divendres, 17 d’agost de 2018

Via RUPI-GARRETA a lo Sabardó. Camarasa

Diumenge 12 d'agost de 2018
El Sabardo podríem dir que no es una agulla pròpiament diferenciada de la paret com es el seu veí, el Puro. Es com una llastra des-enganxada de la paret i tant sols els ultim metres estan separat de la paret. Es molt visible, encara que no tant com el Puro, des de la carretera de la Central Hidroelèctrica i que costa una mica diferencial-lo del Puro però es a tocar d'ell.

Del final de la carretera i tornant por on hem vingut hi ha un camí molt marcat que puja directament a la paret i en concret al Puro. Un cop arribem, seguirem el camí a la dreta tot resseguint la paret fins la base del Sabardó i per arribar al pau de via remuntarem un corriol que en deixarà en una petita cornisa i a l'esquerra del Sabardó comença la via en qüestió. Parabolt visible a peu de via al costat d'un burí vell.

1r llarg: V i IV+, 5 parabolts i un pitó en uns 30, metres
Comencem pujant per placa al costat d'un diedre tot cap a l'esquerra i al poc ens tindrem que pujar d'amunt d'una llastra. Seguirem per placa fina i amb bons forats pels dits fins arribar a una mena de xemeneia on trobarem un clau. pugem per diedre vertical fins arribar a una cornisa. Seguim per diedre ara una mica terròs i brut i superarem un ressalt entrant llavors a la reunió molt còmoda. Llarg que ja et posa a to.

2n llarg: IV, V i V+ (per mi un 6a) 6 parabolts i uns 30 metres
Sortim de la reunió pujant per una xemeneia i entrant llavors a una placa fins un diedre ben vertical però amb una preses fantàsticas. Superat aquest ressalt seguim per xemeneia fins un bloc empotrat on el tindrem que superar amb dificultat. seguim per xemeneia fins la bretxa del Sabardó i la paret. La via original sortia en remonage per la via normal però hi ha una sortida directa pel fil de l'agulla assegurada per dos parabolts. Els passos son molt difícils en el meu cas i un cop superat tot això arribem al cim del Sabardó. El millor de la via, el llarg mes bonic i per gaudir.

El descens es una mica "lios", doncs el primer cop que vaig fer la via Normal vàrem baixar per la mateixa i no varem tenir cap problema però aquest cop se'ns han enganxat dos cops les cordes i hem trigat tres hores en poden baixar. Llegint ressenyes i llibre  ens hem adonat que el millor es baixar per la via directa Mayor-Oliva que creiem que es per on va directe el ràpel, però no ho se del cert, però creiem que es així: un ràpel d'uns 20 metres fins la reunió de la via directa i després un de 40 fins el terra.

Be, dons ja tenim un altre via nova per la cole i totalment recomanable, ideal per combinar-la amb altres del voltant si no tens un ensurt amb els ràpels

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera


El Sabardó i la linia d'escalada 
Recuperant el primer llarg
El segon llarg 
Recuperant el segon llarg 
El cim del Sabardó

2 comentaris:

  1. Molt bonica i disfrutona, Joan. Et quedes amb ganes de més...

    La recomanació és fer dos ràpels, i fa un anyet baixant de la normal vaig saber el perquè: Amb un de sol, les cordes s'enganxen adalt! :-s

    Per cert, a mi també em va semblar que el segon llarg és el millor ;-)

    Bego

    ResponElimina
  2. Que be que us ho passeu bandidos!!!!

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.