dissabte, 7 de juliol de 2018

Via MALALTS DE ROCA a Coll Roig. Montgrony

Dissabte 30 de juny de 2018

La via que toca fer aquest cop, busca entre matolls i vegetació la roca nua, una linea per poder escalar. Tot i així es una via que va millorant "in crescendo" amb passatges prou bonics i acceptables. Discontínua i amb molta vegetació, te poc ambient però la roca es de bona a molt bona per lo general. L'equipament es auster, Algun parabolt en els llargs, predominat els pont de roca i nusos encastats a les fissures a mena de tascó, per cert, molt deteriorats malgrat lo nova que es la via. alguns no donen cap confiança.

Per accedir a la paret tenim que anar de Campdevànol a Castellar de N'Hug (GI-4029), passats tres quilòmetres de Gombrèn trobem un trencall a la dreta que indica el Santuari de Montgrony i abans d'arribar a mà esquerra trobarem un desviament (indicat) al refugi de Planelles. Prenem aquesta pista en molt mal estat per vehicles normalets i en tres quilòmetres arribarem a una gran explanada que anomenen Coll Roig on visiblement veiem la paret que volem escalar. Prenem un camí marcat que ens porta a la paret passant primer per una tanca de filferro. Quan el camí comença a pujar hi ha un petit trencall a mà esquerra que el tenim que seguir, Passarem pel peu de via de la DERSU UZALA (crec que es diu així) i al als poc metres, en un petit clar de bosc i fent gala del "raro instinto del hombre blanco" ens podem imaginar el començament de la via. No es fàcil, d'entrada es impossible que per aquí comenci la via. Ens serà d'utilitat fixar-nos amb una baga que hi ha en un arbre uns metres amunt, per detectar per on anirà el primer llarg.

1er llarg: IV, IV+ i IV, 2 parabolts i unes 7 bagues (?) en uns 30 metres
Comencem pujant per placa i matolls fins un arbre on hi ha una baga. Seguim amb la mateixa tònica una mica en tendència a l'esquerra fins un ressalt. D'entrada sembla difícil de superar doncs per l'esquerra es molt desplomat i per la dreta ple de matolls però es per aquí per on els superarem. Seguirem igual que al principi plaques i matolls fins arribar a una plataforma còmoda on muntarem la reunió. Llarg lleig però es el preu que s'ha de pagar per fer la via.

2on llarg: V i IV+, dos parabolts i unes 6 bagues (?) en uns 25 metres
Comencem el llarg enfilant-nos per una fissura en diagonal a l'esquerra i farcida de ponts de roca. seguim per placa, ara en vertical i tot això amb escalada prou atlètica i "disfrutona". Uns metres ambans d'arribar a la reunió, entrarem en un tram un xic descompost però franc. Arribarem a la reunió prou còmoda. Llarg molt maco de fer.

Ara farem un canvi de reunió sortint caminant per l'esquerra d'aquesta fins arribar a una placa de canalons ben ferma. La reunió es d'un pont de roca molt atrotinat i un parabolt i com a curiositat, una mena d'estrep de fusta que serveix de plataforma per estar-hi dret i assegurar, que ara, fa més nosa que servei. La fusta amb la humitat no inspira gaire confiança.

3er llarg: V, 4 parabolts i unes 3 bagues (?) en uns 30 metres
Sortim recte de la reunió escalant per els canalons típics d'aquesta roca fins arribar a un parabolt. Uns metres mes a munt, en un canaló podem emplaçar un friend dels mes grossos (abans, per aquí, havia un tac de fusta). Seguim amb escalada fina per placa i canalons fins arribar al segon parabolt. Després amb tendència a l'esquerra superarem algun ressalt i en vertical per zona una mica matollera arribarem a una plataforma petita als peus d'un diedre i muntarem reunió. Llarg molt maco de fer un xic "expo" si no portem un friend dels grossos.

4t llarg: V+, V i IV, 7 bagues i un tac de fusta molt amagat (?) en uns 25 metres
Sortim de la reunió fent un pas molt difícil i entrarem en un diedre força brut de vegetació. amb escalada atlètica anirem progressant i trobant infinitat de ponts de roca fins d'alt del diedre. seguirem per terreny molt trencat (ull amb les pedres) fins arribar a dalt d'una mena de contrafort on muntarem la reunió. Diedre molt maco si no fos per lo brut que esta.

Ara toca un altre canvi de reunió i ho faem caminant vers un contrafort de roca que tenim davant nostre i un cop hem arribat (no fer cas d'uns químics que hi han a la paret) flanquegem a l'esquerra fins a situar-nos a la base d'una gran placa amb una fissura que la ratlla en la part superior. Tindrem que muntar nosaltres la reunió doncs no hi ha cap instal´lació.

5è llarg: V, V+ i V+/A0 (6a?), 5 parabolts, tres bagues i un tac de fusta en uns 25 metres
Comencem el llarg vers un parabolt que veiem en un fort ressalt (parabolt poc lògic) i un cop "xapat" pugem fàcilment per l'esquerra fins una placa molt llissa. superem passos difícils en vertical fins una petita plataforma decantant-nos a l'esquerra, entrarem en una zona molt vertical. Ara be la part més maca de tota la via. Una fissura que pujarem en bavaresa molt franca i assegurada amb tres parabolts. El darrer pas abans de la reunió trobarem un tac de fusta que fa mes por que confiança que ens servirà, si ja hem trencat motors (com es el meu cas) per fer un petit A0 i fer els darrers metres del llarg. El llarg més maco de la via, sense cap dubte.

Pel descens, podem fer un ràpel des de la reunió fins el peu de la darrera reunió i després baixar per bosc i canals fins el camí equipat que ens retornarà un altre cop al camí de pujada.

Malgrat tota la vegetació de la via, podrem gaudir d'una bona escalada més divertida i bonica dels que a primera vista ens pot semblar i ja van tres vies per aquestes contrades. Nova via per la "cole". Per cert, ens han acompanyat en tota l'escalada els amics Laura i Ramir i despres de l'escalada ho hem anat a remullar amb unes bones cervesses i un bon dinar a Ripoll

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera


Començant el segon llarg
Els companys recuperant el segon llarg 

La magnifica placa dels tercer llarg 
El diedre del quart llarg
Començant el darrer llarg
Al mig de la placa...
... i fent la bavaresa

La bavaresa 
Contents i nova via per la "cole"


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.