Dissabte 11 d'agost de 2018
A finals de juliol de 1983 i estant a Sant Benet, ens recomanen una via nova de grau "guai" i "tope assegurada". a l'elefant per la cara nord, "ojito al dato". Evidentment que ens va faltar temps per anar-hi. Recordo que ens va semblar una via fantàstica i molt assegurada pel que coneixiem a les hores i també recordo, particularment jo, que corria per la via aquesta, tant es que la vàrem repetir diferents cops fins l'aburriment. Ara, després de 35 anys, la torno a repetir, però ja no corrent tant com abans i fent un munt de reposos en les seves assegurances, sobre tot, al primer llarg. Ens serà molt "divertit" trobar els parabolts ben camuflats entre els còdols.
La via com era habitual en aquella època la van obrir des de dalt quedant un traçat d'allò més engrescador i amb un rocam gaire be perfecte a excepció de la primera meitat del primer llarg, doncs la roca no es tant cantelluda i molt més polida. Les assegurances crec que hi han la mateixa quantitat que llavors però ara son parabolts. Una via molt recomanable pels dies estiuencs de molta calor i que ens farà treballar de valent als que ja tenim una edat... o dos.
Per arribar a peu de via podem seguir el camí des de Sant Benet anant a l'ermita de Sant Salvador i un cop passada arribarem a un coll, davallem seguin marques grogues fins arribar a la cara nord de la Roca de Sant Salvador molt visible des de el camí que estem. Tot seguit veurem un corriol que ens porta directes a la paret, ara amb marques blaves i tot seguin a ran de paret arribarem a una llastra amb una marca blava, la via comença a l'esquerra.
1er llarg: IV+, V, V+ i V, uns 9 o 10 parabolts en uns 40 metres
Comencem a enfilar-nos per la paret a la recerca d'un parabolt que es força lluny, Així anirem escalant fent passos a dreta i esquerra buscant les millors preses de mà. En aquest tram la roca es poc cantelluda i prou polida. Tot seguit la via es decanta clarament a l'esquerra i redreçant-se força però ara amb molt bons cantells. D'aqui a la reunió trobarem els passos més difícils dels llarg. La reunió la muntarem en un petit relleu. Llarg molt mantingut on tindrem que escalar de valent entre parabolt i parabolt.
2on llarg: V- i V, uns 8 parabolts i dos pont de roca en uns 40 metres
Tornem a tenir davant nostre una paret ben vertical però amb un mar de còdols enorme. Sortim de la reunió per l'esquerra i seguirem escalant també a dreta i esquerra per trobar el millor camí. Costa una mica veure els parabolts però amb intuïció no tindrem problema. A mig llarg trobarem dos ponts de roca gaire be seguits i no en molt bon estat. seguim escalant fins un bon ressalt on es el pas mes difícil del llarg. Hi ha una boa excursió des d'aquest parabolt a la reunió. Llarg fantàstic un xic mes fàcil que el primer.
3er llarg: IV, IV- i III, un clau vell i dos parabolts en uns 30 o 35 metres
Sortim de la reunió vers un ressalt assegurat per un clau. Un cop superat ens decantem a l'esquerra a cercar un parabolt i seguim recte a munt i en tendència a l'esquerra fins arribar a una reunió uns metres abans d'arribar al cim de la roca.
Pel descens, baixarem al sud fins el coll de la roca amb la pròpia trompa de l'Elefant i tot seguit desgrimparem per una curta xemeneia. D'aquí seguir el camí que es portarà un altre cop al camí de pujada prop de l'ermita.
A estat una escalada dura i més quan després de 35 anys la recordaba... fàcil es la paraula? be això sons percepcions i records d'un altre època i ara, però, contents de poder tornar a aconseguir una escalada clàssica dels anys 80', però crec que ja no tornaré a repetir-la mes.
Escalada realitzada per: Ramir Aparisi i Joan Prunera
La via com era habitual en aquella època la van obrir des de dalt quedant un traçat d'allò més engrescador i amb un rocam gaire be perfecte a excepció de la primera meitat del primer llarg, doncs la roca no es tant cantelluda i molt més polida. Les assegurances crec que hi han la mateixa quantitat que llavors però ara son parabolts. Una via molt recomanable pels dies estiuencs de molta calor i que ens farà treballar de valent als que ja tenim una edat... o dos.
Per arribar a peu de via podem seguir el camí des de Sant Benet anant a l'ermita de Sant Salvador i un cop passada arribarem a un coll, davallem seguin marques grogues fins arribar a la cara nord de la Roca de Sant Salvador molt visible des de el camí que estem. Tot seguit veurem un corriol que ens porta directes a la paret, ara amb marques blaves i tot seguin a ran de paret arribarem a una llastra amb una marca blava, la via comença a l'esquerra.
1er llarg: IV+, V, V+ i V, uns 9 o 10 parabolts en uns 40 metres
Comencem a enfilar-nos per la paret a la recerca d'un parabolt que es força lluny, Així anirem escalant fent passos a dreta i esquerra buscant les millors preses de mà. En aquest tram la roca es poc cantelluda i prou polida. Tot seguit la via es decanta clarament a l'esquerra i redreçant-se força però ara amb molt bons cantells. D'aqui a la reunió trobarem els passos més difícils dels llarg. La reunió la muntarem en un petit relleu. Llarg molt mantingut on tindrem que escalar de valent entre parabolt i parabolt.
2on llarg: V- i V, uns 8 parabolts i dos pont de roca en uns 40 metres
Tornem a tenir davant nostre una paret ben vertical però amb un mar de còdols enorme. Sortim de la reunió per l'esquerra i seguirem escalant també a dreta i esquerra per trobar el millor camí. Costa una mica veure els parabolts però amb intuïció no tindrem problema. A mig llarg trobarem dos ponts de roca gaire be seguits i no en molt bon estat. seguim escalant fins un bon ressalt on es el pas mes difícil del llarg. Hi ha una boa excursió des d'aquest parabolt a la reunió. Llarg fantàstic un xic mes fàcil que el primer.
3er llarg: IV, IV- i III, un clau vell i dos parabolts en uns 30 o 35 metres
Sortim de la reunió vers un ressalt assegurat per un clau. Un cop superat ens decantem a l'esquerra a cercar un parabolt i seguim recte a munt i en tendència a l'esquerra fins arribar a una reunió uns metres abans d'arribar al cim de la roca.
Pel descens, baixarem al sud fins el coll de la roca amb la pròpia trompa de l'Elefant i tot seguit desgrimparem per una curta xemeneia. D'aquí seguir el camí que es portarà un altre cop al camí de pujada prop de l'ermita.
A estat una escalada dura i més quan després de 35 anys la recordaba... fàcil es la paraula? be això sons percepcions i records d'un altre època i ara, però, contents de poder tornar a aconseguir una escalada clàssica dels anys 80', però crec que ja no tornaré a repetir-la mes.
Escalada realitzada per: Ramir Aparisi i Joan Prunera
 |
| El primer llarg |
 |
| Recuperant el primer llarg |
 |
| El segon llarg |
 |
| Recuperant el segon llarg |
 |
| Ens a costat però ho hem aconseguit!!! |
La via va ser overta el 1982 per Joan Gelabert i Ricardo Gutierrez.Vem obrir la via escalant assegurats per dal ho bem fer aixi per fugir de com sobrian les vias en la epoca. Sobrian penjats per dalt i despres les assegurances no son al lloc adecuat. Va ser raquipada per la ECAM i conto segons la resenya tres seguros de mes a la primera tirada dos a la segoa i manca el pito a la ultima. Agrairia que rectifiquesiu les dades que doneu sobre la via moltes gracies.
ResponElimina