Via DEL CARLES a la Gorra Frigia

29.04.2012

Aquesta via es va obrir a l'abril del 87 i al juny del mateix any, ja vaig anar a fer-la. Ens van dir que havien obert una via nova amb espits verds pel bell mig de al Gorra...! i sense ressenya, ens hi vàrem ficar. Ara està equipada amb parabolts i han canviat de lloc les reunions però continua sent una via divertida amb poc compromís, per gaudir de la bona roca de les Gorres. És curiós, quan érem més joves, començar a escalar a la Gorra, en el camí on passa tanta i tanta gent, et feia sentir-te d'allò més important, ves a saber que! Que el "turistes" et miressin bocabadats amb tot el material i que algun curiós et preguntes: es molt difícil això? Ara, sincerament, em molesta una mica tindre que apartar la corda per que passin i contestant tota l'estona, bondiaaaa, holaaaa... en fi, anem cambiant com el temps.

després de pujar amb el "Cavall de Ferro" i petar la xarrada amb uns companys arribem a peu de via i tot el gorro es ple com un ou. com que nosaltres anem amb "Gas-Oil" arribem més tard i tota la gen es a mitja paret i no ens molestaran ni molestarem. Mentre fem material i ens posem els "trastos" repartim els llargs i a mi em tocarà el tercer.

1er llarg IV, III i IV 7 parabolts en 30 metres
Comença en Joaquim i el llarg es com un de tants que parteixen del camí. Comença vertical per arrampar-se fins un muret, on antigament, començàvem la via. Desprès recte a munt amb escalada plaent fins la reunió.

2o llarg IV, IV+ i IV 6 parabolts i 30 metres
ara li toca al Guillem. El llarg es semblant al primer però a la part intermitja, tenim un muret una mica més exigent, però tot molt ben protegit

3er llarg IV, V+ V i IV 6 parabolts i uns 20 metres
Surto mirant-me de lluny la part més vertical i "deunidó" com es redreça! Recordo el llarg, que abans era més llarg, bastant "durillo". Sense problemes arribo al mur vertical i ja veig la "magnitud de la tragèdia"... Hi ha bones preses de ma, petites però bones, però molt vertical. Faig cop de gas i em surten els passos. Quan arribo al segon parabolts, les braços ja no donen per més i m'agafo. Ho estudio i surto... Redéu!!! al mig del pas se m'enganxa el fifi i no el puc treure! Provo amb una ma i no surt. Provo amb l'altra i tampoc. Tinc que tornar al pas anterior i "Santornem-hi". a la fi puc treure el maleït fifi i puc per els passo que em queden fins la reunió nets. Llarg curt però intens.

4t llarg IV i uns 7 o 8 parabolts en uns 35 o 40 metres
Surt en Joaquim i aquest es un llarg per gaudir d'una escalada amb bastants trams verticals i amb generosos còdols que ens portaran a la reunió on s'ajunten quasi totes les vies d'aquesta cara.

5è llarg III, IV+, IV i II 5 parabolts en uns 30 metres
El Guillem em diu que faig cara de tenir ganes d'escalar i molt amablement em cedeix el llarg treien com excusa que està agraït per que el portem a escalar... no se qui porta a qui. L'ultim llarg ataca el pleg del Gorro (d'aqui li be el nom de Gorro o Gorra Frígia) pel bell mig amb un pas de força, també molt ben protegit que ens durà a d'alt del cim.

Ja som els tres al cim. Em arribat el últims de totes les cordades que hi habian, tan sols ens han acompanyat uns companys de Vic que han fet la Magic Line i que venien de la Òpera Prima... no hi ha res com ser jove!!! Ara "xinu-xanu" baixarem per la via normal plena de cables i cadenes on fan les delícies dels "ferratistes" per pujar al cim d'aquesta famosa roca montserratina. com diu en Guillem: Escalda agradable per fer "Baring, escalada, baring"... au, a remullar-lo al bar El Rincón de l'estació inferior de l'Aeri de Montserrat.

El Joaquim començant el primer llarg

El Guillem concentrat al segon llarg

Jo en els passos de V+

Viestes dels companys des de la tercera reunió

El Guillem al mig de la placa de V+

El Joaquim al plaent quart llarg

Faig cara d'espatant!

L'últim llarg

Els tres i la creu al darrera

Via ARESTA BRUCS sortint per la via SIDDARTHA a La Bola de la Partió

21.04.2012

Quins records la Bola! Seria l'any 82, en que vàrem abandonar la Cerdà-Riera de la Ven-Suri-Ven, i frustrats, ens vem anar de "pet" a la Bola de la Partió. Amb cordes de 40 metres arribaves molt just a la reunió del pedestal i tants sols hi havien dos burins en tot el llarg. Un cop al pedestal vem anar a la via original, doncs llavors, la via Shiddarta no existia, i ho vem veure molt negre. Reculem cap a la dreta i ens hi vem ficar a la Santboiana que estava amb burins vells i plaquetes esquerdades. Amb el martell, les anava picant i treien i llavors substituint-les per plaquetes recuperables... vaja, tota una "aventurilla" per nosaltres. Ara, la via resta prou equipada, tot i que hi ha alegria entre assegurances al primer llarg, es fa be i a l'artificial estan els parabolts prou seguits per no tindre "masses" problemes. Semblo el "Abuelo Cebolleta"!!!

Com el Joaquim no ha pujat mai la Bola i fa uns dies que anem per Agulles ens animen per anar-hi i si el dia i els ossos ens ho permeten, farem també l'Ou de Colom. Que somiatrutites que soc!!!

Decideixo fer la segona tirada jo que tinc més pràctica amb estreps i que el Joaquim faci el primer llarg tot en lliure ell que li agradarà prou.

1r llarg: IV, III, IV i IV+ un burí sense plaqueta, tres espits i un parabolt en 40 metres
Desde el coll entre la Bitlla i la Bola, al costat d'un arbre ajagut, pugem amb tendència a l'esquerra amb roca relliscosa i un xic incòmode per situar-nos al bell mig de l'aresta. ara més fàcil al cap d'uns metres (uns quants) trobem un burí sense plaqueta. Continuem uns metres més endavant, un espit. Ara l'escalada esdevé de IV però exposada, dons fins a prop de 7 ó 8 metres no trobem una altre espit. Seguim recte fins un ressalt on als peus troben un altre espit i sortim una mica a l'esquerra superant un tram vertical i a la sortida trobem un parabolt. Només ens resten uns metres fàcils fins la reunió de dos parabolts a sota de la grandiosa Bola. A la nova guia d'Agulles el llarg el graduen de III i IV. Discrepo prou!

2n llarg: A2e A1e IV+ i IV 10 parabolts i uns 20 metres
Comencem amb fort desplom, on anirem trobant els parabolts prou seguits, fins que rarament quants no desploma i es fa vertical, estan més a prop. Llavors, vertical amb presa petita però cantelluda, sortim amb lliure en un ambient espectacular. continuem amb bona i grossa presa de mà fins la reunió abans d'arribar al cim de la Bola. M'ha costat ficar-me als dos primers parabolts de l'artificial, estic una mica rovellat amb els estreps...

Be, ja som al cim d'aquest fantàstic monòlit, visible des de molts punts de la muntanya i mirador privilegiat de tota la Regió d'Agulles. Ara ens toca baixar. A la gui posa de fer dos ràpels un de 20 al pedestal i un altre de 40 fins el terra, però amb cordes de 60 metres podem fer un sol ràpel des de el cim, i encara ens sobren uns 4 metres de corda. Recordo que amb cordes de 40 arrivàbem amb el "xiclet" de la corda.

El primer llarg, a l'ombra de la Bitlla

Barallant-me amb l'artificial, amb més pena que glòria

Vista de la reunió desde el desplom de l'artificial

El Joaquim després de l'artificial

Arribant a la reunió del cim... i rient, com es natural

El cim de la Bola de la Partió

Caminant per la Serra de l'Obac

15.04.2012

El recorregut erràtic com la "baba" d'un cargol

Aquest diumenge, sense planejar-ho la Cristina i jo, anem a fer un volt per la Serra de l'Obac, en una zona que només he anat a mirar unes vies d'escalada i a escalar un dia que estaba tot nevat. No conec molt la zona i el planell de l'alpina que tinc, es una edició de 1976 de quan les primeres sortides excursionistes... i vaja, no es molt fiable i que com el "remenis" molt s'esmicola entre les mans. Deixem el cotxe a la carretera, al quilometre 11 a l'entrada de l'alzina del Salari, dons està ple com un ou de cotxes (de "pixapins"... com nosaltres!) Enfilem pista asfaltada a munt, d'un projecte d'urbanització, que per sort, inacabada, fins el coll de Tres Creus. Un cop en aquest punt ens dirigirem al Coll de la Tanca per un camí molt agradable amb vistes de la Muntanya de Montserrat i envoltats de cingleres. Arribem a la Porquerissa i continuem fins un lloc on crec que es el Coll de la Tanca, però no, ens l'hem passat. Pregunto a un noi que passa i no te ni idea. Mirem junts el mapa però no li fem l'aigua clara. Faré servir "el raro instinto del hombre blanco" i aniré per on amb diu el nas... i Bingo!!! La idea es donar la volta per damunt de les cingleres i anar a buscar el GR5 i pujar el Turó de la Pola o de Tres Pics a 930 metres d'alçada. Seguim, des de el Coll de la Tanca, caminet ombrívol fins arribar al GR5. Com es d'hora seguim el GR en sentit al Coll d'Estenalles fin un punt on tenim una bonica vista la Mola i el Montcau que en poca estona comença a tapar-se de núvols negres amenaçant pluja. Reculem i arribem al Turó de la Pola i marxem al cotxe i donem per acabada la "xirucada". Ara, buscarem un lloc per dinar i refer-nos del petit esforç "pixapins"

La Porquerissa

El cingles del coll de la Tanca

Vista de la Muntanya de Montserrat des de la Porquerissa

Núvols sobre la Mola

El Turó de la Pola amb Montserrat de rerefons

Aquí ja comença a "enmarrornar-se" el temps

No pensava que quedaria be, però, ves per on, si...

ARESTA BRUCS a la Roca del Dumbo (Miranda del Setrill)

14.04.2012

Aquesta via fa anys que la vaig fer, seria cap el 1991, però ja la coneixíem, i ens donava molt de "cangueli.lo" anar-hi, per les poques assegurances que havien. Pepe el Chino, que estave aquell dia pel refugi ens va convèncer per anar amb ell. Després l'any 1996 la vaig tornar a repetir amb l'Alfred Ruiz, el Chufi i des de llavors no la he tornat a fer. Ara, de fet, continua igual amb les mateixes assegurances, però amb algun "parabolillo", només tres, que et donen una mica més de confiança. Es una Aresta Brucs per típica, pocs segurus, passatges verticals i roca generosa, on podrem delectar-nos d'una escalada curta però intensa.

Quedem en Joaquim i jo i la intenció era aprofitar i fer més agulles però un núvols amenaçadors i un vent gelat com un crit en la foscor, ens va condicionar a marxar en acabada la via.

1er llarg II i III neta uns 20 metres
Començo jo el primer llarg. Es una rampa fàcil, on puges en diagonal ascendent cap a la dreta fins un relleu molt a prop den arbre. Pel mig podem posar un friend del nº 2.

2on llarg IV, V, IV+ i IV un parabolt i un pitó vell en uns 30 metres
Sort en Joaquim de la reunió en flanqueig ver un gran merlet on podem posar una bona baga. Després vertical ment amb passos finets arribem a un parabolt. Aquest tram es un pel exposat dons entre el merlet i el parabolt ens separen uns sis o set metres. Desprès, també molt vertical, arribem a un pitó vell ala nostra esquerra per seguir recte fins la reunió al bell mig de l'aresta.

3er llarg IV, V, IV, V i IV dos espits un parabolt un burí doble i un pont de pedra en uns 30 metres
Surto de la reunió amb un bon "pati" als meus peus tot intentant cercar un espit abans del gran merlet. Arribo al merlet i veig que hi ha un parabolts per sobre d'ell. M'he de posar damunt del merlet i així puc xapar tranquilament l'assegurança (al costat hi havia un burí petat). El pas es finet i vertical. Després arribes a una mena de cornisa on hi ha vestigis d'una antiga reunió (això no ho recordo) amb dos burins vells. Els xapo i ho veig mes clar per l'esquerra. No es fàcil el pas, però me'n surto. continuo recte i arribo a un espit vell que no el veig des de sota... quina alegria! Segueixo i al poc, en una fissura trobo una baga en un pont de pedra. Flanqueig a la dreta i arribo fàcilment al avant cim. Bufa molt el vent i comença a caure gotes, això no acabarà be.

Quan arriba en Joaquim te les mans gelades i donem la jornada per acabada. M'ha semblat a poc l'escalada dons m'he anat animant i ara el temps m'ha tallat el rotllo... En fi, ja trobarem dies millors però amb el Joaquim hem gaudit d'una escalada magnífica.

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

En el primer llarg 

El vertical segon llarg

El tercer llarg a la captura del parabolt

Recuperant el tercer llarg

Fotomatón a dalt del cim

Via NORMAL al Cavall de Sant Llorenç i roca de l'Esquirol de Sant Llorenç de Munt

Diumenge 25.03.2012

Aquest cap de setmana, amb sopar de divendres amb ex companys/as de escola i el dissabte calçotada a Salomó, poques ganes et queden per anar a trepar... però això no es el pitjor, després de la calçotada, et trobes amb sis "criatures" totes a dalt d'un arbre i jo fent de "cangur", explicant lis com es pot pujar als arbres... esgotador!!! La setmana passada, ja havia quedat amb el Joaquim que portaríem els "joves" (s'ha filla i el seu "manso") a escalar a Sant Llorenç de Munt, i no em podia negar...

Arribem a on s'aparca el cotxe i per primer cop en, no se quants anys, arribo a la primera sense perdrem!!! Farem la normal del Cavall de Sant Llorenç però per l'entrada directe que te més al·licient i que fa al menys 25 anys que no el pujo i així, de pas, fer aquesta bonica escalada clàssica d'aquest sector. Farem la via en dos llargs igual que sempre l'he fet així als nois se'ls hi farà més llarga l'escalada

1er llarg IV i III dos espits i un pont de pedra en 15 metres
Pugem per diedre amb conta de no relliscar donç està molt polit pel pas de les cordades. Podem completar la protecció amb algun friend o tasco. Muntem reunió als peus de la caracteristica xemeneia amb dos parabolts. Recordo que abans la fèiem mes abaix en un bon replà.

2on llarg IV+, IV i III dos pitons i dos espits en uns 15 metres o menys
Aquí la roca també es polida però pujant amb remonage no hi ha problema. El passet es durillo, no el recordava així... però tot canvia. Ja som tots quatre al cim i ara be el que més li agrada al Miquel, el rappel. Un a un, anem baixant donç ens esperen les "senyores" que sembla ser que han fet tot un reportatge fotogràfic. Es curiós que vaig deixar de fer aquesta roca per lo fàcil que resultava, hi ara, no es que sigui difícil, però te el seu puntet. Busquem un lloc a l'ombra per fer un mos dons no tenim presa. Després de dinar, me'n vaig a fer un tomb pels voltants i arribo a la Roca de l'Esquirol. Quins records! Només l'he pujat un cop i també fa la tira de temps i m'entra el "cuquet". Que, us animeu a fer una altre via?  I tots diuen que si. Les dones ens deixen per impossibles...

La normal de la roca de l'Esquirol es una clàssica de la zona on trobem assegurances de tots tipus, claus, burins sense plaqueta, espits i uns parabolts. La roca, típica de la zona, es polida i relliscosa doncs es cara Nord però ens gratifica amb una escalada vertical on tindrem que protegir (si volem) un diedret intermig prou bonic. El segon llarg es practicament caminant i remuntar un petit ressalt on trobem la creu. Per baixar reculem fins la reunió i d'un arbre gruxut i d'un espit, fem una rapel d'una vintena de metres i ara si, recollim trastos i marxem cap a Terrassa a fer unes serveses.

Diumenge tranquilet on en Joaquim a fet dues classiques de Sant Llorenç i els nois s'ho han passat d'alló més bé i jo he recordat vells temps.

VIA EL CAÇADOR DE BALENES al Camell de Sant Jeroni

17.03.2012

Fa temps, que en Joaquim i jo, tenim ganes d'anar a fer aquesta via donç està ben asseguradeta i té l'al·licient que està en una roca que ni ell ni jo hem pujat mai. Està força lluny, gairebé, arribant al cim de Sant Jeroni i decidim prendre el camí clàssic per pujar al punt culminant de la muntanya. També s'afegeix en Joan Baraldés que ell ja la ha fet. L'aproximació des de Sant Joan es molt planera i còmoda. Arribats al punt on indica el desviament per anar al camí dels Francesos, prenem aquest trencall, primer per pujada fins una mena de coll i després baixem vers el sud i en poca estona arribem al Camell, en plena aresta sud. Com en Joan Baraldés ja l'ha fet es demana el segon llarg, que de fet es el mes potent.

1er llarg III i IV quatre parabolts i 30 metres
Surt en Joaquim i el llarg no te gaire complicació. Una rampa immensa i uns deu metres abans d'arribar a la gran bauma es posa una mica dret però res de l'altre món.

2on llarg A1e V, V+, V i IV+  deu parabolts i uns 25 metres
Ara li toca a en Joan B. El llarg es difícil i prou mantingut en lliure. El començament el fem tots en A1e un xic desplomat en un principi i el segurus no massa junts. El que es difícil, son els trams de lliure del mig que li marquen V+ i ja arribant a la reunió es més fàcil.

3er llarg IV+ i III dos parabolts i uns 30 metres
Aquest es l'ultim llarg i em toca a mi. Com el primer, no te gaire història, una sortida de reunió un pel aerea i fina on xapes un parell de seguros. Després pel llom de l'aresta fins l'avantcim del Camell on tindrem que saltar per passar a l'agulla culminant i abans d'accedir al cim farem reunió una mica precària donç es antiga i està feta "misto"... i també es per on baixarem!

Quan estem tots a la reunió un a un pugem al cim de la roca on gaudim d'una vista espectacular del Coll i la canal de Migdia, del Montgros i les Talaies, Vertaderament la vista es espectacular! Ara toca baixar pel rappel, que degut al seu estat, no es fa massa el pes i abandonem un parell de bagues per reforçar-lo. Cinquanta meters a baix i ja estem a peu de via. Recollim les motxilles i repelem el camí de tornada al Monestir.

La via no es gran cosa, un primer i tercer llargs molt fàcils i un segon molt difícil ens portaran al cim d'aquesta mítica roca montserratina... i un altre per la "cole"

Escalada realitzada per: Joan Baraldes, Joaquim Llòria i Joan Prunera

En Joaquim en el primer llarg

En Joan Baraldés treballant-se el segon llarg

Jo, el mateix, anant fet en l'artificial...

El Joaquim en el lliure del segon llarg

Foto del cim

El Coll de Migdia amb les Talaies al mig

El rapel desde el cim

Les muntanyes sense en Balbino

15.03.2012
Avui fa un any que ens va deixar en Balbino i he cregut necessari tenir un petit record per ell. Pensant en la infinitat de cop que hem fet cims plegats, hi ha una sortida que per mi te molts records. Va ser el primer 3.000 que vàrem fer plegats, la nostra primera sortida d'estiu junts en que vem aconseguir escalar la cara nord del Mont Perdut. Piolets, grampons, una corda i la motchilla plena d'il.lusions. Un sis d'agost de 1.980, prenent dos autocars i un taxi, ens vàrem plantar a la Vall de Pineta amb un sol dia. Una jornada d'aproximació, un dia d'escalada... i dos dies per tornar a casa. Ens vàrem acomiadar un cop a Barcelona, jo m'incorporava a la "mili" i ell marxava al Montblanc amb un altre company... des de llavors, sempre hem fet junts, el que més ens agradava, pujar muntanyes.

AN_R A ESC_LAR SENSE ELL ES UNA ESC_LADA INCOMPL_TA, ON A CADA S_RTIDA LI MANCA ALG_NA COSA. UN SIL_NCI INTERN, SOLAM_NT TRENC_T PELS RIURES D'AC_NSEGUIR UNA N_VA FITA AMB ELS COMP_NYS.  COSTA UNA MICA LL_GIR AQUEST TEXT_, PERÒ ES QUE ELL  _NS HA DEIX_T MOLTS FOR_TS

Panoràmica de la Cara Nord des de el Balcón de Pineta

Era per la tarda i vàrem fotografiar un dels molts allaus se seracs

Preparant el material per l'endemà

Primeres llums del dia

Pujant per l'esperó per arribar al primer glaciar

La Bretxa de Tucarroya

El Coll dels Astazu des de el final de l'esperó

La muralla nord des de el primer glaciar

Remuntant el primer glaciar

En Balbino superant la rimaia

En els trams de roca després dels glaciars

Últims llargs de corda abans d'arribar al cim

La tartera final i el cim del Mont Perdut

El cim del Mont Perdut. Agost de 1980

Part del Pic del Cilindro i al fons el Vignemale

De baixada, veiem els seracs que ara ja no existeixen