Via TRINXATS a la Trunfa, 30 anys després, Montserrat

Dimecres 6 de març de 2024

A mitjans de 1979, un company, en Feliu, em va potar a escalar a Sant Benet, lloc de Montserrat en que jo encara no habia escalar mai, el lloc habitual era les Agulles. Com que jo ja sabia escalar en artificial em va dir d'anar a la GAM de La Trumfa. Per mi va ser una experiència nova dormir a l'antiga ermita de Sant Benet on dormiem tots al terra amuntegats, no habia guarda i es respiraba un ambient molt fort d'escaladors, cordes, ferros, soroll d'estreps, tot això resonaba dintre d'aquella bòbeda de la ermita. De bon matí ens enfilem al primer llarg en un fort desplom i que en tots el llargs vaig anar de segon a escepció del darrer. Va ser el meu "bateix" a la zona de Sant Benet i una experiència nova el fet de fer un artificial del tot desplomat. Anys més tard, el març de 1994 vaig escalar per primer cop la via TRINXATS a la mateixa roca i més tard, la vaig repetir el 2010. Ara desprès de trenta anys el "grau" de Sant Benet s'ens ha fet molt més feixuc, tenitnt que reposar més cops en les expansions, ni el temps ni la edat perdona, però malgrat tot, hem sortit airosos... que sap més el dimoni per vell que per dimoni!

Arribats a Sant Benet, prenem el camí a les Trinitats i tot just arribem a la roca de La Trumfa, enfilem una canal i en pocs minuts arribem al peu de via.

1r llarg: IV+, V, V/A0 i V, 6 expansions i un pont de roca en uns 30 metres
Comencem per placa llissa de roca poc agraïda i en diagonal a una cornissa. Des d'aquí en vertical fins a un petit ressalt difícil (estrep per poder sortir). Seguim en vertical amb tendència a la dreta fins el darrer ressalt.. Passat la darrera expansió podem aprofitar un pont de roca que tenim a l'esquerra i fent uns passos a la dreta podrem arribar a la reuió.  Els darrers metres son prou difícils i tenem bastant ambient.

2n llarg:  IV, V/A0 i V i 5 expansions en uns 30 metres
Sortim per la dreta de la reunió i seguim en vertical. Les expansions rovellades, ara parabolts, ens indiquen el camí a seguir. Trobarem el primer ressalt força difícil (estrep o "tramposa"). Seguim en escalada difícils fins a un altre ressalt. Per poder arribar a la darrera expansió, farem un pas a l'esquerra i entran en un petit ninxol, xapem l'expansió i seguim en vertical fins que va minbant la dificultat i uns metres abans d'arribar al cim, fem la reunió. LLarg amb un bon ambient.

Del  cim, anirem al cantó oposat a la via i desgrimpant uns metres arribarem a un arbre amb cordinos i anella on farem un ràpel d'uns quince metres.

Ara han passat catorze anys de la última repetició de la via TRINXATS i les sensacions que hem tingut han estat molt diferents on he trobat que la dificultat ha pujat en tot, mig grau més, en el nostre cas, es clar. Al cap del temps les percepcions son bastant diferents. Aquí teniu l'enllaç de fa catorze anys: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/search?q=Trinxats

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via TRINXATS a la Trumfa

20 de març de 2010

 Aquest dissabte com que les prediccions dels "mentidòlegs" seran bones i despres d'un temps de poca activitat, decidim anar a fer la Trinxats de la Trumfa a Sant Benet. Es una via que la vaig fer per primer cop l'any 94. Recordo que el mateix Alsina ens va dir de fer-la, que era molt fàcil. La veritat es que no m'enrecordave gens de la via i feia temps que volia anar a repetir-la, però al ser curta, nomès dos llargs, sempre la deixàvem aparcada.

Quedem en Joaquim i jo i al final s'apunta en Balbino, que fa com tres mesos que está en "dique seco", segons ell, per culpa del fret...

L'aproximació es molt curta si no fos per les malïdes escales de pujada a Sant Benet. Arribem a peu de via i l'unic que tenia de recort de la via ere que la primera tirada em va costar molt mes que la segona, per això em demano la primera.

1er llarg: IV, IV+ i V- set espits en 35 metres
Començo a pujar i d'entrada es finet però ajegut fins un replanet terrós i llavors es on es posa vertical la cosa. Segueixo pujant fins un mur vertical, que sense ser massa difícil em costa una mica fer-lo, però passat a quest tram arribo quasi a sota del sostre i es aqui on ja no està tan clara la cosa. Porto unes setmanes de poca activitat i em trobo una mica "pato". M'el miro i no li trobo la punta. Començo be! no fotis que tindré que baixar d'aquí? Res, començo a tocar una mica "el piano" per dalt i trobo una presa bona per agafar-me i tot just tiro cap amunt i amb dos o tres passos ja veig la reunió a la meva dreta. A totes les ressenyes que he vist la graduen de IV+ però per a mi es un pelet mes. Ara puja en en Joaquim i en Balbino a l'hora. També els i costa una mica fer aquest passos i estan d'acort amb mí que es una mica més dificil del que diuen, però com sempre, aixó es molt personal.

2on llarg: IV, III, V-, IV+ i V- cinc espits en 35 metres

Ara li toca al Joaquim fer la segona. Està una mica preocupat per que emb diu: Si això ere IV+, com serà el V d'adalt? Surt de la reunió sense cap dificultat i va pujant fins el mur vertical. Desde la reunió no arribo a veure'l gaire be, però va pujant. Al cap de poc ja el sentim cridar que està a la reunió. Surto darrera d'en Balbino i em vaig trobant millor. Arribo als passos finals, on hi ha un mur vertical, que el superes recte fins una bauma. Llavors fas uns pasos de flanc a l'esquerra per pujar tot seguit un altre mur vertical amb un bon canto i ja hi et a la reunió. Aquest llarg, al contrari del primer, no l'he trobat tan difícil, tot i que el graduen de V, però...

Ja som els tres al cim. La idea ere fer la Normal de la Momieta pero decidim no fer res més dons el Joaquim no vol forçar molt el peu, que te una petita recaiguda de la "fascitis" al peu i el Balbino, que per ell ja n'ha tingut prou. Els hi dic: podriem anar a mirar un lloc, que es d'esportiva, que li diuen La Bimba. Jo no he estat mai, però podriem probar.

Després de voltar una mica trobem el lloc i, esclar, està petat de gent. No m'agrada escalar amb tanta gent al meu voltant i tant de xivarri, Semble que estàs al bar de la cantonada de casa. Malgrat tot, ens fiquem en un raconet i mirem la guia. Veiem tres vies de 5c, 5a i 4b. Començo per la de 4b, que es diu "ZETA", i quan arribo a la reunió, no em sembla pas 4b, més aviat, tirant a 5a o 5b, però es grau de Sant Benet, diuen. La veritat es que, si aquest llarg es de 4b, la via Trinxats es III+! Desprès puja en Joaquim, també de primer, i no sé si se li enganxen les meves tonteries, però tambe li sembla molt dificil. Per últim puja en Balbino també rebufant. Mentre fem aquesta via, arriba mes gent. Total que quasi no cabem i decidim marxar a Santa Cecilia a fer un mos i cap a casa, que em tingut sort d'un dia de, al menys, una mica de sol.

El Joaquim al primer llarg

En Balbino arribant a la primera reunió

En Balbino i jo a la primera reunió

Canal Occidental a la cara Nord del Grà de Fajol Petit o de baix

16 de març de 2013

Fer canals de neu es, de ben jove, una de les meves aficions a l'alta muntanya i sobre tot al Circ d'Ull de Ter, on fa més de trenta anys vaig començar a pujar les canals nevades dels Pics de Grà de Fajol amb el meu estimat amic Balbino. De les més clàssiques i de dificultat moderada a algunes de ben difícils, pel material i tècnica que teníem llavors. Tant sols em quedava de fer una, la Canal Occidental del Grà de Fajol Petit. Fa temps que diem, amb el Joaquim, de fer un corredor de neu, dons ells no n'ha fet mai cap, però les condicions de la neu d'aquest any no han estat prou bones. Amb les últimes nevades, el Circ d'Ull de Ter presenta unes condicions immillorables en quant a neu però, el que no sabem es en quin estat estaran les canals. amb tot això decidim aquest dissabte anar a fer el "bateix".

Sortim de Barcelona a les sis del matí i a quarts de nou arribem a la corba de la carretera que porta a les pistes d'esquí on tot es ple com un ou de cotxes i gent disposats a fer raquetes i muntanya i canals de neu com nosaltres. Ens disfressem de "romanus" amb tot el material i ens disposem a pujar fins el refugi. Un cop passat el refugi davallem vers la cara nord del Grà de Fajol i creuem una pista d'esquí, comencem a progressar per terreny fàcil, a cops amb neu dura i a cop amb neu toba. Sense cap dificultat avancem per la zona oberta en direcció al corredor que no veurem fins que no siguem a la seva vertical. Es en aquest lloc on per seguretat ens encordem, ens posem els crampons i pugem en el que anomenem, "ensamble". El temps en contra del que pensàvem es força bo, tants sols bufa una mica el vent, però sembla ser, que no es molestarà gaire en el corredor.
Al company li dono quatre recomanacions i ens disposem a atacar el corredor. La neu es força toba però es deixa pujar amb prou facilitat. Arribats a on s'estreta el corredor i deixant a la nostra dreta una canal molt ample, es aquí on comença veritablement la canal. Superem una part força dreta per continuar amb pendents de 45º. A meitat de corredor, trobo una part amb neu molt dura i al final en una replà al costat d'una roca monto reunió per controlar al Joaquim que de moment va pujant força be. Surto de la reunió per l'esquerra amb pendent de 45º/50º, ara amb neu tova. El corredor es va estretant i redreçant i a uns 80 metres del final, la neu es torna dura com una pedra. Quina meravella, ara gaudirem de valent!!! Per més seguretat, monto un altre reunió, dons ara requereix donar unes explicacins de tècnica de proguesió amb aquest tipus de neu molt dura.
Surto de la reunió i els piolets es claven a la neu con "forquilles en la mantega". Neu duríssima on m'he pres el luxe, fins i tot, de posar un cargol de gel. Arribant al final de la canal, clavo els piolets fins el fons a la neu i em disposo a assegurar al Joaquim que gaudirà de valent aquesta part final del corredor. Un cop reunits al final li dic que miri a baix i em diu: jo he pujat per aquí? Per ell ha sigut una experiència enriquidora despès de tant temps de proposar-me de fer una corredor. L'escalada amb gel crea addicció!!!
En aquest punt, pleguem la corda i carenem fins el cim amb cura, dons el vent, ara es molt fort i de cops ens pot arribar a tombar. El paisatge es esplèndid, tot ple de neu i encara amb un bon sol que a estones es tapa ple núvols. Prenem una mica de fruita descansant de la pujada i ara ens disposem a baixar. Poc a poc descendim del cim fins el gran coll dels dos Grà de Fajol fins prendre la canal de baixada. En el seu començament deu ser de 40º i a mida que baixem es va fent més suau i en poca estona tornem a ser al peu de les canals. Ara el temps empitjora per moments tapant els cims i girant-se vent molt fort. Pleguem material i no parem fins arribar al cotxe. Ara, realment, el temps es poc acollidor i marxem a Setcases a celebrar l'escalada amb un bon àpat i tornar cap a casa, que realment, em acabat prou trinxats... la falta de costum.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El Grà de Fajol i la canal Estreta a l'esquerra

Començant la canal

La primera de les dos reunions que vàrem fer

El Joaquim arribant a la reunió

Aquí la neu ja era perfecte

Els últims vuitanta metres del corredor van ser els millors

Encarant el final del corredor. Aquí la neu era ben dura

El Joaquim al final del corredor

Fita aconseguida

El Grà de Fajol Gran i el Pic de Bastiments

De baixada fem una foto del corredor

Un cop arribats a l'estacionament, el temps comença a espatllar-se de debò