dimarts, 4 de setembre del 2018

Via YOLANDA CORTÉS a la Torre Xica. Abella de la Conca

Diumenge 2 de setembre de 2018

Tres vies hi han en aquest pany de paret de la vistosa Torre Xica, la Mariquita Pérez, la Pepa i la Yolanda Cortés i aquesta última es la que em faltava per la "cole". La via no es gran cosa, tant sols a destacar la magnífica placa del tercer llarg, senzillament, fantàstica. El començament de la via es un tant rebuscat amb un primer llarg  massa forçat i un segon típic de grimpar per matolls, els millors els dos darrers. L'aproximació la farem estacionant abans d'arribar al poble i arribant fins l'esglèsia.Pujarem fins unes ruïnes i tot just al damunt comença la via on podem veure un parell de parabolts en una mena d'esperonet.

1r llarg; V, A0, V i IV, dos parabolts en uns 25 metres
Comencem a pujar fins una sabina on hi ha una baga llaçada i amb passos difícils i a la dreta arribem als parabolts que amb dos passos d'A0 ho superem. La sortida del A0 es fina. Tot seguit pujarem per uns ressalts amb molta vegetació i molt incòmodes d'escalar fins una bona cornisa on trobarem la reunió de dos ponts de roca que ja comencen a estar vells. Els podem reforçar. Llarg un tant forçat.

2n llarg, II, III i IV+, tres pont de roca en uns 45 metres
Llarg que practicamernt caminarem pels matolls i un parell de ponts de roca ens indican el camí que ens porta a una placa tombada que la escalarem pel cantó de l'esquerra amb uns passos fins i de seguida entrarem a la reunió en una mena de feixa petita. Tant sols es maco el tros de placa del llarg.

3r llarg, V, V+ i V, 4 parabolts en uns 30 metres
Comencem el llarg de placa per l'esquerra del parabolt que tenim força lluny i en un relleix podrem emplaçar un pont de roca fins arribar al parabolt. Fem un petit flanc a la dreta i ens endinsem de ple en una placa fantàstica on anirem progressant trobant forats i petit relleus on col.locar els peus. Els darrers metres son un pels bruts però la dificultat decau sensiblemet arribant a la reunió de dos parabolts que tenim a l'esquerra sota un mur força vertical.


4t llarg V+, V, Ae, V, III i V+, 4 parabolts en uns 30 metres
Sortim directes a una curta xemeneia/diedre que superem amb passos difícils. Un cop al capdamunt de la petita xemeneia seguim per placa fins cercar el primer parabolt d'un curt flanqueig ascendent d'artificial. Del darrer parabolt sortirem per bavaresa un xic bruta i poc a poc anirem perden dificultat tot i que tindrem que anar en compte doncs es una mica trencat. Tot seguit ens dirigim a l'esquerra fins un ressalt on hi ha una sabina amb una baga. el pas es molt difícil i forçat. Acabat això arribem a la reunió.

Pel descens, estant d'alt del cim, per la vessant nord trobarem un espit i un parabolt amb una baga que ens indica el ràpel de 30 metres per una mena de canal plena de vegetació. El podem fer només amb una corda de 60 metres i els darrers 5 metres desgrimpant-los amb molta facilitat. Desprès seguirem camí poc marcat i amb alguna fita que ens portarà de nou al peu de via.

Via divertida i que els dos darrers llargs et posen les piles, els dos primers, del tot prescindibles i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi, i Joan Prunera i els companys Llorenç i Dídac

La Torre Xica
La placa del tercer llarg 
Recuperant el tercer llarg
El quart llarg 
Tots quatre a dalt del cim

dimarts, 28 d’agost del 2018

Via LO TIO GOS a la Gorra Frigia

Dissabte 25 d'agost de 2018
La via que descric a continuació es prou popular per donar mes explicacions. Sense cap pretensió, aquesta via es prou assequible per qualsevol escalador de poc nivell o que simplement busqui l'escalar sense gaire compromís o, com es el meu cas, portar a un company que escala poc, que gaudeixi del paisatge i d'una via prou divertida, simplement això. La via esta tota equipada amb parabolts, ara ja una mica rovellats pel pas del temps però fiables i amb reunions còmodes de tres parabolts per lo general. Tant sols el darrer llarg tindrem que emprar els estreps per superar el principi del llarg si no anem molt sobrats de grau.

Per arribar a peu de via podem anar pel camí habitual de les vies Optima, Fernando Lajarín, Pere Navalon i de la Gavina, que resseguirem pel peu de la paret i pujarem a una mena de coll que inmediatament baixarem una petita estona fins que trobarem una mena de diedre i just al costat veurem el primer parabolt groc que ja no ho es tant per que ja estan prou despintats.

1r llarg: III+, IV i III, uns 10 parabolts en 40 metres
comencem el llarg enfilant-no en vertical fins que clarament ens anem decantant a l'esquerra superat petits ressalts fin que fem un flanqueig a l'esquerra per entrar a la reunió per damunt d'una llastra.

2n llarg: IV-, IV i III+, uns 6 o 7 parabolts en uns 25 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra fins un mur vertical amb molt bona presa i tot seguit en vertical a munt fins arribar a la reunió.

Es possible empalmar el segon i tercer llarg sense cap problema

3r llarg: III i II uns 3 parabolts en 20 metres
Llarg molt fàcil que només superarem un petit ressalt molt fàcil, Llarg molt tombat

4t llarg: II i I, un parabolt en uns 35 metres
Llarg molt fàcil però molt trencat, ull amb les pedres i les relliscades, en dirigim per un esperó de roca trencada vers la feixa que recorre aquesta vessant del Gorro i ens endinsem dins d'ella fins arribar al final, ara caminant on trobarem la reunió als peus de la llastra.

5è llarg: Ae (6a?), IV+ i IV uns 10 parabolts en uns 40 metres
Ens enfilem amb un parell o tres de passos d'Ae i sortim en lliure tot seguin els parabolts amb còdols ben generosos fins el final on trobarem la reunió molt abans d'arribar al cim del propi gorro Frigi.

Si no volem fer aquest llarg amb els passos d'artificial podem anar un pel mes a l'esquerra on trobarem la via F.Lajarín i Óptima de les mateixes característiques però sense artificial.

El descens es el mateix que per altres vies ja descrites en el blog. El que ja he dit una via divertida per cert personal, per un altre tipus, "aburrideta"...

Escalada realitzada per: Vicens Nin i Joan Prunera

Començant el primer llarg 
El company al primer llarg
El segon llarg

divendres, 17 d’agost del 2018

Via RUPI-GARRETA a lo Sabardó. Camarasa

Diumenge 12 d'agost de 2018
El Sabardo podríem dir que no es una agulla pròpiament diferenciada de la paret com es el seu veí, el Puro. Es com una llastra des-enganxada de la paret i tant sols els ultim metres estan separat de la paret. Es molt visible, encara que no tant com el Puro, des de la carretera de la Central Hidroelèctrica i que costa una mica diferencial-lo del Puro però es a tocar d'ell.

Del final de la carretera i tornant por on hem vingut hi ha un camí molt marcat que puja directament a la paret i en concret al Puro. Un cop arribem, seguirem el camí a la dreta tot resseguint la paret fins la base del Sabardó i per arribar al pau de via remuntarem un corriol que en deixarà en una petita cornisa i a l'esquerra del Sabardó comença la via en qüestió. Parabolt visible a peu de via al costat d'un burí vell.

1r llarg: V i IV+, 5 parabolts i un pitó en uns 30, metres
Comencem pujant per placa al costat d'un diedre tot cap a l'esquerra i al poc ens tindrem que pujar d'amunt d'una llastra. Seguirem per placa fina i amb bons forats pels dits fins arribar a una mena de xemeneia on trobarem un clau. pugem per diedre vertical fins arribar a una cornisa. Seguim per diedre ara una mica terròs i brut i superarem un ressalt entrant llavors a la reunió molt còmoda. Llarg que ja et posa a to.

2n llarg: IV, V i V+ (per mi un 6a) 6 parabolts i uns 30 metres
Sortim de la reunió pujant per una xemeneia i entrant llavors a una placa fins un diedre ben vertical però amb una preses fantàsticas. Superat aquest ressalt seguim per xemeneia fins un bloc empotrat on el tindrem que superar amb dificultat. seguim per xemeneia fins la bretxa del Sabardó i la paret. La via original sortia en remonage per la via normal però hi ha una sortida directa pel fil de l'agulla assegurada per dos parabolts. Els passos son molt difícils en el meu cas i un cop superat tot això arribem al cim del Sabardó. El millor de la via, el llarg mes bonic i per gaudir.

El descens es una mica "lios", doncs el primer cop que vaig fer la via Normal vàrem baixar per la mateixa i no varem tenir cap problema però aquest cop se'ns han enganxat dos cops les cordes i hem trigat tres hores en poden baixar. Llegint ressenyes i llibre  ens hem adonat que el millor es baixar per la via directa Mayor-Oliva que creiem que es per on va directe el ràpel, però no ho se del cert, però creiem que es així: un ràpel d'uns 20 metres fins la reunió de la via directa i després un de 40 fins el terra.

Be, dons ja tenim un altre via nova per la cole i totalment recomanable, ideal per combinar-la amb altres del voltant si no tens un ensurt amb els ràpels

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera


El Sabardó i la linia d'escalada 
Recuperant el primer llarg
El segon llarg 
Recuperant el segon llarg 
El cim del Sabardó

dilluns, 13 d’agost del 2018

Via THE WALL a l'Elefant 35 anys després

Dissabte 11 d'agost de 2018
A finals de juliol de 1983 i estant a Sant Benet, ens recomanen una via nova de grau "guai" i "tope assegurada". a l'elefant per la cara nord, "ojito al dato". Evidentment que ens va faltar temps per anar-hi. Recordo que ens va semblar una via fantàstica i molt assegurada pel que coneixiem a les hores i també recordo, particularment jo, que corria per la via aquesta, tant es que la vàrem repetir diferents cops fins l'aburriment. Ara, després de 35 anys, la torno a repetir, però ja no corrent tant com abans i fent un munt de reposos en les seves assegurances, sobre tot, al primer llarg. Ens serà molt "divertit" trobar els parabolts ben camuflats entre els còdols.

La via com era habitual en aquella època la van obrir des de dalt quedant un traçat d'allò més engrescador i amb un rocam gaire be perfecte a excepció de la primera meitat del primer llarg, doncs la roca no es tant cantelluda i molt més polida. Les assegurances crec que hi han la mateixa quantitat que llavors però ara son parabolts. Una via molt recomanable pels dies estiuencs de molta calor i que ens farà treballar de valent als que ja tenim una edat... o dos.

Per arribar a peu de via podem seguir el camí des de Sant Benet anant a l'ermita de Sant Salvador i un cop passada arribarem a un coll, davallem seguin marques grogues fins arribar a la cara nord de la Roca de Sant Salvador molt visible des de el camí que estem. Tot seguit veurem un corriol que ens porta directes a la paret, ara amb marques blaves i tot seguin a ran de paret arribarem a una llastra amb una marca blava, la via comença a l'esquerra.

1er llarg: IV+, V, V+ i V, uns 9 o 10 parabolts en uns 40 metres
Comencem a enfilar-nos per la paret a la recerca d'un parabolt que es força lluny, Així anirem escalant fent passos a dreta i esquerra buscant les millors preses de mà. En aquest tram la roca es poc cantelluda i prou polida. Tot seguit la via es decanta clarament a l'esquerra i redreçant-se força però ara amb molt bons cantells. D'aqui a la reunió trobarem els passos més difícils dels llarg. La reunió la muntarem en un petit relleu. Llarg molt mantingut on tindrem que escalar de valent entre parabolt i parabolt.

2on llarg: V- i V, uns 8 parabolts i dos pont de roca en uns 40 metres
Tornem a tenir davant nostre una paret ben vertical però amb un mar de còdols enorme. Sortim de la reunió per l'esquerra i seguirem escalant també a dreta i esquerra per trobar el millor camí. Costa una mica veure els parabolts però amb intuïció no tindrem problema. A mig llarg trobarem dos ponts de roca gaire be seguits i no en molt bon estat. seguim escalant fins un bon ressalt on es el pas mes difícil del llarg. Hi ha una boa excursió des d'aquest parabolt a la reunió. Llarg fantàstic un xic mes fàcil que el primer.

3er llarg: IV, IV- i III, un clau vell i dos parabolts en uns 30 o 35 metres
Sortim de la reunió vers un ressalt assegurat per un clau. Un cop superat ens decantem a l'esquerra a cercar un parabolt i seguim recte a munt i en tendència a l'esquerra fins arribar a una reunió uns metres abans d'arribar al cim de la roca.

Pel descens, baixarem al sud fins el coll de la roca amb la pròpia trompa de l'Elefant i tot seguit desgrimparem per una curta xemeneia. D'aquí seguir el camí que es portarà un altre cop al camí de pujada prop de l'ermita.

A estat una escalada dura i més quan després de 35 anys la recordaba... fàcil es la paraula? be això sons percepcions i records d'un altre època i ara, però, contents de poder tornar a aconseguir una escalada clàssica dels anys 80', però crec que ja no tornaré a repetir-la mes.

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi i Joan Prunera

El primer llarg
Recuperant el primer llarg
El segon llarg
Recuperant el segon llarg
Ens a costat però ho hem aconseguit!!!

dimarts, 7 d’agost del 2018

Via DERSU UZALA a Coll Roig. Montgrony

Dissabte 4 d'agost de 2018

Aquest dissabte ens decidim anar a Coll Roig a fer, en el meu cas, la darrera via del meu "nivell" que puc escalar en aquest indret, la DERSU UZALA, que encara que es tota equipada amb anclatges químics, crec que patiré i tindré que escalar de valent. Veurem com es desemvolupa la jornada... a mi aquestes plaques em fan pànic!!!

Per accedir a la paret tenim que anar de Campdevànol a Castellar de N'Hug (GI-4029), passats tres quilòmetres de Gombrèn trobem un trencall a la dreta que indica el Santuari de Montgrony i abans d'arribar a mà esquerra trobarem un desviament (indicat) al refugi de Planelles. Prenem aquesta pista en molt mal estat per vehicles normalets i en tres quilòmetres arribarem a una gran explanada que anomenen Coll Roig on visiblement veiem la paret que volem escalar. Prenem un camí marcat que ens porta a la paret. Quan comença a pujar, veurem un trencall a ma esquerra i pujant una mica trobarem una corda fixe. Pugem per la corda i un cop a dalt anem a la dreta i ja serem a peu de via. Químics visibles.

1r llarg: IV, V+/A0, V, IV i IV+ i IV i unes 10 o 12 assegurances en uns 35 metres
Comencem per una placa inclinada fins un ressalt. El superem i entrem en una placa on trobem el pas més difícil del llarg. Un cop superada fem un flanqueig ascendent a la dreta fin un seguit de plaques i ressalts tot seguint els químics fin arribar a la reunió. Llarg per posar-nos a to.

2n llarg: IV+, V+/A0, V i V+ i 7 assegurances en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers un petit ressalt i entrarem en una fina placa on anirem progressant arrapats a la paret com podem. Al final de la placa trobarem una fissura amb llastra que es decanta a l'esquerra i pujant amb bavaresa superarem els darrers metres molt difícils del llarg fins entrar a la reunió. Llarg mantingut

Ara farem un canvi de reunió grimpant un tros fàcil i desgrimpant-lo fins una feixa on trobarem una reunió en una paret vertical.

3r llarg: V+, Ae/6a, V i IV+ i 7 assegurances en uns 30 metres
ens enfilem per placa molt llissa i difícil en tendència a la dreta. Els passos son molt difícils però amb l'ajudada d'un estrep els podrem "trampejar", si no, es un bon 6a doncs la roca es molt polida. Des de la tercera assegurança pugem per un petit diedre i superem un ressalt i tot seguit flanquegem a la dreta amb un parell de passo aeris. seguim ara en vertical amb molt bona presa per placa i ressalts prou fàcils fins arribar a la reunió- el llarg més difícil de la via en la seva primera meitat

Tornem a fer un canvi de reunió pujant per una placa inclinada molt fàcil on hi ha una corda fixe, i després caminant fins un esperó on muntarem reunió als peus d'aquest.

4t llarg: IIV, V i IV- i 6 assegurances en uns 35 metres
Pugem per l'esperó en escalada fàcil fins un ressalt que el superem per la dreta fin una bretxa als peus d'una curta placa. Seguim per la placa i un cop superada anem enllaçant ressalts fàcils fins el final de la via on muntarem la reunió.

Pel descens farem un curt ràpel d'uns 20 metres per la vessant nord i després seguirem el camí marcat amb fites que ens retornarà al camí de pujada a la via. Via difícil però molt ben assegurada amb uns llargs per gaudir de la roca d'aquest indret i ja tinc una altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Albert, Dídac García i Joan Prunera
La paret que escalarem
El primer llarg
El segon llarg
Arribant a la segona reunió
Els passos difícils del tercer llarg
Darrer llarg
Foto i a remullar-ho

divendres, 3 d’agost del 2018

Via ROCA VIVA al Pic de la Solana de Llauset

Diumenge 29 de juliol de 2018

El Pic de la Solana de Llauset està situat en mig de vall del riu Llauset i la vall d'Anglios, en la part aragonesa de la comarca de la Ribagorça. Es un cim amb una llarga cresta i amb una paret sud d'uns tres-cents metres de llargada amb diedres i plaques tombades. Paret de poca verticalitat i ambient, però que des de fa més d'una dècada, s'han obert diferent vies de dificultat moderada i junt amb la curta aproximació des de el pàrquing de la presa de Llauset, fan una molt bona opció per un cap de setmana d'activitat.

La via que hem escollit es la ROCA VIVA, semi-equipada amb les reunions muntades amb argolles però que serà bo portar friends i tascons variats per gaudir de les fissures, que hi ha moltes. a destacar el tercer i quart llarg, els millors de tota la via

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ample fins trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mig hora arribarem al coll d'Anglios. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregams  (fites visibles) anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar. Totes els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins una tartera que baixarem fins els peus de via. La nostre via, comença a la dreta en d'un marcat diedre perfecte tombat de la via GAS, mes a l'esquerra trobarem un altre diedre encara mes vistos de la via A.C. Valdric. A peu de via podrem visualitzar els dos primers parabolts, un en un ressalt i l'altre al mig d'una placa

1r llarg: IV i 4 parabolts i uns 55 metres
Comencem pujant per un contrafort fins un ressalt on trobem un parabolt i un cop superat continuem per placa molt agraïda però amb una mica de líquens i així anem pujant fins que la placa es tomba molt i muntem reunió de dos parabolts. Bon llarg per començar

2n llarg: III 1 parabolt en uns 35 metres
Encetem el segon llarg per placa tombada i molt fàcil on trobarem un parabolt al bell mig fins arribar a la feixa. Caminem una mica per l'herba i arribem a uns gran blocs de pedra. Les ressenyes indiquen pujar per aquest blogs i després des-grimpar fins la reunió. Nosaltres hem seguit vorejant els blocs per la dreta caminant per l'herba fins la reunió. Mes directe i ràpid. Llarg de tràmit

3r llarg: IV+ i dos parabolts en uns 50 metres
Sortim de la reunió per placa neta de líquens i fissurada. Podrem gaudir de l'adherència de valent. Pugem vers un diedre que tenim al cap de munt i entrarem a ell fent un petit flanqueig. Pugem pel diedre i al mig sortim per la dreta per una canal fins un ressalt vertical que tenim a l'esquerra on hi ha un parabolt. superem aquest ressalt i seguim per un esperó fins la reunió. Llarg preciós.

4t llarg: IV+ i 4 parabolt en uns 50 metres
Ara pugem tota l'estona per placa discontinua fins una gran llastra que la superem en bavaresa que es el tram més difícil del llarg i continuem per plaques fins arribat a la reunió. Llarg molt bonic.

5è llarg: IV i 4 parabolts en uns 50 metres
Continuem pujant per placa, ara molt més fàcil fins arribar a un canal d'herba que va a l'esquerra. Nosaltres seguirem per placa en diagonal per damunt de la canal. Trobarem tres parabolts que ens indican el camí a seguir. Llarg una mica forçat.

6è llarg: II i III, net, i uns 55 metres
Seguim pujant per un esperó/placa fins que es converteix en cresta cimera fins arribar al final on trobarem la reunió de dos parabolts. el cim el tenim davant nostre fen un petita grimpada fàcil on podrem gaudir d'unes vistes esplèndides dels llarg d'Anglios i del llac de Llauset per l'altre vessant.

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. Al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalar i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Un dia fantàstic, tant amb els companys com per la "meteo" i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Llorenç, Didac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

Aproximació des de el coll d'Angliós
El primer llarg 
Recuperant el primer llarg 
Segon llarg
Tercer llarg 
Quart llarg 
Recuperant el cinquè llarg 
D'alt del cim

dijous, 12 de juliol del 2018

Via NORMAL a la Aguja Roja. Riglos

Diumenge 8 de juliol de 2018

El "Reino de los Mallos" es el lloc ideal per gaudir de l'escalada que va de grans parets, a parets mes modestes o inclús, l'agulla reina de los Mallos Menores, la Aguja Roja. Esvelt monòlit de color rogent que crida l'atenció arribant al poble de Riglos a ma dreta de les grans parets. Innumerables vies la pugen per diferents vessants i la que fa anys tenia ganes de fer es la clàssica via normal. Oberta a finals dels anys quaranta, Es un itinerari del tot lògic, vertical i franc on cal imaginar-nos els primers escaladors, amb el material que duien, pujar per aquest vessant sense cap expansió. Malgrat tot, l'agulla a sofert un re-equipament i un altre de salvatge, quedant una escalada amb molt poc de compromís. La roca en algun tram es discreta però per lo general, tot el que tenia que caure ja ho ha fet. a destacar el tercer llarg, un diedre/xemeneia espectacular i vertical on poder gaudir d'aquesta escalada i arribar al planer cim. Via totalment recomanable i mes assequible dels que pot semblar-nos a primera vista.

Per accedir a l'agulla ho podem fer des de el mateix poble o des de El Centro de Interpretación de aves ARCAZ (pàrquing al costat del cementiri) i seguint el camí indicat com Ruta circular de los Mallos de Riglos vers llevant. Davant nostre tenim els Mallos Menores a destacar el Mallo Cored i la Aguja Roja ben visibles des de el camí. Quan arribem a l'alçada del Mallo Cored, penem un corriol que entre vegetació baixa ens porta a la base de la Aguja. Seguim caminat vorejant-la per l'esquerra fins arribar a un gran pont de roca natural (petita grimpada) i que uneix la Aguja Roja i la Aguja Gòmez Laguna. En un gran diedre/xemeneia ja son visibles els parabolts on comença la nostra via. De 1/2 a 3/4 d'hora d'aproximació.

1r llarg:IV, IV+ i V, set parabolts en uns 25 metres
Comencem a pujar per la banda de l'agulla oposada a la nostre i en escalada d'oposició anem pujant i trobant els parabolts. La xemeneia es va posant dreta i gaire be desplomada. No encastar-nos a dintre i pujar en diedre. A la sortida trobarem un parabolt que assegurara el flanqueix al segon de corda. Un cop superat i d'alt del pont natural caminarem dins a la paret de la pròpia Aguja Roja i muntarem reunió prou còmoda. Llarg que a primera vista impressiona però amb uns còdols enormes.

2n llarg: IV+. IV i IV+, 8 parabolts i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim de la reunió cap a munt fent un parell de passos fins i un xic polits. Després ascendim en diagonal a l'esquerra, sempre seguint els parabolts, fins arribar a un diedre vertical amb uns còdols impresionants. Escalem pel diedre molt vertical fins arribar a una petita plataforma a la nostre dreta on muntarem la còmoda reunió. Llarg molt maco.

3r llarg: IV+, IV, IV+, IV i IV+, 13 parabolts i dos claus en uns 356 metres
Sortim per la dreta de la reunió fent passos molt verticals per una placa plena de còdols en direcció a la llaga i vertical xemeneia. Primer per placa i després en escalada d'oposició arribem a un ressalt assegurat per un clau "sicat" i mes a munt per un parabolt. el pas sembla mes difícil del que es. Superem en lliure ressalt i entrem a una petita plataforma on hi ha un parabolt molt gran per fer reunió o ràpel. Seguim ara amb diedre i xemeneia fins poc abans d'arribar a la reunió on trobarem un altre ressalt que el superem i arribem a una petita agulla envoltada d'uns cables d'acer enormes on muntarem la curiosa reunió. Llarg que no te preu, poder el millor de tota la via.

4t llag: III, IV- i III, 6 parabolts en uns 25 metres
Del collet superem un petit ressalt molt fàcil i caminem fins l'ample aresta cimera. Sols trobarem una petita dificultat en un ressalt a mitja tirada i poc a poc anirem perdent dificultat fins arribar gaire be al cim de l'agulla. La reunió es com a vall. Uns grans cables d'acer que envolten tota l a Aguja Roja, "flipant" i es d'aqui que també repelarem.
ú que puja. en teoria farem tres ràpels, un fins els cables de l'agulla de la tercera reunió d'uns 25 metres. Després un altre mes llarg i vertical fins la primera reunió del gran pont de roca i per últim un de 25 metres fins el peu de via.

Ha estat una escalada molt cobejada des de fa molt de temps per mi doncs sempre que venia a Riglos me la mirava amb ulls petits i per fi ja es al sac. He de dir que l'èxit aconseguit es personal i la alegria d'arribar fins aquí a d'alt,em queda un regust amarg pensant en els pioner que vàren escalar aquesta meravella, i nosaltres l'hem farcit de parabolts. Els temps canvien i nosaltes també. També he de dir que vint anys enrere, l'hagés escalar amb poques assegurances, ara poder se'm faria molt mes difícil. Malgrat tot, un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Perez i Joan Prunera

Itinerari de la escalada
El Malo Cored i la Aguja roja
El primer llarg 
Segon llarg
Entran a la segona reunió
Tercer llarg

La xemeneia del tercer llarg
Darrer llarg
La tercera reunió des de el quart llarg
El cim de la Aguja Roja

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.