divendres, 23 de desembre de 2011

Via Nubiola-Piazo-Dori a la Miranda del Pas del Princep

17.12.2011
Avui dissabte la idea ere anar a Agulles a fer la Saca Gran i alguna agulla més però el vent de ponent, que per cert era fort i gelat, ens va fer cambiar d'idea i vàrem optar per anar a una via sezilla i llarga, on tota l'estona ens tocarà el sol i estarem protegits del vent. Serem tres, en Joaquim en Vicens i jo.

La via que em escollit es la Nubiola-Picazo-Dori a la Miranda del Pas del Príncep que ja la he fet molts cops i es una bona obció per fer metres amb un grau molt assequible i molt assegurada i així en vicens gaudirà d'una via fàcil i llarga.

1er llarg III, IV, 6 parabolts i 40 metres
Surto jo per una rampa de III facilona fins un tram vertical de IV i flanqueix fins la reunió, en una gran i còmoda bauma

2on llarg II, IV, II 3 parabolts i 25 metres
Surt en Joaquim fent un flanqueix fàcil fin el primer parabolt i despres, recte a munt per anar una mica en tendència a la dreta fins la reuió, en un ample replà

3er llarg II, IV+, IV 6 barabolts i 25 metres
Surto en tendència a la dreta fins un mur vertical amb molt bona roca i molt assegurat. Un cop superat aquest mur, flanquejem a l'equerra superant una petita bauma i un altre cop ens situem en un altre bauma que també la superarem per l'esquerra amb un pas fi fins arribar a la reunió, també en un còmode replà i també en una bauma.

4t llarg IV+, III, 5 parabolts i 40 metres
Surt en Joaquim de la reunió capa a l'esquerra, superant un tram vertical, per continuar per una immensa rampa de III fins el els peus d'un d'esplom, on muntarem la reunió

5è llarg V-, II, 4 parabolts i 30 metres
Surto de la reunió amb un pas ben atlètic i un xic desplomat però assegurat per un parabolt. Es un pas ràpit i un cop superat només es queden una vintena de metres de escalada molt fàcil fins un altre ressalt on monto la reunió


6è llarg IV, II, 2 parabolts i 25 metres
Aquest llarg es molt fàcil on només tenim un pas de IV al començament i li oferim al Vicens. No està molt acostumat a fer de primer però les carctersitiques del llarg el fan molt adient per ell

Ja som al avant cim de la via i ens fem la foto de rigor i ara només ens quede una grimpada de II fins el cim de la roca on conteplem la regió d'Agulles a la nostra esquerra, la regió de Frares al devant nostre i a la dreta la regió del Ecos. Un dia fantàstic molt ventos i fret pero amb una companyia immillorable.
En Joaquim i en Vicens al segon llarg
En Vicens al segon llarg
Crec que es l'ultim llarg...
Fotofinish!!!

1 comentari:

  1. Amb la via, la vàrem encertar de ple.
    Al sol s'estava molt bé però quan ens donava el vent gelat, ens deixava les mans i els peus ben glaçats.

    Encara que sigui una via que hem repetit un munt de vegades, em segueix agradant molt i sobretot estant en companyia tant grata.

    Salutacions

    Quimet

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.