dimarts, 7 d’agost de 2018

Via DERSU UZALA a Coll Roig. Montgrony

Dissabte 4 d'agost de 2018

Aquest dissabte ens decidim anar a Coll Roig a fer, en el meu cas, la darrera via del meu "nivell" que puc escalar en aquest indret, la DERSU UZALA, que encara que es tota equipada amb anclatges químics, crec que patiré i tindré que escalar de valent. Veurem com es desemvolupa la jornada... a mi aquestes plaques em fan pànic!!!

Per accedir a la paret tenim que anar de Campdevànol a Castellar de N'Hug (GI-4029), passats tres quilòmetres de Gombrèn trobem un trencall a la dreta que indica el Santuari de Montgrony i abans d'arribar a mà esquerra trobarem un desviament (indicat) al refugi de Planelles. Prenem aquesta pista en molt mal estat per vehicles normalets i en tres quilòmetres arribarem a una gran explanada que anomenen Coll Roig on visiblement veiem la paret que volem escalar. Prenem un camí marcat que ens porta a la paret. Quan comença a pujar, veurem un trencall a ma esquerra i pujant una mica trobarem una corda fixe. Pugem per la corda i un cop a dalt anem a la dreta i ja serem a peu de via. Químics visibles.

1er llarg: IV, V+/A0, V, IV i IV+ i IV i unes 10 o 12 assegurances en uns 35 metres
Comencem per una placa inclinada fins un ressalt. El superem i entrem en una placa on trobem el pas més difícil del llarg. Un cop superada fem un flanqueig ascendent a la dreta fin un seguit de plaques i ressalts tot seguint els químics fin arribar a la reunió. Llarg per posar-nos a to.

2on llarg: IV+, V+/A0, V i V+ i 7 assegurances en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers un petit ressalt i entrarem en una fina placa on anirem progressant arrapats a la paret com podem. Al final de la placa trobarem una fissura amb llastra que es decanta a l'esquerra i pujant amb bavaresa superarem els darrers metres molt difícils del llarg fins entrar a la reunió. Llarg mantingut

Ara farem un canvi de reunió grimpant un tros fàcil i desgrimpant-lo fins una feixa on trobarem una reunió en una paret vertical.


3er llarg: V+, Ae/6a, V i IV+ i 7 assegurances en uns 30 metres
ens enfilem per placa molt llissa i difícil en tendència a la dreta. Els passos son molt difícils però amb l'ajudada d'un estrep els podrem "trampejar", si no, es un bon 6a doncs la roca es molt polida. Des de la tercera assegurança pugem per un petit diedre i superem un ressalt i tot seguit flanquegem a la dreta amb un parell de passo aeris. seguim ara en vertical amb molt bona presa per placa i ressalts prou fàcils fins arribar a la reunió- el llarg més difícil de la via en la seva primera meitat

Tornem a fer un canvi de reunió pujant per una placa inclinada molt fàcil on hi ha una corda fixe, i després caminant fins un esperó on muntarem reunió als peus d'aquest.

4t llarg: IIV, V i IV- i 6 assegurances en uns 35 metres
Pugem per l'esperó en escalada fàcil fins un ressalt que el superem per la dreta fin una bretxa als peus d'una curta placa. Seguim per la placa i un cop superada anem enllaçant ressalts fàcils fins el final de la via on muntarem la reunió.

Pel descens farem un curt ràpel d'uns 20 metres per la vessant nord i després seguirem el camí marcat amb fites que ens retornarà al camí de pujada a la via. Via difícil però molt ben assegurada amb uns llargs per gaudir de la roca d'aquest indret i ja tinc una altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Albert, Dídac García i Joan Prunera
La paret que escalarem
El primer llarg
El segon llarg
Arribant a la segona reunió
Els passos difícils del tercer llarg
Darrer llarg
Foto i a remullar-ho

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.