La Saca Gran i l'Agulla dels Espeleòlegs

24.12.2011
Aresta Brucs o Cerdà-Riera a la Saca Gran o Agulla d'en Dionís

Encara recordo que va ser un 26 de desembre del 1982 quan vem pujar per primer cop, dos companys i jo, l'Aresta Brucs de la Saca Gran. Era un dia fret i molt clar, igual que avui. La vaig veure escalar temps enrere i em va captivar la visió d'una cordada ascendint per aquesta aresta. Han passat una pila d'anys i he perdut el conta de cops que he pujat per aquesta via. Ara toca fer-la amb en Vicens i en Guillem. Es una petita joia, dons el seu traçat es d'una llògica aplastant. De dificultat moderada i amb uns 70 escasos metres, ens farà gaudir d'una escalada típicamente montserratina i clàssica. Ens repartirem els llargs entre el Guillem primer i tercer i jo el segon.  

1r llarg: IV, IV+, IV i III+ un espit dos parabolts i un clau en uns 25 metres
Pujarem a l'esquerra d'un diedre, per placa, una mica relliscosa i aprofitant un espit de la via Estefani i ens situarem en una petita plataforma al costar d'una savina on hi ha un parabolt. Continuem per diedre força vertical fins un replà on trobem un altre parabolt. Continuem per diedre més obert fins que s'acaba i on trobem un pitó vell. Flanquejem ascendentment a la dreta fins la reunió en una estreta cornisa. Antigament, recordo, només habia com assegurançes, la savina, un tac de fusta i el pitó.

2n llarg: IV+, IV, dos parabolts i tres pitons en uns 22 metres
Sortim recte a munt desde la reunió i al poc trobem un parabolt. Continuem per placa fina fins un forat on trobarem un pitó vell. Superem el forat per la nostra esquerra i arribarem a un petit replanet on flanquejarem a la dreta i en una fissura en diagonal trobarem dos pitons vells junts. Continuem en tendència a l'esquerra on trobem un parabolt i així seguim fins entrar a la reunió en un gran replà.

3r llarg: II, IV, IV+ i III un espit i dos parabolts en uns 20 metres
Encarem el tercer llarg vers la caraterística llàmbria que hi ha a la nostra dreta, per terreny molt fàcil, fins situar-nos a sota de la mateixa. Trobarem un parabolt i un espit molt junts. Arribem a la llàmbria i la voltem per sota. Al final trobarem un altre parabolt i amb passos finets arribarem al cim de l'agulla.

El ràpel, d'uns 15 metres, el farem pel costat oposat a la via, on tindrem que desgrimpar un troç fins la instal.lació. Després baixem per una canal, ara en bastant mal estat, fins arribar un altre cop a peu de via.

Així de núvol era de bon matí...

En Vicens al primer llarg i arribant a la primera reunió

El segon llarg

En Vicens i el Guillem al segon llarg

Els tres a dalt de la Saca Gran

Aresta Brucs a l'Agulla dels Espeleòlegs

Com estem a prop i ens be de baixada, aprofitarem i farem  l'Agulla dels Espeleòlegs, que farà com 15 anys que no la pujo. Aquesta agulla es petita però molt esvelta i té una Aresta Brucs típica d'aquesta regió. La vaig pujar cap el any 1984 i degut a les poques assegurances que hi habien, era per a mí una escalada força difícil. Recordo que només hi habia un buril al segon llarg i rer més! Amb els anys li van posar espits (no gaires) i ara està restaurada amb parabolts, també el justos. Ens repartirem els llargs, el Guillem farà el primer i jo el segón.

1r llarg III, un espit vell i 15 metres
Començament amb roca una mica humida i relliscosa i a mida que prenem alçada es torna millor. Llarg fàcil on muntarem la reunió, ara reforçada amb un parabolt, als peus d'una fissura horitzantal.

2n llarg V, cinc parabolts i 40 metres
Surtim de la reunió verticalment fins "xapar" un parabolt al costat d'un buril vell i llavors en tendència a l'equerra amb passos (molt) difícils superem aquest tram vertical fins situar-nos al bell mig de l'aresta. Continuem recte a munt fent petites "ziga-zagues" per una aresta molt bonica fins que a pocs metres de la reunió es torna més fàcil. La reunió la farem d'una alzina gruixuda, una mica per sota del cim.

El rapel, antigament, el feiem per la cada W, però desde la mateixa alzina podem fer un  rapel de 50 metres fins el peu de via, per tota l'aresta.

El dia s'habia aixecat molt boirós i amb núvols, però a mida que pasave el matí, n'ha quedat un dia esplèndit. M'agradat fer aquest parell de vies, dons feia molt de temps que no les pujave i com sempre amb molt bona companyia.
Escalada realitzada amb el Guillem Arias i en Vicens Nin.

El segon llarg

Els compays al mig i al final de l'aresta

Una mica més i no sortim!