21.04.2012
Quins records la Bola! Seria l'any 82, en que vàrem abandonar la Cerdà-Riera de la Ven-Suri-Ven, i frustrats, ens vem anar de "pet" a la Bola de la Partió. Amb cordes de 40 metres arribaves molt just a la reunió del pedestal i tants sols hi havien dos burins en tot el llarg. Un cop al pedestal vem anar a la via original, doncs llavors, la via Shiddarta no existia, i ho vem veure molt negre. Reculem cap a la dreta i ens hi vem ficar a la Santboiana que estava amb burins vells i plaquetes esquerdades. Amb el martell, les anava picant i treien i llavors substituint-les per plaquetes recuperables... vaja, tota una "aventurilla" per nosaltres. Ara, la via resta prou equipada, tot i que hi ha alegria entre assegurances al primer llarg, es fa be i a l'artificial estan els parabolts prou seguits per no tindre "masses" problemes. Semblo el "Abuelo Cebolleta"!!!
Com el Joaquim no ha pujat mai la Bola i fa uns dies que anem per Agulles ens animen per anar-hi i si el dia i els ossos ens ho permeten, farem també l'Ou de Colom. Que somiatrutites que soc!!!
Decideixo fer la segona tirada jo que tinc més pràctica amb estreps i que el Joaquim faci el primer llarg tot en lliure ell que li agradarà prou.
1r llarg: IV, III, IV i IV+ un burí sense plaqueta, tres espits i un parabolt en 40 metres
Desde el coll entre la Bitlla i la Bola, al costat d'un arbre ajagut, pugem amb tendència a l'esquerra amb roca relliscosa i un xic incòmode per situar-nos al bell mig de l'aresta. ara més fàcil al cap d'uns metres (uns quants) trobem un burí sense plaqueta. Continuem uns metres més endavant, un espit. Ara l'escalada esdevé de IV però exposada, dons fins a prop de 7 ó 8 metres no trobem una altre espit. Seguim recte fins un ressalt on als peus troben un altre espit i sortim una mica a l'esquerra superant un tram vertical i a la sortida trobem un parabolt. Només ens resten uns metres fàcils fins la reunió de dos parabolts a sota de la grandiosa Bola. A la nova guia d'Agulles el llarg el graduen de III i IV. Discrepo prou!
2n llarg: A2e A1e IV+ i IV 10 parabolts i uns 20 metres
Comencem amb fort desplom, on anirem trobant els parabolts prou seguits, fins que rarament quants no desploma i es fa vertical, estan més a prop. Llavors, vertical amb presa petita però cantelluda, sortim amb lliure en un ambient espectacular. continuem amb bona i grossa presa de mà fins la reunió abans d'arribar al cim de la Bola. M'ha costat ficar-me als dos primers parabolts de l'artificial, estic una mica rovellat amb els estreps...
Be, ja som al cim d'aquest fantàstic monòlit, visible des de molts punts de la muntanya i mirador privilegiat de tota la Regió d'Agulles. Ara ens toca baixar. A la gui posa de fer dos ràpels un de 20 al pedestal i un altre de 40 fins el terra, però amb cordes de 60 metres podem fer un sol ràpel des de el cim, i encara ens sobren uns 4 metres de corda. Recordo que amb cordes de 40 arrivàbem amb el "xiclet" de la corda.
 |
| El primer llarg, a l'ombra de la Bitlla |
 |
| Barallant-me amb l'artificial, amb més pena que glòria |
 |
| Vista de la reunió desde el desplom de l'artificial |
 |
| El Joaquim després de l'artificial |
 |
| Arribant a la reunió del cim... i rient, com es natural |
 |
| El cim de la Bola de la Partió |
Quins records la Bola! Seria l'any 82, en que vàrem abandonar la Cerdà-Riera de la Ven-Suri-Ven, i frustrats, ens vem anar de "pet" a la Bola de la Partió. Amb cordes de 40 metres arribaves molt just a la reunió del pedestal i tants sols hi havien dos burins en tot el llarg. Un cop al pedestal vem anar a la via original, doncs llavors, la via Shiddarta no existia, i ho vem veure molt negre. Reculem cap a la dreta i ens hi vem ficar a la Santboiana que estava amb burins vells i plaquetes esquerdades. Amb el martell, les anava picant i treien i llavors substituint-les per plaquetes recuperables... vaja, tota una "aventurilla" per nosaltres. Ara, la via resta prou equipada, tot i que hi ha alegria entre assegurances al primer llarg, es fa be i a l'artificial estan els parabolts prou seguits per no tindre "masses" problemes. Semblo el "Abuelo Cebolleta"!!!
Tinc de reconèixer que vaig patir una mica de braços a l'A2e, segur que és per la manca de pràctica, el pes, la edat, el vent, la conjunció dels astres, la fase de la lluna, el preu de la benzina, la feina, el govern, la CE, els Bancs, els elefants en dol, etc. (podria buscar més excuses), sort que al arribar a l'A1e ja se'm va anar tota la ximpleria.
ResponEliminaDe totes maneres, quan més et costa passar les dificultats, una vegada superades, la satisfacció és bestial. Per això estic somrient al arribar al cim (Queda bé aquesta ximpleria eh?).
Veig que no has posat la ressenya ni les poquetes fotos de la via Llimac Groc del Contrafort del Dumbo.
Salutacions
Quimet
Hola Joaquim. La ressenya de la via em porta molta feina!!! i la veritat la via no te més misteri, i les fotos... millor no adjuntarles al blog que son molt lletjes!!!
EliminaEi Joan, un dia ben aprofitat no? l'Ou de Colom reserva-te'l per gaudir-lo de valent i si vau disfrutar l'artifo de la bola, el de l'Ou us omplirà...de canguelo, que les xapes són de fireta no com les de la Bola.
ResponEliminaHola Jaume. Encara està l'artificial de l'Ou amb buríns vells??? L'Ou l'he fet un parell o tres de cops però fa un munt d'anys... en fí, ens omplirem de moral!!
EliminaQuimet, no busquis culpables, que la culpa es de Zapatero!
ResponEliminaJoan, veu fer el primer llarg de la normal i l'últim de la Sidharta, com fem tots! El segon de la normal va més a l'esquerre, i està xungo, xungo...
Hola Lluis. Si mires la ressenya que vaig dibuixar posa aresta Brucs o normal i surtida per la Siddartha. Per a mi es la via normal per accedir a la Bola, tot i que jo sempre l'he anomenat Aresta Brucs. Per l'esquerra va la Original que es A2 de pitons i falta algún. No se si ho fan tots, com poso al texte de la "piulada", algún cop he sortit per la Santboina. Gràcies per matitzar que no es Aresta Brucs, quan pugui modificare la ressenya...
ResponElimina