja per l'esquerra, per una placa molt llisa on no hi ha res.

1er llarg III, IV+ i III, 20 metres i 4 parabolts
Comença en Joaquim. Es un llarg curt on la dificultart està concentrada en la part mitja del llarg. Un parell de passos de IV+ (que a mi, per anar de segon, en van semblar una mica més) i de seguit, arribes a la reunió en un bon replà.

2on llarg IV, V, IV i III 35 metres i 4 parabolts
Arribo a la R1 i de seguida en Joaquim em passa material. Miro amunt i es veu un placa més vertical del que veia a sota...i els parabolts bastant separats. Surto de la reunió i vaig pujant tranquil però amb l'ull possat a la placa. La roca es bona i cantelluda. Xapo el primer i segon parabolt i ja estic de plé a la placa. Hi han unes preses groses a la meva esquerra i fent uns passos en ziga-zaga arribo al parabolt. Ara estic devant d'una canaleta que es per on va el llarg, amb còdols generosos, trobo un últim parabolt. Després segueix per una placa tombada molt fàcil pero sense cap assegurança fins arribar a la reunió, també molt còmoda, en un replà. A les ressenyes posa IV+ però a mi m'ha semblat mig grau més... V

3er llarg III, IV- III 40 metres i dos parabolts
Surt en Joaquim i el proper parabolt es a uns 7 o 8 metres pero es fàcil. Es curios, que totes les ressenyes que portem, posa un pas de IV+ i nosaltres no l'em vist per en lloc. Es un llarg agradable i fàcil que ens deixa als peus del cap de la Monja.
De la reunió ens mirem la sortida per l'Anglada-Vergés i veiem que està, com sempre, en molt mal estat i com teniem decidit, sortirem per la normal de la Monja.

4t llarg II, III i IV 20 metres i neta
Li demano al Joaquim cambiar els llargs, dons jo a partir d'ara, ja conec aquest llarg i l'ultim i em faría gràcia fer el darrer dons fa anys el vaig fer de segon i m'agradaria probar-lo de primer.
Aquest no es un llarg difícil pero es molt de "coco" dons no hi ha res i tens un bon pati per sota els teus peus. Surt en Joaquim per terreny molt fàcil fins situar-se al desplom on pot col.locar un bon pont de pedra i més en devant un bon friend i de seguit arriba a la reunió en uns arbres gruixuts.

5è llarg IV i V 15 metres i un espit
Ara estem a la cara nord, bufa un vent que et deixa "geladet" i per acabar d'arrodonir-ho no toca el sol. Aquets últim larg es veu tètric i només hi ha un espit a mig camí. Be donç, agafo material (no gaiure) i m'hi fico. La pedra és gelada però grossa i agraida. Xapo l'espit i vaig pujant en tendència a la dreta per després tornar a l'esquerra i situar-me en una fissura oritzontal on emplaço un friend molt bó. Tot aixó es molt vertical però amb còdols molt bons. Ara només em queda superar l'ultim tram, també molt vertical i amb preses no tan grosses i ja sóc al cim. Se m'han quedat les mans gelades en aquest llarg!

Gaudim de la vista desde el cim de la Monja i contemplem maravellats el sol reflexant-se en el mar. Sota nostre, a ponent, veiem la Nina i al sud l'esvelt Dit i una cordada que l'està rapelant. A llevant, l'imponent Lloro i al nort pel damunt de tots el Bisbe. Asseguts al cim, contemplem el paissatge des d'aquest mirador esplèndid. Ara només ens queda fer un rappel de 30 metres per la cara nord i tornar a Can Massana on ens dirigirem al Bar "el Rincón" a l'estació de l'Areri de Montserrat, on ens entaularem i farem un mos, tot i que una mica tard, però ja els tenim acostumats...

Nova via per la cole i nova via i agulla pel Joaquim.

en Joaquim al primer llarg
Jo al primer llarg
El segon llarg
En Joaquim en el tram de III del segon llarg
En Joaquim superant el ressalt de IV del tercer llarg 
Ell mateix al flanqueix del quart llarg
En la vessant nord, al vertical últim llarg de la normal
En Joaquim fent el darrer llarg. Fa molt de ferd, dons no toca el sol
Cim! aqui si que toca el sol...
A peu de via de la normal de la Monja hi ha una placa commemorativa del primer escalador d'aquest monolit, l'Andreu Xandri i només em queda pensar en la valentía que tenien els primers escaldadors d'aquestes roques, que amb espardenyes i cordes de cànem, però amb molta il.lusió, vàren conquerir aquestes parets. Em fa sentir molt inferior, fins i tot "indigne", amb la cantitat de "ferralla" i material que portem que sembla que sortim d'un còmic de ciència ficció... es el que hi ha i tot cambia, per be o malament...
Placa commemorativa en record d'en Xandri

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.