Picos de Urbión 2.229 mts. Sistema Ibèric

 Dimecres 16 d'agost de 2023

Els Picos de Urbión constitueixen una de les serres més elevades del Sistema Ibèric espanyol i el seu cim és el Pico de Urbión, de 2.228 metres i separa les províncies de Burgos, Soria i La Rioja, així com fa de divisòria entre les conques de l'Ebre i el Duero. Al seu cim es poden observar dos sortints, per això s'anomene, Picos de Urbión.

Partint del poble de Vinuesa, prenem la carretera que puja al Puerto de Santa Inés. Al Km. 7 mes o menys, trobem a l'esquerra un desviament que indica la Laguna Negra. Seguim fent revols per carretera fins a arribar al paquing que és on deixarem el vehícle. Tenim dos opcions, caminar 1,3 Km. o pujar al minibus que per un irrisori preu, ens deixa a 300 mts. de la Laguna Negra.

Un cop a la Laguna Negra, travessarem la passarel.la de fusta per l'esquerra i pujarem per empinat camí (indicat) de la Senda del Portillo. Un cop a dalt podrem gauidir de les vistes de la Laguna Negra. Remuntarem una vall de pujada suau i arribats a un coll amb la vista ja dels Picos de Urbión, arribarem a la Laguna Larga. Seguirem per camí amb vistes aèries dels circs glaciars de la zona. Arribarem a un coll a on es ceuen tres camins, l'Urbion el tenim a l'esquerra i a la dreta un gran forat anomenat "el ojo de Urbión". Només tindrem que seguir el cami marcat i amb ziga-zagues i arribarem al cim amb vistes espectaculars de tota la zona.

La baixada la farem pel mateix camí però un cop arribats al creuament de camins, podrem desviar-nos a la dreta i en menys de 15 minuts podrem arribar al naixement del Duero. És curiós que només surti un petit rajolí d'aigua i que més a baix es converteixi en un riu tan gran. Remuntarem el que hem baixat i un cop al creuament seguirem una ampla pista un parell de quilòmetres que, en un punt indicat deixarem la pista i començarem el descens. Passarem per la Laguna Helada i i tot seguin el camí, descendrem un altre cop fins a la Laguna Negra. Com a la pujada, tindrem l'opció d'esperar el bus o baixar caminant el quilòmetre i mig fins a el parquin on podrem fer un refrigeri i tornar cap al poble de Vinuesa. En total d'anar i tornar seran mes o menys sis hores entre parades i descansos.

Excursió senzilla, llarga i exenta de dificultat i amb un paissatge d'alta muntanya poc habitual als que estem acostumants al Pirineu.

A la part alta de la Senda del Portillo

La Laguna Larga al fons

Pujada forta i aèrea

El coll on s'hajunten els camins amb l'Urbión al fons

El "Ojo del Urbión"

La creu i el cim

La part Nord i la laguna de Urbión

L'Urbión al fons i l'indicació de la Laguna Helada en el descens

Ja de reton a la Laguna Negra. La vall de la dreta en per on vàrem pujar

Via TIM al Pic del Freser. Pirineus Orientals

Diumenge 30 de juliol de 2023 

El primer cop que vaig escalar la Cara Nord del Pic de l'Infern, em vaig fixar amb un altre paret, la del Pic del Freser. Molt més curta i menys interessant, la vaig oblidar durant molts anys. Fa un parell d'anys vàrem començar a "programar" poder escalar-la però el fet que és curta i l'aproximació massa llarga, feia que no trovessim el dia adient. Convençut pel company, ens decidim a matinar i i enprendre la sortida.

La via es tant sols per "col.leccionistes", aproximacíó de 2:30 h. i una escalada de 90 metros fan que sigue una jornada de 9/10 hores. La via és molt intuïtiva, doncs ens va costar una mica, trobar l'itinerari correcte. L'ambient és formidable, i un cop ets a la base de la paret, tot es fa una mica més dificil de trobar.

L'aproximacio la fem des d'el refugi d'Ull de Ter fins a el coll de la Marrana. Seguirem com si pugesim al Bastiments a a l'alçada d'unes restes d'un pluviòmetre, ens decantarem a l'esquerra tot traessant la mole enorme del Bastiments (alguna fita). Seguirem per tartera, sempre sense perdre de vista el coll del Freser amb el Bastiments. Un cop aquí, seguirem el camí cap el Pic de l'Infern remuntant pedregals fins a arribar a un coll o veiem clarament la paret Nord del Pic del Freser. Es aquí quan ens dirgim per tartera a la base de la paret. Arribats a un diedre/canal molt visible, remuntem per blocs fins a la seva base i aqui comença l'escalada.

1r llarg: III, III+ i IV- en uns 40 metres aproximadament
Comencem a pujar pel diedre/canal amb escalada fàcil i continua. Arribats a on el diedre es fa més vertical trobarem el pas més difícil del llarg i un cop superat, entrarem en una còmoda repisa al costat d'un gran blog on muntarem la reunió llaçan amb cordinos el bloc.

2n llarg: III+, III i II en uns 50 metres aproximadament
Sortim per l'esquerra superant blocs de roca una mica inestables i axí anirem fent fins a perdre dificultat i arribar al cim.

Pel descens, seguirem la cresta cimera vers llevant i retornant al coll del Freser i del Bastiments i desfent el camí de pujada.

 Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Via TIERRA DE NAIDE a los Mallos de Agüero

 Dimecres 12 juliol de 2023

La nostra propera fita és la via Tierra de Naide, veïna de la via que vàrem fer air per la tarde. La via és més exigent que la del dia anterior però també, molt ben assegurada. Tot i habent escalat per la tarde, vem passar prou calor i decidim matinar prou per estar a peu de via lo més aviat possible, així que ens aixequem a les set del matí i ben esmorzats ens dirigim a peu de via. Com air, l'aproximació es de mig hora però ja toca el sol a la paret. Serà una jornada dura. Arribats al peu de via, carreguem de moral els nostres cossos i començem l'escalada, per sort sembla que el cel es va tapant una mica cosa que farà més lleugera l'escalada.

1r llarg: IV i IV-, 6 expansions en uns 30 metres
Comencem en vertical (un pont de roca vell ens indica el camí) escalant amb facilitat tot seguint les expansions. La reunió la farem lleugerament a l'esquerra en un relleig còmode.

2n llarg: IV, IV+ i IV, 7 expansions en uns 30 metres
Sortim per la dreta a cercar les expansions fins a un petit ressalt que un cop superat continuem en vertical fins un altre relleig on muntem la segona reunió.

3r llarg: IV i III, 6 expansions en uns 30 metres
Seguim en vertical fins que la dificultat decau i la roca es fa una mica descomposta, tot i escalant be,i seguin els parabolts anirem amb conta amb la roca. La reunió la muntarem a la vertical de la paret que tenim al devant

4t llarg: IV, V+/Ae, V, V+/Ae i IV+, 11 expansions en uns 30 metres
El llarg més difícil peró no obligat. Sortim de la reunió a cercar una fort ressalt que tenim lleugerament a la dreta. Per superar el ressalt, farem uns passos de flanqueig a la dreta. Entre el 5è i 6è parabolt hi ha una distància considerable que amb un estrep els podrem superar. Ara l'escalada es vertical i contínua. Un altre pas difícil ens farà treure l'estrep si no el podrem resoldre, desp´res la dificultat va decaien fins a arribar a la reunió. Llang amb molt ambient.

5è llarg: IV i 6 expansions en uns 30 metres
Sortim de la reunió i començem un flanqueig ascendent amb molt d'ambient fins que els parabolts ja ens indiquen de seguir cap amunt en vertical. en algun tram haurem de vigilar la roca. La reunió la muntarem al cim en una gran sabina amb bagues i filferros.

Pel descens farem el mateix que el dia anterior., anirem a buscar els ràpels fins arribar al camí de pujada

La via ens ha agradat molt i la calor ens a deixat escalar prou be, passos interessants i un quart llarg exigent però no obligat tot envoltat de molt ambient. Ara tocaq desfer el camí i anr a dinar i repondre forçes i un altre via nova per la cole.

 Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Regorregut de la via i els ràpels de baixada

Iniciem l'escalada

Arribant a la 1a reunió

Recuperant el segon llarg

El vertical quart llarg

La reunió des de el darrer llarg

El flanqueig del darrer llarg

Arribant al final de la via

Contra tot pronòstic, no hem passat calor

Via LA MÁS FÁCIL DE AGÜERO a los Mallos de Agüero

Dimats 11 de juliol de 2023

El "Reino de los Mallos" com l'anomenen a l'Aragó, és una zona plena de llocs per escalar i  habent conegut des de fa molts anys Riglos, vaig descobrir Peña Rueba i ara ens decidim a escalar als Mallos de Agüero. Tot i que la época no és la recomanable per la intensa calor que fa, decidim acostar-nos. Les vies que tenim en ment son relativament fàcils i ben assegurades però estan a la cara Est, això vol dir, sol tot el matí... i calor, molta calor.

Arribem pasades les dues de la tarde i amb una calor intensa decidim escalar la via "La más fácil de Agüero" però ens esperarem a les cinc de la tarde que el Sol ja no dona a la paret. Per arribar a peu de via, serà només mitja hora d'aproximació, doncs el camí es molt ben indicat a l'entrada del poble, és un recorregut circular dels Mallos i un cop entrem d'intre de la vall a la nostra esquerra, ja podrem visualizar la via.

1r llarg: III i IV, 9 expansions en uns 30 metres
Comencem molt facilment i seguin els parabolts que son abundosos i gaire be al final del llarg, trobarem un ressalt assegurat per dos expansions on trobarem el pas més difícil del llarg. Reunió molt cómoda.

2n llarg: III, IV+ i IV, 10 expansions en uns 35 metres
Sortim de la reunió per la dreta en sentit ascendent fins a uns ressalts que ens barren el pas i seguim fent un flanqueig a la dreta ascendent. En un punt i seguint els parabolts continuem en vertical tot el que queda dels llarg fins a arribar a la reunió molt còmoda en una mena de bauma.

3r llarg: III+, IV i III, 7 expansions en uns 25 metres
Ara sortirem per l'esquerra fàcilment fent un petit flanqueig ascendent i tot seguit en vertical en tendència a l'esquerra fins a arribar a la reunió on ja la paret perd verticalitat

4t llarg: III i II, 6 expansions en uns 30 metres
Sortirem en vertical i en tendència a la dreta fins que la paret pert vrticalitat i arribem al final de la via caminant. La reunió la farem en una sabina gruixuda que hi ha al terra

Per baixar anirem en sentit Sud a una mena de coll molt ample i en un extrem trobarem la instal.lacio dels ràpels. Primer farem un de 35 metres fins a un gran replà a mena de feixa. Si portem cordes de 60 metres, només farem una altre ràpel de 50/55 metres fins el terra, si no, entre mig i a 15 metres del terra, trobarem un altre instal.lacio per un curt rapel

La via a estat be per un primer contacte amb la roca d'aquesta zona. Via prou fàcil i llarga, ben assegurada, tant sols en algun tram, la roca a controlar i per mí, una nova via per la "cole" i demà més...

 Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

La Torre de Marboré 3.010 metres. Pirineu Central

 Dies 25, 26 i 27 de juny de 2023

Com cada estiu, si es possible, planegem una sortida al Pirineu amb el Vicenç i em proposa La Torre de Marboré que és l'unic tresmil que li queda per fer en aquesta zona i com jo no l'he fet, ja m'està be. Així que marxem tres dies, amb la reserva feta del refugi de Góriz, cap a el Pirineu d'Osca.

Farem un dia per arribar al refugi i dormir, el segon dia, l'ascenció programada i tornada al reufigi a descansar i el tercer dia, de tornada, ben de matinada per arribar a Torla i amb tota tranquilitat per que la vall d'Ordesa és llargíssima!!!

Partint del refugi de Góriz, emprenem camí en direcció a la Bretxa de Roland. Anem agafant alçada suaument en les primeres llums del dia. El cami és llarg. Primer arribem al cuello de Millars i des d'aquí veiem un cami llarguísim fins el proper port, el collado del Descargador. És curiós que la Torre de Marboré la tenim a sobre de nosaltres però per barreres de paret immenses. Ara ens dirigim al proper port on començarem a pujar per la dreta. Ara ja tenim vistes del Tallón i la Bretxa de Roland. Amb forta pujada arribem a la gruta helada de Cauterets, lloc molt humit i fret ona la gran columna de gel que en 1979 vaig vure per primer cop, ja no queda gaire be res. Travessem la gruta per l'esquerra degrimpant amb cura i començem a pujar al cuello de los Sarrios. Un cop arribats, ja veiem la muralla de la Torre de Marboré. Aqui tindrem que calçar-nos els crampons per travessar tota la faixa dse neu i el darrer corredor per accedir al cim. Des de sota el corredor sembla molt empinat però no cec que pasi de 30º o 35º d'inclinació. Un cop arribats a dalt nomes remuntarem un curt ressalt de 6 o 7 metres de roca i per blocs de pedra arribarem al cim.

Ara toca la tornada que serà dura i feixuga, dons estem cansats i la fem pel mateix lloc fins a el refugi. En total han estat 11 hores entre la pujada i la tornada.

En Vicenç ja a completat tots els tresmils de la zona i ja un més a la "cole"

Ascensió realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Desde el cuello de Millars veiem el collado del Descargador

La torre de Marboré davant nostre

Emprenem l'ascensió al cuello de los Sarrios

El Tallón i la Bretxa de Roland

La gruta helada de Cauterets...

... i el que queda de la clumna de gel

Pujada al cuello de los Sarrios

Seguim pujant...

... i pujant

I per fi, ja tenim la Torre de Marboré

Amb el crampons calçats començem la pujada

Cada cop és més a prop

En Vicenç al darrera meu

Ja hem superat el corredor

El tram final de neu i roca

I per fi, ja hem fet el cim!

La tornada, dura i llarga

Unes flors de neu pel camí

3 Vies a Mola de l'Ermita a les Moles del Corb. L'Alt Urgell

Dissabte 13 de maig i Diumenge 2 de juliol de 2023

Fa unn temps vem participar amb les jornades del Grup Cavall Bernat i vàrem fer unes escalades col.lectives entre difenents companys i dies després vàrem acabar de completar les tres vies que l'amic Joan vidal "Indi" va obrir en aquest sector.

Son tres vies de poc compromis i ben assegurades, tot i que la roca es dolenta, si escalem amb "seny" podrem gaudir sense mases problemes. En els trams fàcils, costa una mica trobar les expansions.

Un cop sortim d'Oliana seguim la carretera C-14 fins al desviament del Peramola i prenem la carretera LV-5118. Un cop a dins de Peramola seguim els indicadors de la carretera de Cortiuda, primer per asfalt i després per pista en molt bon estat. Fets uns quatre quilòmetres a la dreta trobarem un desviament a Mas Torrent i un cop allí deixarem el vehicle en una bona explanada prop de la masia.

De la masia seguirem el camí ben marcat amb pintura groga i blava fins arribar a les cingleres de la Mola del Corb on ens creua una pista ben ample i la seguim vers l'esquerra. En poc més de deu minuts arribarem al Coll de Mu tenint davant nostre les Moles de Sant Honorat. Seguim la pista a la dreta i en poc mes de deu minuts arribarem a l'entrada de la canal que puja per acce4dir al cim de la Mola del Corb. Les vies les trobarem al llarg de la cinglera.

Tres vies sense massa pretensió i en un entorn idil.lic i solitari que de ben segur gaudirem, malgrat la roca, i tres vies noves per a la "cole"

Via DON GIOVANNI a la Serra de les Canals, l'Alt Urgell

Dilluns 1 de maig de 2023

A l'extrem occidental de la Serra de les Canal hi han obert recentment un itinerari nou, no massa complicat i en un terreny discontinu. La dificultat és molt moderada i l'equipament just a excepció del darrer llarg. Tot això ens permetrà de fer una escalada senzilla i no mancada d'una certa "aventura".

Per accedir a la paret, millor deixar el vehicle a una explanada que hi ha a la carretera abans de creuar el pont que hi ha per accedir a la carretera que va a Pramola. L'únic incovenient serà travessar la carretera pels vehicles que passen. Un cop passat això, entrarem a la carretera que hi ha a la dreta que porta a la presa. Passats cinquanta metres pujarem per la dreta d'un torrent. Despès l'atravesarem i seguirem pujant per l'esquerra  per una mena de canal i que ens durà a peu de via.

1r llarg: III i IV, neta i 60 metres
Començem en vertical i amb poca dificultat. Hem de controlar la roca. Trobarem en el recorregut alguna fissura o forat per friends i tricams i llaçar alguna sabina. El llarg és una mica compromés pel tipus de roca i que no hi ha cap assegurança. Al final superarem per l'esquerra una gran roca i fàcilment i gairebe caminant arribarem a la reunió.

Ara farem una canvi de reunió i anirem caminant fins al peu de la paret.

2n llarg: IV, III, IV+ i III+, dos parabolts i un clau en 35 metres
De la reunió sortim en vertical i superarem uns petits ressalts fàcils en sentit esquerra. Trobarem un parell d'expansions que ens indiquen el camí. Seguim pujant per una canal molt fàcil fins a una cornisa devant d'un esperó. Escalem aquest i trobarem un pitó i continuarem ara molt fàcilment pero amb roca molt trencada i trams matollers. Arribarem a un coll i muntarem la reunió a l'esquerra en una petita cornisa a la paret.

3r llarg: I, III+ i IV, 1 parabolt en uns 25 metres
Pujarem en vertical i pel costat esquerra d'una llastra, arribats a un petit ressalt, l'atacarem per la dreta i continuarem escalant tot arribant a una reunió molt incòmoda i un xic pentjada.

4t llarg: IV, V, IV, IV+ i IV, 7 parabolts en uns 40 metres
Poder el llarg més bonic de la via. Sortim per la dreta de la reunió per una placa tombada però un xic difícil. Tindrem que escalar en adherència. La placa és ben assegurada però tindrem que escalar. Un cop acabada la placa entrarem en terreny més fàcil fins a arribar a un desplom. Superarem un ressalt on hi ha una expansió per l'esquerra i de seguit farem un franqueig a la dreta superant els darrers metres en vertical fins a arribar a la reunió i final de la via.

Pel descens farem quatre ràpels, un des de cada reunió. Dels dos últim sllargs es podrien fer en un sol ràpel però no es recomanable. Nosaltres hem deixat una baga i un maillon, Els altres estan equipats per rapelar.

Via d'aventura amb un recorregut no massa encisador, però, assequible en el seu grau, roca de tota mena de consistència i amb un primer llarg exposat i nova via per la "cole".

Escalada realitzada per: Agustín Perez, Jesús Rodríguez i Joan Prunera, del C.E. Àliga