dimecres, 24 d’octubre del 2018

Via FELISÍN sortint PER JABALI ERRANTE a Peña Predicadera. Sierra de Guara

Divendres 12 d'octubre de 2018

La Peña Predicadera, en terres aragoneses i ubicada a la Sierra de Guara, es com una gran mola solcada de profundes canals per la vessant sur ens farà l'efecte que estem en un món surrealista que no ens deixarà de sorprendre. La roca es conglomerat calcari molt bo i d'infinitat de vies de diversos graus, generalment moderat i amb poca verticalitat però d'un paisatge privilegiat. Pel que he vist i he llegit, les vies van començar a obrir-se a mitjans dels 80' i que ara estan re-equipades com es el cas de la nostre via que sense ser massa díficil podrem gaudir d'una escalada poc exposada i de escàs ambient, però llarga i ràpida.

Per arribar a la zona vindrem per la A-22 de Lleida-Osca fins a on acaba i continuarem per la N-240 fins la desviació a Liesa i Ibieca. Arribarem a un cruament, a la dreta Aguas i a l'esquerra Loporzano, anirem uns 50 metres a l'esquerra i prendrem un altre direcció per un a carretera petita en direcció al pantà de Guara. Seguirem la carretera fins una rotonda seguirem per pista en bon estat fins els pàrquing de la Tejeria. Com a molt caben 8 cotxes. Ja caminant, remuntarem una llarga pista fins una gran explanada on podrem veure la Peña Predicadera. Baixarem per la pista fins un rierol sec i remuntarem per grades i canals fins el cap damunt on arribarem als peus de la Peña Predicadera. En total 3/4 o un hora d'aproximació.

Com marxem un cap de setmana i hem arribat relativament tard ens decidim per una via curta però que podent empalmar-la amb els darrers llarg d'un altre ens dona una bona opció per avui. Ens decidim per la via Felisín originalment de tres llargs que es poden fer en dos i totalment assegurada amb parabolts. Està justament a la dreta de la via Jabalí errante on els parabolts son ben visibles.

1r llarg: IV, IV+ i III, 9 parabolts i uns 30/35 metres
Comencem a pujar per paret no molt vertical amb un rocam de primera i seguin els parabolts arribarem a la reunió que ens saltarem. Superem el ressalt i continuem per paret tombada i fàcil fins un altre reunió i es aquesta on la muntarem.

2n llarg: V, IV, V, IV+ i IV, 7 parabolts en uns 40 metres
Sortim de la reunió fins un bon ressalt i un cop superat escalem més fàcilment fin un altre de les mateixes característiques. Seguim per un esperó fins un diedre curt un xic trencat a la sortida i continuem amunt per placa bona fins muntar la reunió als peus d'una cornisa i d'un bon desplom.

Ara continuarem per la via Jabalí errante.

4t llarg: Ae, V, IV+ i IV 8 parabolts i uns 40 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra per cercar el primer de dos parabolts per fer un Ae (hi han un parell de burins vells que no son necessaris). Fet això, escalem en vertical per un diedre/xemeneia vertical i amb preses molt franques fins sortit del diedre. Continuem per un esperó estret i vertical fins arribar a la reunió als peu d'una gran balma i un fort desplom.

5è llarg: III, IV, IV+ i II, 3 parabolts i uns 40 metres
Sortim de la reunió per situar-nos sota del desplom i seguim per l'esquerra practicament caminant. Seguim flanquejant i fem un pas de gegant per passar d'un cantó a l'altre per superar una canal. Seguim caminant i arribem a un petit mur amb dos parabolts. Amb passos fins superem el muret i continuem per terreny ajagut i molt fàcil fins una única savina on hi ha una baga on muntarem la reunió.

El descens el farem pujant com si anesim al cim però abans ens decantarema l'esquerra i baixant per una canali. Remuntarem un altre llom d'un cim i descendirem a ponent per camí/tartera que ens durà al camí d'aproximació. Un hora en total de retorn.

Altres vies del sector per convinar:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/06/via-espoon-estarlux-pena-predicadera.html

L'itinerari de la via
El primer llarg
El company recuperant el llarg
La Segona reunió
Arribant a la segona reunió
El llarg de la via Jqbalí errantre
Sortin del curt artificial
El flanqueig del darrer llarg
Demà mes...

divendres, 19 d’octubre del 2018

Via DATE LA VUELTA o ARESTA BRUCS a l'Agulla Reina. Les Agulles de Montserrat

Dissabte 6 d'octubre de 2018
L'Agulla Reina, segons el que he llegit, es una de les últimes agulles que es van escalar i assolida per primer cop per membres de la "Operació Montserrat" l'any 1969. El llibre Montserrat Pam a Pam, dona constància del fet no donant cap referència mes a una Aresta Brucs. La via que ara descric, en el llibre Agulles Regió de Montserrat  d'en Joan Miquel Dalmau, descriu aquesta via com a DATE LA VUELTA, i que ascendeix per una típica aresta Brucs. L'equipament es vell i rovellat i podem trobar un parell de caps de burí sense plaqueta i també aprofitar un parell d'espits de la via Aresta Oblidada.

Típica aresta Brucs de dificultat moderada però exposada i que tindrem que tenir cura de la roca en algun lloc i que no ens deiarxà indiferents el navegar entre el còdols buscant els burils.

Per accedir a la via i partint del refugi, prendrem el camí de la canal de les Bessones i un cop arribem a la Oest de la Bola de la Partió remuntarem la canal que tenim a la nostre dreta fins el peu de l'Aresta de l'Agulla Reina.

1r llarg: II, IV, III, IV i III, un burí i un espit de l'Aresta oblidada en uns 40/45 metres
Comencem a peu d'aresta fins un petit ressalt i continuem per rampa fins que s posa dret on trobarem una burinada. Seguim lleugerament a l'esquerra fins trobar un espit de la via del costat i en poc arribarem a la reunió d'aquesta via.que la aprofitarem. Llarg fàcil però exposat

2n llarg: IV, III, IV, IV+ i III, dos burins sense plaqueta, tres burins i un espit de l'altre via en uns 35/40 metres
Sortim de la reunió cap a la dreta fen un flanqueig, on trobarem un cap de burí. seguim a munt per una part vertical on trobarem un altre burí amb plaqueta. Aquí l'escalada es senzilla però exposada, Abans arribar a la part vertical, trobarem un cap de burí a terra lleugerament a l'esquerra de l'aresta. Tornem a la dreta per encarar la part més vertical però amb còdols generosos. Dos burins ens indican el camí a seguir. A la part final trobarem un pas díficil però aprofitant un espit de la via del costat ens serà més fàcil. Després, la dificultat decau fins assolir el cim de l'agulla i que farem reunió en el curiós merlet que hi ha al seu cim, donant un parell de voltes a la corda.

El descens el farem per la vessant Nord/Oest des de una instal.lació prou vella i fent un ràpel d'una vintena de metres. Caldria reforçar-lo amb algun cordino de més.

Escalada per col.lecionistes, fàcil però exposada, on tindrem que escalar amb cura però que ens donarà molt bones sensacions i una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
Començant l'aresta 
Arribant al final del segon llarg
El merlet on fem la reunió del cim

La Bola de la Partió com a fons
El ràpel, requereix una restauració urgent

dimecres, 17 d’octubre del 2018

Xemeneia TORRAS HOMET a l'Esquelet, Les Agulles de Montserrat

Dissabte 6 d'octubre de 2018
La Xemeneia de l'Esquelet es una de les grans clàssiques d'Agulles. Quan la vaig escalar per primer cop, la coneixíem per l'empotrament de l'Esquelet, una llastra d'uns 45 metres i escalada per primer cop pel Josep Maria Torras en solitari, la fèiem en dos llargs. El primer es una canal arbrada amb roca mediocre que la pujàvem amb la corda a l'esquena, ara ja no m'atreveixo. Després ens "empotravem" dins la xemeneia i reptàvem com llimacs. Com anècdota explicar que jo no entenia  per que tenia el nom de l'esquelet aquesta agulla i per mol que me la mires no li veia la similitud fins que en van explicar que els primers que van escalar l'agulla, els germans Estorach, vàrem trobar un esquelet d'ocell i d'aquí li ve el nom.

Partint del refugi Vicenç Barbé prenem el camí de la canal de les Bessones i tot just quan descendim a la canal, ens decantem a l'esquerra fins l'avenc dels Pouetons i d'aquí a la dreta resseguint la paret per la seva base arribarem a peu de la canal.

1r llarg; II i III, neta i uns 25 metres
Canal arbrada amb uns passatges de roca trencada en el seus darrers metres on podrem assegurar-nos als arbres i arribar al començament de la llastra i muntar una còmoda reunió.

2n llarg: IV+ un parabolt en uns 20 metres
Sortim de la reunió i ens enlairem vers la llastra. Amb tècnica de remonage o "enpotran-nos" a dins pujarem amb dificultat. La roca es molt polida i relliscosa. Al poc podem sortir amb mes tranquilitat on trobarem un parabolt. Continuem en remonage més estret i vertical fins assolir un gran bloc empotrar on muntarem la reunió.

3r llarg: IV+ dos parabolts en uns 25 metres
Sortim de la reunió i continuem en "remonage" (ull, la roca es molt polida). Tant podem empotrar-nos a dins o pujar mes separat, això va a gustos. En un punt, la xemeneia es fa molt estreta i ens obliga a sortir a fora on trobarem un parabolt que ens donarà moral i ja en placa sortirem a l'exterior. Arribarem als peus d'un diedre on hi ha un parabolt. Pujarem amb tècnica de diedre on podrem emplaçar o be tascons o friends en la fissura. Ull al final del diedre que es molt trencada la roca i de seguir caminant arribarem a un arbre on muntarem la reunió.

Pel descens, anirem al canto oposat i desgrimparem uns metres i trobarem la instal.lació del curt ràpel que ens deixara al terra.
Fantàstica escalada que ens transporta a temps pretèrits on només l'afany de descobrir sensacions noves ens omplia el cor. Trenta set anys ja fa que la vaig escalar per primer cop, amb "rotxetons" i "cletes".

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

L'Esquelet i la seva llastra
Sortint de la canal i arribant a la primera reunió
El primer llarg de la xemeneia
Sortint de la segona reunió
Encaixonat dints de la llastra
Sortint de la xemeneia
Llestos, i ara, a un altre agulla

dilluns, 15 d’octubre del 2018

ARESTA DEL CONVENI DEL METALL a la Cinglera del Bolet. Sant Llorenç del Munt

Diumenge 30 de setembre de 2018
Escalar a Sant Llorenç del Munt es sempre una sorpresa... o no, doncs de la manera que es la roca ja t'ho pots imaginar. El mateix passa amb la via de la Cinglera del Bolet, mig roca, i mig fang. Carregats de moral ens trobarem una via estètica a quan a traçat però "esgarrigossa" en el seu roquissar. La via es semi-equipada amb parabolts nous però prou exposada tant per l'austeritat de l'equipament com per la qualitat de la roca, essent només una via per "col.leccionistes i sobretot de Sant Llorenç.

Sortint de Terrassa, arribem a Matadepera i ens dirigim al final del carrer del Cavall Bernat de Matadepera on podrem deixar el cotxe si no hi ha massa aglomeració. Prenem el camí dels Monjos i trenquem a la dreta un segon camí que ens durà a la Castellassa de Can Torras passant pel Mal pas de la Castellassa. Fàcil però ull. Un cop al pla de la Castellassa trenquem a l'esquerra un corriol  que ens portaria a la canal Gentil i guiant-nos per la curiosa roca del Bolet ens endinsarem entre matolls i punxes als seus peus. Aquí comença la nostra via.

1r llarg: III i II, neta i uns 10 metres
Pugem per una canal terrosa molt descomposta on podrem assegurar-nos en una arrel d'un arbre que surt del fang. Un cop sortim de la canal entrem en un terreny trencat però fàcil i abans d'arribar al coll entre la cinglera i el Blet, podem fer reunió en una bona alzina (recomanable)

2n llarg: V, A1, V+, IV i III, un parabolt i un clau que es mou en uns 20 metres
Encetem el llarg pujant fàcilment el pedestal on som a la reunió. Encarem un mur vertical de roca dubtosa un xic per l'esquerra i amb passos delicats arribem a un parabolt. Flanquegem a l'esquerra fin un bon ressalt on hi ha un clau que es mou. Amb molta fe, tan en lliure com amb un estrep farem uns passos de moral i pujarem per un diedre també trencat on anirà decaient la dificultat fins un gros pi on farem la segona reunió.

3r llarg: III, Ae, (tres passos), IV, V/A1, IV, 4 parabolts i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim de la reunió amb facilitat en direcció a una paret vertical, trencada però amb tres expansions fiables. Fem tres passos en Ae i sortim per l'aresta amb molta cura. Trobarem un pont de roca. Ara la parat es torna a redressar. A l'esquerra hi ha una fissura trencada on surt una grossa sabina, la llacem i si no tenim... fem un pas d'estrep (el meu cas) i sortim del petit desplom. Seguim per placa trencada on per sort ens podrem assegurar a un parell de sabines prou fiables fins arribar a una plataforma on trobarem la reunió.

4t llarg: IV+, V i II, neta i uns 15 metres
Sortim de la reunió lleugerament per la dreta per de seguit anar a l'esquerra on superarem un petit ressalt i enpendre un flanqueix a l'esquerra molt aeri però amb posibilitats d'assegurar-nos. Al final, i amb un pas fi, ens enlairem en vertical i de cop acaba la dificultat pujant per rampa fàcil fins el cim de la cinglera on muntarem la reunió en un arbre.

Via només per col.leccionistes de Sant Llorenç. Si voleu escalar el Bolet es cosa vostre, nomes la visió des de la primera reunió, et posa els pels en punta, i jo ja no tinc els "instints suïcides" que tenia als 23 anys, així que, via nova per la cole però que no crec que la repeteixi mai mes.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera


El bolet i el peu de via 
La canal per accedir a la primera reunió 
Quina por, els còdols es "desenganxen" als meus peus
Fang i alguns còdols... 
En plena aresta i el bolet a sota 
el darrer llarg amb la roca que ja es bona, dura poc
El final del suplici, vull dir, de la via

divendres, 5 d’octubre del 2018

Les CRESTES DEL NINET, Els Mollons. Trenta nou anys després

Dijous 27 de setembre de 2018
Trenta nou anys fa que vaig escalar per primer cop aquestes crestes, quan ningú de nosaltres teníem cap vehicle i carregats amb la motxilla sortíem de Plaça d'Espanya per agafar els "catalans" que en portaven a la Pobla de Claramunt. Nits de gresca a l'estació del poble fins que ens quedàvem dormits i pel matí plegàvem trastos i fèiem cap fins les cingleres dels Mollons i així passàvem la jornada amb dos entrepans aixafats i reservant uns "duros" pel bitllet de tornada i unes cerveses al bar del poble... diuen que qualsevol temps passat es millor, no ho se però per mi eren els millors!!!

Aquest cop torno a les crestes del Ninet, que deu fer com uns 30 anys que no les escalava doncs he vist que algú les a restaurades i m'ha picat la curiositat. No es que hagi estat un gran re-equipament però podríem dir que es correcte sense abusar massa dels salvadors/maleïts parabolts... tindrem que portar algun tasco i friends per completar la protecció. La cresta l'he fet com la feia antigament, amb sis llargs

Per arribar des de Barcelona anirem per la A2 fins la primera sortida que trobem a Igualada i després seguirem els indicadors que ens portaran a la Pobla de Claramunt. Travessarem el poble i abans de sortir d'ell girarem a l'esquerra i passarem un pont que ens porta a la estació del FFCC Catalans. Des d'aquí la cosa ja es una mica "peluda". Tindrem que anar per una mena d'urbanització (cartell indicat de el Mollons) i intentar travessar per sota l'autovia per un petit pont i tot seguit anar per una pista en bon estat que ens deixarà molt a prop de la base de les parets. De l'esplanada on deixem el vehicle, Molló Gros, surt un corriol que ens deixarà a peu del Molló Gros i un cop a la seva base, seguirem un camí a l'esquerra poc traçat passant per sota les cingleres fins guaitar l'agulla del Ninet i arribant a la seva base.

1r llarg: III, IV, IV, III i II, un parabolt en uns 20 metres
Ens enfilem per la paret (parabolts a la vista) vertical però amb bones fissures per enfilar-nos. Trobarem un parell de passos difícils a la seva meitat i tot seguit decau la dificultat escalant per terreny fàcil fins a la base del diedre Grog on farem reunió en una sabina prou ferma.

2n llarg: IV i IV+, dos parabolts en uns 20 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar el primer parabolt i escalem a prop del diedre que tenim a l'esquerra. En aquest podem posar un bon friend mitja i tot seguit a la dreta trobarem el segon parabolt. Amb passos fins i verticals escalem per placa amb roca a controlar fins arribar a la segona reunió a la part dreta del Ninet. Sols hi ha un parabolt però ho podem reforçar amb un friend petit.

3r llarg: II, net i uns 10 metres
Escalem en diagonal a la dreta per la base del Ninet fins arribar al coll entre el mateix i les crestes on trobarem un parabolt. Mes que un llarg, es un canvi de reunió

4t llarg: Ae dos passos de dos parabolts i III, uns 6 metres
A la vessant nord del ninet trobem un parell de parabolts que amb dos passos d'Ae i una sortida fàcil arribem al cim. Un petit ràpel d'unes cadenes ens deixarà un altre cop al coll

5è llarg: III+ i IV un parabolt en uns 15 metres
Escalem per placa tombada i amb poca presa amb tendència a l'esquerra fins un petit ressalt on ens podrem assegurar a una sabina. La roca no es molt bona. i un cop al replà, untem reunió en una petita sabina que hi ha al terra

6è llarg: II i IV, un parabolt en uns 20 metres
En dirigim a una llastra molt visible on hi ha un parabolt i amb passos de bavaresa escalem la part final de la cresta. Podrem assegurar els passos sense cap problema amb friends o tascons. La reunió es penjada i d'un sol parabolt.

Després, sols tenim que crestejar molt fàcilment fins arribar a la creu que corona el punt mes alt dels Mollons.

El descens el farem des d'aquesta mateixa creu en direcció a una ampla pista però trobarem un petit corriol a la dreta que ens menarà per un camí entre boscos fins una canal equipada amb cordes que ens portarà al coll per on baixem del Molló Gros i d'aquí un altre cop a la base d'aquest.

Escalada molt senzilla però que el diedre gris continua tenint aquell caràcter ben difícil.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

El diedre gris
El darrer llarg escalant la llastra
La reunió penjada del darrer llarg
Polígons industrial que en els 70' no hi eren
Miira l'ocellet Vicenç!!!

dijous, 4 d’octubre del 2018

Portella Petita, via NORMAL i ARESTES BRUCS de la Pelada i el Gep Llarg

19 de setembre de 2018


Aquestes agulles son les primeres escalades que vaig fer a finals dels 70' i repetides fins l'aburriment. En aquella època, uniformat amb, "rotxetons", "cletes" i un arnés sencer, trescava per les roques sense tenir ni idea de res, tant sols una corda d'11 mm de diàmetre tres mosquetons de ferro, martell i claus, i un parell de plaquetes pels burils...  moral i moltes ganes. Han passat 40 anys i continuo tenint aquella sensació estranya dins la panxa cada cop que toco amb les mans la roca, tant sigui una escalada fàcil com difícil i encara no es esbrinat que es el que em mou a pujar parets.

Quan arribem al coll de les Portelles aquestes tres agulles ben fàcils, son unes de les primeres que podem guaitar. La seva escalada es molt senzilla i que es mou entre el III i IV grau. Tot i que ara podem trobar-les equipades amb alguns parabolts, no estan mancades d'un cert compromís, doncs si tens una caiguda, et pots encendre com un llumí fregant per la paret.

La Portella Petita, Via Normal, III i III+, dos espits i un parabolt
Escalada aèria per una estreta i curta aresta. Roca un tant polida i un xic trencada als darrers metres. Un sol ràpel pel canto Est

L'Agulla Pelada, Aresta Brucs, IV, III i III+, tres parabolts
Aresta ampla amb un tram vertical en el seu principi i d'una roca perfecte, Un sol ràpel pel canto Est

El Gep Llarg, Aresta Brucs, III, IV i III+, 5 parabolts
Llarga i sinuosa aresta amb bona roca. Antigament fèiem reunió uns metres abans d'arribar al cim. Petita desgrimpada pel cantó Nord

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera


La Portella Petita
La Portella Petita
El Gep Llarg 
a mitja aresta del Gep Llarg
Afegeix la llegenda 
La Portella Petita al 1978
Agulles 1978

dimarts, 18 de setembre del 2018

Via LOFOTEN a la Corona de la Reina. Regió de les Agulles

Diumenge 17 de setembre de 2018
La idea d'aquest diumenge era fer una altre via però per diferents motius canviem de plans i decidim anar a la via CALIFORNIA a la Boteruda del Gra que l'Agus i jo ja habiem fet però el Chus no així que fem cap a la zona alta d'Agulles. Un cop acabada la via i com encara es d´hora, aprofiten per portar-me a la via LOFOTEN que jo no havia fet encara.

La via LOFOTEN es una curta escalada de caire esportiu, totalment equipada amb parabolts i prou obligada que ens farà gaudir d'un primer llarg un tant relliscós, doncs es en una zona ombrívola, però d'un segon llarg amb un còdols ben generosos. Escalada com dic, curta però que podem combinar-la amb qualsevol agulla del voltant.

Per accedir a la via i sortint del refugi VICENÇ BARBÉ, prendrem el camí en direcció a la canal de les Bessones. Un cop havem passat l'agulla de la Carnavalada, pugem per la dreta una estreta canal equipada amb una corda fixe que es el camí de la travessa d'Agulles i un cop arribem al coll entre la Corona de la Reina i la Boteruda del Gra, davallem per una canal a la dreta que de seguit ens menarà al peu de via.

1r llarg: IV, IV+, V- i IV, 5 parabolts en uns 15 metres
Situats en una zona ombrívola escalem en vertical vers una balma ben gran. La roca es plena de verdet i un xic humida però prou franca. Un cop arribem a la balma, flanquegem a l'esquerra per poder superar-la pel canto més feble i amb un parell de passos fins arribem fàcilment a la reunió.

2n llarg: V, V+, IV i III, 5 parabolts i uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical amb els parabolt ben visible. L`escalada es tota molt vertical però amb uns còdols franc i bons. el segon parabolt et tenim a l'esquerra i tot seguit en vertical fins un ressalt. superem aquest amb passos ben fins i poc a poc anirem perden dificultat fins arribar al cim de l'agulla. La reunió es de dos parabolts al darrera d'un petit matoll  a l'esquerra de la via.

El descens el farem amb un sol ràpel d'uns 15 metres d'un arbre abocat a la cara N.O.

Aquí deixo l'entrada de la via CALIFORNIA.
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2014/06/via-california-la-boteruda-del-gra.html#comment-form

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

El peu de via 
Arriban a la reunió 
La primera reunió 
El dret segon llarg
Les "tres Maries"

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.