divendres, 5 d’octubre de 2018

Les CRESTES DEL NINET, Els Mollons

Dijous 27 de setembre de 2018

Trenta nou anys fa que vaig escalar per primer cop aquestes crestes, quan ningú de nosaltres teníem cap vehicle i carregats amb la motxilla sortíem de Plaça d'Espanya per agafar els "catalans" que en portaven a la Pobla de Claramunt. Nits de gresca a l'estació del poble fins que ens quedàvem dormits i pel matí plegàvem trastos i fèiem cap fins les cingleres dels Mollons i així passàvem la jornada amb dos entrepans aixafats i reservant uns "duros" pel bitllet de tornada i unes cerveses al bar del poble... diuen que qualsevol temps passat es millor, no ho se però per mi eren els millors!!!

Aquest cop torno a les crestes del Ninet, que deu fer com uns 30 anys que no les escalava doncs he vist que algú les a restaurades i m'ha picat la curiositat. No es que hagi estat un gran re-equipament però podríem dir que es correcte sense abusar massa dels salvadors/maleïts parabolts.. tindrem que portar algun tasco i friends per completar la protecció. La cresta l'he fet com la feia antigament, amb cinc llargs

Per arribar des de Barcelona anirem per la A2 fins la primera sortida que trobem a Igualada i després seguirem els indicadors que ens portaran a la Pobla de Claramunt. Travessarem el poble i abans de sortir d'ell girarem a l'esquerra i passarem un pont que ens porta a la estació del FFCC Catalans. Des d'aquí la cosa ja es una mica "peluda". Tindrem que anar per una mena d'urbanització (cartell indicat de el Mollons) i intentar travessar per sota l'autovia per un petit pont i tot seguit anar per una pista en bon estat que ens deixarà molt a prop de la base de les parets. De l'esplanada on deixem el vehicle, Molló Gros, surt un corriol que ens deixarà a peu del Molló Gros i un cop a la seva base, seguirem un camí a l'esquerra poc traçat passant per sota les cingleres fins guaitar l'agulla del Ninet i arribant a la seva base.

1er llarg: III, IV, IV, III i II, un parabolt en uns 20 metres
Ens enfilem per la paret (parabolts a la vista) vertical però amb bones fissures per enfilar-nos. Trobarem un parell de passos difícils a la seva meitat i tot seguit decau la dificultat escalant per terreny fàcil fins a la base del diedre Grog on farem reunió en una sabina prou ferma.

2on llarg: IV i IV+, dos parabolts en uns 20 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar el primer parabolt i escalem a prop del diedre que tenim a l'esquerra. En aquest podem posar un bon friend mitja i tot seguit a la dreta trobarem el segon parabolt. Amb passos fins i verticals escalem per placa amb roca a controlar fins arribar a la segona reunió a la part dreta del Ninet. Sols hi ha un parabolt però ho podem reforçar amb un friend petit.

3er llarg: II, net i uns 10 metres
Escalem en diagonal a la dreta per la base del Ninet fins arribar al coll entre el mateix i les crestes on trobarem un parabolt. Mes que un llarg, es un canvi de reunió

4t llarg: Ae dos passos de dos parabolts i III, uns 6 metres
A la vessant nord del ninet trobem un parell de parabolts que amb dos passos d'Ae i una sortida fàcil arribem al cim. Un petit ràpel d'unes cadenes ens deixarà un altre cop al coll

5è llarg: III+ i IV un parabolt en uns 15 metres
Escalem per placa tombada i amb poca presa amb tendència a l'esquerra fins un petit ressalt on ens podrem assegurar a una sabina. La roca no es molt bona. i un cop al replà, untem reunió en una petita sabina que hi ha al terra

6è llarg: II i IV, un parabolt en uns 20 metres
En dirigim a una llastra molt visible on hi ha un parabolt i amb passos de bavaresa escalem la part final de la cresta. Podrem assegurar els passos sense cap problema amb friends o tascons. La reunió es penjada i d'un sol parabolt.

Després, sols tenim que crestejar molt fàcilment fins arribar a la creu que corona el punt mes alt dels Mollons.

El descens el farem des d'aquesta mateixa creu en direcció a una ampla pista però trobarem un petit corriol a la dreta que ens menarà per un camí entre boscos fins una canal equipada amb cordes que ens portarà al coll per on baixem del Molló Gros i d'aquí un altre cop a la base d'aquest.

Escalada molt senzilla però que el diedre gris continua tenint aquell caràcter ben difícil. ara amb menys exposició... cosa dels parabolts.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

El diedre gris
El darrer llarg escalant la llastra
La reunió penjada del darrer llarg
Polígons industrial que en els 70' no hi eren
Miira l'ocellet Vicenç!!!

1 comentari:

  1. Un lloc per visitar de tant en tant, fa anys hi vaig anar amb un dels restauradors en Carles Olivella.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.