dimarts, 7 d’agost del 2018

Via DERSU UZALA a Coll Roig. Montgrony

Dissabte 4 d'agost de 2018

Aquest dissabte ens decidim anar a Coll Roig a fer, en el meu cas, la darrera via del meu "nivell" que puc escalar en aquest indret, la DERSU UZALA, que encara que es tota equipada amb anclatges químics, crec que patiré i tindré que escalar de valent. Veurem com es desemvolupa la jornada... a mi aquestes plaques em fan pànic!!!

Per accedir a la paret tenim que anar de Campdevànol a Castellar de N'Hug (GI-4029), passats tres quilòmetres de Gombrèn trobem un trencall a la dreta que indica el Santuari de Montgrony i abans d'arribar a mà esquerra trobarem un desviament (indicat) al refugi de Planelles. Prenem aquesta pista en molt mal estat per vehicles normalets i en tres quilòmetres arribarem a una gran explanada que anomenen Coll Roig on visiblement veiem la paret que volem escalar. Prenem un camí marcat que ens porta a la paret. Quan comença a pujar, veurem un trencall a ma esquerra i pujant una mica trobarem una corda fixe. Pugem per la corda i un cop a dalt anem a la dreta i ja serem a peu de via. Químics visibles.

1r llarg: IV, V+/A0, V, IV i IV+ i IV i unes 10 o 12 assegurances en uns 35 metres
Comencem per una placa inclinada fins un ressalt. El superem i entrem en una placa on trobem el pas més difícil del llarg. Un cop superada fem un flanqueig ascendent a la dreta fin un seguit de plaques i ressalts tot seguint els químics fin arribar a la reunió. Llarg per posar-nos a to.

2n llarg: IV+, V+/A0, V i V+ i 7 assegurances en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers un petit ressalt i entrarem en una fina placa on anirem progressant arrapats a la paret com podem. Al final de la placa trobarem una fissura amb llastra que es decanta a l'esquerra i pujant amb bavaresa superarem els darrers metres molt difícils del llarg fins entrar a la reunió. Llarg mantingut

Ara farem un canvi de reunió grimpant un tros fàcil i desgrimpant-lo fins una feixa on trobarem una reunió en una paret vertical.

3r llarg: V+, Ae/6a, V i IV+ i 7 assegurances en uns 30 metres
ens enfilem per placa molt llissa i difícil en tendència a la dreta. Els passos son molt difícils però amb l'ajudada d'un estrep els podrem "trampejar", si no, es un bon 6a doncs la roca es molt polida. Des de la tercera assegurança pugem per un petit diedre i superem un ressalt i tot seguit flanquegem a la dreta amb un parell de passo aeris. seguim ara en vertical amb molt bona presa per placa i ressalts prou fàcils fins arribar a la reunió- el llarg més difícil de la via en la seva primera meitat

Tornem a fer un canvi de reunió pujant per una placa inclinada molt fàcil on hi ha una corda fixe, i després caminant fins un esperó on muntarem reunió als peus d'aquest.

4t llarg: IIV, V i IV- i 6 assegurances en uns 35 metres
Pugem per l'esperó en escalada fàcil fins un ressalt que el superem per la dreta fin una bretxa als peus d'una curta placa. Seguim per la placa i un cop superada anem enllaçant ressalts fàcils fins el final de la via on muntarem la reunió.

Pel descens farem un curt ràpel d'uns 20 metres per la vessant nord i després seguirem el camí marcat amb fites que ens retornarà al camí de pujada a la via. Via difícil però molt ben assegurada amb uns llargs per gaudir de la roca d'aquest indret i ja tinc una altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Albert, Dídac García i Joan Prunera
La paret que escalarem
El primer llarg
El segon llarg
Arribant a la segona reunió
Els passos difícils del tercer llarg
Darrer llarg
Foto i a remullar-ho

divendres, 3 d’agost del 2018

Via ROCA VIVA al Pic de la Solana de Llauset

Diumenge 29 de juliol de 2018

El Pic de la Solana de Llauset està situat en mig de vall del riu Llauset i la vall d'Anglios, en la part aragonesa de la comarca de la Ribagorça. Es un cim amb una llarga cresta i amb una paret sud d'uns tres-cents metres de llargada amb diedres i plaques tombades. Paret de poca verticalitat i ambient, però que des de fa més d'una dècada, s'han obert diferent vies de dificultat moderada i junt amb la curta aproximació des de el pàrquing de la presa de Llauset, fan una molt bona opció per un cap de setmana d'activitat.

La via que hem escollit es la ROCA VIVA, semi-equipada amb les reunions muntades amb argolles però que serà bo portar friends i tascons variats per gaudir de les fissures, que hi ha moltes. a destacar el tercer i quart llarg, els millors de tota la via

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ample fins trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mig hora arribarem al coll d'Anglios. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregams  (fites visibles) anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar. Totes els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins una tartera que baixarem fins els peus de via. La nostre via, comença a la dreta en d'un marcat diedre perfecte tombat de la via GAS, mes a l'esquerra trobarem un altre diedre encara mes vistos de la via A.C. Valdric. A peu de via podrem visualitzar els dos primers parabolts, un en un ressalt i l'altre al mig d'una placa

1r llarg: IV i 4 parabolts i uns 55 metres
Comencem pujant per un contrafort fins un ressalt on trobem un parabolt i un cop superat continuem per placa molt agraïda però amb una mica de líquens i així anem pujant fins que la placa es tomba molt i muntem reunió de dos parabolts. Bon llarg per començar

2n llarg: III 1 parabolt en uns 35 metres
Encetem el segon llarg per placa tombada i molt fàcil on trobarem un parabolt al bell mig fins arribar a la feixa. Caminem una mica per l'herba i arribem a uns gran blocs de pedra. Les ressenyes indiquen pujar per aquest blogs i després des-grimpar fins la reunió. Nosaltres hem seguit vorejant els blocs per la dreta caminant per l'herba fins la reunió. Mes directe i ràpid. Llarg de tràmit

3r llarg: IV+ i dos parabolts en uns 50 metres
Sortim de la reunió per placa neta de líquens i fissurada. Podrem gaudir de l'adherència de valent. Pugem vers un diedre que tenim al cap de munt i entrarem a ell fent un petit flanqueig. Pugem pel diedre i al mig sortim per la dreta per una canal fins un ressalt vertical que tenim a l'esquerra on hi ha un parabolt. superem aquest ressalt i seguim per un esperó fins la reunió. Llarg preciós.

4t llarg: IV+ i 4 parabolt en uns 50 metres
Ara pugem tota l'estona per placa discontinua fins una gran llastra que la superem en bavaresa que es el tram més difícil del llarg i continuem per plaques fins arribat a la reunió. Llarg molt bonic.

5è llarg: IV i 4 parabolts en uns 50 metres
Continuem pujant per placa, ara molt més fàcil fins arribar a un canal d'herba que va a l'esquerra. Nosaltres seguirem per placa en diagonal per damunt de la canal. Trobarem tres parabolts que ens indican el camí a seguir. Llarg una mica forçat.

6è llarg: II i III, net, i uns 55 metres
Seguim pujant per un esperó/placa fins que es converteix en cresta cimera fins arribar al final on trobarem la reunió de dos parabolts. el cim el tenim davant nostre fen un petita grimpada fàcil on podrem gaudir d'unes vistes esplèndides dels llarg d'Anglios i del llac de Llauset per l'altre vessant.

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. Al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalar i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Un dia fantàstic, tant amb els companys com per la "meteo" i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Llorenç, Didac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

Aproximació des de el coll d'Angliós
El primer llarg 
Recuperant el primer llarg 
Segon llarg
Tercer llarg 
Quart llarg 
Recuperant el cinquè llarg 
D'alt del cim

dijous, 12 de juliol del 2018

Via NORMAL a la Aguja Roja. Riglos

Diumenge 8 de juliol de 2018

El "Reino de los Mallos" es el lloc ideal per gaudir de l'escalada que va de grans parets, a parets mes modestes o inclús, l'agulla reina de los Mallos Menores, la Aguja Roja. Esvelt monòlit de color rogent que crida l'atenció arribant al poble de Riglos a ma dreta de les grans parets. Innumerables vies la pugen per diferents vessants i la que fa anys tenia ganes de fer es la clàssica via normal. Oberta a finals dels anys quaranta, Es un itinerari del tot lògic, vertical i franc on cal imaginar-nos els primers escaladors, amb el material que duien, pujar per aquest vessant sense cap expansió. Malgrat tot, l'agulla a sofert un re-equipament i un altre de salvatge, quedant una escalada amb molt poc de compromís. La roca en algun tram es discreta però per lo general, tot el que tenia que caure ja ho ha fet. a destacar el tercer llarg, un diedre/xemeneia espectacular i vertical on poder gaudir d'aquesta escalada i arribar al planer cim. Via totalment recomanable i mes assequible dels que pot semblar-nos a primera vista.

Per accedir a l'agulla ho podem fer des de el mateix poble o des de El Centro de Interpretación de aves ARCAZ (pàrquing al costat del cementiri) i seguint el camí indicat com Ruta circular de los Mallos de Riglos vers llevant. Davant nostre tenim els Mallos Menores a destacar el Mallo Cored i la Aguja Roja ben visibles des de el camí. Quan arribem a l'alçada del Mallo Cored, penem un corriol que entre vegetació baixa ens porta a la base de la Aguja. Seguim caminat vorejant-la per l'esquerra fins arribar a un gran pont de roca natural (petita grimpada) i que uneix la Aguja Roja i la Aguja Gòmez Laguna. En un gran diedre/xemeneia ja son visibles els parabolts on comença la nostra via. De 1/2 a 3/4 d'hora d'aproximació.

1r llarg:IV, IV+ i V, set parabolts en uns 25 metres
Comencem a pujar per la banda de l'agulla oposada a la nostre i en escalada d'oposició anem pujant i trobant els parabolts. La xemeneia es va posant dreta i gaire be desplomada. No encastar-nos a dintre i pujar en diedre. A la sortida trobarem un parabolt que assegurara el flanqueix al segon de corda. Un cop superat i d'alt del pont natural caminarem dins a la paret de la pròpia Aguja Roja i muntarem reunió prou còmoda. Llarg que a primera vista impressiona però amb uns còdols enormes.

2n llarg: IV+. IV i IV+, 8 parabolts i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim de la reunió cap a munt fent un parell de passos fins i un xic polits. Després ascendim en diagonal a l'esquerra, sempre seguint els parabolts, fins arribar a un diedre vertical amb uns còdols impresionants. Escalem pel diedre molt vertical fins arribar a una petita plataforma a la nostre dreta on muntarem la còmoda reunió. Llarg molt maco.

3r llarg: IV+, IV, IV+, IV i IV+, 13 parabolts i dos claus en uns 356 metres
Sortim per la dreta de la reunió fent passos molt verticals per una placa plena de còdols en direcció a la llaga i vertical xemeneia. Primer per placa i després en escalada d'oposició arribem a un ressalt assegurat per un clau "sicat" i mes a munt per un parabolt. el pas sembla mes difícil del que es. Superem en lliure ressalt i entrem a una petita plataforma on hi ha un parabolt molt gran per fer reunió o ràpel. Seguim ara amb diedre i xemeneia fins poc abans d'arribar a la reunió on trobarem un altre ressalt que el superem i arribem a una petita agulla envoltada d'uns cables d'acer enormes on muntarem la curiosa reunió. Llarg que no te preu, poder el millor de tota la via.

4t llag: III, IV- i III, 6 parabolts en uns 25 metres
Del collet superem un petit ressalt molt fàcil i caminem fins l'ample aresta cimera. Sols trobarem una petita dificultat en un ressalt a mitja tirada i poc a poc anirem perdent dificultat fins arribar gaire be al cim de l'agulla. La reunió es com a vall. Uns grans cables d'acer que envolten tota l a Aguja Roja, "flipant" i es d'aqui que també repelarem.
ú que puja. en teoria farem tres ràpels, un fins els cables de l'agulla de la tercera reunió d'uns 25 metres. Després un altre mes llarg i vertical fins la primera reunió del gran pont de roca i per últim un de 25 metres fins el peu de via.

Ha estat una escalada molt cobejada des de fa molt de temps per mi doncs sempre que venia a Riglos me la mirava amb ulls petits i per fi ja es al sac. He de dir que l'èxit aconseguit es personal i la alegria d'arribar fins aquí a d'alt,em queda un regust amarg pensant en els pioner que vàren escalar aquesta meravella, i nosaltres l'hem farcit de parabolts. Els temps canvien i nosaltes també. També he de dir que vint anys enrere, l'hagés escalar amb poques assegurances, ara poder se'm faria molt mes difícil. Malgrat tot, un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Perez i Joan Prunera

Itinerari de la escalada
El Malo Cored i la Aguja roja
El primer llarg 
Segon llarg
Entran a la segona reunió
Tercer llarg

La xemeneia del tercer llarg
Darrer llarg
La tercera reunió des de el quart llarg
El cim de la Aguja Roja

dissabte, 7 de juliol del 2018

Via MALALTS DE ROCA a Coll Roig. Montgrony

Dissabte 30 de juny de 2018

La via que toca fer aquest cop, busca entre matolls i vegetació la roca nua, una linea per poder escalar. Tot i així es una via que va millorant "in crescendo" amb passatges prou bonics i acceptables. Discontínua i amb molta vegetació, te poc ambient però la roca es de bona a molt bona per lo general. L'equipament es auster, Algun parabolt en els llargs, predominat els pont de roca i nusos encastats a les fissures a mena de tascó, per cert, molt deteriorats malgrat lo nova que es la via. alguns no donen cap confiança.

Per accedir a la paret tenim que anar de Campdevànol a Castellar de N'Hug (GI-4029), passats tres quilòmetres de Gombrèn trobem un trencall a la dreta que indica el Santuari de Montgrony i abans d'arribar a mà esquerra trobarem un desviament (indicat) al refugi de Planelles. Prenem aquesta pista en molt mal estat per vehicles normalets i en tres quilòmetres arribarem a una gran explanada que anomenen Coll Roig on visiblement veiem la paret que volem escalar. Prenem un camí marcat que ens porta a la paret passant primer per una tanca de filferro. Quan el camí comença a pujar hi ha un petit trencall a mà esquerra que el tenim que seguir, Passarem pel peu de via de la DERSU UZALA (crec que es diu així) i al als poc metres, en un petit clar de bosc i fent gala del "raro instinto del hombre blanco" ens podem imaginar el començament de la via. No es fàcil, d'entrada es impossible que per aquí comenci la via. Ens serà d'utilitat fixar-nos amb una baga que hi ha en un arbre uns metres amunt, per detectar per on anirà el primer llarg.

1r llarg: IV, IV+ i IV, 8 expansions  en uns 30 metres
Comencem pujant per placa i matolls. Seguim amb la mateixa tònica una mica en tendència a l'esquerra fins un ressalt. D'entrada sembla difícil de superar doncs per l'esquerra es molt desplomat però és per aquí per on els superarem. Seguirem igual que al principi plaques fins a arribar a una plataforma còmoda on muntarem la reunió. 

2n llarg: V i IV+, 8 expansion en uns 25 metres
Comencem el llarg enfilant-nos per una fissura en diagonal a l'esquerra. Seguim per placa, ara en vertical i tot això amb escalada prou atlètica i "disfrutona". Uns metres ambans d'arribar a la reunió, entrarem en un tram un xic descompost però franc. Arribarem a la reunió prou còmoda.

Ara farem un canvi de reunió sortint caminant per l'esquerra d'aquesta fins arribar a una placa de canalons ben ferma.

3r llarg: V, 7 expansions en uns 20 metres
Sortim recte de la reunió escalant per els canalons típics d'aquesta roca fins arribar a un parabolt. Seguim amb escalada fina per placa i canalons fins a arribar a una feixa. Després amb tendència a l'esquerra superarem algun ressalt i en vertical per zona una mica matollera arribarem a una plataforma petita als peus d'un diedre i muntarem reunió.

4t llarg: V, V i IV, 8 expansions en uns 25 metres
Sortim de la reunió fent un pas molt difícil i entrarem en un diedre força brut de vegetació. amb escalada atlètica anirem progressant fins un punt on és força vertical i és més difícil la progressió. Un cop superar això, seguirem per terreny molt trencat (ull amb les pedres) fins arribar a dalt d'una mena de contrafort on muntarem la reunió.

Ara toca un altre canvi de reunió i ho farem caminant vers un contrafort de roca que tenim davant nostre i un cop hem arribat (no fer cas d'uns químics que hi han a la paret) flanquegem a l'esquerra fins a situar-nos a la base d'una gran placa amb una fissura que la ratlla en la part superior. 

5è llarg: V, V+ i V+, 9 expansions en uns 20 metres
Comencem el llarg vers un parabolt que veiem a l'esquerra i un cop "xapat" pugem fàcilment per placa molt llissa. superem passos difícils en vertical fins una petita plataforma decantant-nos a l'esquerra, entrarem en una zona molt vertical. Ara be la part més maca de tota la via. Una fissura que pujarem en bavaresa molt franca i assegurada amb parabolts. El llarg més maco de la via, sense cap dubte.

Pel descens, podem fer un ràpel des de la reunió fins el peu de la darrera reunió i després baixar per bosc i canals fins el camí equipat que ens retornarà un altre cop al camí de pujada.

Malgrat tota la vegetació de la via, podrem gaudir d'una bona escalada més divertida i bonica dels que a primera vista ens pot semblar i ja van tres vies per aquestes contrades. Nova via per la "cole". Per cert, ens han acompanyat en tota l'escalada els amics Laura i Ramir i despres de l'escalada ho hem anat a remullar amb unes bones cervesses i un bon dinar a Ripoll

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera
Començant el segon llarg
Els companys recuperant el segon llarg 
El company recuperant el segon llarg

La magnifica placa dels tercer llarg 
El diedre del quart llarg
Començant el darrer llarg
Al mig de la placa...
... i fent la bavaresa
La bavaresa 
Contents i nova via per la "cole"

dilluns, 25 de juny del 2018

Via DE LA GAVINA, a la Gorra Frigia. Montserrat

Dissabte 23 de juny de 2018
Pel dissabte em proposen una via relativament nova al Gorro Frigi i degut al aperturistes d'entrada no em fa el pes i busco per Internet amb molta curiositat. Trobo un blog de J. Pazos que es diu: "Història d'una pedra II", nom plagiat sense cap mena de pudor del llibre del mateix nom però fent referència al del Cavall Bernat d'en Barberà. Es més, el nom del blog al·ludit continua: "Gorro Frigi o Gorro Jordi Pazos "Brasil". El meu estupor es tal que en ve a la memòria una pintura de la "auto-coronació de Napoleó Bonaparte". Es com deia la meva mare: Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como". Ja tenia referència de que aquest individuu, li agrada canviar el nom a les roques, rebatejant-les als seus capricis. Sort que els que fa anys que voltem per aquesta muntanya, no li fem gaire cas... però sobre tot, llibertat d'expressió, que vagi fent!!!

Be, a lo que toca. La via comença al vessant oest de la roca, tot just passada la via Fernando Lajarín, remuntem uns metres mes amunt i abans d'arribar al collet i descendir, trobarem els parabolts ben visibles els primer llarg. La via he de dir que m'ha sorprès gratament, tot i que el primer llarg sobre uns quants parabolts pel meu gust i al segon, tots. El tercer llarg es el millor tot i que les assegurances, algunes, no son en el lloc que realment tindrien que ser però es la meva opinió. El darrer llarg surt per la Pere Navalon trepitxan-la i afegint mes assegurances de las que tenia. Però queda una via prou divertida i que has d'escalar entre assegurances sobre tot el tercer llarg.

1r llarg: IV, IV+ i IV, 10 parabolts en uns 27 o 30 metres
Comencem el llarg i només tindrem que seguir els parbolts. L'escalada es molt igual i constant, tants sols hi ha al mig una part un pel més difícil. Llarg agradable i de molt bona roca.

2n llarg: III, 4 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per la dreta en diagonal a uns petits ressalts que de mica en mica que anem pujant es fa cada cop més fàcil l'escalada. Llarg molt senzill.

Ara farem un canvi de reunió i ens dirigim flanquejant per la dreta i descendint fàcilment fins la canal i en un arbre muntarem la reunió

3r llarg: V, V+, V+/Ae, V, IV+, V, V+/A0 i V, 13 o 14 parabolts en uns 30 metres
Comencem el llarg pujant un xic per l'esquerra de l'arbre i  tot seguit, ja cap a la dreta anirem pujant per paret molt vertical. al principi els parabolts estan mes junts, despres ja no. Seguim pujant en vertical amb passos molt difícils i obligats fins un ressalt, Aqui he tingut que fer un pas amb una baga al peu per poder solventar-lo. Ara el llarg va amb tendència a l'esquerra fins arribar a un flanqueig ascendent on l'escalada esdevé més fàcil fins arribar a un altre ressalt. El pas dels ressalt no es obligat pero hi ha molt bon cantell. Es preferible no "xapar" el darrer parabolt que hi ha a l'esquerra de la reunió i entrar directament. Ull amb el fregament de les cordes. Llarg mantingut i maco de fer.

4t llarg: IV+, V, V+/A0, IV+ i III, uns 8 parabolts un espit i un buri vell en uns 30 metres
Sortim de la reunio en vertical amb grans còdols vers un ressalt pronunciat que tenim dalt a l'esquerra, El superem i trobarem un buril vell i una mica més amunt, un espit de la via Pere Navalon en un petit ressalt. Superat aquest continuem per la part amunt fins que va decaient la dificultat i abans d'arribar al cim muntarem reunió en un parabolt i un arbre. A l'esquerra hi ha la reunió de la via de lo Tio Gos. Llarg bonic.

El descens de la via la podem fer com sempre, amb dos ràpels curts per la via normal i després desgrimpant fins el coll del Gorro Frigi  i la Magdalena Superior.

La via m'ha sorprès gratament, A estat una bona escalada i divertida. Nova via per la "Cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera



Primer llarg
Arribant a la primera reunió
El tercer i vertical llarg
Els darrers metres del tercer llarg
El quart llarg
Una foto mes amb la creu del cim de la Gorra Frigia

diumenge, 24 de juny del 2018

Via MARIQUITA PEREZ a la Torre Xica. Abella de la Conca

Diumenge 17 de juny de 2018

Aquest diumenge decidim anar a fer una via pendent que teníem a Abella de la Conca. Es una via d'en Remi Bresco i això fa que pensem que en donarà prou feina la via i anem mentalitzats.

Un cop a Abella de la Conca, partim d'un estacionament que hi ha abans d'arribar al poble d'Abella i seguim el pocs metres de carretera fins arribar a l'esglèsia. Al final d'aquesta arribem a una mena d'edificació i comencem a pujar per unes traces de corriol fins una cornisa. Passarem pel peu de via de la Pepa i uns metres mes endavant baixarem una petita canal i als peus d'un esperó/placa comença la via. Veurem un tasco empotrat en una fissura que ens indica el començament de la via.

1r llarg: IV, V, V, IV, IV i III, 4 parabolts i un tascó en uns 35 metres
Comencem a pujar per placa fins una fissura en diagonal a la dreta fins un arbust. Passem a la dreta i seguim per placa fina, forces metres a munt fins que ens decantem a l'esquerra i superem un ressalt fàcil, Continuem ara per la dreta fina arribar a la reunió prou còmoda en una mena fe feixa.

2n llarg: V i V+ i IV+, 4 parabolts i un o dos ponts de roca en uns 30 metres
Entre la clariana dels matolls hi ha una placa prou llisa que tindrem que atacar, primer a munt i de seguit per la dreta a cercar el primer parabolt i tot seguit placa a munt fins arribar a un ressalt prou dificil i placa en adherència. Al arribar al darrer parabolt, flanqueig a la dreta i entrarem a la reunió un pel incòmoda.

3r llarg: 5 o 6 assegurances entre parabolts i espits dos o tres ponts de roca i un tascó empotrat en uns 35 metres
Sortim de la reunió per placa llisa a cercar el primer parabolt tot per la drets. Arribar i poder cercar el tres parabolts que hi han més a munt ens farà suar de valent, l menys a mi. Situats en el darrer parabolt de la placa trobem el pas més difícils del llarg, tant es així que jo m'he vist forçat a ressoldre'l emplaçant un friend en un forat i fent un pas d'estrep, i tot seguit flanquejar a la dreta i fer cap a munt. Seguim per placa una mica més humana on trobarem dos ponts de roca vells mes amunt. Arribarem a un replà prou còmoda on hi ha un parabolt. Seguim per placa fins trobar un tasco passat en la roca a modo de pont de roca. Seguim ver la paret vertical que tenim davant nostre i a l'esquerra d'un diedre muntem la reunió un pel penjada. Llarg que ens farà suar de valent.

4t llarg: V, IV i III+, tres parabolts i un pont de roca en uns 35 metres
Sortim per l'esquerra i en una bona fissura podrem emplaçar un parell de fiends. Superem per l'esquerra el desplom i ens posem a dalt del pedestal on hi ha un parabolt. Seguim per paret un tant caòtica de pedres entre petits ressalts fins arribar al cim de la Torre Xica. A escapció dels primer metres, vigileu la roca que hi ha algun tram una mica descompost.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 35 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb molta facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustín Pérez i Joan Prunera


El primer llarg
El segon llarg
Començant el tercer lalrg
Aqui estic "pillat, pillat"

En dídac pujant amb molt d'estil per la placa

Els companys, al tercer llarg des de la reunió

Començant el darrer llarg
Arribat al final de la via
Hem suat de valent i no per la calor

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.