Per accedir a la paret tenim que anar de Campdevànol a Castellar de N'Hug (GI-4029), passats tres quilòmetres de Gombrèn trobem un trencall a la dreta que indica el Santuari de Montgrony i abans d'arribar a mà esquerra trobarem un desviament (indicat) al refugi de Planelles. Prenem aquesta pista en molt mal estat per vehicles normalets i en tres quilòmetres arribarem a una gran explanada que anomenen Coll Roig on visiblement veiem la paret que volem escalar. Prenem un camí marcat que ens porta a la paret passant primer per una tanca de filferro. Quan el camí comença a pujar hi ha un petit trencall a mà esquerra que el tenim que seguir, Passarem pel peu de via de la DERSU UZALA (crec que es diu així) i al als poc metres, en un petit clar de bosc i fent gala del "raro instinto del hombre blanco" ens podem imaginar el començament de la via. No es fàcil, d'entrada es impossible que per aquí comenci la via. Ens serà d'utilitat fixar-nos amb una baga que hi ha en un arbre uns metres amunt, per detectar per on anirà el primer llarg.
1r llarg: IV, IV+ i IV, 8 expansions en uns 30 metres
Comencem pujant per placa i matolls. Seguim amb la mateixa tònica una mica en tendència a l'esquerra fins un ressalt. D'entrada sembla difícil de superar doncs per l'esquerra es molt desplomat però és per aquí per on els superarem. Seguirem igual que al principi plaques fins a arribar a una plataforma còmoda on muntarem la reunió.
2n llarg: V i IV+, 8 expansion en uns 25 metres
Comencem el llarg enfilant-nos per una fissura en diagonal a l'esquerra. Seguim per placa, ara en vertical i tot això amb escalada prou atlètica i "disfrutona". Uns metres ambans d'arribar a la reunió, entrarem en un tram un xic descompost però franc. Arribarem a la reunió prou còmoda.
Ara farem un canvi de reunió sortint caminant per l'esquerra d'aquesta fins arribar a una placa de canalons ben ferma.
3r llarg: V, 7 expansions en uns 20 metres
Sortim recte de la reunió escalant per els canalons típics d'aquesta roca fins arribar a un parabolt. Seguim amb escalada fina per placa i canalons fins a arribar a una feixa. Després amb tendència a l'esquerra superarem algun ressalt i en vertical per zona una mica matollera arribarem a una plataforma petita als peus d'un diedre i muntarem reunió.
4t llarg: V, V i IV, 8 expansions en uns 25 metres
Sortim de la reunió fent un pas molt difícil i entrarem en un diedre força brut de vegetació. amb escalada atlètica anirem progressant fins un punt on és força vertical i és més difícil la progressió. Un cop superar això, seguirem per terreny molt trencat (ull amb les pedres) fins arribar a dalt d'una mena de contrafort on muntarem la reunió.
Ara toca un altre canvi de reunió i ho farem caminant vers un contrafort de roca que tenim davant nostre i un cop hem arribat (no fer cas d'uns químics que hi han a la paret) flanquegem a l'esquerra fins a situar-nos a la base d'una gran placa amb una fissura que la ratlla en la part superior.
5è llarg: V, V+ i V+, 9 expansions en uns 20 metres
Comencem el llarg vers un parabolt que veiem a l'esquerra i un cop "xapat" pugem fàcilment per placa molt llissa. superem passos difícils en vertical fins una petita plataforma decantant-nos a l'esquerra, entrarem en una zona molt vertical. Ara be la part més maca de tota la via. Una fissura que pujarem en bavaresa molt franca i assegurada amb parabolts. El llarg més maco de la via, sense cap dubte.
Pel descens, podem fer un ràpel des de la reunió fins el peu de la darrera reunió i després baixar per bosc i canals fins el camí equipat que ens retornarà un altre cop al camí de pujada.
Malgrat tota la vegetació de la via, podrem gaudir d'una bona escalada més divertida i bonica dels que a primera vista ens pot semblar i ja van tres vies per aquestes contrades. Nova via per la "cole". Per cert, ens han acompanyat en tota l'escalada els amics Laura i Ramir i despres de l'escalada ho hem anat a remullar amb unes bones cervesses i un bon dinar a Ripoll
Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera
 |
| Començant el segon llarg |
 |
| Els companys recuperant el segon llarg |
 |
| El company recuperant el segon llarg |
 |
| La magnifica placa dels tercer llarg |
 |
| El diedre del quart llarg |
 |
| Començant el darrer llarg |
 |
| Al mig de la placa... |
 |
| ... i fent la bavaresa |
 |
| La bavaresa |
 |
| Contents i nova via per la "cole" |
Una via que me sorprendio mucho ya que cada tirada se superaba a la siguiente,bueno creo yo modestamente,vamos que disfrute mucho
ResponEliminay la zona me encanta para ir mas veces
Hem repetit la via i ens ha agradat força. Només comentar que la via quan arriba al segon parabolt de la 1ª tirada va descaradament a la dreta, cap el pont de roca que es veu a la dreta. I no cap amunt com està dibuixat a la ressenya. Enhorabona pel bloc, Joan.
ResponEliminaFa 50 anys que Jack Lemmon va pronunciar el seu famós "Sóc un home!" mentre es treia la perruca que l'havia amagat de la màfia. Llavors, en un moment màgic del cinema, un simpàtic multimilionari interpretat per Joe E. Brown responia "Bé, ningú no és perfecte". Una frase que resumeix la genial comèdia de Billy Wilder "Some like it hot" i que ha passat a la posteritat, fins al punt que en català la pel·lícula es titula "Ningú no és perfecte". Doncs això, ningú es perfecte, ni tant sols jo ni els meus dibuixos, hehehehehe
Elimina